Xavier Sabaté

No ha estat gens malament la meva estrena castellera la vespra de Sant Pere 28 de juny de 2008 al Serrallo tarragoní: 3 de vuit, 4 de vuit  - el primer 4 de 8 d la temporada ¡¡¡ -, dos de set- I per tancar, un pilar de 5 i 3 de 4. Una bona tarda castellera que hem compartit amb els de Vilafranca i amb els del Serrallo.

Recordo quan vaig arribar a Tarragona a copmençaments dels 70 que si vèiem un 4 de 8 o "carro gros" ja quedàvem molt satisfets. Avui continua essent un dels castells més respectables

Començo a sentir el que significa formar part d'una colla castellera, sentir el seu batec, les seves inquietuds i els seus anhels, els seus èxits i elsseus laments quan les coses no van tan bé.

Dimarts, assaig. I la propera sortida, Altafulla el 12 de juliol. Espero no faltar.

A la foto que segueix, dues amiguetes meves - Irene i Laura - , filles de Begoña Floría- I Aurea Bujan, amiga i companya de molts compromisos cívics i socials, la meva introductora  a la Colla dels Xiquets de Tarragona.

• Ahir posàvem en servei el nou port de Roda amb el president Montilla i el conseller Joaquim Nadal. Amb una superfície de més de 18 hectàrees, compta amb 640 amarradors per a embarcacions de tipus mitjà, així com 70 places en marina seca per a naus més petites. El nou recinte es presenta com un espai obert al ciutadà, amb nous passejos i zones verdes per donar continuïtat al front marítim. La inversió ha estat de 45 MEUR.

• Un port obert a les persones

• Aparcaments

• Estan ordenats dins i fora del recinte del port per facilitar l’accés a les platges i als serveis propis del port. A l’interior  s’ubiquen sota el Passeig marítim, a l’àrea del Passeig de Ribera i sota la Rambla de Mar. Al llarg d’aquesta rambla, s’alternen aparcaments amb petits magatzems per als usuaris del port, anomenats pallols. En total, s’han construït 515 places d’aparcament, de les quals 307 són cobertes.

El radiofonista Luís del Olmo acabava de dir a la seva ràdio que anava a la inauguració del millor Port del Mediterrani 

• Edifici de capitania i altres serveis

• Escola de vela i locals comercials: situada estratègicament vora el moll adossat al contradit, s’ha habilitat una àrea exclusiva per a la navegació amb vela lleugera, i vela adaptada, on també es preveu un espai reservat per a motos aquàtiques.

• Tallers d’embarcacions: situats al costat de la capitania, entre la Plaça del Mar i la marina seca, els tallers ocupen una superfície de prop de 7.700 m²destinada a la reparació, manteniment d’embarcacions i subministrament de carburants.

• Zona comercial: l’àrea del Moll de Ribera, la més propera al municipi, acull un conjunt de locals comercials i de serveis que sumen una superfície de més de 3.500 m², destinats sobretot a restauració i oci.

• D’altra banda, el port disposa de dues grues de 10 tones i 11 tones, respectivament i un pòrtic elevador de 100 tones, per assistir a la totalitat de la flota amb base al port. Finalment, el recinte compta amb benzinera, vestidors i altres serveis per als usuaris.

 

• Integració i sostenibilitat ambiental

• El nou port de Roda de Barà s’ha dissenyat tenint en compte especialment la singularitat del seu enclavament, al costat del conjunt del Roc de Sant Gaietà. Així, els materials utilitzats en el paviment i el revestiment exterior dels edificis mantenen una harmonia estètica amb l’entorn, amb un predomini dels colors blau, blanc i verd, per tal d’integrar el recinte en el paisatge.

• D’altra banda, el nou port  disposarà de 2 punts nets, per a la recollida selectiva de brossa, equips decantadors, d’aspiració d’aigües residuals, barreres antipol·lució, així com plaques solars. A més, aposta per l’ús d’aigua regenerada per a la neteja d’embarcacions, el rec i la neteja viària.

