Xicoy

16 Novembre, 2006 19:41
Publicat per csala, General

Diumenge 29 d’octubre,

Acte final de la campanya de CiU, l’acte és fa a Badalona davant de 13.000 persones, entre elles en Xicoy, que hi va anar acompanyat d’una filla seva i una neta.

En acabar l’acte, per l’infortuni de la mecànica al vehicle de la seva filla, jo vaig tenir la sort de poder acompanyar-lo a casa seva amb la seva neta. Pel bell mig de Barcelona, en Xicoy de forma premonitòria ens va fer un repàs a la seva vida, tot just quan passaven per la seva antiga residència ens recordava vivències viscudes amb l’àvia. T’enrecordes? –va interrogar a la seva neta- que avergonyida per anar amb uns desconeguts (jo anava acompanyat del bon amic Albert Vallvé) escodrinyava en el seu record. Sí!, va respondre. Vam deixar-los a casa seva amb el convenciment que a en Joaquim, aquell miting de quasi tres hores l'havia esgotat, però ell, volia estar allí, donant suport, ell ha estat fidel a les seves conviccions i al seu partit, a diferència d’altres que s’han esvaït, en una mostra de falta de principis i ideals. Ell volia estar allí, com unes setmanes enrera havia volgut estar a Berga en el darrer Consell Nacional al que va poder assistir, i en el que va fer una intervenció en la que va voler animar-nos a tots davant la difícil contesa electoral que se’ns presentava tot just uns dies després.

Dissabte 11 de novembre,

Al sopar del 75è. Aniversari d’Unió Democràtica de Catalunya, al Palau Nacional de Montjuic, ensopego amb en Joaquim i la seva filla. Hola!!! els vaig espetar, tot interrogant-los sobre la solució a l’avaria mecànica del vehicle que uns dies abans, espatllat, vam deixar en mans del RACC. Vaig veure a un Joaquim molt més animat, feliç novament d’estar allí, un Joaquim que, conjuntament amb altres dirigents històrics del partit, van pujar minuts més tard dalt l’escenari a bufar les espelmes del pastís del 75è. aniversari d’Unió. Quin gran comiat Joaquim!

Dijous 16 de novembre.

He sentit un calfred quan he vist la notícia de la mort d’en Joaquim, ell ha estat un dels homenots d’Unió en l’etapa democràtica viscuda des del 1975. Quines dificultats tenim tots plegats, al nostre partit, i també a tots els altres, de recuperar per a la política persones d’aquesta talla que prestigien la nostra activitat i les institucions que representen. Com el trobarem a faltar. Com ens ha de servir d’exemple.

Divendres 17 de novembre.

Demà prendrem possessió com a diputats, demà escollirem un nou President del Parlament. Insisteixo, i ho dic amb el màxim dels respectes, com et trobarem a faltar també demà Joaquim.

Fins sempre!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Animal amb trompa: