Carme Mas

En una setmana marcada pels debats parlamentaris que tanquen l’any amb la cursa imparable d’aprovar uns pressupostos en temps de crisi i textos legals no exempts de debat, no puc deixar de tenir un record emocionat per en Jordi Solé Tura, un home compromès de cap a peus en la lluita per la llibertat i la democràcia. El seu treball va fer possible quesortint de la llarga nit del franquisme tinguéssim una constitució democràtica, l’única que es podia fer en aquell moment de transició.

Hem conegut la dimensió humana i política d’en Jordi mercè a les seves memòries, Una història optimista, i a l’excel·lent documental del seu fill Albert, Bucarest, la memòria perduda.Entre la publicació del llibre i l’estrena del film, en Jordi va patir el sotrac de la malaltia que li esborrava els records però que no ha estat capaç d’esborrar el seu testimoni. El recordarem com a ell li agradaria, “...que em veiessin com una persona tranquil·la i sensata, que no ha pretès canviar el món de dalt a baix a cop de memorials però que ha intentat i continuarà intentant contribuir a la construcció d’un món sense discriminacions ni injustícies.”

La ironia del destí ha fet que el seu traspàs s’esdevingués a tocar de l’aniversari de la carta magna i en undarrer gest de generositat el seu testimoni ens porta a fer una mirada endavant que plantegi, entre d’altres, reformes constitucionals per seguir avançant. EnJordi explicava, en les darreres planes de les seves memòries, que la tasca en la ponència constitucional va ser “...reflexionar sobre el passat en general i sobre els nostres propis passats, però no per aturar-nos en ells sinó per extreure’n les lliçons necessàries per construir un futur que acabés per sempre amb els traumes de la nostra històriai ens fes avançar cap un futur millor.”

Sens dubte que l’hem tingut, un futur millor. I el volem encara més sòlid. Ens toca a nosaltres, ara, continuar amb la construcció del futur. Per això la proposta de Ciutadans pel Canvi, com apuntem en el Decàleg Federal, d’una Catalunya lliure i solidària, en el marc d’una Espanya plenament federal, que al seu torn formi part d’una Europa també plenament federal. Al servei, totes tres, de la llibertat, la solidaritat i la fraternitat dels ciutadans i ciutadanes, del dret a la seva identitat nacional –simple o complexa-, de la justícia social i de la convivència.