Bloc del Catarrà

Canvi de Govern, què pot passar amb el Camp de Tarragona?

Després de veure el que s'ha tret des del territori de la presència del clan de l'avellana, la veritat, i tal com estan les coses, tant si val si el territori està o no directament representat en el Govern. També tenim uns parlamentaris que... representen el nostre territori, i si la cosa es torça, poden fer pinya al Parlament de Catalunya en assumptes clau per la territori, independentment del partit al que pertanyin.

Malgrat tot, la borratxera mental des de l'aparell del PSC per incrementar el pes de la Barcelona Metropolitana comença a ser història (i ha passat factura a tota Catalunya, incloent el seu propi mercat intern), i amb CiU, encara que el Camp no hi sigui present, veurà que guanya pes en el seu conjunt, crec suposar, en quant superem aquesta punyetera crisi econòmica.

Aixó si, no permetem més casos com el de l'estació de l'AVE a Perafort-Camp, ni de l'aturada de les obres del Corredor del Mediterrani.
El Camp de Tarragona té una sèrie d'instruments que permeten ser altament competitius en un món globalitzat (port, aeroport, autopistes,...). El que cal és fer que es continui invertint (bé i allà on toca) i pensar que TOTS JUNTS (Tarragona, Reus, Cambrils, Valls, Salou, Torredembarra,...) SUMANT podem crèixer molt a redós de Barcelona... I no oblidem que com a àrea d'estructura econòmica i social molt similar, ens interessen que es reconeixin tres territoris autònoms en la gestió dins de Catalunya: Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre i la Vegueria del Penedès.

La història de sempre... malbaratant energies vitals...

Moltes gràcies als il·luminats que en comptes de pensar en potenciar el territori, gasten les energies en arruinar-lo...

De què ens serveixen port, aeroport, autopistes, autovies, xarxar ferroviària, la (mal situada) estació del tren d'alta velocitat, una de les universitats que més aporta a la investigació a nivell estatal, la indústria, el comerç, el turisme... si malgastem les forces en batalles de campanar, mentre que a cent quilòmetres al nord es fan un fart de riure?

Vegueria del Penedès... Perquè no agrada a Tarragona?

Serà pels mateixos interessos, encara que gestionats amb una sabata i una espardenya, que els de Barcelona... De crear una gran Tarragona, com s'ha creat una gran Barcelona?

Ens agradi o no, la Vegueria del Penedès té tot el dret a existir, com les vegueries del Camp de Tarragona o les Terres de l'Ebre... A qui no li agradi, que s'hi posi fulles... Però ja veiem que les forces centrífugues barcelonines i tarragonines posaran molts pals a les rodes...

Si algú vol negar la identitat del Penedès, va molt errat... Les festes majors de Vilanova, Vilafranca o Sitges, els Carnavals de Vilanova i Sitges, o la festa dels Tres Tombs de Vilanova no tenen res a envejar a les que es celebren al Camp de Tarragona. La potencia d'atracció cultural de l'Auditori Pau Casals del Vendrell, la vida cultural sitgetana,.... no tenen res a envejar de Barcelona i Tarragona... Així doncs, que deixin en pau al Penedès, que té tot el dret a ser una Vegueria com qualsevol altra de les que es pensen crear a Catalunya... Perquè ens hem de quedar en set vegueries, quan a Catalunya hi poden haver tranquilament vuit... O és que des de Barcelona i Tarragona es volen repartir el Penedès sense preguntar als penedesencs sobre el seu dret a decidir sobre la seva identitat?

Per cert, ja li val al Camp de Tarragona que existeixi la vegueria del Penedès, sense l'existència de la vegueria del Penedès es podrà constatar que la llei de Vegueries serà una llei de cuina de fireta, per acontentar uns quants, no aportar res al territori, i permetre que tot continui decidint-se a Barcelona, tirant-se tots els pets que pugui sobre la resta del territori català sense que ningú protesti, començant pels representants polítics dels nostres propis territoris, que no volen perdre la seva poltrona defenent de forma veritable els interessos dels ciutadans que democràticament els han escollit....

Començant les municipals amb dos anys d'antelació...

