30 anys de servei al ciutadà

Publicat per fxsabate | 15 Jun, 2008
  • Quan l’any 1978 consumàvem la unitat socialista a Catalunya, no érem conscients de la magnitud de l’obra. Trenta anys després la contemplem amb satisfacció.

  • La començàrem uns centenars de persones, però l’han continuada milers amb un objectiu únic: el benestar de tots els catalans i catalanes, aplegats en un sol poble, cohesionat i sense divisions, i en el marc d’una Catalunya autogovernada que vol una relació federal amb Espanya.

  • Els avenços han estat irreversibles: la consolidació de la democràcia, el restabliment de la Generalitat i de la resta d’institucions pròpies, la potenciació de la nostra cultura i de la nostra llengua i un sistema de protecció social entre els més avançats: salut, educació, pensions i protecció a la dependència universals. En definitiva, una qualitat de vida entre les primeres del món. Gairebé sempre, darrere de cada millora social s’hi ha trobat un govern socialista.

  • A Espanya, a Catalunya i als ajuntaments on milions de persones ens han atorgat la seva confiança. En aquests moments el 75% de la població de Catalunya té un alcalde del PSC –més del 80%, si comptem governs locals on també hi som presents–. 

  • Però no ens sentim totalment satisfets. Volem anar més lluny per assolir uns millors nivells de vida i una forma de governar-nos digna d’un país avançat del qual ens puguem sentir encara més orgullosos. Els temps no són fàcils. La globalització, la situació econòmica, la relació amb Espanya, les noves demandessocials individuals i col·lectives ens fan ser molt exigents amb nosaltres mateixos.

  • Perquè sempre hi haurà la necessitat de dur a terme una potent acció pública que corregeixi les desviacions d’un mercat que avui més que mai és omnipresent. I perquè el socialisme es basa en un humanisme que vol contribuir al desenvolupament i l’autonomia personal i col·lectiva per ser él més lliures possible. Com a persones i com a poble.

    article publicat a la pàgina 35 del Diari de Tarragona avui 15 de juny de 2008, 31è aniversari de les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura 

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Opacidad nuclear

Publicat per fxsabate | 13 Jun, 2008

http://blocs.tinet.cat/blog/archive/285/2008/05/ caricatura de NAPI 

caricatura de Napi: http://blocs.tinet.cat/blog/archive/285/2008/05/ 

Opacidad nuclear

La actitud irresponsable de los gestores de Ascó socava el futuro de la energía atómica en España

Editorial del País d'avui 13/06/2008

El debate sobre la energía nuclear, reabierto en varios países, estará viciado si se ocultan o tergiversan datos esenciales. Es lo que ha ocurrido en relación con la fuga de partículas radiactivas producida en noviembre pasado en la central de Ascó (Tarragona), propiedad de Endesa.

La presidenta del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), Carmen Martínez Ten, puso anteayer de manifiesto en el Congreso -a puerta cerrada, ¿por qué?- ese comportamiento irresponsable: la fuga superó la exposición de dosis permitidas, no se notificó el suceso hasta casi cinco meses después y se ocultó información al inspector residente en la planta.

Es cierto que cada uno de estos incumplimientos tiene una multa máxima de 10 millones de euros y que el pasado mes de abril ya fueron destituidos el director y el jefe de protección de la central. Pero más allá de que la ley se aplique con rigor, el incidente pone de relieve la falta de fiabilidad de unos gestores que anteponen la obtención de beneficios a la seguridad.

No puede interpretarse de otra manera el hecho de que la planta anulase tres días después del incidente la alerta por escape, como ha documentado el CSN, y que alguien -la central dice no saber quién- pusiera en funcionamiento el sistema normal de ventilación, que es lo que hizo salir despedidas las partículas, información que fue ocultada a la opinión pública. Este cúmulo de despropósitos tuvo su origen en la impericia de unos trabajadores que arrojaron agua que debía ser tratada como residuo radiactivo en la piscina del reactor, según la central.

