Montilla: 'Sóc dels que crec que els valors es practiquen i no es prediquen'.
30 Novembre, 2006 09:19
Publicat per csala,
General
Ara que ja tenim govern, dues incongruències de valors que es prediquen i no es practiquen (ara imagineu-vos, com deuen anar les coses en els valors que com el nou President diu que no cal predicar i si practicar).
Representació Territorial.
No podem, com a persones de les comarques de Tarragona, estar massa contents amb la designació del nou Govern. Suposo que ha quedat clar que els membres del PSC de per aquí no pinten res a nivell català, -m'han dit que la pataleta territorial és tremenda, ja veurem com acaba -, el PSC sempre ha mirat cap a Girona, i és més, per a ells, Catalunya (llevat de certa política de símbols, que el tripartit tan li agrada practicar) s'acaba al Garraf, això mirant-s'ho amb generositat. Ep! i que consti que quan tots els líders polítics van apropar-se per fer la seva exposició sobre el seu programa electoral davant dels membres de la Cambra de Comerç, tots van coincidir en dir que l'àrea del Camp de Tarragona, era el segon punt de confluència econòmica i social més important de Catalunya, bé, van venir a dir-nos allò que a mi no m'agrada gens, que som la segona àrea metropolitana del país. (I no m'agrada escoltar aquest qualificatiu, perquè la primera, els socialistes l'han construït tan lletja, tan gris...)
No obstant, és cert que ERC, té en el Govern, un representant de casa nostra, que es visualitza en aquesta nova figura tan autonòmica de Vicepresident, però no cal oblidar que en Josep Lluis Carod Rovira, va renunciar ja fa temps a presentar-se per la circumscripció electoral de Tarragona, i fa anys que ho fa per la de Barcelona.
Paritat.
L'altra fal·làcia que tot i predica-la no han complert, on estan les polítiques paritàries aplicades pels 'bons' partits progressistes??, 4 dones en un govern que fa procalmes, aquí i allà de la igualtat de gènere en els diferents àmbits de representació i de govern. Increïble. Per cert a Unió, que tenim un total de 14 diputats, 7 són homes i 7 són dones, i també, 7 diputats repeteixen i 7 diputats que, com jo, s'estrenen en aquesta tasca. Apa! 2-0.
P.E.1: Demà és constitueixen les Comissions de Parlament, m'han demanat en quins temes m'agradaria treballar, jo he demanat, Política Territorial, Justícia, Administració Local, Immigració i Cultura. D'aquestes cinc, espero entrar en una o dues de les Comissions Parlamentàries, a veure..., demà ho sabrem definitivament.
P.E.2: Més enllà de la crítica, la meva sincera felicitació a tots els nous Consellers de la Generalitat, i molta sort, que la necessitaran.
Escoltar Catalunya
26 Novembre, 2006 08:56
Publicat per csala,
General
Sensacions contradictòries després del debat per a la investidura com a nou President de la Generalitat del Sr. José Montilla. L'orgull, la il·lusió i la responsabilitat de formar part d'aquest col·lectiu de 135 persones que representen a la ciutadania es barreja amb la percepció que, la vulgaritat, el partidisme i el tacticisme dirigeixen la política actual, distanciant-nos més i més del ciutadà.
Certament algú podria dir que aquesta és una sensació pròpia de qui s'ha quedat a l'oposició, a ells vull dir-los que penso exercir per primer cop aquesta posició amb la màxima il·lusió i vocació política, jo al que em refereixo és que com ahir ens va dir algú, no veig més ànims en el ciutadà català avui que ja hi ha President electe, que el dia 1 de novembre.
Pràcticament ningú, més enllà de grans proclames, intenta fer res per canviar el signe de l'abstenció, ara el Tripartit és posarà a governar, i els tot els altres a examinar i contrastar polítiques, constructivament, afirmant o posant de relleu les alternatives més adients, però amb tot això, encara que desaparegui el soroll de la darrera legislatura, amb això deia, no n'hi haurà prou, n'estic segur, encara que és faci amb la màxima seriositat i rigor, i encara que la valoració mediàtica canviés el signe de l'actuació governamental.
Tota l'atenció i seriositat que hauriem de buscar els actors polítics queda malbaratat i desvirtuat per la nostra pròpia actuació i si s'ha arribat fins aquí els únics culpables en som nosaltres, els que des de qualsevol posició de responsabilitat política hem avorrit i ens hem aïllat de la realitat del carrer, provocant programes -d'enginyòs humor- que, encara que popularitzen els principals lideratges polítics en frivolitzen la seva actuació.
