11-S CAT
10 Setembre, 2006 16:44
Publicat per csala,
General
Enguany, la diada és la més especial dels darrers anys. No és una diada més, és la primera que celebrem sota la vigència d’un Nou Estatut per a Catalunya.
Els moviments polítics preelectorals d’aquests dies, la mediatització dels importants moviments que s’han produït aquest cap de setmana per part dels diferents liders polítics pot deixar en segon terme el fet més essencial de la festivitat del dia d’avui. Aquest estiu a començat un cicle nou en la història de Catalunya. El país s’ha dotat d’una llei fonamental que millora, i en molt, l’Estatut de Núria del 32, i el de Sau del 79.
En els propers anys, el Parlament de Catalunya haurà de canviar més de cent lleis per adequar totes les noves competències que es podem assumir. Així doncs el nou marc d’autogovern és realment prometedor, tot i que insuficient.
Catalunya, te com a poble uns valors, unes actituds, que són propis de la seva gent, així, el Preàmbul del Nou Estatut diu:
“La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d'afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d'una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d'Espanya i incardinada a Europa.
El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya”.
I és que cal recordar que la derrota catalana a la guerra de Successió va significar la pèrdua de les llibertats nacionals de Catalunya, unes llibertats que amb pas ferm, tot i que més a poc a poc del que voldríem anem recuperant.
L’onze de setembre de 1714, ha perdurat en la memòria col·lectiva com a símbol de les llibertats personals i el seu record ha estat un motiu més de lluita i manteniment de la voluntat de ser d’un poble.
El record de les llibertats perdudes, la recuperació de la consciència nacional i l’increment del sentiment de pertinença, són tres objectius constants en la nostra feina diària, doncs sense aquests tres elements, el nacionalisme català i tot l’esforç que durant dècades s’ha fet de recuperació del catalanisme polític, tindrien molt poc sentit, tenint present la composició cada cop més heterogènia de les procedències dels qui són nou catalans.
Per evitar que el catalanisme polític es vegi reduït a una simple anècdota, cal parlar d’integració. Aquest és l’element essencial, absolutament necessari, per a tots els col·lectius migratoris que, de sempre, hi de forma més accentuada aquests darrers anys sofreix el nostre país. Catalunya ha estat terra d’acollida, la seva cultura s’ha forjat de les aportacions que moltes generacions, de diferents orígens l’han construïda, seguim treballant doncs, per extendre aquest sentiment, per fer-lo el màxim comú denominador de tots els ciutadans i ciutadanes que poblen Catalunya.