Plorem tots juntets, o encara n'hi ha que són cecs?
13 Mai 2010Joan Tugores a Vilaweb: "Endarrerir l'edat de jubilació demostra que, la crisi, la paguen els ciutadans"
3 Feb 2010Extracte de diverses parts de l'entrevista que Vilaweb ha fet al catedràtic d'Economia Joan Tugores, publicat divendres passat.
L'endarreriment de l'edat de jubilació i les dades de desocupació demostren que qui paga la crisi són els ciutadans, els treballadors. Una crisi econòmica causada per uns poders fàctics que han actuat en mercats financers sense gens de regulació. És significatiu que el consell de ministres faci aquesta proposta quan, el dia abans, Zapatero havia fet acatament a aquests poders fàctics a Davos. És curiós, perquè quan va esclatar la crisi, el 2008, els governs van dir que farien passar per l'adreçador aquests poders, i ara aquests governs s'han d'estrènyer la corretja i fer de captaires.
El cas és que a l'estat espanyol la incorporació al mercat de treball es fa més tard que no als altres estats europeus. Això, i la càrrega de les pre-jubilacions, fins i tot en empreses públiques com Televisió Espanyola, ha pressionat encara més la caixa de la seguretat social.
Els hem de fer tots, els deures. El conjunt de la societat, començant pels representants polítics, ha d'exigir qualitat democràtica institucional per a defensar els interessos conjunts. Cal tornar el protagonisme al teixit social. Un dels mals és que molta gent es pensa que l'economia espanyola anirà bé quan els anomenats 'campions nacionals', les grans empreses multinacionals, vagin bé. Des de la perspectiva catalana, sobretot, el principal actiu és la capacitat d'empenta d'un teixit de petites i mitjanes empreses, d'autònoms i de treballadors que fan molta feina cada dia... Algú els anomena els 'hidden champions'. Tot aquest teixit ha estat maltractat, amb el tancament de l'aixeta creditícia i la sacralització de les grans empreses. Un punt d'inflexió necessari per a sortir d'aquesta situació seria de reconèixer-ne la importància i d'articular les condicions financeres i laborals per a facilitar-los la feina. S'han d'anar aprofitant les ocasions.
Tothom admet que la demanda externa, fora de l'estat espanyol, creix molt més que no la interna. La conclusió, per tant, és que la sortida de la crisi ha de connectar amb aquesta demanda. El texit català té més cultura de saber-se inserir en les tendències globals que no la resta de l'estat. Si la sortida de la crisi té un ingredient, aquest és la cerca de fonts de demanda més dinmàmiques que no l'espanyola; cal anar a cercar les economies emergents. Per això s'ha de donar suport al teixit empresarial. Els països emergents creixen un 6%, i els xinesos ja s'acosten una altra volta al 10%. En canvi, Espanya decreix.
Aconteixement Planetari...
2 Feb 2010Leire Pajín ens presenta un gran aconteixment planetari...
El futur de l'economia espanyola, passarà per mans de les Majors?
Veiam, a Europa...
A Àsia...
A Amèrica...
En fi, començo a entendre perquè tant protegir l'SGAE, però els drets d'imatge per la venda de la marca ZP poden ser gestionats per aquesta institució, i encara més, a nivell internacional? El futur està en el branding...
3cat24.cat: "Corbacho proposa que les autonomies paguin l'ajuda als aturats de llarga durada"
26 Gen 2010Cada dia que passa em pregunto més que trobaven els habitants de l'Hospitalet de Llobregat per a fer d'aquest home el seu alcalde...
Extret del portal 3cat24.cat:
Corbacho proposa que les autonomies paguin l'ajuda als aturats de llarga durada
El ministre de Treball creu que les comunitats autònomes s'han de fer càrrec de les ajudes a les persones que estan a l'atur, que ja l'han exhaurit i que ara també esgotaran la prestació de 420 euros que els arriba del govern espanyol. Celestino Corbacho ha afirmat que l'atenció a aquestes persones s'ha de vehicular a través de la renda d'inserció social, mentre que s'ha declarat partidari de prorrogar les ajudes de 420 euros per a les persones que es quedin ara a l'atur. Ho ha dit en declaracions als periodistes, després de comparèixer en comissió al Congrés per parlar de la situació econòmica actual.
