Un riu amarg dins nostre: en la mort de Ramon Mestre
Publicat per fxsabate | 16 Jun, 2008Ramon Mestre ha entrat ja fa anys en la història del socialisme de Reus. Per això els companys i companyes de la capital el Baix Camp li havien atorgat la distinció de President Honorífic. Diumenge 15 de juny de 2008, 31è aniversari de les primeres elecccions democràtiques després de la dictadura franquista, l’hem enterrat al cementiri de Duesaigües entre oliveres admirablement carregades de brosta primaveral.
A Ramon Mestre Cabot, fuster, ens l’han portat des de València on passava una temporada amb la seva filla. El seu cos ha estat saludat pel groc de la ginesta que, amb les pluges de maig, ha florit abundosament i esplendorosa aquests dies al llarg de la carretera que uneix Riudecanyes i Duesaigües
El taüt ha estat embolcallat amb una bandera que Charo va cosir fins a les tres de la matinada de diumenge ( “ porque era mi amigo ”). Una bandera que en realitat era doble: la vermella i la catalana perquè així va ser també la lluita de Ramon des de petit: per la classe treballadora i per les llibertats nacionals de Catalunya. No podem oblidar que el seu pare va ser un dels membres de la primera agrupació socialista de Reus que va començar el 1905 com bé resumeix l'alcalde Lluís Pérez.
En tornar, m’he aturat al pantà de Riudecanyes i m’he estat una estona fent aquestes fotos del Pantà - increible que ja superi el 60 % - i de la ginesta que veieu aquí. He recordat que poc abans del 9 de març Ramon va tornar de València a Reus per participar en els darrers dies de la campanya electoral, que no es va voler perdre l’ocasió de votar – tants anys sense votar com havia estat – i que al PSC tenim un gran tresor en la gent com ell que dóna suport al projecte i que ajuda i empeny de forma humil, callada i desinteressada.
I també he recordat que aquest dissabte passat, a les 9 del matí, vaig ser a Reus al local del PSC on Ramon Mestre hi va passar tantes i tantes hores fent feines senzilles però imprescindibles. El motiu de la visita era donar la benvinguda a quinze nous afiliats i afiliades al partit que feien la jornada de formació que posem a disposició de tots els nous i noves. I he pensat que era el millor homenatge que li podíem fer: que tots els nous afiliats i afiliades agafaven d’alguna manera el relleu de la seva tasca.
Ramon és també un d’aquells homes que no pot desaparèixer mai. Perquè el portem al cor i en la forma de ser dels qui l’hem conegut i encara que volguéssim no ens ho podríem desempallegar. Per la seva lluita, per la seva senzillesa, pel seu exemple.
Quan he reemprès la marxa , al cd del cotxe ha sonat sense jo voler-ho “ Un fiume amaro “ – un riu amarg – que teniu a continuació i que va ser cantada a l’impressionant funeral de l’ assassinat Olof Palme el 28 de febrer de 1986. Sempre m'ha colpit aquesta cançó de Mikis Theodorakis que interpreta Iva Zanicchi. Perdoneu la traducció però el meu italià és molt deficient:
È un fiume amaro dentro me, Lunga è la spiaggia e lunga è l'onda, E tu non sai che cosa è il gelo, Lunga è la spiaggia e lunga è l'onda, sul mio dolore, che tu non sai | És un riu amarg dins meu La sang de la meva ferida Però és més amarg el petó que a la teva boca, encara em dol. Llarga es la platja i llarga l’onada, l’angoixa és llarga, no s’acaba mai I nop saps qué és el gel, o la nit sense la lluna el teu dolor t’assaltarà Llarga es la platja i llarga l’onada, l’angoixa és llarga, no s’acaba mai |
