La Dignitat de Catalunya

26 Nov 2009

12 capçaleres catalanes han publicat el següent editorial:

La Dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: "Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent". Serà la primera vegada des de la restauració democràtica del 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta. 

L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant això, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps), està recusat després d´una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo), ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com "el cor de la democràcia". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix— no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència. 

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals« (que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d´acord amb les seves versions, perquè una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somniar en cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència. 
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit del 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el llegat més important que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a final dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat-nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebrals del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: «Pacta sunt servanda». Allò pactat obliga. 

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somniada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més volum demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial; i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga. 

Som en vigílies d'una resolució molt important
. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú no es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú no erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d´una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al menyscabament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya no posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable. 

 

Primeres repercussions a la premsa internacional:

Dnevnik (Eslovènia) - "Els diaris conviden amb una editorial conjunta al Tribunal Constitucional a no limitar un major autogovern refrendat [en referèndum] de Catalunya".

 


 

Sí a la Vegueria del Penedès

26 Nov 2009

Davant l'article publicat pel flamant nou secretari general d'ICV, Joan Herrera, a DelCamp.cat, on només es reconeix el dret a existir de set vegueries a Catalunya, cal una resposta ferma, des de les comarques del Sud de Catalunya: 

"Per al Camp de Tarragona i per a les Terres de l'Ebre els és de vital importància, per creure veritablement en l'aspecte d'administració territorial de les vegueries, l'existència de la VEGUERIA DEL PENEDÈS...
Si la Vegeria del Penedès no es crea, patirem doblement, per una banda la Megalòpolis Barcelonina que es menjarà tot Catalunya, i per una altra banda, la possibilitat de crear un EIX SUD CATALÀ de vegueries que permetria desemvolupar i negociar projectes importants per a les tres vegueries del Sud de Catalunya, que tenen tants punts en comú, com la seva història, infraestructures, cultura econòmica i popular, paisatge,...
SI A LA VEGUERIA "DEL PENEDÈS, sinó aixó (la nova estructura territorial catalana en vegueries) és una presa de pèl!"
Si els polítics de casa nostra permeten que continuin passant coses com l'estació del TAV a Perafort, la fusió de Caixa Tarragona, o la possible retallada de representació de les nostres comarques al Parlament de Catalunya amb la probable nova llei electoral, només cal dir una cosa... Aneu-vos-en a casa, que uns quants sí volem defensar el territori, i no pas la butxaca...
Per a més informació, visiteu la plana web www.vegueriapropia.org/.


 

Algun dia hi haurà més varietat d'estils musicals de música en català?

21 Nov 2009

Bé, la música en català compta al darrera amb una àrea geogràfica de més de 13 milions d'habitants... Aleshores... Perquè m'és més fàcil de trobar noies cantant en eslovè que en català, perquè és més fàcil muntar una radiofòrmula musical en eslovè que en català... quan a Eslovènia amb prou feines arriben als 2 milions d'habitants?

Bé, després d'aquesta pregunta que deixo a l'aire per a qui vulgui contestar, uns quants videoclips eslovens...

 

 

 Siddharta - Napalm 3 & Baroko  ("Napalm 3" i "Barroc")

 

Olivija - Kadar sva sama (Quan estem tots dos sols)

 

Dan D - Google me

 

 Vlado Kreslin i Severa Gjurin - Abel in Kajn (Caïm i Abel)

 

Neisha - Občutek (Una sensació)

 

Da Phenomena - Jočem (Ploro)

 

 

I.C.E. - Kje si zdaj (On ets ara).

 

Melodrom - September (Setembre)

 

 

Shyam -  Željo daleč stran (Desig llunyà)

Alya - Brazil (Brasil)

 

 Nina Pušlar - Slečeno srce (Cor nu)