• Dilluns 23 al matí visitàvem el Mas Miró de Mont-roig amb l’alcalde Fran Morancho, i la filla dels masovers, Angelina Rovira, que va explicar les vivències amb el genial artista entre els anys 1955 i 1975. 

• A la casa es conserven objectes personals del pintor, dibuixos i estris com la bata de pintar encara tacada amb les pintures de l’artista.  El  Mas Miró va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per un acord del Govern de la Generalitat l’octubre del 2006 i  està format per una sèrie d’edificis d’èpoques diverses, que abasten des del segle XVIII al XX.  A més del seu valor estrictament històric té el valor de ser el lloc en el qual es va gestar l'univers pictòric de Joan Miró. En aquest entorn va pintar obres cabdals com "La Masia" o la "La Casa de la Palmera".

• Però el principal objectiu era conèixer de prop el projecte del nou equip de govern per crear un centre  d'interpretació de Miró, un centre  d'excel·lència turística que ampliarà l’oferta en un municipi que compta amb moltes possibilitats encara per aprofitar. 

• A Montroig ja fa temps que organitzen diversos esdeveniments relacionats amb Joan MIró. Veieu un dels més recents, un cap de setmana mironià clicant aquí

Va de castells

La diada castellera de Sant Joan de 2008 a Valls ha estat extraordinària. Tots sis castells de les dues colles vallenques - a dalt una pinya de la Vella dels Xiquets de Valls i a sota una de la dels Joves Xiquets de Valls vistes des del balcó - han estat carregats i descarregats. En el cas de la primera el 3 i 4 de nou i 4 de 8 amb pilar de 6 per acabar amb un pilar de set amb folre extraordinari. Pel que fa a la Jove, el 3 de nou i el 5 i el 4 de vuit per acabar amb un pilar de cinc. 

En la meva història personal, el divendres dia 20 de juny quedarà com el dia del meu  ingrès a la Colla dels Xiquets de Tarragona, la Colla amb la qual sempre he simpatitzat. Assistir a l'assaig ( aquí teniu més fotos ).   

Posar-me la camisa ratllada matalassera i participar-hi, va ser tot un honor. A partir d'ara contribuiré modestament amb aquesta Colla que ha tingut i té tants homes i cada cop més dones altruistes dedicats a la nostra cultura castellera i que tantes diades de glòria castellera ha proporcionat a Tarragona, a Catalunya i més enllà.   

Ahir dia de Sant Joan no vaig poder assistir a l'actuació de la Colla a la Plaça de la Font perquè vaig haver de ser present  al pregó de la Festa Major de Reus a càrrec de Xavier Grau, Rector de la nostra Universitat Rovira i Virgili.

Vallverd de Queralt i Montbrió de la Marca són dos llocs de gran bellesa de la Conca al municipi de Sarral. Aquest passat diumenge 22 de juny de 2008 hi hem estat per inaugurar diverses obres dels tres nuclis.  

En primer lloc, amb l'alcalde Antoni Mateu, hem inaugurat un tram de clavegueram i pavimentació de carrers de Vallverd, acompanyats del president de l'Associació de Veïns, Vila Pinto. L'obra, finançada pel PUOSC, ha consistit en urbanitzar un pedregal, que connecta el nucli amb la plaça de les Torres. A més, s'ha construït un mur de contenció i un sistema de recollida d'aigües pluvials.

A continuació, hem tallat la cinta inaugural de l'ampliació de la xarxa de subministrament d'aigua potable i el dipòsit de Montbrió de la Marca , en un acte que també ha comptat amb la participació del president de l'Associació de Veïns de Sant Llorenç, Jordi Rosines que apareix a la foto amb la seva àvia de 90 anys.

Finalment hem acabat al propi nucli de Sarral on hem celebrat l'acabament de les obres de la urbanització PA1.

