Carme Mas

L’oferta d’habitatge protegit havia disminuït, amb el govern de CIU, de 16.033 unitats el 1996 a 5.073 el 2003. En aquests tres anys de govern catalanista i d’esquerres ha promogut amb el Pla del dret a l’habitatge 34.483 habitatges protegits realitzats i iniciats, així com les reserves de sòl per construir-ne 53.000 més.

L’habitatge és un dret. Per això s’ha creat una ajuda per a habitatge de famílies amb risc d’exclusió social, amb un import pressupostari de 17,1 MEUR.

S’ha passat, doncs, d’una política residual, dirigida per les fluctuacions del Mercat a una política innovadora i forta. El pressupost ha passat de 67,4 MEUR, el 2003, a 151,4 MEUR el 2006.

Fets, no paraules, en habitatge

Aquest va ser el títol de la conferència-col·loqui per presentar les propostes d’educació de PSC-CpC que es va celebrar a Tarragona, al Museu d’Art Modern, ahir al vespre, amb l’assistència de prop d’un centenar de persones.

L’acte es va iniciar amb unes breus intervencions de Carles Cepero, Josep Fèlix Ballesteros, Zacarias Henar i jo mateixa, que van emmarcar l’estat actual de l’educació al municipi, al Camp de Tarragona i al sistema educatiu. El reconeixement i l’explicitació de l’obra de govern, les necessitats de cogestió amb el municipi i la voluntat del cap de l’oposició, Josep Fèlix Ballesteros, per portar-les a terme en un futur proper, i la realitat canviant i creixent de Catalunya i les nostres comarques van ser algunes de les pinzellades que van centrar l’estat de la qüestió.

Les propostes d’educació per a la propera legislativa van ser exposades amb entusiasme i convenciment per l’actual Conseller d’Educació i Universitats, candidat per Girona, Joan Manuel del Pozo.

La seva exposició va començar destacant l’obra de govern dels darrers tres anys, el creixement de la despesa en educació que gairebé s’ha duplicat d’un 8% a un 15% del 2001 al 2005, amb un pressupost que ha passat, en els mateixos anys, de 2.500 MEUR a 4.200 MEUR, augments que s’han traduït, entre d’altres, en 334 grans actuacions en edificis per un import de 1.048 MEUR i l’augment de 9.475 professors.

Joan Manuel del Pozo va destacar alguns dels compromisos de José Montilla en educació: la gratuïtat dels llibres de text en quatre anys; fer de Catalunya un país trilingüe amb el català, el castellà i l’anglès com a tercera llengua; la creació de 15.000 noves places públiques de 0 a 3 anys; i el compromís per potenciar la formació professional, amb la formació de 250.000 persones en atur i la millora de la capacitació professional de 250.000 persones més.

L’Estatut d’Autonomia, el desenvolupament de la Llei Catalana d’Educació i l’aplicació del Pacte Nacional per l’educació emmarquen les grans línies que marcaran la propera legislatura amb una presidència socialista:

• La consolidació del servei públic d’educació, amb l’accés a l’educació en condicions d’equitat i garantint la igualtat d’oportunitats, avançant en l’escolarització equitativa de l’alumnat en tots els centres sostinguts amb fons públics i ampliant l’extensió dels contractes programa.

• L’èxit escolar de l’alumnat, amb més recursos en les zones més desafavorides, més atenció personalitzada dels alumnes i les seves famílies, l’increment de la permanència dels alumnes en l’ensenyament postobligatori fins al 80% i l’extensió dels plans d’entorn , les aules d’acollida i les unitats de suport a la convivència.

• El pla de millora de la secundària, per incrementar el rendiment general de l’alumnat i el nombre de graduats en ESO, potenciar els equips directius, augmentar la confiança i el reconeixement social de la funció docent, aprofundir en l’autonomia dels centres educatius i donar suport de professionals i serveis que complementin la tasca educativa dels docents.

• Una millor formació professional, amb l’increment de centres integrals d’FP, l’establiment d’un sistema d’articulació i convalidació dels mòduls de formació ocupacional i els reglats, la valoració i la certificació de les competències adquirides pels treballadors i el treball en xarxa i de connexió amb el món local i empresarial.

• Millora dels ajuts a famílies, triplicant les beques de menjador escolar que permetran passar de 36.000 alumnes a 99.000 alumnes beneficiats.

La proposta va presentar el futur de progrés i millora de l’estat del benestar en una Catalunya educadora, amb una política educativa inclusiva que garanteixi la qualitat i l’equitat per a tots.

Fem memòria. El 16 de febrer de 2005 es va signar l’Acord per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, després d’un any de feina intensa entre el Govern, els sindicats i les patronals.

L’Acord estratègic està signat per les organitzacions empresarials i sindicals més representatives, que recullen els interessos de molts dels col·lectius que s’esmenten, i a més compta amb el suport de la Cambra de Comerç.

Aquesta fórmula de concertació i els seus resultats han estat reconeguts a tots els nivells, fins i tot per la Unió Europea.

L’Acord té una dotació 2.000 milions d’euros en 4 anys. En un any i mig el nivell d’execució de les mesures és molt elevat, un 50% d’una planificació a 3-4 anys. S’han constituït instruments per a l’avaluació i el seguiment, on participen tots els agents socials.

Els números canten. Només cal consultar com a disminuït la taxa d’atur i dels accidents laborals

La campanya electoral va avançant, ningú no ho pot negar. Totes les forces polítiques despleguen aquests dies les seves estratègies. Les enquestes dibuixen panorames diversos. Ara puja més un, ara baixa més l'altre.... Escó amunt o avall, el més versemblant és que no hi haurà cap majoria absoluta i això ens porta a la política d'aliances. Un govern de dretes? Un front nacionalista? Un govern d'esquerres? Un govern de concentració? Un goverm.....?

L'article d'Ernest Maragall, PSC i Catalunya, publicat avui a "El Periódico", presenta una anàlisi molt lúcida de la situació postelectoral i d'allò que al seu entendre, amb el qual coincideixo plenament, seria nefast per al país, el que mediàticament s'anomena "sociovergència".

Per si no heu tingut ocasió de llegir-lo, el transcric textualment.

Tothom coneix la màxima del responsable la propaganda nazi, Joseph Goebels, que deia que si una mentida es repetia mil vegades al final era una veritat. Aquesta és una lliçó que els aparells de propaganda de la dreta de tots els temps tenen ben apresa. Encara són ben vives en el nostre record les mentides del PP sobre els atemptats de l’11 de març, enfront de les quals el poble va reaccionar. La ciutadania es va rebel·lar contra els atacs sistemàtics a la democràcia i ho va expressar amb el seu vot a les urnes.

Em pensava que a Catalunya no seria mai testimoni d’una vergonya com aquella, de la interpretació més tendenciosa de la realitat, de l’intent més reprovable de falsejament de la història de la darrera legislatura, de la manipulació més barroera de les emocions i dels sentiments de la ciutadania. Estic parlant del producte més abjecte de CIU, el film propagandístic que, embolcallat en cel·lofana, amaga les intencions més reprovables, indignes d’un partit democràtic que aspira legítimament a governar.

Si Goebels necessitava repetir mil vegades una mentida, en ple segle xxi el que CIU ha necessitat és fer un milió de còpies de DVD i repartir-les amb els suplements dominicals. ¿De debò pensen que la ciutadania es deixarà enganyar? ¿Com podrà la ciutadania confiar en una força política que, embolcallada amb les essències, el que fa és amagar el llop sota la pell del corder?

“Qui sembra vents recull tempestats”. Estic convençuda que ConfidencialCAT tindrà un efecte boomerang, perquè contra les infàmies es girarà una gestió transparent; contra les mentides es girarà l’obra de govern; contra les calúmnies es girarà la força de la democràcia.