Més enllà del previsible resultat de la votació al final del debat d'investidura, crec que cal que tots els partits analitzem des de la humilitat sobre el moment polític català. S'està esgotant una generació de la classe política de la transició, i tinc la sensació que la substituta està diferents esglaons per sota i això ha contribuit a aquest distanciament. De ben segur que el resultat d'un informe PISA de la classe política catalana seria decebedor.
Unió Democràtica de Catalunya, comença dilluns, per tot el país, la campanya 'Escoltar Catalunya', petites reunions amb representants de la socientat catalana, amb ideologia diversa, amb la voluntat que ens 'cantin les quaranta', i actuant amb conseqüència, recuperar el pols de la societat, sense intermediaris, política directa en estat pur. N'analitzarem els resultats.
Xicoy
16 Novembre, 2006 19:41
Publicat per csala,
General
Diumenge 29 d’octubre,
Acte final de la campanya de CiU, l’acte és fa a Badalona davant de 13.000 persones, entre elles en Xicoy, que hi va anar acompanyat d’una filla seva i una neta.
En acabar l’acte, per l’infortuni de la mecànica al vehicle de la seva filla, jo vaig tenir la sort de poder acompanyar-lo a casa seva amb la seva neta. Pel bell mig de Barcelona, en Xicoy de forma premonitòria ens va fer un repàs a la seva vida, tot just quan passaven per la seva antiga residència ens recordava vivències viscudes amb l’àvia. T’enrecordes? –va interrogar a la seva neta- que avergonyida per anar amb uns desconeguts (jo anava acompanyat del bon amic Albert Vallvé) escodrinyava en el seu record. Sí!, va respondre. Vam deixar-los a casa seva amb el convenciment que a en Joaquim, aquell miting de quasi tres hores l'havia esgotat, però ell, volia estar allí, donant suport, ell ha estat fidel a les seves conviccions i al seu partit, a diferència d’altres que s’han esvaït, en una mostra de falta de principis i ideals. Ell volia estar allí, com unes setmanes enrera havia volgut estar a Berga en el darrer Consell Nacional al que va poder assistir, i en el que va fer una intervenció en la que va voler animar-nos a tots davant la difícil contesa electoral que se’ns presentava tot just uns dies després.
Dissabte 11 de novembre,
Al sopar del 75è. Aniversari d’Unió Democràtica de Catalunya, al Palau Nacional de Montjuic, ensopego amb en Joaquim i la seva filla. Hola!!! els vaig espetar, tot interrogant-los sobre la solució a l’avaria mecànica del vehicle que uns dies abans, espatllat, vam deixar en mans del RACC. Vaig veure a un Joaquim molt més animat, feliç novament d’estar allí, un Joaquim que, conjuntament amb altres dirigents històrics del partit, van pujar minuts més tard dalt l’escenari a bufar les espelmes del pastís del 75è. aniversari d’Unió. Quin gran comiat Joaquim!
Dijous 16 de novembre.
He sentit un calfred quan he vist la notícia de la mort d’en Joaquim, ell ha estat un dels homenots d’Unió en l’etapa democràtica viscuda des del 1975. Quines dificultats tenim tots plegats, al nostre partit, i també a tots els altres, de recuperar per a la política persones d’aquesta talla que prestigien la nostra activitat i les institucions que representen. Com el trobarem a faltar. Com ens ha de servir d’exemple.
Divendres 17 de novembre.
Demà prendrem possessió com a diputats, demà escollirem un nou President del Parlament. Insisteixo, i ho dic amb el màxim dels respectes, com et trobarem a faltar també demà Joaquim.
Fins sempre!
La carta d'en Duran
11 Novembre, 2006 15:36
Publicat per csala,
General
Fa molts mesos que en Duran escriu la seva carta setmanal, la d'aquesta setmana he volgut reproduir-la en aquest humil bloc, i he destacat alguns paràgrafs que no tenen desperdici:
L’eix vertebrador del nou govern no és el nacional, sinó l’ideològic, i requereix una resposta ideològica10/11/2006
En la seva carta setmanal, Duran afirma que "ERC no només no ha canviat de posició sobre l'Estatut, sinó que implícitament considera un traïdor el futur president de la Generalitat"
Benvolgudes amigues i benvolguts amics,
Tinc tres diaris davant meu d’ahir dijous. Reprodueixo titulars: “Bush lliga la seva derrota electoral a l’Iraq i prescindeix de Rumsfeld”, “Bush fulmina Rumsfeld” i “La derrota dels republicans força la dimissió de Donald Rumsfeld”. Els americans han votat per renovar escons de les dues cambres i alguns governadors. Els republicans han perdut: han tret menys escons que els demòcrates. En lògica democràtica, el líder de facto del partit republicà, George Bush, ha pres mesures. Com que considera que la causa fonamental de la derrota és la intervenció a l’Iraq, fa dimitir a qui millor la representa: Donald Rumsfeld, secretari de Defensa.