A destacar que, llevat d'aquesta darrera actiuació que correspon a l'Ajuntament i als veïns, les altres obres han estat possibles gràcies al Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) de la Generalitat que és un intrument molt important de col·laboració amb el món local. Aquest pla es va triplicar la passada legislatura i s'ha quadriplicat aquesta i adquireix més rellevància en muncipis petits 
 
Aquestes obres augmenten la qualitat de vida i fan que cada cop hi hagi més joves que optin per quedar-se a viure als pobles. També hem parlat de projectes de futur, com la millora de la carretera C-241d (entre Montblanc i Santa Coloma de Queralt) o les quatre obres que rebran subvenció del PUOSC 2008-2012 (una piscina municipal, una llar d'avis i cnetre de dia, un local social a Montbrió de la Marca i la reforma de la plaça Major i arranjament de l'àrea de lleure de Vallverd). 

Durant la visita ens ha acompanyat també l'alcalde d'Alcover i diputat a Corts Anton Ferré

 No puc deixar d'escriure sobre el magnífic concert de Camerata XXI i Àngel Òdena el passat divendres 20 de juny de 2008 al Palau de Congressos de la nostra ciutat en ocasió de la presentació oficial de la candidatura de Tarragona a la capitalitat cultural europea del 2016.

Estem parlant d'un bariton tarragoní ja consagrat del qual no hem pogut gaudir gaire a la nostra ciutat però que ha triomfat en els millors auditoris del món i d'una orquestra simfònica que va camí de la consagració i que ja té en el seu currículum notables concerts en places expertes i gens fàcils.

La música a Tarragona ¡¡¡ He dit en moltes ocasions que hi ha aspectes de la nostra ciutat que s'han de refer des de gairebé zero. I estic parlant de la seva ubicació en la societat tarragonina i en la seva projecció fora des del punt de vista del suport institucional.  

Perquè és cert que comptem amb base. En el cas de la Camerata XXI i d'Àngel Òdena ja parlem de preciosistes de la música i el cant. Però avui, com gairebé sempre al llarg de la història, l'èxit de les arts i de la música en particular i dels seus protaginistes no ha reeixit sense el suport d'institucions públiques i/o mecenatges. I a la Tarraco que pretèn ser de veritat Patrimoni de la Humanitat i no només dur-ne el títol, portàvem molts anys amb una total indiferència quan no veritable menyspreu d'una de les arts que ens reconcilia més amb la condició humana, que ens connecta amb el passat i ens projecta bocins d'eternitat. 

Al llarg d'aquests anys passats he presenciat anècdotes que algun dia explicaré sobre la possibilitat o conveniència o no d'assistir a concerts per part de les primeres autoritats municipals. O sobre els seus gustos musicals. Sortosament, avui frueixo gairebé tant dels bons concerts - i el de divendres 13 ho era -, com de la presència de l'alcalde. Perquè sé que en dotze mesos que porta encara no es veu, però la seva presència - impensable fa només un any - significa que està posant les bases per un futur diferent també en la música. 

I què volen que hi afegeixi ? Doncs que la Camerata XXI té vocació, excel.lents maneres i direcció de la mà de Tobias Gossman. I que Àngel Òdena ens mostra una veu que a mi se m'apareix com millor que mai en la seva potència, color, afinació, modulació... Tenim un magnífic baríton per anys. Ho hem de saber i sentir-nos-en orgullosos. Al fragment de Tanhauser, orquestra i Angel  van assolir potser el moment més intens. Vàrem ser molts i moltes que al final hi coincidírem. I això que l'Angel sempre acostuma a dir que Wagner no és dels compositors més còmodes per a ell.

I per fer dentetes als i les qui no van poder venir, diré que el programa del concert va incloure peces de Mozart, Verdi, Wagner, Bizet i Bellini i, a la segona part, de Moreno Torroba, Soutullo i Vert, Rossini i Martínez Valls.

