Espais viscuts
Els masos o molins que trobem escampats per tota la comarca van ser en el seu temps espais viscuts, on els seus propietaris o els masovers vivien i treballaven. Eren altres temps i altres formes de vida.
Avui la major part d’aquells nobles edificis resten mig caiguts o desapareguts del tot. És una veritable llàstima veure l’estat en que es trobem molts d’aquells importants masos o molins.
El recull de fotografies d’alguns dels masos i molins de la comarca que he anat guardant al llarg de molts anys, m’ha engrescat en un nou projecte.
Es tracta de recuperar de l’oblit els masos, molins i altres hàbitats dispersos que al seu dia varen ser habitats. El projecte crec que és ambiciós, ja que en deurien ser molts els hàbitats dispersos que algun dia foren espais viscuts. En un principi faré una limitació en el temps i en l’espai. Em limitaré a la primera meitat del segle XX i sobre els hàbitats dispersos de
El projecte queda obert a la col·laboració de tothom, per tant tota informació sobre espais viscuts a
PEIXERES
Les peixeres, rescloses o preses són construccions realitzades per desviar l’aigua d’un riu, torrent, vall o barranc. Aquesta aigua era conduïda per les sèquies i s’utilitzava per regar les hortes o per funcionar els molins.
El nom de peixera venia donat pel fet que al retenir l’aigua es formava un bon toll d’aigua on els peixos abundaven i la pràctica de la pesca era habitual.
A
Sèquia que porta l'aigua al molí del Celdoni (antic molí del Pont de la Fusta)
Peixera del molí del Pas (riu Francolí) durant una riuda.
Presa romana de Sarral.
Manel Martínez
Sóc un enamorat de la Conca de Barberà, del seu patrimoni arquitectònic, cultural, rural i natural.
Aquest bloc és una finestra sobre la conca vista amb els meus ulls i la meva càmera fotogràfica.
Contacte: manelmar@tinet.cat
