Bloc del Catarrà

SKROZ - AFGANISTAN

Ara fa un any, el grup sarajevenc SKROZ va editar un single amb tres versions i el videoclip d'una única cançó, titulada AFGANISTAN.

El single es va posar a la venda en motiu de la campanya de promoció del Festival UNITED que es va celebrar el 23 de juliol d'ara fa un any a la sala Metalac de Sarajevo, en que van actuar tres grups punters de la música dels tres estats involucrats directament en la guerra que va viure Bòsnia i Hercegovina entre el 1992 i el 1995. SKROZ van ser els representants bosnians de l'event, que va comptar també amb el grup croat HLADNO PIVO i el grup serbi NEGATIV.

Per ara no he pogut trobar la lletra de la cançó, per la qual cosa no puc procedir a la seva traducció, així que podeu disfrutar del videoclip dels SKROZ amb la seva peça AFGANISTAN.

Per cert, les imatges que s'han aprofitat per al muntatge del videoclip van ser enregistrades pel lider del grup, Adnan Šaran, al Pakistan, no pas a l'Afganistan, encara que estan a tocar.

Eslovènia 1995 - PRISLUHNI MI / ESCOLTA,M

Amb l'actuació de Darja Švajger amb la cançó PRISLUHNI MI ("Escolta'm") en el Point Theatre de Dublin, Eslovènia va assolir, el 1995, la seva millor posició al tauler final de punts en la història d'Eurovisió. Com Eslovènia ha estat un país força castigat en les puntuacions d'Eurovisió, no van dubtar en comptar amb Darja Švajger un altre cop, l'any 1999, aquest cop cantant un tema en anglès, FOR A THOUSAND YEARS, però el resultat no va millorar. Només l'any 2001, una altra representant eslovena, la cantant Nuša Derenda va repetir la setena posició assolida per Darja l'any 1995, amb el tema ENERGY, totalment diferent a PRISLUHNI MI.

Actuació de Darja Švajger al Festival de Carniola, el passat 17 de juny del 2006 (font foto: Klub študentov Kranj)

PRISLUHNI MI és un cant a l'amor, on l'amor triomfa, molt diferent a les balades o cançons lleugeres que us he presentat aquests últims dies, que parlen de desamors (com són els temes del duo format per Zeljko Joksimović i Dino Merlin amb SUPERMEN, d'Amadeo Minghi i Mietta amb VATTENE AMORE, o també un altre duo format per Maja Tatić i Mladen Vojičić (Tifa), cantant el tema "Zadnja riječ na usnama" .

Aquí teniu el video de l'actuació de Darja Švajger al Festival d'Eurovisió celebrat a Dublin el 1995, amb PRISLUHNI MI:

En la continuació de l'article disposeu del text original de la cançó, i de la seva traducció al català

No sóc un superhome...

Avui toca un altre duo. Aquest cop es tracta del duo format pel cantant i compositor serbi Zeljko Joksimović i el també cantant i compositor bosnià Dino Merlin. La cançó es titula SUPERMEN ("Superhome"). Aquesta balada masculina forma part de l'àlbum que l'any 2004 va publicar Dino Merlin, amb el títol de BUREK. SUPERMEN ha estat composta per Zeljko Joksimović, amb lletra de Dino Merlin (nom artístic de Dino Dervišhalidović).

Aquí teniu el video d'aquest duo masculí:

L'àlbum BUREK va assolir un èxit aclaparador durant l'entrega dels premis DAVORIN 2005 de Bòsnia i Hercegovina, al guanyar en set de les categories:

Àlbum de l'any 2005 : BUREK
Millor àlbum pop: BUREK
Millor cançó: SUPERMEN
Millor intèrpret: DINO MERLIN
Millor producció: DINO DERVIŠHALIDOVIĆ
Millor disseny: TRIO FABRIKA ("BUREK")
Millor col·laboració internacional: DINO MERLIN I NINA BADRIĆ ("TI SI MENE")

Tant Zeljko Joksimović com Dino Merlin han participat al Festival d'Eurovisió.