... i de la pitjor manera possible, buscant la discòrdia. Com a tarragoní (que actualment resideix a Reus) estic molt trist de la manera fatxenda amb el que els polítics de l'Ajuntament de Tarragona volen imposar la capitalitat en el territori. La capitalitat no es té, es guanya dia a dia, i ara més que mai, buscant la col·laboració de totes les parts. Ser capital vol dir ser lider... Si Tarragona vol ser alguna cosa en aquesta societat, ha de comptar amb les complicitats dels veïns de territori, doncs és la suma del territori la que fa que poguem mirar al futur sense abaixar la vista davant del monstre metropolità barceloní. Si no sabem sumar, no cal ni que ens constituïm en una vegueria de fireta per a que la nena barcelonina jugui al seu gust...

I de pas, si des de Reus es vol liderar aquesta consciència de territori, espero que ens enrecordem que hi ha una vegueria a la que se li està llevant el dret d'existir, una vegueria amb la que hem de tenir moltes complicitats, i que és cabdal la seva existència per a que les vegueries a Catalunya siguin vegueries, i no un repartiment del territori per tal de que tota Catalunya estigui només a la servitud dels capricis de la capital metropolitana barcelonina. Així doncs, donem un suport clar i sense embuts a l'existència de la Vegueria del Penedès!

Perquè Reus o Tarragona han de ser la capital de la vegueria del Camp de Tarragona?

Bé, en resposta a l'article que escriu el portaveu popular a l'Ajuntament de Tarragona Alejandro Fernández a delCamp.cat, titulat "Capitalitat i competència", aquí va la meva resposta (comentari que trobareu en el mateix article citat):

Doncs perquè Reus o Tarragona han de ser la capital de la vegueria del Camp de Tarragona?

Continuo defenent el treball en xarxa, que vosté considera de vellut... I si vol que em posicioni més clarament, doncs li diré que si entre Reus i Tarragona hi han d'haver picabaralles sobre qui és capital, i aixó ha de portar a la ruïna de molts projectes de futur al Camp de Tarragona, doncs amb consens o sense, ni Reus ni Tarragona han d'assumir la capitalitat del territori, que ha de ser cedit a una tercera ciutat amb les qualitats per acollir aquesta capitalitat.

Així s'ha fet a Extremadura (Mèrida, capital en comptes de Badajoz o Cáceres), al País Basc (Vitòria capital en comptes de Bilbao o Donosti) o a Galícia (Santiago capital en comptes de qualsevol de les capitals de província gallegues o Vigo), perquè el Camp de Tarragona no pot tenir la capital en un municipi que no sigui ni Reus ni Tarragona?

Particularment, penso que Vila-Seca presenta la situació geogràfica òptima per ser-ho. El municipi es troba al centre geogràfic i demogràfic de la Vegueria del Camp de Tarragona, i té connexió directa per carretera i ferrocarril amb les principals ciutats del Camp.

Ja veieu que em posiciono: Aeroport de Reus-ANTONI GAUDI i capital de la vegueria del Camp de Tarragona per a Vila-seca de Solcina. I a partir d'aquí, a treballar en xarxa. Alguna pregunta més que necessiti respostes de "vellut"?
 

Ni Reus ni Tarragona són capital...

En resposta a diversos comentaris apareguts a l'article que en Jordi Salvat ha escrit a Delcamp.cat, titulat "Aeroport de Constantí", he fet aquest comentari, que també resum la meva postura sobre una setmana de molta bilis entre certs sectors tarragonins i reusencs que no s'adonen que amb les seves postures només ens enfonsen a tots més i més amb les seves postures tancades i pròpies d'abans de la crisi de la filoxera.

Ni Reus ni Tarragona són capital...

O entenem que estem al segle XXI, el segle que divaga a les webs 2.0, o sigui, es treballa en xarxa, o ens anem un altre cop en orris per a la gràcia i benefici de Barcelona i la seva corona metropolitana (no heu vist com després de més de 25 anys de dur treball, la classe política de la primera corona metropolitana de Barcelona s'ha fet amb el poder de tot Catalunya?) Si no sumem entre nosaltres, sinó que ens dediquem no a restar, sinó fins i tot a dividir, sempre estarem on ens mereixem, al pati del darrera de Barcelona...

És increible que amb totes les infraestructures de les que disposem, la situació geogràfica, el clima, el paisatge, la història, els genis que han sortit de casa nostra a enlluernar el món.... estiguem on estem encara, al pati del darrera de Barcelona, i ho continaurem estant si continuem així...

Jo ja he perdut la il·lusió, per molts motius, per lluitar per un Camp de Tarragona (o Camp per alguns, si hem d'estar batallant com en el cas del català i el valencià)....

I ser Camp de Tarragona és un referent geogràfic de les nostres comarques, que no és propietat de cap ciutat... Recordin, senyors de Reus i de Tarragona, que si sumem els habitants dels municipis del Camp que no són cap de les dues ciutats esmentades, sumen més habitants que qualsevol de les dues ciutats, i que cada cop la cosa es repartirà més i més entre tot el territori... I la riquesa és del territori en el seu conjunt, Tarragona per si sola no és res, i Reus per ella sola no és res...

El Camp de Tarragona, en el seu conjunt, sí és un TOT amb molt de potencial i futur... Lluitem pel nostre futur, i no fem com MOU-Te's i Campanarets, lluitant per un passat que és passat... LLUITEM PEL CAMP DE TARRAGONA (que no és propietat ni de Tarragona ni de Reus).

Sí a la Vegueria del Penedès

Davant l'article publicat pel flamant nou secretari general d'ICV, Joan Herrera, a DelCamp.cat, on només es reconeix el dret a existir de set vegueries a Catalunya, cal una resposta ferma, des de les comarques del Sud de Catalunya: 

"Per al Camp de Tarragona i per a les Terres de l'Ebre els és de vital importància, per creure veritablement en l'aspecte d'administració territorial de les vegueries, l'existència de la VEGUERIA DEL PENEDÈS...

Si la Vegeria del Penedès no es crea, patirem doblement, per una banda la Megalòpolis Barcelonina que es menjarà tot Catalunya, i per una altra banda, la possibilitat de crear un EIX SUD CATALÀ de vegueries que permetria desemvolupar i negociar projectes importants per a les tres vegueries del Sud de Catalunya, que tenen tants punts en comú, com la seva història, infraestructures, cultura econòmica i popular, paisatge,...

SI A LA VEGUERIA "DEL PENEDÈS, sinó aixó (la nova estructura territorial catalana en vegueries) és una presa de pèl!"

El PSC i la descapitalització del Camp de Tarragona

Llegeixio un article al Reus Digital titulat "El PSC demana a CiU que no utilitzi Caixa Tarragona amb 'finalitats partidistes'", i dies després, al Tot Tarragona, llegeixo la declaració escrita enviada als mitjans pel sindicat majoritari a Caixa Tarragona, declaració on podem llegir, entre altres coses, el següent:

"Volem manifestar la nostra perplexitat davant la manca de rigor d’aquests posicionaments. El fet que siguin persones a les que se’ls pressuposa un coneixement real de la situació com un diputat al Parlament de Catalunya (ex alcalde de Tarragona), el President de la Cambra de Comerç i un representant del col•lectiu Mou-te, que alhora és treballador de la mateixa Cambra, qui es manifestin pot fer pensar que tenen una base sòlida pels seus arguments. Res d’això, només hi ha un refregit de tòpics, una invocació nostàlgica a temps passats, una manca absoluta d’anàlisi de la situació crítica per la que està passant el sector financer i una inexistència total d’alternatives vàlides."

Tots els meus respectes als treballadors de Caixa Tarragona, però que es demani en aquest comunicat la no interferència d'una de les dues parts polítiques en disputa pel cas de la fusió de Caixa Tarragona amb Caixa Catalunya, sense esmentar com a tan culpable de la manipulació política a l'altra part, em fa dubtar de la visió imparcial del representant de la SECT pel que fa al pes de les diverses famílies polítiques en la gestió del destí de Caixa Tarragona. 

Em quedo, personalment, amb l'opinió del Damià, comentant la primera de les dues notícies aquí citades, me la podria fer tranquilament meva:

