11-S XIL
10 Setembre, 2006 17:55
Publicat per csala,
General
Alguns fragments dels missatges del President Allende, des del Palau de la Moneda, el 11 de setembre del 1973, (podeu trobar i escoltar el discurs séncer a la Xarxa, al portal de filosofia de Terricabras):
Companys que m'escolten: La situació és crítica, fem front a un cop d'estat en el que participen la majoria de les Forces Armades. En aquesta hora infausta vull recordar-los algunes de les meves paraules dites l'any 1971, les hi dic amb calma, amb absoluta tranquil·litat, jo no tinc pasta d'apòstol ni de mesíes. No tinc condicions de màrtir, sóc un lluitador social que compleix una tasca que el poble m'ha encomenat. Però que ho entenguin aquells que volen retrotraure la història i desconèixer la voluntat majoritària de Xile; sense tenir carn de màrtir, no donaré un pas enrere. Que ho sàpiguen, que ho escoltin, que s’ho gravin profundament: deixaré La Moneda quan compleixi el mandat que el poble em va donar, defensaré aquesta revolució xilena i defensaré el Govern perquè és el mandat que el poble m'ha donat. No tinc altra alternativa. Només acrivillant-me amb bales podran impedir la voluntat de fer complir el programa del poble. Si m'assassinen, el poble seguirà la seva ruta, seguirà el camí amb la diferència poder que les coses seran molt més dures, molt més violentes, perquè serà una lliçó objectiva molt clara per a les masses que aquesta gent no es deté davant no-res. Jo tenia comptabilitzada aquesta possibilitat, no l'ofereixo ni la facilito. El procés social no desapareixerà perquè desaparegui un dirigent. Podrà demorar-se, podrà perllongar-se, però fet i fet no podrà detenir-se. (…)
Les meves paraules no tenen amargor sinó decepció. Que siguin el càstig moral per als quals han traït el jurament que van fer (…).La història els jutjarà. (…) Almenys el meu record serà el d'un home digne que va ser lleial amb la Pàtria.
11-S CAT
10 Setembre, 2006 16:44
Publicat per csala,
General
Enguany, la diada és la més especial dels darrers anys. No és una diada més, és la primera que celebrem sota la vigència d’un Nou Estatut per a Catalunya.
Els moviments polítics preelectorals d’aquests dies, la mediatització dels importants moviments que s’han produït aquest cap de setmana per part dels diferents liders polítics pot deixar en segon terme el fet més essencial de la festivitat del dia d’avui. Aquest estiu a començat un cicle nou en la història de Catalunya. El país s’ha dotat d’una llei fonamental que millora, i en molt, l’Estatut de Núria del 32, i el de Sau del 79.
En els propers anys, el Parlament de Catalunya haurà de canviar més de cent lleis per adequar totes les noves competències que es podem assumir. Així doncs el nou marc d’autogovern és realment prometedor, tot i que insuficient.
Catalunya, te com a poble uns valors, unes actituds, que són propis de la seva gent, així, el Preàmbul del Nou Estatut diu:
“La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d'afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d'una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d'Espanya i incardinada a Europa.
El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya”.
I és que cal recordar que la derrota catalana a la guerra de Successió va significar la pèrdua de les llibertats nacionals de Catalunya, unes llibertats que amb pas ferm, tot i que més a poc a poc del que voldríem anem recuperant.
L’onze de setembre de 1714, ha perdurat en la memòria col·lectiva com a símbol de les llibertats personals i el seu record ha estat un motiu més de lluita i manteniment de la voluntat de ser d’un poble.
El record de les llibertats perdudes, la recuperació de la consciència nacional i l’increment del sentiment de pertinença, són tres objectius constants en la nostra feina diària, doncs sense aquests tres elements, el nacionalisme català i tot l’esforç que durant dècades s’ha fet de recuperació del catalanisme polític, tindrien molt poc sentit, tenint present la composició cada cop més heterogènia de les procedències dels qui són nou catalans.
Per evitar que el catalanisme polític es vegi reduït a una simple anècdota, cal parlar d’integració. Aquest és l’element essencial, absolutament necessari, per a tots els col·lectius migratoris que, de sempre, hi de forma més accentuada aquests darrers anys sofreix el nostre país. Catalunya ha estat terra d’acollida, la seva cultura s’ha forjat de les aportacions que moltes generacions, de diferents orígens l’han construïda, seguim treballant doncs, per extendre aquest sentiment, per fer-lo el màxim comú denominador de tots els ciutadans i ciutadanes que poblen Catalunya.