04.06.07
JA ERA HORA!
A Vent del pla, hi ha ventolera! Ja era hora!
Quan va començar Vent del pla, em feia ràbia la sèrie. Una noia que marxa de Barcelona cames ajudeu-me amb els dos fills cap a un poble, on hi viu el seu tiet, fugint del seu marit maltractador.
Bé, el que a mi em va fer ràbia, no és aquesta introducció, que prou llàstima fa. La ràbia ve després, on resulta que arriba a un poble desconegut i tot el que li passa a partir de llavors és fantàstic. Resulta que allí fa els millors amics que pugui tenir, hereta la millor casa del poble, troba la millor feina que podia trobar i per acabar-ho d'adobar, els dos homes més macos del poble, va darrera seu. Doncs, fins aquí podíem arribar!
Jo, em vaig plantejar anar a viure a Vent del pla, a veure si estava de sort... ni que fos només amb alguna coseta!
Però ara la cosa ha canviat. La sort li ha canviat una mica a la Teresa. I jo penso, que els guionistes ja estaven tips de rebre queixes de gent com jo que pensen que Vent del pla és el paradís i no el cel, com ens havien dit fins ara.