Ventdelplà: L'amor és cec
02 Juny, 2007 10:37
Publicat per aladern,
entremesos
L’amor és cec. I aquest noi -l’Enric- està malalt, per molt que digui que és metge. No sé com la Isona no se’n dóna compte, que surt amb un desequilibrat immadur que pateix una psicosi aguda. I la Teresa una altra que no hi veu més enllà del nas. Clar que, al cap i a la fi, es tracta d’això: un embolic rere l’altre; sinó no fóra un culebrot com déu mana. Isona, deixa-te’l, que aquesta relació anirà de mal en pitjor. Mira que en aquestes coses acostumo a tenir bon ull. En qualsevol relació la qualitat de l’amor és proporcional a la qualitat del que s’ofereix. La dolcesa del fil musical no taparà els estrips del cor. Si el cor fos com l’estómac vomitaríem moltes de les paraules que ens fereixen, i fóra un sa exercici de purificació. Sóc una orella-mirall: reflecteixo la llum i atrapo la veu. No puc evitar concentrar-me en els regals sensorials. Algú deia que escoltar o ser escoltat és dels pocs plaers plausibles a partir dels quaranta (?) anys. Tot el món practica estriptís verbals. Encara que de reüll trobem parelles que resten en silenci. Definitivament, l’amor és cec.