"Fa anys i panys que el PSC (millor dit, la seva matriu barcelonina i metropolitano-barcelonina) té decidit què s'ha de fer amb Caixa Tarragona... que alimenti amb els seus recursos a una caixa presidida per un antic lider del PSC i antic ministre de Felipe González, en Narcís Serra, primer secretari del PSC entre 1996 i 2000... Si no hi ha política barrejada amb la decisió de la fagocitació de Caixa Tarragona per part de Caixa Catalunya, que ens ho expliqui el PSC barceloní que va apostar per fer entrar l'AVE a Barcelona per Sans costi el que costi (recordeu que va passar amb el transport ferroviari des de les nostres comarques cap a Barcelona gràcies a aquella decisió?). El Camp de Tarragona paga molt car el peatge de que el Cap i Casal sigui Barcelona, ja fa més de 150 anys de descapitalització continuada per part de la capital catalana dels recursos del Camp. Les expectatives d'enviar gent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona cap a Perafort han estat reventats per la bombolla immobiliària que ha esclatat ara fa un any i escaig, just poc després de la inauguració d'una estació que no ha estat disenyada en clau del territori on es situa i al que ha de servir, sinó en clau de les necessitats de Barcelona i la seva primera corona metropolitana. La Vegueria del Penedès se la passen pel forro per poder crèixer els Barcelonins a costa dels catalans,... I ara ens permetem el luxe de que la única entitat financera de les nostres comarques desaparegui... Quins polítics i líders locals tenim, que a la que PSC-BCN vol alguna cosa es baixen els pantalons a la primera de canvi (us recordeu del Pérez corrent a donar aigua a Barcelona?)... Espero que a les properes municipals fem una bona neteja de gent sense gratitud al territori que els ha escollit com als seus representants..."

Espanya la PRIMERA... en Atur!!!

 

Per sortir de la crisi cal només LIQUIDITAT monetària i IMPLICACIÓ de les administracions...

Bé, potser el titular del post d'avui no és del tot cert, però sí que té en compte dos dels pilars bàsics sobre els que s'ha de sostenir la recuperació econòmica, des de l'escala local fins a l'àmbit mundial.

Es pot concloure que dels problemes amb el que es troben avui en dia les empreses, i que ens arrosseguen a tota la societat al punt de crisi actual en el que vivim, són els següents:

1. MANCA DE LIQUIDITAT.

Liquiditat, circulació de diner, doncs és la sang de la nostra economia. Si la sang no circula, el cos es col·lapsa... Doncs si el diner no circula, el teixit social es col·lapsa.

I la manca de liquiditat de les empreses, facilitada per la manca d'obtenció de crèdit per a continuar la seva activitat econòmica, com s'ha vingut fent amb normalitat durant molts i molts anys, comporta problemes com la manca de confiança entre proveïdors i clients, pèrdua de llocs de treball per no poder pagar nòmines, empitjorament de la qualitat de servei de les empreses, pèrdua de competitivitat, manca de fons econòmics per a portar a terme plans estratègics de les empreses per a la seva transformació i supervivència econòmica...

2. INFLEXIBILITAT DE LES ADMINISTRACIONS.

A la manca de liquiditat monetària se li suma una malaltia crònica que afecta al teixit empresarial del nostre país, i que és la desídia de les nostres administracions públiques, que en comptes de facilitar les accions de caràcter emprenedor de les nostres empreses, hi posen obstacles que amb la situació econòmica actual es transformen en obstacles insalvables.

Les nostres empreses han de poder actuar de forma més flexible als canvis econòmics i productius que estan fent-se lloc durant els últims mesos a la nostra societat. Les empreses es veuen obligades a prendre decisions que, sense comptar el problema de la manca de liquiditat, no poden esperar a que passin mesos o anys per a que les administracions públiques, en tots els seus nivells, donin llum verda als nous projectes (bé, a l'obtenció de la documentació administrativa que habiliti la posada en marxa del projecte). Aquests mesos i fins i tot anys de retard agreugen, i molt, la crisi en la que viuen les empreses a l'actualitat, i que ens porten a tots, per extensió, a una situació insoportable.

A més d'agilitzar els tràmits burocràtics, de no paralitzar en negociacions per permutes els tràmits administratius, l'administració pública té l'obligació, en l'actualitat, d'agilitzar el pagament dels deutes que té amb els seus proveïdors i d'ingressar en els comptes de les empreses les subvencions pactades, doncs ja que la banca no està al nivell que li toca en el tema d'aportat liquiditat monetària al mercat, i veient que els diners amb que és subvencionada o recolzada per l'estat no surten del circuit bancari, potser s'han d'obrir noves vies, si no es vol passar per la nacionalització o intervenció de la banca, per a fer que el fluxe monetari es torni a posar en marxa.

Diuen que no és temps per a estratègies de partit, no es temps de que els titulars siguin per a caceres impresentables i complots d'espionatge entre companys de partit...  Els titulars que troba a faltar en Miquel Roca en el seu article de La Vanguardia d'avui  són aquells que parlen de l'increment de l'atur, de les manifestacions de la crisi, de la sotragada borsària o de les dificultats en el crèdit. Els titulars que ens facin veure la realitat actual del nostre entorn econòmic i que ens ajudin a reflexionar per trobar el camí de sortida, i per la via més ràpida possible, que ens permetin plantejar-nos l'estratègia a seguir.

És temps de plantejar l'estratègia que hem de seguir tots junts per tirar endavant el País. I no hi ha temps per pensar en que ja ho farem demà... L'estratègia de País per a un moment de crisi generalitzada com l'actual s'ha de tenir plantejada ja, i si no ho està, a reunir-se tots plegats i no sortir de la reunió fins a tancar el tema, entre tots (delegant els ciutadans aquesta funció als seus representants a les institucions democràtiques, així com als representants de les diverses forces socials - empresarials, universitàries, sindicals, ong's -..., i si, ara toca comptar amb les ONG's més que mai, no val a badar, tindran un paper trascendental els propers anys ).

Algú es llegirà aquest article, o estaran més interessats amb què faran avui la Pantoja, la Duquesa de Alba o si avui Mariano Fernández Bermejo té el dia lliure per tal d'anar de cacera? Cadascú és lliure, però essent lliure d'escollir, decideixes en gran part quin serà el teu futur.

Definició de Triestitat...

Llegeixo l'article de la Jaka en el seu bloc "El viatjar infinit", la veritat és que el que m'ha cridat l'atenció ha estat la referència que fa de l'escriptor triestí Claudio Magris. I per entendre aquest món que ens descriu Magris en el seu llibre cal tenir present quin és el seu origen, la seva città, Trieste... La ciutat que de l'Imperi Austro-hungar la Gran Guerra va fer que passés a mans de la jove Itàlia, i que el final de la Segona Guerra Mundial la va comdemnar durant anys a no saber si el seu futur continuava a Itàlia o passaria a mans de la Iugoslàvia de Tito. Un ball de fronteres que fins l'any 1991 no va acabar de definir-se a les seves portes, quan de cop i volta, en comptes de tenir a Iugoslàvia de veïna, els veïns continuaven sent els mateixos, però ara passaven a posseir un estat propi, Eslovènia... Una Trieste italianitzada, d'arrels austro-hongareses pel que fa a la ciutat, i d'arrels eslaves pel que fa al seu rerapaís eslovè. Amb una impresionant esglèsia ortodoxa presidint el seu canal, quan italians i eslovens són de cultura catòlica. Un reguitzell de cultures que s'entrellacen en el seu pas pel territori, que en un de tants turons presideix, entre altres, les restes d'un temple romà, que als seus peus té amagat entre carrerons les grades del teatre romà que creixen esgraonades sobre el vessant del turó.

Bé, amb el viatge de la Jaka per Chiemsee, a mi m'ha fet viatjar, al citar a en Claudio Magris, a la Trieste italiana... o triestina?

Bé, reprodueixo el text extret del llibre de Claudio Magris "Microcosmi" que he inclós en el comentari a l'article de la Jaka (si me l'aprova, he he...):

"Con  Slataper nasce la triestinità, che è insieme adolescenza, senilità e mancanza di sicura maturità; utopia della vita vera e disincanto per la sua assenza, unite sotto il dominio di una volontà morale che impone di vivere come si non si fosse l'esperienza radicale del disagio della civiltà. Pretendere di vivere è da megalomani, dice Ibsen, e Slataper, che scrive il grande libro su Ibsen, decide di essere magalomane e muore. La guerra è il futuro di queste giovenezze che sognano la vita ma sacrificano quest'ultima al suo sogno e sono prote al sacrificio e all'autosacrificio.

Triestinità - vitalità e malinconia, nostalgia di purezza che si accorge di tutti i compromessi ma anche quando vi indulge non dimentica che sono tali e non se la dà ad intendere. Esigenza adolescente di vita vera, conscienza senile della vita falsa; non resta che la bisboccia all'osteria. "

Amb Slataper neix la triestitat(*), que és simultàniament adolescència, senilitat, i falta de maduresa segura; utopia de la veritable vida i decepció per la seva absència unides sota el domini d'una voluntat moral que imposa viure com si no hagués existit l'experiència radical del malestar de la civilització. Ibsen diu: pretendre viure és de megalòmans, i Slataper, que escriu el gran llibre sobre Ibsen, decideix se megalòman i es mor. La guerra és el futur de les joventuts que somien la vida però la sacrifiquen al seu somni i estan disposades al sacrifici i a l'autosacrifici.

Triestitat (*) - vitalitat i malenconia, nostàlgia de puresa que s'adona de tots els compromisos però fins i tot quan perdona no oblida que hi són i no es deixa enganyar. Exigència adolescent de vida autèntica, consciència senil de la vida falsa; només queda fer tabola a la taverna.

(*) Si de tarragoní tenim tarragonins, i de triestí tenim triestins, ens trobem, però, que de tarragoní tenim tarragonitat, i no pas tarragoninitat, així doncs, el/la traductora fa correctament la traducció de triestinità en triestitat, encara que a mí em soni malament, i m'agradès més que ho hagués traduït com a triestinitat...

La triestitat té una base cultural, històrica i comercial brutal que la construeix i la sustenta, però en el nostre petit país, no podriem parlar de tarragonitat? (Ho sento, visc a Reus, però sóc un pelacanyes, què hi farem, la tarragonitat tira...)

Homage to Antoni Bassas.

Les paraules de l'Antoni Bassas ho diuen tot...

Amb l'AVE, de BCN a Camp de Tarragona 34 minuts... En Regionals RENFE, de Reus a Barcelona, 32 minuts de retard...

Reus/Barcelona, 20 de febrer del 2008.

Acostumo a agafar l'autobús per anar i tornar de la feina, a Barcelona, des de Reus. Hi ha dies, però, en que em veig obligat a agafar la RENFE, com ha estat el dia d'avui.

Tren anunciat, Catalunya Exprés a Barcelona, que havia de sortir de Reus a les 9h 11 minuts. Ha arribat gairebé a la seva hora, però hem estat aturats a la mateixa estació de Reus durant mitja hora. Un cop posat en marxa, el Catalunya Exprés no ha recuperat temps en tot el trajecte, arribant a les 11h 11 minuts a l'Estació de Sants.

Tot aixó el mateix dia en que s'ha extrenat la flamant nova línia de Tren d'Alta Velocitat (AVE) Madrid-Barcelona, i els mitjans de comunicació se n'omplen de repetir que Tarragona està ja a només 34 o 38 minuts de Barcelona (segons les fonts)... Jo, en un mitja distància que m'havia de deixar a Barcelona en una hora i mijta, m'he estat dues hores al tren... En total , tres hores des que he sortit de casa fins a que he arribat a la feina... Són temps d'Alta Velocitat....

Foto ampliada : enllaç

Ave, Cèsar, els que anem en rodalies i regionals, ens fotem com sempre...

Barcelona, 18 de febrer del 2008.

L'AVE ja arriba a Sants Estació... Qui s'en recorda ara del pitjor exemple de gestió d'un servei de transport públic en els últims decenis dels nostres estimats polítics?... Es clar, arriben les eleccions, i tornarem a votar als culpables del major desastre col·lectiu que ha afectat a la ciutadania catalana... Fins quan continuarem deixant-nos posar les orelles de ruc...

Per cert, estic esperant amb delit el nou servei de rodalies Barcelona-Camp de Tarragona... Per als habitants de les ciutats de Tarragona i Reus que estem obligats a utilitzar els serveis públics ho trobarem molt raonable, especialment quan estudiem les propostes per arribar o sortir de l'Estació Camp de Tarragona (només a 10 quilòmetres de la Plaça Imperia Tarraco o a més de 15 quilòmetres de la Plaça Prim), així com quan comencem a veure desaparèixer més serveis de regionals i llarga distància que ens unien directament des dels nostres pobles i ciutats amb Barcelona (o entre les nostres viles!!!)... Si per somiar truites, quan es farà per fi la zonificació tarifària del transport públic del Camp de Tarragona (no de l'Estació, em refereixo al territori, al nostre territori!!!), o es disposarà d'un servei de rodalies... Sempre les nostres comarques tractades com el cul de sac dels diners que es van quedant pel camí a Madrid, Barcelona,....

Davant la presa de pèl, la realitat...

L'espectacle a l'hemicicle del Congrès Espanyol pel que fa al debat sobre la situació de les infraestructures a Catalunya és vergonyós... Tot el que he vist i escoltat és només façana, i ningú aporta solució alguna... La veritat és que la solució al problema de rodalies i regionals per tal d'entrar a Barcelona per Sants ja només és una: SANTA PACIÈNCIA.

La decisió que es va prendre l'any 2002 de que definitivament l'AVE o Tren d'Alta Velocitat (TAV) entraria a Barcelona per Sants va ser la sentència de que quan les obres del AVE arribessin a les portes de l'estació de Sants, innevitablement, el servei ferroviari des de les comarques del sud de Catalunya amb la capital catalana s'haurien de cancel·lar durant el periode de temps en que es culminessin les obres d'infraestructura en un tram que acull el tram de vies ferroviàries amb més trànsit de tot l'Estat Espanyol, encaixonat entre blocs de vivendes a dues bandes, i amb una línia de metro (la línia 2 del metropolità de Barcelona) que només donaven una solució, que era que mentre es fessin les obres d'implantació de l'AVE en el tram Bellvitge-Sants, de quatre vies d'amplada peninsular ens quedariem, en el millor dels casos, amb només dues disponibles, i amb un espai tan petit per a moure tota la maquinària per construir la nova infraestructura havia d'afectar per força la circulació normal d'unes línies de rodalies i regionals que ja en una situació normal acumulen retards diaris d'entre cinc minuts i mitja hora de durada, de temps perdut diari per a centenars de milers d'usuaris que ningú retribuirà.

L'innevitable ja ha passat, i la decisió que es va prendre l'any 2002 és la veritable culpable de la nefasta situació actual. Ara els polítics es dediquen a tirar pilotes fora, tan sigui Zapatero, com Rajoy, com Mas, com Montilla... Es demana la destitució de la Ministra d'Infraestructures Magdalena Álvarez. N'estic d'acord, però també n'estic d'acord amb la defensa pròpia que fa la ministra de la seva negativa a deixar el càrreg. No es pot castigar només a una persona, que s'ha trobat amb el problema sense haver participat activament en la decisió que l'ha provocat, quan en el consell de ministres hi ha un altre ministre que sí que està implicat en aquesta decisió. Sí, només si dimiteix, i exigim la dimisió, de l'ex-alcalde de Barcelona Joan Clos, podrem aleshores també demanar la dimisió de Magdalena Álvarez.

Joan Clos va ser la bandera de la capital catalana per a fer que el govern estatal liderat per José María Aznar i el moribund últim mandat de l'expresident català Jordi Pujol (que va tenir una última legistatura deplorable en relació amb tota la tasca de govern que Catalunya li ha d'agraïr en les legislatures anteriors) acceptessin les presions de l'aparell metropolità del PSC que va forçar que l'AVE arribés a Barcelona per Sants, i en concret per l'estret i amb alta intensitat de circul·lació corredor ferroviari entre el Prat i Sants Estació.

Sempre ens queixem de Madrid, i del seu centralisme, però la desfeta de l'AVE i la seva afectació sobre el sistema de rodalies i regionals centralitzat en l'estació de Sants de la capital catalana és conseqüència directa d'una altra visió egocèntrica del territori per part dels poders fàctics de la ciutat de Barcelona i dels municipis que conformen l'anomenat primer cinturó metropolità (i en especial els que pertanyen a les comarques del Baix Llobregat i del Barcelonès).

Es hora de que el territori que s'extèn més enllà del Delta del Llobregat i del Barcelonès es posi ferm, i exigeixi que a partir d'ara el mapa de Catalunya passi per un mapa en xarxa de tot el territori, en que no es pensi només en fer el millor per a Barcelona o evitar el pitjor a Barcelona... El millor per a Barcelona era l'AVE a Sants, però alhora aquesta decisió era la pitjor per al territori català, doncs es tallava el cordó umbilical ferroviari entre el sud de Catalunya i Barcelona, en concret, i entre tot Catalunya i Barcelona en general. I queda demostrat que tallant el cordó umbilical, Barcelona perd la seva capacitat de capitalitat de tot el territori, doncs no sap gestionar conjuntament els interessos de la ciutat amb els  interessos del territori del que se suposa que n'és la capital.

I com aquesta, moltes altres decisions que sempre miren que Barcelona sigui la millor ciutat del món, tancada entre el Tibidabo i la Barceloneta, entre la desenvocadura del Llobregat i la desenvocadura del Besós, i extraviada enmig del territori del que diu que vol ser capital, que és Catalunya.

Per començar a posar les coses al seu lloc, no demaneu a la Magdalena Álvarez que se'n torni a casa... No només demaneu aixó, prèviament, en Joan Clos també ha de deixar d'exercir de tota responsabilitat política, demostrada la seva inneptitut... Com tam bé va retratar el suposat gran èxit del Fòrum de les Cultures...