Des d’ahir el Port de Tarragona ja és un port de primera. Els acords del Consell d’Administració suposen unes xifres d’inversió i de nous tràfics que mai no s’havien contemplat al nostre port.

Alcalde, President de l'Autoritat Portuària i Delegat del Govern poc després del Consell d'Adminstració

Es tracta de la concessió d’una  nova terminal de contenidors i l’adjudicació del concurs de la Primera Terminal Pública Polivalent al Moll de les Illes Balears. En total  410 milions d’euros entre inversió publica i privada en els propers quatre anys i mig milió de contenidors mínims el 2015 – ara només 60.000 - . 

És la decisió portuària més transcendental que s’ha adoptat mai al Port de Tarragona potser des de la seva fundació. Perquè si bé l’arribada de la refineria a Tarragona els anys 70 passats va significar un important impacte economic, aquesll fet fou aliè al Port, mentre que les decisions d’ahir han estat acords que ha perseguit la pròpia autoritat portuària amb Josep Anton Burgasé al capdavant, home que ha viscut tota la seva vida laboral al Port de Tarragona on va començar amb els treballs més senzills i on ha demostrat que també és un gran dirigent empresarial.

Josep Anton Burgasé amb la regidora de promoció  econòmica Dolors Herrera

Tarragona és des d’ahir més capital encara i el Camp de Tarragona però també Catalunya hi surt guanyant molt. Em sento molt satisfet com a ciutadà i com a representant del Govern de Catalunya per haver pogut viure aquest dia tan important per la nostra història. Des d’ahir ja som una altra cosa i ens suposa nous reptes. Perquè com bé va dir Josep Anton Burgasé, el d’ahir és un punt de partida que ens exigirà fer les coses ben fetes, ser més competitius  isaber respondre a les noves exigències del mercat .

El principal d’aquests reptes, entre molts d’altres, és el d’aconseguir la línia ferroviària d’ample internacional per les mercaderies, sense dubte molt més necessària que qualsevol altra  obra que tinguem pendent. Per seguretat, per evitar que tots els tràfics hagin de circular per camió – 500.000 anuals si tot s’hagués de fer per aquest mitjà – i , naturalment, per al medi ambient i per la competitivitat a la qual fèiem referència.

   l'alcalde Ballesteros amb l'empresari Josep Maria Andreu

CONCESSIÓ DE LA NOVA TERMINAL DE CONTENIDORS

AL MOLL D’ANDALUSIA

Aquesta nova concessió tindrà una superfície de 410.000 m2.a favor de DP World Enaf. B.V. (60%) i ZIM PORTS (2006) LIMITED (40%).  DP World Enaf. B.V. que és la segona companyia terminalista d’abast mundial, especialitzada en la gestió i explotació de terminals portuàries, que gestiona actualment 44 terminals  distribuïdes en 24 països del mon.  ZIM Ports Limited (ZIM), és filial de ZIM Integrated Shipping Services Ltd.  

Durada: La concessió finalitza al 30 de juny del 2039

Extensió: 410.000 m2

Inversions:  87 milions d 'euros privats I 60 l’autoritat Portuària

Impacte econòmic:

Llocs de treball 100 directes  i 2.000 indirectes

.

Valor afegit brut (vab): 100.000.000 euros.

Moviments previstos a mig termini:

Els tràfics  mínims de contenidors previstos són:

Any                                         Unitats/Teu

2008                                       60.000

2009                                       70.000

2010                                       200.000

2012                                       400.000

2015                                       500.000

NOU MOLL ILLES BALEARS

El Consell d’Administració també va acordar l’adjudicació del concurs de la Primera Terminal Pública Polivalent al Moll de les Illes Balears a l’empresa TPS Tarragona Port Services, S.L., del grup australià Babcock & Brown Infrastructure (ASX:BBI). Aquesta adjudicació preveu la construcció i explotació per trenta-cinc anys d’un moll que tindrà una superfície de 210.000 m2, que representa un increment de prop del 7% de l’actual superfície portuària existent.

El nou moll tindrà una llargada d’uns 725 m i una amplada variable que oscil·larà  entre els 180 i els 350. La nova inversió del moll Illes Balears està valorada en prop de 150 milions Aquest futur moll o terminal polivalent, estarà dotat de tots els serveis i tindrà una calat de 20 m, cosa que permetrà l’arribada de vaixells de màxima capacitat.

Des del punt de vista ambiental, el projecte del nou moll Illes Balears contempla la implementació d’importants mesures preventives que tenen per finalitat mitigar l’impacte que pugui representar l’activitat portuària. Per aquesta raó es contempla que les descàrregues es facin amb tolves ecològiques, que les cintes de transport horitzontal estiguin tancades i que la mercaderia es pugui col.locar en magatzems tancats. Tot plegat, la nova terminal gaudirà de les màximes mesures de protecció a les persones, especialment pels treballadors i conductors dels camions, i vetllarà pel medi ambient.

Ramon Mestre ha entrat ja fa anys en la història del socialisme de Reus. Per això els companys i companyes de la capital el Baix Camp li havien atorgat la distinció de President Honorífic. Diumenge 15 de juny de 2008, 31è aniversari de les primeres elecccions democràtiques després de la dictadura franquista, l’hem enterrat al cementiri de Duesaigües entre oliveres admirablement carregades de  brosta primaveral.

A Ramon  Mestre Cabot, fuster, ens l’han portat des de València on passava una temporada amb la seva filla. El seu cos ha estat saludat pel groc de la ginesta que, amb les pluges de maig, ha florit abundosament i esplendorosa aquests dies  al llarg de la carretera que uneix Riudecanyes i Duesaigües  

El taüt ha estat embolcallat amb una bandera que Charo va cosir fins a les tres de la matinada de diumenge ( “ porque era mi amigo ”). Una bandera que en realitat era doble: la vermella i la catalana perquè així va ser també la lluita de Ramon des de petit: per la classe treballadora i per les llibertats nacionals de Catalunya. No podem oblidar que el seu pare va ser un dels membres de la primera agrupació socialista de Reus que va començar el 1905 com bé  resumeix l'alcalde Lluís Pérez.

 

En tornar, m’he aturat al pantà de Riudecanyes i m’he estat una estona fent aquestes fotos del Pantà - increible que ja  superi el 60 % - i de la ginesta que veieu aquí. He recordat que poc abans del 9 de març Ramon va tornar de València a Reus per participar en els darrers dies de la campanya electoral, que no es va voler perdre l’ocasió de votar – tants anys sense votar com havia estat – i que al PSC tenim un gran tresor en la gent com ell que dóna suport al projecte i que ajuda i empeny de forma humil,  callada i desinteressada.

I també he recordat que aquest dissabte passat, a les 9 del matí, vaig ser a Reus al local del PSC on Ramon Mestre hi va passar tantes i tantes hores fent feines senzilles però imprescindibles. El motiu de la visita era donar la benvinguda a quinze nous afiliats i afiliades al partit que feien la jornada de formació que posem a disposició de tots els nous i noves. I he pensat que era el millor homenatge que li podíem fer: que tots els nous afiliats i afiliades  agafaven d’alguna manera el relleu de la seva tasca.

Ramon és també un d’aquells homes que no pot desaparèixer mai. Perquè el portem al cor i en la forma de ser dels qui l’hem conegut i encara que volguéssim no ens  ho podríem desempallegar. Per la seva lluita, per la seva senzillesa, pel seu exemple.

Quan he reemprès la marxa , al cd del cotxe ha sonat sense jo voler-ho “ Un fiume amaro “ – un riu amarg – que teniu a continuació i que va ser cantada a l’impressionant funeral de l’ assassinat Olof Palme el 28 de febrer de 1986. Sempre m'ha colpit aquesta cançó de Mikis Theodorakis que interpreta Iva Zanicchi. Perdoneu la traducció però el meu italià és molt deficient: