Del penya-segat estant

Els nens i les nenes de Reus, de la Riba i de qualsevol altra lloc on es mantenen les nostres tradicions ho sabem perfectament, hi ha certes coses que no canvien. Hi ha 3 persones al mon que, per més temps que passi són "Reis", "Mags"venen de les tres parts del mon que en el moment en que va nèxier Jesús es coneixien i val també tenir present que ens recorden 3 etapes de la vida prou importants, - Melcior, la senectut, Gaspar la maduressa i Baltasar la joventut (consti que Baltasar no es torna negre cap el s. XV).

Els grans, fa tants anys que van fer  catequesi que s’emboliquen, que si reis, que si mags, podien ser-ho tot, reis per poder viatjar i mags perque eren astrònoms, per tant molt savis i d'aquesta manera feien una aportació intel·lectual al mon de la cultura judeo-cristiana.

Seguiren un estel i arribaren a Betlem on oferiren al nen Jesús 3 regals simbòlics molt ben trobats: or perque era "Rei", incens per que era "Deu" i mirra per que havia de morir jove i la mirra era un producte necessària per embalsamar el cos.

Més enllà del que diu l’evangeli de Mateu (2, 1-12), a tots ens han explicat els pares, a qui els va explicar els avis el que els havien explicat els besavis que ho havien escoltat dels rebesavis i així ha anat transmetent-se generació darrera generació fins arribar a nosaltres que, una vegada tres Reis Mags que es deien Melcior, Gaspar i Baltasar, seguint un estel van arribar a Betlem per adorar al en Jesús, a l’hora que li   lliuraren uns regals, després i de llavors ençà, aquests mateixos Mags, als final de les festes de Nadal, venen una nit a repartir regals a tots els nens i nenes del mon.

(Fotografia Jaume Guillamat) 

Aquest relat més o menys ampliat, ensucrat o distorsionat  ha fet que SS. MM els Reis Mags d’Orient, hagin esdevingut els únics monarques a qui es reconeix una utilitat i manifesten, any darrera any, una gran capacitat de supervivència i una càrrega emocional tant impressionant com duradora. Per aquest motiu el ritual sobreviu a la pròpia fonamentació del mite, per motius tant diversos com la seva utilitat i la negativa a prescindir d’ells.

El Reis d’Orient són unes figures evanescents - una mica despistades, a vegades requereixen el suport de patges de cada lloc per on passen - i gairebé simbòliques doncs, per exemple a la Riba, uns anys arriben per Cap de Riba baixant de El Pinetell, altres han arribat físicament amb el tren a l’estació del ferrocarril, alguna vegada han preferit fer-ho a cavall, algun altra any s’han presentat en tres vehicles de 2 cavalls descapotats procedents del Sulfuro, en tot cas, de manera indiscutible, sempre han arribat, arriben i seguiran arribant. 

Sigui com sigui a l’hora de la veritat, resulta que només els veiem una vegada a l’any, normalment allunyats o a una certa distància durant la cavalcada, des del balcó de l’ajuntament, a la Penya, al Casal Ribetà o els més afortunats, a vegades els podem veure uns instants si realitzen el lliurament dels obsequis personalment. Però sobretot, la immensa majoria de vegades els veiem, perquè anem a dormir i mentre dormim somiem amb ells i el dia següent sabem que han vingut  en aparèixer els regals.

(Fotografia Jaume Guillamat) 

També sabem que hi són per que la seva presència més constant és un acte verbal, dels pares, avis, avies, oncles que afirmen la seva existència i de nosaltres mateixos quan els escrivim la carta. Una carta on més enllà del que hi expliquem els estem invocant i els fem realitat.

(Fotografia Jaume Guillamat) 

Hi ha un moment a la vida de tots els nens i les nenes que la seva existència es posa en dubte. És el moment en que comença a aparèixer el rigor del pensament analític, del pensament lògic, són uns anys en que hom pensa que tots els fets s'han de comprendre. Sortosament però, la Nit de Reis és massa màgica i com a molt el que anem fent, és incorporant-nos al secret. Un secret on en el racó més íntim, seguim sabent que el mite dels Reis Mags hi habita. Al cap i a la fi la realitat d’un mite no és altra que les paraules que l’expliquen i el mantenen viu en la memòria de la col·lectivitat  a la que pertany.