Aquí vam tenir eleccions el primer de novembre. No eren eleccions que toquessin. Eren fruit de la incapacitat de garantir l’estabilitat per part del govern que les va convocar, un govern que va començar fa tres anys amb tres forces polítiques i que va acabar amb dues. Les raons per passar de tres a dues i, per tant, per justificar l’avançament electoral no van ser altres que les que resumeix l’afirmació següent: “No es pot governar amb ERC, un partit que rebutja l’Estatut”.
Bé, cinc mesos després, el candidat socialista, José Montilla, tornarà a governar amb les forces que integraven el tripartit de sortida i, per tant, amb ERC, sense que hagi renunciat a la seva posició contrària a l’Estatut. No només això, sinó que aquests dies, un cop ja han fet el pacte, van repetint tan alegrement “per què ERC no pot fer president José Montilla i, en canvi, CIU pot trair Catalunya pactant l’Estatut amb el PSOE?”.
Per entendre’ns, si ERC diu que els de CiU som uns traïdors per pactar l’Estatut i el PSC el va avalar amb els seus vots, vol dir que està dient que ERC governa amb uns traïdors. És a dir, no només no ha canviat l’opinió respecte a l’Estatut, sinó que, a més, qualifica implícitament de traïdor el futur president de la Generalitat, José Montilla, que sortirà elegit amb els seus vots. En conseqüència, la raó per la qual es van anticipar les eleccions no només no ha desaparegut, sinó que s’ha reforçat. Doncs, si és així, per què convocar eleccions anticipades? Per què s’ha enganyat la ciutadania?
Sóc molt conscient que en un sistema parlamentari es pot articular qualsevol tipus de majoria. Res a dir, per tant, en relació a la legitimitat del nou govern i dels pactes que l’han engendrat. Però políticament ningú pot negar que s’ha fet un mal ús de les regles de joc per arraconar la força guanyadora. Un mal ús de la democràcia mai l’afavoreix. En aquest cas, tampoc: la deteriora. El remei no és, però, abdicar del dret –i de l’obligació- de votar en el futur. Aquesta intenció que aquests dies trobo sovint en ciutadanes i ciutadans dolguts pel que ha passat, “la propera vegada no votaré, no serveix de res votar si després tot s’arregla en un despatx” pot ser dramàtica per a la democràcia, per a Catalunya i per a CiU, també. SI us plau, combatiu-la tant com en sigueu capaços.
Ja sé que, al final, qui presidirà Catalunya serà qui més ha perdut en aquestes eleccions. Ja sé que, en contra del que ha passat als Estats Units, a Catalunya es premia el perdedor amb la Presidència de la Generalitat. Ja sé que quan es reedita el tripartit, com ha succeït al llarg de la campanya electoral, els seus responsables s’avergonyeixen de l’herència que han rebut de la seva primera edició. Ja sé que són les mateixes cares, amb les mateixes possibilitats d’inestabilitat que el primer tripartit. Però res justifica desertar de la democràcia.
No sé si duraran molt o poc; no sé si els signes d’inestabilitat trigaran dues, tres o cinc setmanes o si es produiran abans. Però només una ullada sobre la que sembla que serà la composició del nou govern de la Generalitat fa posar els pèls de punta al qui en tingui. Saura, conseller d’Interior! El qui defensa la filosofia dels drets dels okupes, del dret de la gent a anar despullada pel carrer, de les manifestacions antisistema, ara es fa càrrec de la policia? Excitant! El qui, justament o injustament, té menys crèdit fora i dins de Catalunya, Carod Rovira, ara portarà, diuen, la política exterior? Fascinant! Qui pensa el que pensa sobre la política lingüística, Montilla, és qui portarà la responsabilitat de la normalització lingüística? Tot plegat, per arrencar a córrer! Però quiets. A fer oposició. Tenim força moral. Tenim coratge. Tenim ganes de servir el país. Tenim un model de societat per defensar.
Uno de los nuestros
09 Novembre, 2006 21:31
Publicat per csala,
General
Bé, podria semblar un link desfasat, però fins ahir no em van passar aquesta perla de carta que ve signada per significats socialistes, alguns dels signants fins i tot ha estat regidor de l'Ajuntament de Tarragona. Aquesta carta per cert va ser embustiada a milers d'habitatges de la zona de Ponent de Tarragona.
Pica el link 'segueix' per veure aquesta carta tan integradora.
(Segueix)Avui fem 75 anys,
07 Novembre, 2006 18:07
Publicat per csala,
General
Setanta-cinc després, i malgrat totes les vicissituds viscudes pel partit, molt vinculades a les de Catalunya, podem expressar amb joia que Unió Democràtica de Catalunya ha fet una gran feina. I que sentim l'orgull de ser continuadors de la tasca de Lluís Vila d'Abadal, Josep Cirera i Soler, Manuel Carrasco i Formiguera, Pau Romeva, Miquel Coll i Alentorn i tants i tantes altres que, amb el seu testimoni, ens han marcat el camí. I que, finalment, volem continuar servint Catalunya i oferir-li nous horitzons de progrés material i espiritual.
Per molts anys, Unió!
Per molts anys, Catalunya!
Tripartit
05 Novembre, 2006 20:11
Publicat per csala,
General
Doncs, ja està. Ho deia en el meu article del dia 22 d'octubre en aquest mateix bloc. 'Carod disposat a fer Montilla President'. No ho entenc però... res a dir-hi des del punt de vista de democràcia parlamentària. El tripartit torna a ser una realitat, i els que formem part de la llista més votada, de la llista amb més escons, amb molts més escons que la segona força política, doncs a l'oposició.
Trobo increïble la declaració que acaba de fer ERC, - almenys l'estona que ha retransmès TV3-, primer ha intentat justificar la seva proposta en base a que també CiU volia pactar amb el PSC?. Ha dit que el tripartit era el govern de la cohesió nacional?. I quina era l'opció de CiU quan va optar reunir-se en primer lloc amb el PSC, 85 diputats escollits per centenars de milers de ciutadans de Catalunya, no és buscar la cohesió nacional?.
També ha dit que era el pacte que NO volia el PSOE i que per tant, era per aquí per a on s'havia d'anar... increible, i els altres mirant-s'ho i aplaudint. Misèria humana, detecto misèria humana, no és un pacte pel país, per les persones, per l'estabilitat,..., és un pacte pel poder. Poder pel poder.
Ha dit que els altres tres partits (CiU, PSC i IC) no pretenen altra cosa, nacionalment parlant, que desplegar l'Estatut, i que amb aquesta perspectiva, val més construïr un nou tripartit per seguir desplegant les polítiques socials del darrer govern?. Ha dit això i s'ha quedat tan ample.És això una renúncia a la defensa dels plantejaments nacionals?. Osti, enriute'n de certes fotografies. El poder per al poder...
És un error entrar a valorar aquestes argumentacions tan pobres. El ciutadà és inteligent, i per molt que em dolgui dir-ho, em temo que tot això anirà en contra de la participació.
De debò, millor no hagués intentat justificar el que no és justificable, hagués quedat més bé dient simplement que apostava per Montilla i el tripartit, a veure si així ERC és feia d'una vegada amb l'electorat de CiU, perquè altrament tot el que he escoltat per TV3 m'ha sonat a excusa, sé que el que dic, ho dic condicionat, poder no és objectiu, però és la sensació que n'he tret.
No em puc creure que l'elector d'ERC recolzi l'opció de fer President a en Montilla, ni l'elector, ni el militant, però és evident, pel que s'ha anunciat, que aquest cop el militant no podrà dir-hi la seva.
Està clar que ERC ha utilitzat tan sols la reunió d'ahir amb CiU per treure exprèmer més al PSC. Ah! i sembla ser que en Carod serà vicepresident primer (i únic?), s'han carregat, d'entrada, aquesta figura nostra de Conseller Primer, i hem optat per una figura més pròpia d'altres simples 'autonomies'.
De què servirà el meu vot?
03 Novembre, 2006 05:45
Publicat per csala,
General
Una de les manifestacions més escoltades per tots en el porta a porta de la campanya era la recerca de la resposta a l'interrogant dels pactes post-electorals.
(Segueix)