Zeljko Joksimović va participar l'any 2004 com a primer representant de la curta vida de la Federació de Sèrbia i Montenegro, i va assolir el segon lloc en el festival, amb la cançó LANE MOJE, de la que també és autor, una maquíssima balada de tocs balcànics. Zeljko ha repetit enguany, només com a autor, en el Festival d'Eurovisió, en aquest cas com a autor de la cançó que ha representat Bòsnia i Hercegovina, de la veu del cantant Hari Mata Hari, titulada LEJLA, i que només va poder assolir un digne tercer lloc. Totes dues cançons han aconseguit la millor classificació final dels països respectius als que representaven a Eurovisió.

Dino Merlin va ser el compositor de la primera cançó que va representar a Bòsnia i Hercegovina al Festival d'Eurovisió, l'any 1993, en plena guerra civil. La cançó es va titular SVA BOL SVIJETA, cantada per un altre gran solista de la música bosniana, Fazla. L'any 1999 va repetir, i aquest cop va pujar dalt de l'escenari per, en duo amb la ciutadana francesa de l'illa Reunió Beatrice, cantar PUTNICI ("Viatgers"), cançó composada i escrita pel mateix Dino Merlin, i amb lletra en bosnià i francès, i que va assolir un sisè lloc en el festival, el millor resultat de Bòsnia i Hercegovina fins enguany.

Trobareu la traducció a l'espanyol de la lletra de la cançó en la continuació de la notícia.

El Sarajevo elimina el Rangers en un mal partit dels dos equips

De l'edició electrònica del gratuït andorrà BON DIA de demà:

El Sarajevo elimina el Ranger’s en un mal partit dels dos equipsper J.J.B Redacció

El Construccions Buiques Ranger’s FC no va tenir opcions d’igualar l’eliminatòria davant el Sarajevo, que va fer el mínim per endur-se la victòria de l’Estadi Comunal en el partit de tornada de la primera ronda de la Copa de la UEFA. Durant els 90 minuts, tots dos equips van crear molt poques ocasions en la porteria rival i la pilota es va passar gran part del temps en el mig del camp sense profunditzar a les àrees.

Amor, fuig d'aquí

Us presento avui el videoclip d'una bella balada quelcom de melancòlica però ben musical, i inscrita dins de la música lleugera italiana, del duo format pel compositor (i autor de la peça) Amadeo Minghi, i la cantant Mietta.

VATTENE AMORE ("Fuig d'aquí, amor", o menys suaument, "Amor, fot el camp") és una cançó que ens recorda el tortuós i fràgil camí de l'amor, del vull i no puc, o et vull, però aixó no m'ho esperava... I la cançó va representar, el 1990, el començament de la carrera discogràfica (la músical ja havia començat el 1987) de Mietta. "Vattene amore" va assolir el tercer lloc del Festival de San Remo del 1990, i es van vendre 150000 còpies del single, va tenir setmanes de presència a les llistes d'èxit i 45 actuacions en gira.

L'amor no correspós i el mal dormir semblen dos problemes que van de la mà. Veiam, a "Vattene amore" ens trobem amb les frases següents:

Vattene Amore,
che pace più non avrò,
nè avrai.
Perderemo il sonno,
credi di no?

Fuig d'aquí, amor
que no tindrè més pau,
ni en tindràs.
Perdrem la son,
creus que no?

Fa uns dies vaig presentar-vos en aquest bloc un altre duet cantant una cançó de desamor, de la serbobosniana Maja Tatić i l'estrella del rock ex-iugoslau, i ara bosnià, Mladen Vojičić (Tifa), titulat "Zadnja riječ na usnama" ("L'última paraula en els llavis"). Aquí també en Tifa ens apropa a la unió del desamor i el no poder dormir o descansar:

Nije mi dovoljno da spavam
od jutra do mraka
a svaku noc u sebi nadjem
jos po jednog ludaka

No en tinc prou de dormir
de bon matí a la foscor
i cada nit trobo encara en mi
a un boig.

