Sionisme en català

19 Jul 2006

Aquest dilluns passat vaig sentir les paraules que deixava anar Vicenç Villatoro sobre el nou conflicte en territori libanès... Em va semblar escoltar les mateixes idees que deixen anar en Bush i, com no menys, el primer ministre israelià Ehud Olmert... Es pot resumir en aquesta frase: els israelians tenen tot el dret a defensar-se.

I la meva pregunta és: són els israelians (i els nord-americans) els únics en aquest món de Déu que tenen dret a defensar-se? I encara més, el dret a defensar-se sense importar la manera?

Hi ha molts discursos que estem escoltant aquests últims dies que obvien que no només el poble israelià està patint... Quants nens palestins hem vist (o no vist) per televisió abatuts per les bales de l'exèrcit israelià... en alguns casos pel simple fet de dir que s'en vagi l'exèrcit israelià de les seves terres a base de pedrades (és molt lleig llençar pedres, així que et volo el cap)... però i dels que estaven a casa jugant o sopant, o simplement anant a escola, perquè han de ser carn de canyó de l'exèrcit israelià, a voltes amb simple llançament de misils indiscriminats?

Bé, per als que volgueu trobar un discurs sionista en el nostre idioma, podeu escoltar les paraules d'en Villatoro a Catalunya Ràdio, com les que va deixar anar dilluns passat al matí, o visitar la web i el bloc de la Pilar Rahola, us sentireu confortats de saber que els únics bons de la pel·lícula són els israelians...

Web de la Pilar Rahola

Blog personal de la Pilar Rahola

Publicat per vpa ( Opinió ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Barrapunto
  • Tumblr
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • E-mail
  • Google
  • Netvibes
  • digg

 

Un any i mig enrera: L'exèrcit de Síria abandona el Líban

19 Jul 2006

El Líban ha estat (i sembla que ho continuarà estant) un país cobejat per dos dels seus veïns: Israel i Síria...

Ara fa un any i mig aproximadament, l'exèrcit sirià va abandonar el territori libanès, sota la pressió internacional i també la pressió de gran part de l'opinió pública libanesa, arran de la mort en atemptat de l'expresident libanès Rafic Hariri, el 14 de febrer del 2005...

No sé si s'ha aclarit aquest assassinat, que molts van imputar al servei d'intel·ligència i als interessos sirians (encara que personalment, sempre no puc deixar de ser recargolat i pensar que els serveis secrets israelians també podien estar molt interessats, doncs així es va posar fi a la presència militar siriana al Líban), però està clar que la marxa de les forces d'ocupació sirianes del Líban ha deixat un país indefens davant l'artilleria i les forces aèries i navals hebrees...

Per a posar-se al dia, uns quants enllaços sobre aquest episodi prou recent encara com per tenir-lo en compte en tota aquesta sèrie de fets que han portat a Palestina i al Liban a viure i reviure els pitjors esdeveniments de les seves últimes dècades d'història.

http://www.borrull.org/ : presència i retirada de les tropes sirianes del Líban.

Bloc de Josep Maria Quintana : El Líban. És possible la pau?

Nou Cicle: La primavera libanesa

Publicat per vpa ( Opinió ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Barrapunto
  • Tumblr
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • E-mail
  • Google
  • Netvibes
  • digg