Carme Mas

La Iris Gual m'ha deixat un comentari i m'ha convidat a respondre un MEME sobre l'aigua. No cal dir que és un tema candent i que cal prendre'n consciència, una consciència responsable, solidària i sostenible.

1) Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?

 Estic a favor dels processos participatius, sempre que aquests acabin tenint una influència en la decisió política que s’hagi de prendre. Per engegar un procés participatiu cal saber molt bé quin és l’objectiu de la consulta, donar molta informació a la ciutadania que hi ha de participar i adquirir el compromís de tenir en compte la consulta i donar raons de la presa de decisions final.

En el cas de l’aigua, quan es tracta d’una primera necessitat, crec que seria possible fer un procés de consulta participatiu, que hauria d’anar acompanyat d’un procés d’informació tècnica sobre els pros i contres de cadascuna de les propostes per pal·liar la sequera.

2) Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal·liar la sequera?

Em sembla que fa anys que s’estan fent campanyes de conscienciació, però no tinc clar que el comportament de la població hi respongui al cent per cent. De tota manera no cal passar tota la responsabilitat al consum responsable de la ciutadania. Algú parla de com s’ha anat fent un model de creixement extensiu, amb urbanitzacions que sovint ja s’enfilen muntanyes amunt, amb piscines individuals o comunitàries? I què en diem dels camps de golf com a reclam turístic que també han proliferat a casa nostra?

3) Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal·liar la sequera?

Em fa l’efecte que hem viscut molt de temps pensant que els nostres recursos hídrics eren com la bota de Sant Ferriol. També nosaltres, a Tarragona, hem oblidat els estius de restriccions d’aigua, d’aixetes estroncades hores i hores. I, quan van començar a rajar, ho feien amb aigua salada. I n’estàvem contents. Millor salada que eixuta, pensàvem.

El minitrasvassament de l’Ebre va ser i és vital per a Tarragona i el Camp de Tarragona, no ho oblidem.

4) S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?
Certament que cal demanar-ne. I de ben segur que estan molt repartides. Quants municipis han crescut a costa de l’especulació urbanística sense tenir en compte la sostenibilitat de les seves decisions?

Quines decisions hauria d’haver pres el govern amb una mirada de llarg abast sobre la situació de l’aigua que el creixement urbanístic incontrolat anava agreujant? Quines decisions s’haurien d’haver pres en l’àmbit industrial per afavorir la reutilització de l’aigua?

Ara, les lamentacions no serveixen. El que cal fer és actuar i decidir amb criteris d’equitat, de solidaritat i de sostenibilitat. I això val per al govern i per a la ciutadania, massa acostumada a dir: Aquí NO.