Per a un vallenc com jo no és fàcil reconèixer els mèrits dels castellers de Vilafranca. Però la realitat castellera dels darrers anys obliga a fer justícia a una colla que sembla que no té límits en els objectius que es proposa. Avui, dia de Tots  Sants, els vilafranquins han tornat a escriure una pàgina més en la crònica secular dels castells. No m'entretindré gaire a descriure l'admiració pel dos de vuit que han descarregat. De fet, ahir vam veure l'assaig que havien fet amb l'aixecador col·locat en el castell i la bona sensació que ens va causar a la meva dona i a mi i el nostre comentari va ser de credibilitat respecte al seu objectiu de descarregar-lo. Dels Castellers de Vilafranca en recordarem tots i cadascun dels castells que en la desena dels primers anys dos mil han aconseguit. Però el meu reconeixement va més enllà dels castells aconseguits. Penso que els vilafranquins han ensenyat als vallencs algunes de les virtuts de les quals nosaltres no n'hem sabut fer gala. Algunes d'aquestes virtuts són, des del meu punt de vista, la seva clau de l'èxit.  (Segueix)