Doncs bé, només em queda comentar-vos que espero que aquesta nit pogueu dormir a gust (i si no és així, que la culpa la tingui la calda que fot aquests dies, i no pas el cor trencat).

Coneixent Andorra

Una nova vinyeta gràfica de l'Ermengol, publicada avui al Diari d'Andorra, sobre els ciutadans eritreus acollits a Andorra:

Altres vinyetes de l'Ermengol sobre l'acollida de cinc ciutadans eritreus a Andorra, desprès d'una setmana d'impàs en un pesquer del País Valencià en aigües malteses:

Eritreus a Andorra...

Des de Malta: Accès directe a Andorra

Carta des del Líban

En el blog d'en Javi Sorribes podeu trobar un parell de correus electrònics (en anglès) que li ha enviat el seu amic libanès Fadel Abdullah Jaber aquests últims dies. Em permeto reproduir un paràgraf del segon correu, dies desprès d'haver-se iniciat l'atac massiu israelià sobre territori libanès:

• On the other hand, there is one thing giving us, the lebanese, hope. Its our unity, our solidarity. For the first time, we stand united, muslims and christians in the face of the brutal power. Muslims in south lebanon are seeking shelter in the homes and land of their christian brothers in the north and Mount Lebanon. Churches and Mosques are open to provide shelter for the refugees. WE STAND UNITED. Things are different from the way they used to be 20 years ago. Israel will not be able to crack the lebanese society again. Thats our hope. Thats our faith.

Si algú pensa que estic en contra de l'estat d'Israel, no... estic contra les atrocitats que comet aquests dies, enutjat per que ni Israel ni Hezbol·lah saben prendre un camí que porti a la pau i a la prosperitat.

Destruir infraestructures, llars, llocs de treball... en la dimensió que s'està fent, és una cicatriu que el Líban, tot just superades cicatrius anteriors, li costarà de pair. Com sempre, en el tauler d'escacs s'han posat als ciutadans innocents en mans de dos jugadors sense escrúpols, cadascú amb els seus corresponents tutors, que els dicten que han de continuar lluitant... Lluitant per tal de destruir la vida de forma directa o indirecta de més de tres milions i mig de persones a qui ningú els ha preguntat si volien brega, simplement, s'hi han trobat.

Per últim, la portada del diari britànic The Independence que ens aporta el Javi des del seu blog:

Què fa un soldat israelià a un nen palestí?

Els temps avancen, i potser el següent videoclip ja està desfassat, ja fa temps que no es parla d'antifada. Però hi ha iniciatives que davant de tanta frustació com la que provoca la situació actual, cal encoratjar. L'organització The La veu de la poble (Hamifkad haleumi) comenta que té el suport de més de 250.000 israelians i 160.000 palestins, que intenten progressar cap a la pau. Aquest és un dels seus vídeos, que vaig trobar ahir a Internet.

Aquest video l'he descarregat de la web Barcelona Independent Media Center , d'un article publicat en l'àrea de publicació lliure.

Adi Lukovac i la PSW (Post War Sound)

Adi Lukovac era un referent dins la música electrònica bosniana. I dic era, perque ara fa poc més d'un mes va morir en un accident automobilístic a la sortida de l'autopista d'accés a Sarajevo, a la vila de Blažuj.

Font: Gramofon

Adi Lukovac va nèixer a Sarajevo l'any 1970. La seva música sintetitza diverses formes de música electrònica i música tradicional bosniana, per tal de formar un tipus propi de música que ell mateix va definir com a "Post War Sound" ("So post guerra"). Aquest so tracta de reflectir les experiències espirituals i materials viscudes durant la guerra del 1992-1995. Amb la banda Ornamenti va enregistrar dos àlbums: POMJERANJA ("Moviments", 1999), i FLUID (2001).