El govern espanyol va començar a donar l'ajuda de 420 euros a l'agost i per un termini màxim de 6 mesos, que acaben ara. El ministre de Treball, Celestino Corbacho, ha anunciat que hi haurà pròrroga de l'ajuda, però només per a les persones que es quedin ara sense feina, perquè s'ha de "donar l'oportunitat" als que es trobin ara en aquesta situació.
Per a la resta, Corbacho ha suggerit que siguin les comunitats autònomes les que es facin càrrec de l'ajut: "Les persones que tenien l'ajuda, que no han tornat al mercat laboral i que ja no queden emparades per la mesura, crec que aquí la resposta ha de venir per part de les comunitats autònomes i de les rendes d'inserció social."
Corbacho ha fet aquestes declaracions després de parlar al Congrés sobre les perspectives econòmiques per al 2010. El ministre ha considerat que aquest any l'atur tindrà un comportament similar al que hi havia abans de la crisi. Corbacho ha pronosticat que l'atur a partir d'aquest mes de gener i durant el 2010 començarà a tenir un comportament "més en la línia precrisi, com en el 2007 o el 2008".
El titular de Treball ha dit que les dades de l'atur continuaran creixent, però lluny de les dades del 2009, "l'any de la profunda crisi, i de la destrucció potent, important, de llocs de treball", ha dit el ministre.
Abans de comparèixer davant de la cambra baixa, el titular de Treball ha dit que seria desitjable donar per tancat el debat sobre immigració arran de la polèmica de Vic, però ha afegit que el Partit Popular el mantindrà viu per interessos electorals.
Alícia Sánchez-Camacho: "La gent vol polítics seriosos, vol polítics que els parlin de les coses que els interessen, i vol polítics que els hi doni solucions als problemes"
14 Gen 2010Video de l'entrevista a Alícia Sánchez-Camacho a Els Matins de TV3 el passat 8 de gener del 2010. Primer escolteu (són uns 36 minuts d'entrevista), després en parlem:
http://www.tv3.cat/videos/2244659
TV3: "Estem vivint el període més gris de Catalunya"
Segons Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del PPC, "aquests sis anys de tripartit s'estan fent més llargs que els 23 de CiU". Assegura que Montilla esgotarà fins al darrer termini...
Francesc Xavier Mena: "Fins el 2013 no es crearan llocs de treball"
13 Gen 2010Video de l'entrevista d'aquest matí a Els Matins de TV3:
http://www.tv3.cat/videos/2310259/Fins-al-2013-no-es-crearan-llocs-de-treball
Francesc Xavier Mena, catedràtic d'economia de la URL i professor d'Economia d'ESADE, presenta en primícia l'"Informe ESADE Perspectives Econòmiques pel 2010". Mena assegura que "el 2010 encara no serà un any de recuperació generadora de llocs de treball", que no es crearan "fins al 2013". Ara bé, segons diu, si hi hagués un acord en la negociació col·lectiva i si la protecció de l'ocupació estigués orientada a la recerca de feina i comptés amb la implicació tant dels serveis públics com els privats, "es podria crear ocupació fins i tot aquest any".
No volis amb Spanair...
8 Gen 2010Ahir a la nit vaig veure (una part d')un documental de com va anar la compra d'Spanair a TV3... com volien que la gent que treballava amb sous de 1100 euros al mes a Palma es treslladessin a Barcelona?
Així van aconseguir carregar-se la meitat de la plantilla amb el trasllat... I aixó és només un exemple de com en un any i mig s'han carregat 2.000.000 llocs de treball a Espanya, i no tan sols de la construcció, com tant s'omplen la boca...
Si als líders polítics que tenim sumem aquesta classe empresarial, que no són empresaris, sinó gestors a sou que no arrisquen el seu capital, però si les expectatives de vida de tots els seus "subordinats", així ens va... Qui vulgui mirar-se el documental, que s'ho miri i jutgi a 3alaCarta...
Si aquesta és la manera de fer país, que no comptin amb mi... Amb aquests fatxendes no anem enlloc... ni amb els sindicalistes de paperina que "defenen" els treballadors...
Consell de Savis...
6 Gen 2010Tira "còmica" sobre la trobada de savis a La Moncloa arrel de l'inici de la Presidència espanyola de la UE.
Haureu de mirar el flash que he preparat en aquest enllaç, doncs no aconsegueixo publicar-ho al bloc de Tinet ;-)
http://vamosareirunrato.blogspot.com/2010/01/consejo-de-sabios.html
Articles relacionats:
La Vanguardia:
Zapatero y los 'sabios' fijan como meta un gobierno económico común
El PP tilda la reunión en Moncloa de "foto del paro".
El País:
Los 'sabios' recuerdan a Zapatero que Europa debe mejorar su competitividad.
El Mundo:
'Cumbre de sabios' en La Moncloa para salir de la crisis.
La presidencia de turno debuta con un desacertado 'Hi there!'
'Nadie pudo ver a Mr.Bean en la pagina oficial'
eldiarioexterior.com:
El debate de Pepe Blanco y la continuidad de Zapatero.
BBC (Regne Unit):
Espanya agafa les regnes d'una UE renovada
"La taxa d'atur espanyola s'ha doblat en els darrers dos anys. La taxa arribava al 19'3% a l'octubre - la pitjor taxa d'atur dels 16 països de l'Eurozona, i la segona taxa d'atur més alta a la Unió Europea rera Letònia"
3cat24.cat:
Un "hacker" situa Mr. Bean a La Moncloa.
Cimera de La Moncloa per perfilar la presidència espanyola de la UE
La Consulta per la Independència de Catalunya, al Món...
15 Des 2009Regne Unit:
BBC: "La regió de Catalunya, en eleccions simbòliques sobre la independència." , "Catalunya vota per la independència d'Espanya", "La votació catalana comprova el sentiment d'independència de la regió"
Daily Telegraph: "Els catalans defenen la independència en una votació simbòlica", "Catalunya celebra referèndums per decidir la independència d'Espanya"
Financial Times: "Milers de catalans voten per la separació"
Alemanya:
Deutsche Welle: "Els catalans aproven la independència en una votació no oficial", "Els catalans voten en un referèndum simbòlic per la independència"
Junge Welt: "No vinculant, però extremament controvertit"
Saz Aktuell: Laporta:"Catalunya no és Espanya!"
França:
Le Monde: "El sí informal dels Catalans a la independència", "Els nacionalistes catalans organitzen un referèndum"
Libération: "La nació catalana se'n va a les urnes"
Austràlia:
ABC News: "Els catalans voten en un referèndum simbòlic per la independència"
Andorra:
Andorra Televisió: "166 municipis catalans fan consultes per a la independència"
Bon Dia: "Observadors andorrans a les consultes per la independència"
Diari d'Andorra: "El sí a la independència s'imposa en la primera onada de consultes"
Estats Units:
The New York Times: "Els catalans voten 'en referèndum' per la independència"
Rússia:
RIA Novosti: "Referèndum per la independència a la regió autònoma de Catalunya"
Eslovènia:
Radio i Televisió d'Eslovènia: "Entrevista a Jaume Clotet, director de l'Avui", "Els catalans (de forma no oficial) decideixen: Independència, sí o no"
Delo: "Els catalans voten per la independència", "Temps per a la independència?", "A Catalunya, referèndum per la independència de la regió"
Dnevnik: "Els catalans per la independència d'Espanya: al Referèndum obté el suport del 95% dels votants", "Els catalans es decideixen sobre la independència, encara que el referèndum no condiciona legalment"
Večer: "Avui, a Catalunya, referèndum per la independència de la regió"
Mladina: "Els catalans tenen el seu destí a les seves mans"
Bòsnia i Hercegovina:
Sarajevo-X: "Referèndum a Catalunya: majoria per a la secessió?", "Avui, Referèndum no formal sobre la independència de Catalunya"
Ràdio i Televisió de Bòsnia i Hercegovina: "En marxa referèndum per la independència de Catalunya"
Croàcia:
HRT (Ràdio i Televisió de Croàcia): "Quants catalans volen la independència"
Bèlgica:
Le Soir: "Votació simbòlica sobre la independència de Catalunya"
Dinamarca:
Ekstra Bladet: "Catalanere stemmer om uafhængighed"
Continuem a la Champions... de l'atur!
2 Des 2009
Espanya és per segon mes consecutiu el segon estat de la UE en major taxa d'atur aquest octubre del 2009 (19'3%), precedida per Letònia (20'9%). Espanya continua liderant la taxa d'atur dels setze estats que composen la Eurozona (Unió Monetària Europea, on circula l'Euro). Les altres dues repúbliques bàltiques hi van al darrera amb dades no actualitzades des de l'estiu. En cinquena posició, l'antic tigre irlandès es queda amb un 12'8% de taxa de desocupació (font: eurostat).
A la cua de la desocupació, Països Baixos (3'7%), Austria (4'7%), Xipre (6,0%) i Eslovènia (6,2%).
Les taxes d'atur dels quatre pesos pesants europeus són : Alemanya un 7'5%, Regne Unit un 7'8%(dades d'agost), Itàlia un 8% i França un 10'1%.
(font:http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_PUBLIC/3-01122009-AP/EN/3-01122009-AP-EN.PDF)
Sèrie de gràfiques dels últims mesos:
La Dignitat de Catalunya
26 Nov 200912 capçaleres catalanes han publicat el següent editorial:
La Dignitat de Catalunya
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: "Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent". Serà la primera vegada des de la restauració democràtica del 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.
L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant això, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps), està recusat després d´una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo), ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com "el cor de la democràcia". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix— no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals« (que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d´acord amb les seves versions, perquè una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somniar en cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit del 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el llegat més important que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a final dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat-nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebrals del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: «Pacta sunt servanda». Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somniada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més volum demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial; i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú no es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú no erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d´una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al menyscabament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya no posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.
La Dignitat de Catalunya
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: "Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent". Serà la primera vegada des de la restauració democràtica del 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant això, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps), està recusat després d´una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo), ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com "el cor de la democràcia". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix— no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals« (que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d´acord amb les seves versions, perquè una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somniar en cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit del 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el llegat més important que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a final dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat-nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebrals del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: «Pacta sunt servanda». Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somniada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més volum demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial; i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú no es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú no erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d´una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al menyscabament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya no posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.
Primeres repercussions a la premsa internacional:
Dnevnik (Eslovènia) - "Els diaris conviden amb una editorial conjunta al Tribunal Constitucional a no limitar un major autogovern refrendat [en referèndum] de Catalunya".
Espanya ja no és la PRIMERA... en Atur!!!
30 Oct 2009Ara ja podem respirar. Espanya, amb una taxa d'atur del 19'3% segons les dades d'EUROSTAT, ja no és la primera en taxa d'atur a Europa. Espanya ha cedit aquest privilegi a la república bàltica de Letònia durant el mes de setembre. Mentre va ser la primera, aixó no va ser titular important dels nostres mitjans de comunicació.
Així ho explica la pàgina del Facebook Espanya la PRIMERA... en Atur!!!:
Espanya deixa de liderar la taxa d'atur a la Unió Europea al setembre del 2009 (19'3%), precedida per Letònia (19'7%). Les altres dues repúbliques bàltiques hi van al darrera amb dades encara del segon trimestre. En cinquena posició, l'antic tigre irlandès es queda amb un 13% de taxa de desocupació ...(font: eurostat).
A la cua de la desocupació, Països Baixos (3'6%), Austria (4'8%), Xipre (5,9%) i Eslovènia (5,9%).
Passem ara a Catalunya. La velocitat en el creixement de l'atur (de destrucció de llocs de treball) a les repúbliques bàltiques durant l'últim any ha estat del mateix ritme que el que hem patit a Catalunya... En un any Letònia ha passat del 8'1% d'aturats al 19'7%... A Catalunya, segons l'INE, s'ha passat del 8'95% l'any passat al 15'95%, i segons IDESCAT, la taxa d'atur interanual al setembre ha crescut un 50% a Catalunya, mentre a tota Espanya només ha crescut un 41'3%...
... És Catalunya una República Bàltica?
Ferum política
27 Oct 2009
Sense comentaris... Escolta-ho en occità (o aranès de la Vall d'Aran)!
Comença a bellugar-se quelcom...
22 Oct 2009Les estadístiques de l'atur són alarmants, però igual d'alarmant és voltar pels carrers d'una ciutat com Reus, important nucli comercial amb més de 100.000 habitants, i descobrir cada setmana que hi ha més botigues, tant de tota la vida com de les últimes que han obert, que baixen la persiana, sense distinció de si estan en un barri popular o en el centre comercial de la ciutat. Podem llegir que a nivell espanyol, uns 500 autònoms baixen la persiana cada dia, per no tornar-la a obrir a l'endemà. Avui s'han manifestat a Madrid representants dels treballadors autònoms, i amenacen amb una aturada general.
La veritat és que la manifestació no ha tingut massa repercussió mediàtica, però el que si sembla ser és que comencem a veure els primers moviments del govern de Zapatero envers la facilitació de finançament a les Pimes i els treballadors autònoms, de la mà de la vicepresidenta d'Economia Elena Salgado. Sembla que al final la sortida de Solbes, enfrontat en política econòmica amb Zapatero, permet per fi contemplar algunes mesures que, amb molt de retard, arriben a prendre's. Una altra cosa és si la política econòmica de Zapatero és o no la més encertada, però si sembla ser que un dels punts que han fet que el govern Zapatero no prengués certes decisions era que Solber formava part de l'equip de Govern, aleshores ens hem de felicitar de la decisió, tardana, de prescindir dels seus serveis, per opinions molt vàlides que tingués, doncs el que primer cal fer des del Govern és actuar...
Aixó si, esperem que aquesta mesura sigui real per tal de reactivar l'economia i la creació de llocs de treball, una mesura molt més efectiva que la subvenció de 420 euros durant sis mesos a un restringit grup d'aturats als que s'acabava la prestació de l'atur (grup al que en pocs mesos igual m'hauré d'incorporar) anunciada en el seu dia per Zapatero, que en el seu dia es va anunciar amb un gran desgavell de dates a partir de les quals s'havia de començar a aplicar, i que semblava més aviat un nou cop d'efecte mediàtic i propagandístic que un veritable ajut a la reactivació econòmica d'Espanya.
L'activitat de les empreses és vital per a que l'economia repunti i es creïn llocs de treball, i si és efectiva aquesta mesura, benvinguda sigui. Esperem que en un futur immediat es prenguin noves mesures com aquesta, que facilitin una reactivació de l'economia i una dinamització del mercat laboral amb la creació de molts centenars de milers de llocs de treball, que fan molta més falta que els subsidis d'atur, els quals s'agraeixen, i molt, però que no són la condició necessària per a que tinguem una bona qualitat de vida. La qualitat de vida ens la dona la generació de riquesa, i per aixó cal generar llocs de treball. Esperem que la tendència canviï, més val tard que mai...
Per cert, alguna mesura com la que sembla que prendran els nord-americans, tampoc estaria malament de prendre, com és el cas de rebaixar fins al 90% els sous dels alts executius de les grans empreses rescatades amb diner públic durant la crisi.
Deixem el 18%... ens apropem al 19%... de taxa d'atur, i pujant!
2 Oct 2009Els mitjans publiquen que l'atur torna a pujar a Catalunya i a Espanya aquest setembre...
Les gràfiques comparatives dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea, pel que fa a la taxa d'atur, porta un mes de retràs, i ens de comformar amb veure la comparativa del mes d'agost. Espanya continua liderant en taxa d'atur a Europa, amb un 18'9%, seguida de les tres repúbliques bàltiques. Si a la comparativa del mes de juliol ja Estònia va "maquillar" les dades amb retrocedir de la taxa del juny a la mitjana del segon quatrimestre del 2009, doncs aquest mes Lituània es suma al maquillatge de les dades, publicant per a l'agost les dades de mitjana del segon quatrimestre quan ja es disposaven de dades del juliol... Recordo que la velocitat de destrucció de llocs de treball a les Repúbliques Bàltiques ha sigut equiparable a la velocitat amb la que s'han destruït places de treball a Catalunya.
Aquí teniu la gràfica comparativa de l'agost:
I la podeu comparar amb la mateixa gràfica de juliol i juny del 2009...
Més articles sobre la crisi en aquest bloc:
Espanya la PRIMERA... en Atur!!!
Si a Eslovènia, amb un terç de la taxa d'atur espanyola i catalana, surten al carrer... Què ens passa aquí?
3cat24 : "L'atur a Catalunya puja però al conjunt de l'Estat baixa per tercer mes consecutiu"