Del penya-segat estant

A la galeria est del claustre baix del monestir de Santo Domingo de Silos hi ha un relleu on l’habilitat descriptiva de l’artista, el modelatge dels cossos, el tractament dels volums en relleu el converteixen en francament impressionant, es tracta del relleu que ens recorda l’enterrament de Crist i la visita de les Santes Dones.

A l’espai hi dominen els triangles i sembla un relleu que es descompensa cap a la dreta de l’espectador. Maria Magdalena, l’Àngel de la Resurrecció i Josep d’Arimatea formen els tres vèrtexs del primer triangle. El segon, més petit, quedaria emmarcat per Salomé, Cleofàs i Nicodem o si es prefereix el bust de Crist i encara un tercer tindria un vèrtex comú en l’Àngel i els altres dos serien els peus i el cap de Crist.

La tapa del sepulcre, posada en diagonal equilibra la composició destacant les Santes Dones que caminen cap a l’esquerra de l’espectador.

La línia horitzontal la domina el relleu de Crist difunt, amb un volum més gran per destacar-ne la jerarquia, Josep d’Arimatea ha de representar-se agenollat i Nocodem està dirigint el braç de Crist en la mateixa direcció que la tapa del sepulcre.

Resulta interessant veure com l’escultor tenia profunds coneixements de teologia i li indicaven perfectament cada símbol, posa sobre la pedra on descansarà el cos de Crist el Sudari que es relaciona al llarg de tota l’edat medieval amb l’altar sacerdotal.

La cara del Crist no és tràgica, ni anguniosa, no recorda dolor ni patiment, probablement pel simple fet que a la mateixa escena hi ha la mort i la resurrecció, veiem al Crist home hieràtic difunt, mentre a l’altra costat de la llosa Maria Magdalena, Maria Salomé i Maria de Cleofàs  van cap al sepulcre amb els pots de perfum coberts per un vel i allí les espera l’Àngel per comunicar-los la Resurrecció.

Fa vent, l’escultor ha triat un dia de vent dons l’Àngel porta la túnica cenyida de manera que es pot observar el creuament de cames, i la capa ondulant, com la capa senatorial que vesteix Josep d’Arimatea. Una escena relatada per (Mt, 28, 2) "...Un Àngel del senyor va baxar del cel, feu rodolar la pedra i s'hi va asseure damunt"

A la part més inferior 7 sentinelles guarden els sepulcre. Resulta curiós veure les postures tant desconcertants, inversemblants i estranyes que han d’adoptar per encaixar en l’espai possiblement recordant a (Mt, 28, 2) "tot d'una hi hagué un gran terratrèmol". El més interessant, al marge del simbolisme és el seu vestuari és d’una gran valor arqueòlogic doncs vesteixen com ho feien les companyies castellanes.