Temps d'espera
15 Juny, 2007 10:13
Publicat per aladern,
e-mocions
“Les parets pàl·lidament adormides de l’hospital on vetllo l’amor, són com les pàgines en blanc del meu pensament”
Les primeres paraules van ser teves, me les vas ensenyar tu. Hem tornat on érem i sento que se m’encomana la pau del teu adéu.
Els ocells et canten
08 Juny, 2007 10:02
Publicat per aladern,
de versos i rimes
T’atrau aquesta llum
prodigiosa i la simfonia
de la dansa que giravolta
per aquests cels tan blaus.
Si ara t’enlairessis, veuries
com el cor te l’han robat
unes notes que brunzeixen
pel teu desig de volar.
Allò que s’estén per l’espai
més vast, ara s’estén
per l’espai que abraces
i encara no t’omple del tot.
El cel i la mar no han estat
mai prou somiats per tu.
Mentre esperem ser immortals,
esdevinc per a tu creador.
haiku 16 俳句
07 Juny, 2007 12:21
Publicat per aladern,
俳句 haiku
手の花
磁器の表面
私はgheisaである
flors a les mans
cara de porcellana
sóc una gheisa
Aniversari
05 Juny, 2007 09:07
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Fas anys. I els teus anys
reposen en un somni meu,
suspesos en el brancatge nu.
Sents el batre del cor
i vetlles la natura certa
que ara t’estimes. El temps
et va refinant el suau perfil
i el turgent relleu dels pits,
i cerques un encaix a la corba
del meu coll per parlar-me
del que et sorprens per mi:
endurir-se’ns els cossos
i, amb ulls encesos,
rebre l’amor per la riuada
de la carn que s’enerva.
Et lliuro natura meva
que tremola i s’esmuny
per viure dins fruita interna.
XI CAMINADA REUS-PRADES-REUS (HE ARRIBAT!)
03 Juny, 2007 23:00
Publicat per aladern,
general
Avui ha estat la segona vegada que intentava completar la Reus-Prades-Reus, i ho he aconseguit. He de confessar que he arribat més bé del que a priori em creia. L’any passat vaig fer el passerell i vaig haver de retirar-me a Vilaplana, amb els peus destrossats per culpa del calçat. Aquest any anava ben preparat, amb l’equip adequat i amb un bon entrenament. Les meves sabates m’han dut perfectament fins a casa, amb els peus intactes, pràcticament com si no hagués caminat. I he fet cinquanta-cinc quilòmetres! Només un exemple: la terrible baixada (entre altres coses perquè ja es porten moltes hores caminant) del camí de les Tosques, de la Mussara a Vilaplana, l’any anterior vaig trigar dues hores i mitja, arrossegant els peus i l’ànima. Aquest any l’he feta en una hora exacta, més estones corrent que caminant. Hem sortit de Reus a dos quarts de set del matí, i a les 16,55 ja estava al punt d’arribada. Aquest són alguns dels horaris de pas pels diferents controls:
6,30 sortida
8,15 control del Coll de la Batalla
9,00 Avituallament del pla de la Font del Roure (un quart d’hora per esmorzar)
10,10 Creu Trencada (Montllats)
10,50 control de la ctra. de Capafons (5 minuts de descans)
11,25 arribada a Prades (mitja hora per dinar i descansar)
11,55 sortida de Prades
12,30 control de la Febró (font del Pubill) deu minuts per reposar líquid i sòlid
13,45 control de la Mussara (cinc minuts de descans)
14,45 control de Vilaplana (deu minuts per descansar i menjar una coca boníssima)
15,30 control de l’Aleixar
16,40 control de la Boca de la Mina
16,55 arribada a la meta de Reus
Total de temps caminant (descomptant una hora i quart de parades) 9 hores i 10 minuts
Distància recorreguda: 55 Km
Mitjana Km/h = 6,04
Estic content de com ha anat la caminada i per haver-la pogut acabar. Per fer una mitjana de més de 6 Km/h, i amb el desnivell que hi ha, s’ha de caminar de valent, a estones fins i tot córrer. I són més de nou hores de camí.
Ventdelplà: L'amor és cec
02 Juny, 2007 10:37
Publicat per aladern,
entremesos
L’amor és cec. I aquest noi -l’Enric- està malalt, per molt que digui que és metge. No sé com la Isona no se’n dóna compte, que surt amb un desequilibrat immadur que pateix una psicosi aguda. I la Teresa una altra que no hi veu més enllà del nas. Clar que, al cap i a la fi, es tracta d’això: un embolic rere l’altre; sinó no fóra un culebrot com déu mana. Isona, deixa-te’l, que aquesta relació anirà de mal en pitjor. Mira que en aquestes coses acostumo a tenir bon ull. En qualsevol relació la qualitat de l’amor és proporcional a la qualitat del que s’ofereix. La dolcesa del fil musical no taparà els estrips del cor. Si el cor fos com l’estómac vomitaríem moltes de les paraules que ens fereixen, i fóra un sa exercici de purificació. Sóc una orella-mirall: reflecteixo la llum i atrapo la veu. No puc evitar concentrar-me en els regals sensorials. Algú deia que escoltar o ser escoltat és dels pocs plaers plausibles a partir dels quaranta (?) anys. Tot el món practica estriptís verbals. Encara que de reüll trobem parelles que resten en silenci. Definitivament, l’amor és cec.
Llum de nit
01 Juny, 2007 20:56
Publicat per aladern,
de versos i rimes
Aixeques la mirada al cel
i hi veus zones ombrejades.
La llum de la lluna reposa
en diferents parts del teu cos:
les cames, els malucs, el tors,
i de seguida totes i cada una
d’aquestes parts criden
demanant més i més llum.
Deixem que aquesta llum
caigui damunt els teulats,
reboti a la duresa de l’asfalt
i esborri la fatiga de la nit.
Ja no et dius pensament;
aquesta nit et dius violeta.
T’he tornat a batejar
amb el nom d’una flor.