És per això que vull expressar la meva confiança en els valors democràtics, en els valors ètics de la política, en la saviesa dels ciutadans i les ciutadanes del meu país en els política i les institucions. Perquè, a desgrat de CIU, una altra manera de fer política és possible, la política entesa com a servei públic i no com a poder privat, la política per a les persones i no per als dirigents, la política com a eina de transformació, de canvi i de progrés.

[Aquest article ha estat publicat a Mes Tarragona, 17.10.06]

Aquest matí hem presentat a Tarragona l'obra de govern i les propostes d'educació del Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi.

Quina educació volem?

L’espina dorsal de l’educació a Catalunya és el servei públic d’educació i cal que acompleixi la seva funció social -garantir la cohesió i el desenvolupament i la igualtat d’oportunitats-, que incorpori la diversitat social i cultural de la nostra societat i mantingui el seu caràcter universal, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació ètica i ciutadana (el món local, les famílies, el professorat, les escoles finançades amb fons públics, la comunitat educativa i fins i tot els mitjans audiovisuals) que fomenta els valors democràtics i de civisme.

Quina ha estat l'obra de govern a Catalunya?

- Increment pressupostari del 8% al 15% anual.

- Acords per fer 23.938 places més d’escoles bressol, cosa que representa un 79,8% (de les 30.000 previstes).

- Contractació de 4200 nous professionals entre els cursos 2004-2005 i 2005-2006 i per aquest curs 2006-2007 l’increment de 5.275 nous mestres (un total de 9.475). D’aquests, 2.827 es dedicaran a impartir la sisena hora.

- Construcció de 162 nous centres escolars, amb una inversió de 1.500 M€

- Impuls del Pacte nacional per l’Educació amb una memòria econòmica de 1.200 milions d’€ per a una educació igual per a tothom.

- 1051 Aules d’acollida per millorar la integració de l’alumnat nouvingut

Quina ha estat l'obra de Govern al Camp de Tarragona:

- 22 nous centres públics

- Increment de 633 mestres de primària i 358 professors de secundària.

- Una inversió en obres acabades 46’3 MEUR

- Una inversió en obres començades 20’2 MEUR

- Inversions d’execució immediata 36’1 MEUR

- Una inversió en obres d’ampliació i millora de 10 MEUR

- Una despesa en equipaments el 2006 (informàtics, audiovisuals, cicles formatius...) de 7.648 MEUR

- 59 noves aules d’acollida amb 72 professors.

- 11 noves Unitats de Suport a l’Educació Especial

- 9 Plans estratègics per a l’Autonomia de centre

Què ens proposem per a la legislatura 2006-2010?

1. Ampliar i millorar l’oferta amb hores de classe de més qualitat i més serveis educatius.

2. Promoure la coresponsabilitat entre l’escola, les famílies i els agents socials.

3. Continuar dotant a Catalunya de les places d’escola bressol públiques, en col·laboració amb els ajuntaments.

4. Garantir la sostenibilitat econòmica del model d’escoles bressol públiques de titularitat municipal i establir els convenis necessaris amb els ajuntaments.

5. Articular, definitivament, la xarxa pública d’escoles bressol per tal d’assegurar la màxima qualitat. Ordenar la resta de l’espai socioeducatiu de 0-3 anys.

6. Promoure l’excel·lència i combatre el fracàs escolar del nostre sistema educatiu amb la millora de tots els alumnes en l’ensenyament obligatori i l’increment de les taxes de continuïtat i d’èxit en l’ensenyament postobligatori.

7. Aconseguir una formació professional més completa i adequada a les necessitats de les persones i del món del treball.

8. Formar persones en els valors del civisme i la ciutadania, la tolerància i el respecte als altres.

9. Impulsar i aprofundir els processos d’innovació educativa per incorporar i aprofitar satisfactòriament els avenços científics i tecnològics, reforçant una presència més real de les TIC en els diferents ensenyaments.