L'any 2003 va publicar el seu últim treball, amb la discogràfica, REMAKE. Es tracta de la música original de la pel·lícula del mateix títol, dirigida per Dino Mustafić. Aquest és el video que se n'ha fet del tema principal de l'àlbum:

També es poden trobar temes d'Adi Lukovac en compilacions de discogràfiques europees, com en la compilació "My left pussy foot" (Pussyfoot Records,Regne Unit, 1999), en la compilació Découverte RFI EST 2000 (RFI, França, 2000).

Foto de la inauguració i del cartell d'aquesta, el 23 de juny del 2001, de la nova freqüència de FM de la ràdio francesa RFI a Sarajevo, que es va celebrar amb una festa rave.

Dubioza Kolektiv : OVO JE ZATVOR

Ahir vaig publicar en el blog la traducció de l'última cançó (publicada per ara només a través d'internet a la seva plana web) del grup bosnià Dubioza Kolektiv. I hi afegia un enllaç a la cançó.

Dubioza Kolektiv acostuma a publicar en CD els seus treballs només en anglès. Però es permet la llicència de, a banda dels CD's publicats, fer també cançons en el seu propi idioma, el bosnià.

Aquí teniu el videoclip de la seva primera cançó en bosnià (ja n'havien fet en anglès), "Ovo je zatvor" ("Aixó és una presó").

El videoclip va ser creat per l'agència Fabrika de Sarajevo, l'any 2004, i va participar en els premis Davorin del 2005 en la categoria millor videoclip de música rock/urbana de Bòsnia i Hercegovina, premi que es van dur al final els bosnians Skroz amb el videoclip de la seva cançó "Super žena" ("Super dona").

Nota: La cançó que vaig traduir ahir al català, DOSTA, és també el lema de la campanya ciutadana que hi ha a Sarajevo en resposta al descontament polític envers la situació política actual. Espero en propers dies aportar més informació sobre aquest moviment.

Recomanacions... el blog de Lluís Foix a La Vanguardia

Per als que han estat aquests dies navegant per internet, i estan farts d'opinions tan viscerals que omplen internet sobre els pros i els contres de l'atac d'Israel al Líban, aquí teniu l'adreça del blog del periodista Lluis Foix, dins del grup de blogs que manté el diari la Vanguardia... Una opinió que intenta ser racional i equidistant de les dues parts, cosa força difícil aquests últims dies...

La Libreta (Lluís Foix, periodista) :

• La fragilidad del estado libanés
• España, Israel y los judíos
• Victoria militar y victoria política

Eritreus a Andorra...

Si ahir teniem una crítica clara al sistema d'admisió de treballadors immigrants al Principat d'Andorra, avui el dibuixant del Diari d'Andorra Ermengol fa una altra tira còmica sobre la presència dels eritreus al Principat, on potser no hi ha la mateixa càrrega irònica àcida que a la tira d'ahir...

I aquest és l'enllaç a la notícia publicada en l'edició d'avui del Diari d'Andorra:

Foto: Fernando Galindo / Diari d'Andorra

Els cinc eritreus que faran estada al país arriben bé de salut i agraïts per l'acollida.

ARA EN DIC PROU, DIC PROU!!!

Aquesta és la tornada final de la cançó que un dels grups més importants de l'escena musical alternativa bosniana dedica a la classe política en general, i del seu país en particular.

