Carme Mas

La ciutadania del nostre país contempla, des de la perplexitat i la indignació, com dia a dia, i aquesta setmana en especial,  tenim coneixement de dues trames de corrupció, malversació, espoli, frau, suborn.... Em refereixo, és clar, al cas Gürtel i al cas Palau.

Paral·lelament, en alguns municipis tornen a aflorar mocions de censura i nous casos de transfuguisme polític que qüestionen la legitimitat –que no legalitat- d’algunes actuacions. I encara, el cas més recent de diputats apartats del seu grup i imputats en les trames corruptes que s’emparen en la propietat de la seva acta de diputat per mantenir el seu aforament. 

I en un altre ordre de temes,  però sempre dins del món econòmic i financer, ¿com podem entendre que en un context de crisi es mantinguin, escandalosament, blindatges milionaris per als alts directius de les entitats bancàries? 

Davant de tot això, el sentiment  de la ciutadania és constatar amb ràbia i impotència com des del món econòmic i des dels entorns polítics hi ha persones sense cap mena d’escrúpols que s’han mogut en l’àmbit social des de la fatxenderia –i amoralitat-  de creure’s intocables i amb tota la impunitat, amb els usos i abusos de les oligarquies més ràncies. 

Tanmateix, no vull deixar de dir que aquest sentiment és compartit per tantes i tantes institucions i tants i tants polítics que actuen des de la responsabilitat institucional i personal i treballen indefectiblement pel servei públic. No ens podem permetre de posar tothom en el mateix sac. 

Aquesta és la realitat i no podem obviar-la. La transparència és la millor defensa per a la salut de la nostra democràcia que ha de combatre el virus de la corrupció, molt més nociu que el de la grip A. Cal que mantinguem la confiança en la justícia que haurà d’actuar amb rigor, imparcialitat i celeritat fins les darreres conseqüències. 

No ens podem quedar amb les lamentacions. Cal passar a les propostes i potser ja comença a ser hora de reflexionar més a fons sobre altres maneres d’entendre l’economia i la política, de fixar la nostra mirada en propostes com les de la banca ètica, d’exigir la responsabilitat social de les empreses i de plantejar seriosament l’establiment de la renda bàsica que asseguri la cohesió social del nostre país amb polítiques més justes i equitatives.