10. Garantir el domini de les llengües estrangeres, en especial l’anglès.

11. Assolir una xarxa integrada de tots els centres sostinguts amb fons públics (servei públic educatiu) per evitar la dualització d’un sistema educatiu que perpetui les desigualtats.

12. Aconseguir uns centres educatius autònoms i un professorat reconegut socialment i econòmica.

13. Impulsar la formació permanent del professorat i la reflexió metodològica.

14. Fer més pròxima l’administració educativa, a la qual s’atorgarà un protagonisme creixent en els ajuntaments a fi que esdevinguin veritables autoritats educatives locals.

15. Establir les coordinacions necessàries entre el sistema educatiu i l’educació fora de l’escola.

Quins seran els eixos de la política educativa?

- Polítiques de descentralització: autonomia de centres

- Polítiques de proximitat: cogestió i coresponsabilitat amb els ens locals

- Polítiques d’equitat: igualtat d’oportunitats en l’accés i en el procés educatiu

- Polítiques de qualitat: innovació, idiomes i noves tecnologies

- Polítiques de cohesió: compensació de les desigualtat; acollida i integració dels nouvinguts

Quins seran els instruments legals?

- Desenvolupament del Pacte Nacional per l’Educació.

- Desplegament de les competències en educació de l’Estatut d’Autonomia i aprovació de la Llei Catalana d’Educació

Quins són els nostres compromisos?

- La gratuïtat dels llibres de text en quatre anys, de la qual se’n beneficiaran 800.000 nois i noies de tot Catalunya, dels quals, 72.500 alumnes entre 3-16 anys, del Camp de Tarragona.

- Fer de Catalunya un país trilingüe amb el català, el castellà i l’anglès com a tercera llengua, amb més hores per els alumnes, més professors als centres i implicació de TV3, sense xecs, amb un servei de qualitat per a tots

- Arribar a un 75% de cobertura en places d’escola bressol (estem ja a prop del 60% en places compromeses). Al Camp de Tarragona significa la creació de 1.000 places més.

- Pla de millora de la secundària, al qual es destinaran 125MEUR en el període 2006-2009, amb la distribució següent:

- Acompanyament en la transició dels alumnes de secundària al món laboral amb la creació de la figura de l'orientador-orientadora que farà el seguiment d'un grup reduït d'alumnes per ajudar-los a trobar feina, mesura que suposarà la contractació de 500 professionals, amb un cost de 20 MEUR

- Incrementar en 10 punts l’èxit escolar, per tal d’aproximar-nos a l’objectiu de la Unió Europea en el que es pretén que pel 2010 el 85% de l’alumnat entre 20 i 24 anys tinguin un títol d’educació postobligatòria.

- Triplicar les beques menjador per a tal de garantir que aquests ajuts arribin a tots els alumnes d'entre 3 i 16 anys, escolaritzats en centres educatius finançats amb fons públic, que ho necessitin, és a dir, passar d'un 5% d'alumnes que les reben actualment a un 15%, passar de 36.580 alumnes aquest curs a 99.000 el curs que ve, amb una inversió de 62M€ respecte als 18.2 M€ actuals.

- Aconseguir que el 100% dels centres educatius tinguin connexió amb banda ampla i reduir la ràtio actual d’alumnes/ordinador de 6,7 a 1-2.

El nostre repte?

La Catalunya del futur necessita una educació de futur. Una Catalunya amb un sistema educatiu públic, universal, inclusiu, laic i de qualitat.

Fets, no paraules, en educació

L’obra de govern en Salut ha estat molt notable. Parlem de llistes d’espera, tenint en compte, a més, que la població s’ha incrementat en un 2,6%. Les mesures adoptades, entre les quals l’atenció a les tardes, que ha suposat incrementar-la en un 10,83%, han tingut com a resultat:

§ La reducció del temps d’espera en un 22,68%

§ La reducció del nombre de pacients en espera en un 12,83%

Una altre fet molt important ha estat la creació d’un circuit per al diagnòstic ràpid de càncer que redueix fins a 30 dies el temps transcorregut des de la sospita del càncer fins l'inici del tractament, pels tumors més freqüents i que causen més mortalitat i morbiditat: digestius, pulmonars i mamaris, amb la previsió d’estendre’l a altres tipus de tumors.

No oblidem, tampoc, el procés de modernització dels processos assistencials amb la posada en funcionament del projecte de la història clínica electrònica, que estarà a disposició de tots els i les professionals que atenguin pacients en un hospital determinat i que tinguin autorització d’accés a aquestes dades.

L’ús de les noves tecnologies també s’ha posat al servei de la salut. La petició de visites per internet o per telèfon ja és un fet. A més, la recepta electrònica, que estableix un sistema electrònic integrat dels processos de prescripció, dispensació, facturació i utilització de medicaments s’ha iniciat, en una primera fase, amb una experiència pilot als ABS de Salt, La Bisbal, Tortosa Est, Tortosa Oest i Ulldecona que atenen al voltant de 100.000 usuaris i on estan implicats 200 metges i 40 farmàcies.

Fets, no paraules en Salut

Volem dir ben clar

més progrés més socialisme

Davant les properes eleccions autonòmiques de Catalunya, els sotasignants volem fer palès el nostre posicionament en base a les següents consideracions:El primer Govern Catalanista i d’Esquerres, presidit per Pasqual Maragall, ha representat l’inici d’una nova etapa, el primer pas d’un recorregut clarament renovador en la forma i profundament reformista en el fons.

Amb aquesta convicció de ser a les portes d’un nou període polític, manifestem la nostra posició de cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.

I ho fem amb el mateix sentiment i des del mateix punt de vista que ens va dur a il·lusionar-nos i a confiar en el projecte que va néixer ara fa una mica més de mil dies.

La legislatura ha estat marcada per la consecució de les més altes quotes d’autogovern mai assolides, amb el nou Estatut d’Autonomia i el reconeixement de Catalunya com a nació. L’ Estatut és la inversió de futur més important que mai ha fet Catalunya. Tanmateix, hem de seguir avançant.

Hem de consolidar el gir social i econòmic que el nou govern ha impulsat en l’educació, la sanitat i els serveis socials i l’atenció singular als barris que més ho necessiten, tot gràcies a un programa que ha adquirit dimensions de gran abast. El mateix es pot afirmar en relació a les polítiques de creixement econòmic, amb creació de riquesa i ocupació i les d’equilibri territorial i desenvolupament rural.

Tot plegat, és la demostració palpable que és positiu governar el nostre país amb propostes polítiques i socials avançades i ambicioses.

A aquestes consideracions, afegim la convicció que s’ha de donar continuïtat al nou estil de relació entre les institucions i la societat civil, basat en la transparència i el respecte al pluralisme.

Aquest és el clima moral que està permetent fer de Catalunya un país obert i connectat amb el món, que aposta clarament per la cultura en tant que eina d’innovació i per una societat que sàpiga fer compatibles les identitats que hi conviuen.

Per tot això, estem determinats a fer tot el possible perquè el canvi rebi un nou impuls. L’escola, la salut, els ajuntaments (dotats de més competències) i la millora de la seguretat, no es poden permetre ara un pas enrere respecte del que s’ha aconseguit en només tres anys.

Hem d’assegurar l’aire nou que es respira al país, tant quan reafirmem la nostra identitat, com quan discrepem lliurement de les actituds de desconfiança que encara predominen en el nacionalisme conservador.

Des del reconeixement per la tasca del President Maragall i de l’estimació cap a la seva persona, i ensems des del respecte per la proposta que ara encapçala José Montilla, els signants d’aquest missatge públic volem dir ben clar que a les eleccions del primer de novembre donarem suport al projecte socialista, tal i com va proposar el mateix Pasqual Maragall.

Convençuts que amb el suport de la societat civil més oberta i progressista, la coalició PSC-CpC serà decisiva per mantenir viu el catalanisme polític i social, encarant amb il·lusió tot el que a Catalunya li queda per viure de plenitud nacional i de benestar social.

Us podeu adherir al manifest a:

http://mesprogresmessocialisme.blogspot.com/

La pitjor herència dels 23 anys de pujolisme va ser la gestió econòmica, gestionada per Artur Mas com a Conseller d’Economia i Finances del 1997 al 2001 i, com a Conseller en Cap del 2001 fins al 2003.

A l'inici d'aquesta legislatura el dèficit de la Generalitat era de 1.264 milions d’euros, i l’any 2005 s’ha rebaixat fins als 250 milions d’euros. La despesa aplaçada era el 2004 de 2.930 milions d’euros, i s’ha reduït fins als 2.230 milions d’euros.

En aquests darrers tres anys la inversió ha crescut a Catalunya del 12% al 16% de total de la despesa. Si ho comptem en termes per habitant, pràcticament s’ha doblat, passant de 365 a 691 euros.

Fets, no paraules, en la gestió de la despesa pública.

El portaveu del Grup Municipal Socialista, Josep Fèlix Ballesteros ha lamentat el baix grau d'execució dels pressupostos del 2006 a l'Ajuntament de Tarragona. La seva aposta per uns pressupostos participatius en què la ciutadania hi pugui participar és molt clara.

Des de l'oposició, el Grup Municipal socialista ha endegat una intressant iniciativa de pressupostos participats. Pau Pérez, el regidor responsable d´Economia i Pressupostos, ha presentat un formulari que es pot trobar a: www.ballesteros2007.org.

L'experiència dels pressupostos participats s'està portant a terme en alguns municipis de Catalunya. Precisament els ajuntaments de Santa Cristina d'Aro i El Figaró-Montmany han estat guardonats pel Despartament de Relacions Institucionals i Participació.

A la pàgina web de Ciutadans pel Canvi podeu trobar informació de la campanya Els calers on calen, sobre els pressupostos participats.

Aires de precampanya, aquest matí, a l'Auditori de Barcelona, on José Montilla ha posat amb tots nosaltres, els candidats del Partit del Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi.

El dia ha estat plujós, però ningú no ha perdut el bon humor. El candidat ha adreçat unes paraules d'ànim al seu equip.

Aquestes han estat les seves paraules:

Com podeu comprovar, hem aconseguit formar un equip extraordinari. I amb aquest excel·lent equip, només hi ha un camí possible: guanyar les eleccions a la Presidència de la Generalitat.

Són unes candidatures per guanyar, per governar.

Unes candidatures de continuïtat del nostre projecte i també de renovació. Combinen experiència i joventut. Són paritàries. Amb militants del PSC i amb membres de Ciutadans pel canvi. Amb gent de grans i de petits municipis, del camp i de la ciutat. Unes candidatures que, com el nostre partit, són la millor expressió de la diversitat territorial i cultural del nostre país.

Són unes candidatures que expressen el nostre compromís amb Catalunya , les nostres il·lusions, les nostres idees, els nostres projectes, la nostra força.

Estic orgullós de la gent que m’acompanya!

És gent competent i dedicada. Persones honestes, capaces, que seran peces essencials en una campanya neta, d’explicació de les nostres propostes, i del nostre projecte per al país.

N’hi haurà que seran consellers i conselleres, d’altres seran magnífics parlamentaris i parlamentàries, representants dels seus territoris, intèrprets de la voluntat popular, defensors dels interessos de la gent.

Tots els que m’acompanyen tenen com a objectiu el bon govern.

Bon govern als ajuntaments, bon govern a la Generalitat i bon govern també a Espanya, on els socialistes estem ampliant les llibertats, reforçant l’Estat del Benestar, impulsant l’economia productiva i treballant amb valentia també per la pau i la solidaritat.

Per tant, tenim l’experiència, tenim els instruments –el nou Estatut– , i tenim un projecte per a tots els catalans i les catalanes.

Catalanisme social és treballar per una societat més igualitària i més justa, per una societat on el benestar esdevingui l’eix central de la identitat col·lectiva.

Catalanisme social es construir una nació plural, desacomplexada i optimista. Una Catalunya de la igualtat d’oportunitats, del treball estable, de les infrastructures, de l’habitatge accessible, de la cultura del benestar.

Us parlo d’un projecte que té arrels en el passat, però sobretot que mira el futur. Un projecte que es reconeix en uns valors ben definits que són els meus valors, el valor de la responsabilitat.

Unes candidatures que també saben el que és l’esforç. Vaig aprendre de jove que res no es regala. Que només avança la democràcia, la llibertat i l’autogovern amb ciutadans responsables i compromesos.

Unes candidatures plurals. Una pluralitat que expressa la realitat del país. Una pluralitat que ens ha conformat com a poble i ens estalvia i ens vacuna contra les identitats excloents.

Unes candidatures honestes. Sabeu que quan parlo, parlo clar, i m’agrada que paraules i fets vagin de la mà. Sóc un home de poques paraules, és veritat, però sóc un home de paraula.

Unes candidatures que tenen clar el valor de l’eficàcia. Perquè faré un govern eficaç que estigui al costat de les persones i que doni resposta als neguits dels catalans.

El proper 1 de novembre els ciutadans podran escollir si el desenvolupament de l’Estatut estarà orientat en un sentit conservador o en un sentit progressista. Aquesta és l’elecció a fer.

Avui hem presentat a Tarragona i, posteriorment a Tortosa, la candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi.

El nostre cap de llista, Xavier Sabaté ha destacat l'obra de govern a les nostres comarques, que en aquesta legislatura han sortit dels baixos indicadors econòmics, de la minsa inversió pública, de la sanitat amb dèficits, de la Universitat entre les pitjors finançades....

S'ha fet molta feina però encara n'hi ha molta per fer. Xavier Sabaté ha demanat a la ciutadania la seva confiança per poder jugar la segona part del partit, per acabar de consolidar el canvi, per acabar de sentir-nos ciutadans de primera, orgullosos de pertanyer a una nació on tothom compta igual i té les mateixes oportunitats.

Amb il·lusió ha presentat una llista per guanyar i governar, tot destacant la importància d'aquestes eleccions en què no hi pot haver terme mig, en què Tarragona pot ser decisiva.

Les eleccions es juguen aquí i no podem fallar!

"Probablement sigui aquesta una de les darreres ocasions en les quals em dirigiré a un auditori per parlar com a President de la Generalitat."

Aquestes foren les primeres paraules de la conferència que va pronunciar el President Pasqual Maragall ahir a la tarda a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona.

Mil dies que han canviat Catalunya, el lema de l’acte, va ser un exercici de rendiment de comptes davant la ciutadania d’aquesta etapa que va qualificar com d’”apassionant i apassionada”, “una avaluació sotmesa a la crítica, a l’autocrítica i al debat democràtic”.

Entre els actius, el nou Estatut amb el reconeixement de la nació catalana per part d’Espanya i una decidida orientació per les polítiques socials, la millora dels serveis en els barris i pobles, l’educació i la salut.

El President Maragall va reflexionar sobre la trajectòria dels mil dies de govern. Així, va afirmar que el projecte polític del canvi s’està mostrant positiu per Catalunya i tot just és al seu inici. I va ser molt clar sobre el seu suport al candidat socialista, per continuar el projecte del catalanisme progressista dels socialistes catalans. El seu compromís, com a president del PSC, a fer tot el possible perquè José Montilla sigui el futur president de la Generalitat.

Feta aquesta afirmació, clara i sense embuts, va continuar el fil del discurs analitzant fins on s’havia acomplert el canvi proposat pel govern catalanista i d’esquerres, canvi a tres nivells: en l’autogovern, en les polítiques i en la política.