DOSTA (PROU) (any 2006, cançó que només es pot aconseguir descarregant-la des de la web del grup bosnià Dubioza Kolektiv, doncs no ha estat publicada en el seu últim disc, "Dubnamite", 2006, Gramofon, Sarajevo) és una cançó que ara mateix podrien fer seva els civils libanesos que reben les conseqüencies directes d'aquesta colla d'impresentables que ens governen, i que fan prevaldre els seus interessos particulars i de poder als de la ciutadania en general...

vinyeta de Faro publicada a l'edició de divendres 21 de juliol del 2006 del Diari de Tarragona

DOSTA forma part de la música alternativa del grup bosnià DUBIOZA KOLEKTIV, s'endinsa dins del ritme del rap, tipus de música al que no es dediquen en principi els DUBIOZA KOLEKTIV, que sobretot, des del rock alternatiu, crea peces basades en la fusió amb altres tipus de música.

Els que volgueu escoltar DOSTA, cliqueu aquest enllaç.

Aquesta és la traducció de la lletra al català, que acavo de fer:

PROU

De massa lluny m’ordenen en quin déu haig de creure
No vull desistir, continuo anant fent
Em queden només tensions oprimides
Mentre la veritat té tres versions diferents.

Nem-nos d’aquesta taula, una tona sencera de merda,
D’aquest dens parany que em ressona... ressona

Aquest és el millor sistema que pot existir
De pa, de jocs, no estàs famolenc, no n’estàs fart
Aquest és el més alt sistema que pot existir
Senyora no dessitja amagar-se eternament rera les muralles

Vosaltres sou una classe particular, vosaltres sou la “crême de la crême” social
Per a que el vostre himne calli, el nostre himne està mut

(Himne)
Bòsnia bona mare, Hercegovina,
Tu seràs sempre eternament la pàtria, el meu aliment

(Frenkie)
Si estàs fart de tot i vols una vida sana,
Pren el control i pren posició
Sigues rei de la teva ment, com el lleó,
El sistema es trencarà, cosit per cosit,
Aixeca’t i lluita, ves cap a la llibertat,
Doncs aquesta locomotora porta a la perdició
Tu ets tranquil i a ells els encanta
Sigues foc en el qual el sistema es cremi.

Hi ha vida després de la democràcia?
Mentre etèrnament governen tres partits iguals
Passen les eleccions, corrals nacionals,
Disputes dirigides, sempre les mateixes mentides.

Trilema, dilema del sistema, sembla que no té solució
L’economia és l’únic tema, el govern ens avorreix constantment
Però no és cap problema, però no és cap problema

Important és cada vot que dones
En joc estan constantment el meu, el teu, el vostre, el nostre,
Els tres són iguals, però com tres partits diferents,
El poder els pertany, i això fa pudor a engany,
I això ho sé jo , i tu ho saps (x2)

Ara en dic prou, ara en dic prou,
Vaig a lluitar per l’únic que em queda.

Ara en dic prou, ara en dic prou,
Per aixó poc que m’enorgulleix i que només queda.

Ara en dic prou, ara en dic prou,
Anem al mirador per l’únic que em queda.

ARA EN DIC PROU,
ARA EN DIC PROU,
ARA DIC PROU!

Des de Malta: Accès directe a Andorra

La tira cómica d'avui del dibuixant Ermengol al Diari d'Andorra:

L'ambaixador israelià considera que l'estat espanyol i l'estat israelià s'allunyen...

El que fan Hamas i Hezbol·là no té nom... però aixó justifica l'actuació del govern israelià bombardejant Gaza i el Líban de forma indiscriminada ? (clar que ara que ja estem acostumats als bombardejos de caire quirúrgic, doncs el que veiem per la tele són les cicatrius de tal actuació mil·limètricament calculada)

Si visiteu el bloc de la Pilar Rahola, ha anat a treure la pols de vils atemptats com el que es va produir a Buenos Aires ja fa molts anys contra un centre hebreu de la important comunitat hebrea de la capital argentina. I perquè treu el tema just ara, quan volem parlar del que passa ara, no del que va passar fa dotze anys... Una sèrie d'intel·lectuals catalans intenten justificar l'injustificable. Injustificable va ser l'atemptat contra AMIA, però treure aquest afer, com tants d'altres, per justificar el bombardeig del Líban per part de l'exèrcit israelià, originat per un important error de Hezbol·lah com va ser matar set soldats israelians i segrestar-ne a dos més (cal preguntar-se en quin cantó de la frontera hi eren, per cert, si algú m'ho pot dir, sinó ha aniré buscant)... Però la Rahola no està sòla... Com ja vaig comentar ahir, també van ser sorprenents les paraules de Villatoro el dilluns passat al "Matí de Catalunya Ràdio"...

En l'entrevista que estan fent ara mateix al canal CNN+ a l'ambaixador d'Israel a l'Estat Espanyol, Victor Harel, aquest acava de fer tot just menció a aquests columnistes que estan escrivint articles a favor de la causa israeliana... Caldrà preguntar-se pels mecenes.

Personalment, dessitjo que la Pilar Rahola continui participant en "Els Matins" de TV3, però que ho faci un cop per setmana, i no pas diàriament en el programa del Josep Cuní, doncs no crec que la majoria de catalans volguem pagar amb els nostres impostos un espai diari on moltes vegades Rahola deixa anar els seus missatges de caire sionista i propagandistic, que gens tenen a veure amb un servei públic com és TV3. Per aixó que faci la seva columna setmanal al programa de Cuní, on expresi la seva opinió, i no faci demagògia la resta de la setmana amb els nostres calers.

Font foto: EFE/Morell/La Vanguardia

La foto d'ahir de Zapatero amb el mocador palestí al coll va ser un fet improvisat, mentre des de despatxos de mig món es decideix com han de morir els civils libanesos. Zapatero em va caure molt baix amb tota la història de l'Estatut, però les seves paraules envers l'atac israelià a l'estat libanès han sigut per a la meva concepció sobre ell com si alguna ànima piatosa encengués una espelma a Santa Rita (i de pas m'oblidès, per moments, de l'elecció de Montilla per substituir a Maragall). Aplaudeixo la valentia de José Luís Rodríguez Zapatero per dir el que ha dit quan totes les diplomàcies mundials es dobleguen al dictat de la Casa Blanca... Que potser els misils nord-americans apunten a aquells que no opinen com el senyor George Bush? Espero que aquestes paraules de Zapatero no siguin simple demagògia, i contribueixi a posar els punts sobre les is en l'actual context internacional (però que vigili el pati interior, que la cosa està pitjor del que ens volen vendre)...

Aquestes paraules han provocat l'ennuig del govern israelià contra l'Estat Espanyol, i així mentre al Líban plouen misils, a casa nostra plouen missatges demagocs sobre la correctesa de l'acció militar israeliana, com si fos immaculada. L'ambaixador israelià a l'Estat Espanyol comenta que les relacions entre l'estat ibèric i l'estat hebreu no passa pels seus millors moments (clar que si governès el PP, seriem els millors aliats). I l'excap de la comunitat sefardí a l'Estat Espanyol Mauricio Hachuel s'ha atrevit a dir que les declaracions de Zapatero han estat "anti-israelianes i anti-semites"...

A partir d'ara, els que no estem d'acord amb la política i geopolítica israeliana haurem de sentir-nos culpables d'estar en contra de matances indiscriminades i que no compartim sigui qui en sigui la mà executant... No defenem ni l'assassinat de civils israelians, ni defendrem l'assassinat de civils palestins i libanesos... I que cadascú es faci responsable dels seus actes, sense fer-ne partíceps als que no han participat en la pel·lícula.

I sento acabar amb aquesta pregunta el meu article (sòc tan paranoic com el govern israelià)... Com es poden explicar els missatges tan clarament propensos a recolzar la política de George Bush i els seus aliats més directes per part del Partit Popular i certs columnistes que escriuen missatges sionistes que semblen fora de context dins la nostra societat? Què hi guanyen? Com es financien per emetre aquests missatges?