En total, y hasta ahora, han aparecido un millar de partículas radiactivas en el exterior de la central, que presentan una actividad total más de mil veces superior a la referida inicialmente por la dirección de la planta. Es cierto que los análisis practicados a más de 2.000 personas descartan que estén afectadas. Pero el incidente ha mostrado la falta de fiabilidad de los mecanismos previstos: de haberse detectado y anunciado la fuga en su momento, Ascó hubiera sido obligada -como lo ha sido ahora- a una parada de varias semanas para su revisión.

Con su actitud irresponsable, los gestores han conseguido alimentar la aprensión por la energía nuclear, que era seguramente lo que pretendían evitar. La industria nuclear necesita transparencia, y no secretismos y falsificaciones, si quiere ganarse la confianza ciudadana.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Per fi el Raval de mar ¡¡¡¡

Publicat per fxsabate | 10 Jun, 2008

mapa de la reforma de la carretera anomenada Raval de Mar a Vila-seca

Avui hem fet un acte patriòtic en paraules del Conseller Nadal amb la firma d'aquest acord. 16 anys s'ha tardat des que es va començar a dibuixar aquest acord que suposa una gran millora de les comunicacions entre el polígon sud de la Gran Indústria de Tarragona  i el Port.

 

El de menys, tot i ser important - 28 milions d'euros -, és la quantia econòmica. El més rellevant són els serveis que prestarà a partir d'ara, el que significarà per l'economia del nostre territori i la millora que suposa per a Vila-seca. 

 

Per últim, no em puc estar de dir que simbòlicament, l'enclavament d'aquest indret és molt significatiu perquè fa de frontera - jo prefereixo dir d'unió - entre els dos principals sectors productius del nostre Camp de Tarragona - la indústria i el turisme - i demostra que és perfectament factible la convivència entre aquests sectors que alguns pretenien fa un temps impossible.

 

  • RESUM DE L'ACORD

El DPTOP ( Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat ), la Diputació, l’Ajuntament de Vila-seca, l’Associació Empresarial Química i les empreses Ercros Industrial, Bayer Polímeros i Clariant Ibérica  amb aquest conveni desencallen la millora de les comunicacions del polígon petroquímic sud de Tarragona i del Port. És el projecte anomenat Raval de la Mar que preveu la conversió en autovia de la carretera TV-3148, la formació d’un vial segregat per als camions del polígon de la Gran Indústria i una gran zona verda que farà de pantalla entre les indústries i la zona turística. 

  • Millora de les comunicacions

Aquesta nova autovia connectarà la variant de l’A-7 a Vila-seca i l’autovia C-31. El projecte inclou la construcció d’un vial segregat paral·lel a la nova autovia que serveixi en exclusiva per al trànsit de camions del polígon de la Gran Indústria, sovint de gran tonatge i en ocasions de transport de mercaderies classificades. Això facilitarà la mobilitat dels camions amb origen o destí al polígon i al port de Tarragona i evitarà el seu pas per la futura autovia, augmentant així la seguretat i la fluïdesa de la circulació.

La millora de les comunicacions entre l’autovia A-7 i la C-31B té tres parts:

  • Tram de la carretera TV-3148 entre el nucli urbà de Vila-seca i la C-31B

  • Trams de les carreteres TV-3148 i TV-3146 compresos entre la C-31B i la plaça de la Unió Europea de la Pineda
  • Vial de servei per al trànsit de mercaderies, paral·lel a la TV-3148, que permetrà als camions enllaçar l’autovia A-7 i la C-31b, així com dirigir-se a l’accés oest del Port de Tarragona.

Els dos primers trams són els que es convertiran en autovia, amb una longitud total de 3,4 km; 2,1 km fins a la C-31B i 1,2 km més entre la C-31B i la Pineda. Tindrà dues calçades de dos carrils cadascuna separades per una mitjana i donarà accés a la zona de serveis de Port Aventura; a la zona esportiva i residencial d’aquest complex lúdic; al santuari de la Mare de Déu de la Pineda i al parc urbà de la Torre d’en Dolça. Atès el seu caràcter urbà, es construiran voreres, aparcaments i un carril bici al llarg de tot el recorregut.

Pel que fa al vial segregat per a vehicles pesants, discorrerà de manera paral·lela a la nova autovia, pel costat nord-est i fins a la C-31B, tindrà dos carrils de 3,5 metres i dos vorals. Es preveu construir dues rotondes i dues interseccions en ‘T’ per a facilitar la mobilitat interior del polígon.

  • Una pantalla verda per reduir l’impacte visual

El projecte inclou una gran zona verda i d’espais lliures entre la nova autovia i el vial de servei, de més de 76.000 m2. Aquest espai formarà una pantalla verda entre el polígon petroquímic i les zones més turístiques, minimitzant l’impacte visual de la indústria i revaloritzant el paisatge de la zona. Tots els espais lliures del projecte seran de titularitat pública.

  • 28,63 milions d'euros d’inversió
  • El DPTOP s’encarregarà de redactar i aprovar el projecte constructiu de les obres en un termini d’un any i seguint les directrius de l’estudi informatiu de la Diputació de Tarragona. Igualment, licitarà i adjudicarà les obres, cosa que s’esdevindrà aproximadament a la tardor del 2009, i serà el titular la nova autovia. També contribuirà al finançament de les obres amb més del 50% del seu cost total. Pel que fa estrictament al vial de servei per a camions, el Departament negociarà amb l’Autoritat Portuària de Tarragona la seva contribució econòmica.
  • La Diputació aportarà un total de 10 MEUR i facilitarà la informació de l’estudi informatiu.

  • L’Ajuntament assumeix el cost de l’adquisició dels terrenys i serà el titular de la part no viària de la nova autovia, és a dir, les voreres, el carril bici i la urbanització, així com del vial de serveis íntegrament. Però serà el DPTOP qui es faci càrrec de les despeses de manteniment d’aquest vial per a camions.

  • Les empreses Ercros Industrial; Bayer Polímeros i Clariant Ibérica, ubicades dins l’àmbit d’aquest projecte, es comprometen a cedir gratuïtament el sòl necessari per a habilitar 76.470 m2 de zona verda i els 28.480 m2  per al vial de servei.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

El primer any de Ballesteros

Publicat per fxsabate | 10 Jun, 2008

  catedral de Tarragona

Una ciutat governada durant un llarg període de temps per un mateix partit és el que és en bona mesura pel govern que l’ha dirigida. Tarragona no és una excepció. També qui vol canviar les coses no pot fer-ho en un any ni en dos. Els qui ara ho diuen haurien hagut de deixar-nos, si fos veritat el que afirmen, una ciutat entre les millors del món . Però ara veuen  que existeix un llarg camí per recórrer.

I encara es percep més clar quan s'analitza barri per barri o sector per sector: l’educació, la salut, l’economia en general de la ciutat i l’ocupació en particular, l’ordenació urbanística, els serveis socials per tothom però singularment per als i les qui més ho necessiten, el medi ambient, l’esport, la cultura i tot el que queda per fer en el patrimoni, la lentitud administrativa.... Per no parlar de la mateixa relació amb els ciutadans, allò que alguns volen ridiculitzar parlant de talant però que suposa també arbitrar nous mecanismes de consulta i participació. Quanta cosa per fer ¡

 

Doncs bé, hi ha un denominador comú en aquests només dotze mesos del govern  de Ballesteros: la necessitat, d’ordenar, planificar – ens havien dit mil vegades que era una mania de l’esquerra –, sumar esforços, implicar-se per coordinar, optimitzar i establir prioritats. I això és el que es fa ara.

 

Altres ciutats han corregut molt en els últims anys i disposen de millors serveis perquè els ajuntaments han tingut molta cura de la gestió pública, s’hi han dedicat molt, han primat l’interès públic per damunt de qualsevol altre. Això és el que es veu ara a Tarragona: res no és aliè a l’actual equip de govern, sigui o no competència de l’ajuntament si té relació amb Tarragona. És el que s’havia d’haver fet fa molt i durant molt de temps.

 

Això encara no es nota prou. Perquè una tasca important i unes fites ambicioses no s’assoleixen sense uns bons fonaments. I mentre es posen aquests, encara no es veu l’edifici però aquests són imprescindibles per assolir les fites importants que ara es plantegen: el disseny de la ciutat del futur, la façana marítima, els Jocs del Mediterrani, la capitalitat cultural europea, un port que no només sigui servidor de l’economia local sinó veritable agent impulsor d’un sistema productiu que aprofiti de veritat les seves potencialitats turístiques, industrials i comercials. O una Tarragona exemplar en el Medi Ambient i en les polítiques socials.

 

Ara hi ha idees i projecte ambiciós de ciutat. Ballesteros va dir que el canvi que necessitava Tarragona s’aconseguiria en vuit anys. Alguns li exigeixen en dotze mesos i que, com fent zapping, sigui immediat No és possible. Però l’equip PSC-ERC que encapçala aquest alcalde està començant una obra que canviarà de veritat i molt a millor la Tarragona que tant estimem.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Ascó, més que un símptoma i "Renacimiento nuclear: un parto con fórceps"

Publicat per fxsabate | 2 Jun, 2008

Ascó, més que un símptoma 

 

És certament significatiu i tanmateix preocupant saber que les tres centrals nuclears en actiu que tenim a les comarques de Tarragona sumen el 64,5% dels inicidents notificats en el que va d’any, quan encara no portem 5 mesos. Són més que durant tot el 2007 quan Catalunya va concentrar ja el 62,5% de les incidències nuclears de tot l’Estat. Això vol dir que alguna cosa falla, que l’envelliment de les plantes atòmiques és una realitat palpable i que la gestió no està sent gens acurada.

Accidents greus com el d’Ascó I ho posen de manifest, més encara, i són alguna cosa més que un símptoma: els responsables amaguen la fuita de partícules radioactives i quan creuen que és moment de fer-ho públic, falsegen la realitat minimitzant la gravetat del succés. No és de rebut per als ciutadans que convivim amb elles tenir instal·lades unes centrals de producció elèctrica que no donen plenes garanties de seguretat ni uns gestors que manipulen l’opinió pública a favor dels seus interessos perquè han primat els beneficis a la seguretat. I que ningú se’n faci responsable és encara més greu.  

 

Per fi aquesta setmana hem sentit pronunciar-se una de les dues grans empreses propietàries d’Ascó I, tímidament, això sí. Endesa reconeix que hi pot haver hagut ingenuïtat en la gestió i ha anunciat la creació d’una Direcció General de Gestió de l’Energia Nuclear. No n’hi ha prou! Com no n’hi ha prou en cessar responsables locals per encomanar-los altres funcions, creient que així dissimularan deficiències i manca de recursos destinats a manteniment. Exigim rigor i transparència en una activitat industrial tan sensible com la nuclear i l’assumpció de responsabilitats al més alt nivell perquè s’ha posat en risc voluntàriament i conscientment la salut de les persones.  

Ho haurà de dir la justícia però hi ha moltes possibilitats que sigui delicte i no menor. Ja va sent hora que les propietàries donin la cara i deixin d’amagar-se darrere de sigles com ANAV (Associació Nuclear d’Ascó Vandellòs). Mentrestant, el Consell de Seguretat Nuclear s’està fent càrrec de la investigació dels fets com a organisme competent que és. Amb una clara voluntat d’aportar claredat, la presidenta del CSN compareixerà al Congrés dels Diputats i també al Parlament de Catalunya, com ha manifestat el president Montilla, perquè el de les nuclears és un tema que ens afecta directament als catalans i volem explicacions.

El pla d’inspecció i la comissió de seguiment integrada per experts en seguretat industrial i protecció radiològica que el CSN ha imposat a Ascó I són imprescindibles perquè tinguem  confiança en el seu funcionament durant els propers mesos, mentre s’esclareixen els fets.  El lamentable accident nuclear ha reforçat les relacions d’intercanvi d’informació entre el CSN i la Generalitat de Catalunya. Des del Govern català volem llançar un missatge de tranquil·litat i seguretat a la ciutadania però també una determinació, que exigirem el màxim rigor a l’hora de depurar responsabilitats, conscients que com més amunt es depurin més seguretat guanyarem.  

article publicat al Diari de Tarragona avui dilluns, 2 de juny de 2008

Sobre aquesta mateixa qüestió, és molt interessant l'article de Marcel Coderch que apareix avui al Diari El País que reproduim a continuació:

Renacimiento nuclear: un parto con fórceps

 

Amén de los problemas de seguridad, residuos y opinión pública, el tan publicitado regreso de la energía nuclear tiene una gran debilidad, su dudosa rentabilidad económica. Los inversores deben pensárselo bien  

La única central europea en construcción, en Finlandia, lleva dos años de retraso

 

Desde 1978 hasta hoy no se ha cursado un solo pedido más de centrales nucleares en EE UU

 

Los repetidos incidentes en las centrales de Ascó y Vandellós no son sino un reflejo del estado en que se encuentra la industria nuclear, tanto en España como en el mundo. Sin una reactivación de las construcciones nucleares, la industria nuclear está abocada a su desaparición. Nadie sobrevive mucho tiempo en un mercado tan concentrado como el de generación eléctrica, captando sólo el 2,5% de su crecimiento. Ello hace que los operadores nucleares se vean forzados a "demostrar" el elevado nivel de disponibilidad y la durabilidad de unas centrales que envejecen cada día que pasa, porque son argumentos clave para que el tan cacareado renacimiento no se convierta en un aborto prematuro. Cualquier incidente, cualquier parada no programada, es un argumento más contra este tipo de energía. De ahí que los responsables operativos hagan lo posible, y hasta lo irresponsable e ilegal, por esconder cualquier incidente. Ahora bien, los interrogantes sobre un posible renacimiento nuclear van mucho más allá de la simple incompetencia, dejadez, oscurantismo o falsedad exhibidas por personas que deberían ser mucho más conscientes de lo que tienen entre manos.

 

Como han explicado los académicos del MIT en su informe The Future of Nuclear Power (web.mit.edu/nuclear), para que la energía nuclear pueda formar parte del mix energético futuro hay que resolver antes cuatro problemas fundamentales: coste, seguridad, residuos y proliferación; a los cuales cabe añadir el de la percepción social. Pero para resolverlos, el esfuerzo que hay que realizar es de tal magnitud que "sólo se justificaría si la energía nuclear pudiera contribuir significativamente a reducir el calentamiento global, lo cual implica una importante expansión del parque nuclear". Y concluyen que sólo hay dos escenarios que merecen ser considerados, un despliegue a gran escala, o el cierre planificado de todas las centrales en 50 años.

  

Si fuera cierto, como dicen sus defensores, que los problemas de la energía nuclear están resueltos o en vías de solución, y que no genera emisiones, entonces, ¿por qué no resolverlos de una vez y desplegarla a toda marcha, como en Francia? Y si no es cierto que están resueltos, y no vemos el modo de resolverlos, ¿por qué construir unas pocas centrales, que no serán suficientes para mitigar el cambio climático ni la crisis energética y, en cambio, sí incrementarían los riesgos y la dimensión de unos problemas que llevan décadas sin resolverse? Los autores del estudio del MIT, realizado en el 2003, creen plausible superar los problemas si se destinan suficientes recursos. Sin embargo, los cinco años transcurridos no van en esa dirección.

  

Por ejemplo, dice el informe: "Cincuenta años después del primer reactor comercial, ningún país ha conseguido implantar un sistema eficaz para deshacerse de sus residuos". El único almacén geológico profundo proyectado, el de Yucca Mountain, en el desierto de Nevada, se ha alejado todavía más de su entrada en operación, y ni siquiera se sabe si las obras llegarán a iniciarse algún día. Cosa parecida ha ocurrido con los problemas de la proliferación. Según los autores, con el combustible gastado hasta 2003 hay plutonio suficiente "para más de 25.000 bombas nucleares".

  

Pero es en el terreno económico donde se libra la verdadera batalla porque, como dice el informe, "sólo habrá inversiones privadas si pueden esperarse costes de producción de electricidad inferiores a los de otras alternativas menos arriesgadas", o si el sector público garantiza la rentabilidad de estas inversiones. Y en este ámbito, los cinco años transcurridos han desmentido con rotundidad muchas de las hipótesis de los autores. El coste del kWh nuclear es en un 70% un coste financiero, y la inversión total, el plazo de construcción y la tasa de interés son las variables fundamentales. Pues bien, las estimaciones actuales hablan de incrementos de más del 300% en las inversiones, y la única central europea en construcción (Olkiluoto, en Finlandia) lleva ya dos años de retraso, por los que tendría que pagar 2.200 millones de euros de penalización. (Si está terminada en 2011, como ahora se promete, le habrá costado a la constructora Areva 5.200 millones de euros). Moddy's evalúa la inversión necesaria en 6.000 dólares por kW y Florida Power Light estima que puede costarle entre 6.000 y 9.000 millones de dólares construir un reactor Westinghouse de 1.100 Mw, hasta un 400% por encima de las estimaciones realizadas hace cinco años por los autores del MIT.

  

¿Qué ha ocurrido para que, en tan poco tiempo, se hayan modificado tanto las condiciones económicas? Pues lo mismo que en la primera era nuclear, sólo que ahora mucho más rápidamente. El declive nuclear no fue consecuencia del accidente de Three Mile Island de 1979 ni del movimiento ecologista que desencadenó. La primera crisis del petróleo hirió de muerte el programa nuclear mundial. En EE UU los pedidos de centrales nucleares cayeron desde las 35 unidades en 1973 hasta las cero unidades en 1978, sin que hasta el día de hoy se haya cursado un solo pedido más.

  

La subida de precios del petróleo de 1973 provocó una recesión mundial que redujo el crecimiento de la demanda de electricidad e incrementó los costes de construcción y las tasas de interés, hundiendo la rentabilidad de estas inversiones. Ésta y no otra es la verdadera historia de la moratoria nuclear: el pago durante 25 años de unas inversiones fallidas que se hicieron siguiendo una planificación indicativa estatal promovida por las eléctricas pero de la que tuvimos que responder todos.

  

En los últimos cuatro años, los precios del petróleo y otras materias primas se han cuadruplicado y están induciendo un repunte de las tasas de interés, lo cual incide directamente en los costes de construcción de las nucleares. Nos enfrentamos quizás a una época de menor crecimiento, con un repunte inflacionista, y eso nos coloca en una situación análoga a la que provocó el primer declive nuclear. Si añadimos la frágil situación del sistema financiero internacional, no parece el mejor escenario para un renacimiento nuclear que requeriría centenares de miles de millones de euros de nuevas inversiones durante décadas.

  

Quizás sea ésta la razón por la cual John Rowe, presidente de Exelon, el principal operador nuclear de EE UU, y presidente del Nuclear Energy Institute (NEI), decía el pasado 6 de mayo que "no podemos dejarnos llevar por el entusiasmo de las notas de prensa" ya que "es difícil confiar en las estimaciones de los costes de nuevas construcciones", y "ningún vendedor está dispuesto a ofertar precios cerrados". "Nada enfriará más el renacimiento nuclear que encontrarnos, después de 18 meses de haber iniciado una construcción con 18 meses de retraso", añadió, en clara referencia a lo que ha ocurrido en Finlandia. "Los costes asustan. Hemos de encontrar nuevas formas de compartir el riesgo".

  

Nuevas formas ¿o las mismas de siempre? Lo que pide John Rowe es que el Estado y los consumidores asuman el riesgo de las inversiones nucleares. Como el programa aprobado por George W. Bush en 2005, que contempla avales que cubren hasta el 80% de la inversión y que ahora la industria quiere que se amplíen hasta el 100%. Como dice el informe del MIT, "todas las centrales nucleares en funcionamiento fueron construidas por monopolios estatales o por compañías eléctricas verticalmente integradas y operando en un entorno regulado" que les garantizaba el retorno de las inversiones. En ese entorno, "muchos de los riesgos asociados a los costes de construcción, al funcionamiento de las centrales, a las oscilaciones en los precios del combustible y otros factores fueron asumidos por los consumidores y no por las eléctricas"; pero "en un mercado competitivo son los inversores y no los consumidores los que tienen que asumir riesgos e incertidumbres".

  

¿Será esto último lo que ocurrirá en el Reino Unido, donde el Gobierno ha asegurado que la construcción de la nueva generación de centrales será financiada por el sector privado, con la única excepción de los residuos, que asumirá el Estado? Lo que ocurra en el Reino Unido será determinante para el futuro de la energía nuclear en Europa. De momento, sólo EDF (propiedad del Gobierno francés) está interesada en adquirir British Energy para construir nuevas centrales de diseño francés. La experiencia de Areva en Finlandia no es especialmente esperanzadora. En España haríamos bien en hacer caso a John Rowe y no dejarnos llevar por el entusiasmo de las notas de prensa.

   

Marcel Coderch, ingeniero y miembro del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Cataluña, es autor, con Núria Almiron, de Espejismo nuclear, que publicará Los Libros del Lince.

 

 

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Cap de setmana a Cunit, Valls, Alforja i l’Espluga

Publicat per fxsabate | 1 Jun, 2008

Un cap de setmana destinat a l'educació i la cultura

 

Dissabte: Una escola bressol a Cunit i els premis Valls

Cartell de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana

Al matí de dissabte inauguràvem una escola Bressol a  Cunit amb el Conseller d’Educació Ernest Maragall i l’alcaldessa Judith Alberich. Aquesta alcaldessa i senadora de 30 anys ja parla sense papers amb una soltura envejable i forma part dels nous valors joves del PSC que ja tenen responsabilitats públiques i que ja estan donant molt de si . Imagineu-vos quan hagin adquirit més experiència

 

A la nit, la 25a Nit de Premis Valls es va celebrar com ja va essent costum, al Centre Cultural de la capital de l’Alt Camp. En el meu parlament vaig destacar la tasca dels dos guardonats als quals vaig lliurar el premi: la família de Joan Ventura Solé que va donar el seu fons a l’arxiu de la ciutat i l’empresa Gomà Camps, premi extraordinari pels seus 250 anys de trajectòria. Però també vaig voler destacar la tasca dels nens i nenes premiats, de la Vallenca de l’any l’actriu Mar Ulldemolins i el desig que algun dia desaparegui el premi a la normalització lingüística – la Cooperativa de Bràfim en va ser la guardonada – perquè voldrà dir que ja tindrem el català normalitzat. Aquí podeu veure  la relació de tots els premiats

 

Diumenge: 50 anys de l’escola d’Alforja i els premis Baldiri Reixac a l’Espluga

 

Al matí, a Alforja, l’escola Josep Fusté celebrava el 50è aniversari en el marc d'una jornada de portes obertes del centre. Al llarg del matí l'escola ha romàs oberta perquè tothom pogués visitar l'exposició de fotografies del centre, o bé participar en algun dels tallers.

 

Al migdia, a l’Espluga, els premis Baldiri Reixac que són atorgats cada any per la fundació Lluís Carulla i han arribat a la seva 30a edició. Hem comptat amb lña presència de Jordi Pujol, de la sra. Maria Font, vídua de Carulla, de la Presidenta de la Fundació Montserrat Carulla i del poeta i escriptor Carles Duarte que n’és el secretari. Hem lliurat

75 premis de 700 euros per a alumnes i 14 de 3300 per a escoles. Aquest proper dimarts es lliuraran a Barcelona els destinats a mestres.

Cartell de la 30a edició dels premis Baldiri Reixac de l'any 2008

 

En un saló d’actes del Casal de l’Espluga a vessar, he destacat el valor de l’esforç per ser persones de veritat, per ser lliures, per dependre el menys possible dels altres. També el valor del treball en equip com a eina imprescindible per evitar la discriminació i aconseguir la cohesió social i la necessitat de continuar treballant per la cultura i la llengua catalana.

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit
«Anterior   1 2