Després d'analitzar aquests tres aspectes i anar descabdellant els encerts i les dificultats d’un govern de coalició, a tall de resum va explicitar quins eren els canvis iniciats i no consumats: l’alternança democràtica, un nou paradigma catalanista, el nou Estatut, la nova relació entre Catalunya i Espanya i la plena dimensió europea de la societat i de la política catalanes.

A la fi del discurs va afirmar: “Estem en les millors condicions per seguir el bon camí: amb l’Estatut disposem d’una eina potentíssima per millorar l’autogovern; tenim un valuós capital acumulat per la intensa obra de govern efectuada; hem acreditat la nostra vocació de catalanisme social; i hem assimilat l’experiència política de la nova governació en coalició”.

Fets, no paraules. Sota aquest lema, l’auditori Winterthur de Barcelona es va omplir ahir vespre, de gom a gom, per escoltar la conferència del candidat socialista a la presidència de la Generalitat, José Montilla. En presència del president Pasqual Maragall, dels consellers i conselleres del govern, de personalitats vinculades al teixit empresarial i al teixit social, de nombrosos polítics de la família socialista, de ciutadans i ciutadanes expectants i, òbviament, d’un notable desplegament dels mitjans de comunicació, va començar l’acte amb les paraules de presentació del candidat a càrrec de Joaquim Nadal. Sempre precís i concís, Nadal va destacar els trets de la personalitat de José Montilla i va voler concloure el perfil ideològic del candidat amb set idees força manllevades de les seves mateixes expressions:

• “sense complexos”

• “sense hipoteques”

• “a favor dels valors bàsics”

• “amb una herència recollida i valorada”

• “afirmant el valor de la proximitat”

• “una proposta des del catalanisme”

• “ un projecte per Catalunya des del socialisme”.

José Montilla es va presentar davant l’opinió pública tal com és, sense afectació ni retocs, amb franquesa i naturalitat. El to de la conferència va ser mesurat i pròxim alhora. Si l’hagués de sintetitzar diria dues paraules: convicció i confiança. Va transmetre convicció i va generar confiança.

El discurs es va iniciar amb una afirmació: “Sóc molt optimista sobre les possibilitats de Catalunya”, fent referència a la nova etapa que s’obre a Catalunya amb el desplegament del Nou Estatut.

En un a priori va voler fonamentar el discurs en un seguit de conviccions de fons: treballar per “un projecte de catalanisme social, que segueix l’estela traçada per Pasqual Maragall” :

• Entendre la política com un projecte col·lectiu al servei del país, amb un patriotisme basat en drets i deures, amb una ciutadania basada en la igualtat d’oportunitats.

• Afirmar Catalunya com a terra d’acollida i llibertat, compromesa amb el el respecte a la diversitat i el compromís col·lectiu de preservar i eixamplar un llegat històric, lingüístic i cultural.

• Proclamar l’orgull de ser català i, com a tal, de compartir drets i deures, de veure créixer les oportunitats, de viure en una societat avançada, de viure en un país d’història mil·lenària i de construir plegats un futur.

Em va agradar la proclamació del seu compromís per servei públic i la declaració dels seus cinc compromisos ètics:

• honestedat en la seva gestió i la dels seus col·laboradors,

• transparència en el rendiment de comptes,

• diàleg amb les forces polítiques, sindicals i la ciutadania,

• lleialtat amb totes les institucions,

• interès públic prevalent en totes les decisions.

Tot seguit, Montilla va anar destil·lant la seva visió del futur de Catalunya, amb voluntat de construcció compartida, en tots aquells aspectes que configuraran les polítiques de govern tenint com a eix central el desplegament de l’Estatut com a instrument de progrés econòmic i cohesió social.

Amb els versos de Martí i Pol “Ara és demà”, Montilla va voler sintetitzar la força del missatge per construir “el somni català de fer una societat lliure, d’homes i dones lliures, respectuosa de la diferència i orgullosa de la seva identitat, pròspera i justa, dinàmica i segura”, per fer realitat el somni que el poeta cercava “nord enllà, on diuen que la gent és néta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”.