La carta d'en Duran
11 Novembre, 2006 15:36
Publicat per csala,
General
Fa molts mesos que en Duran escriu la seva carta setmanal, la d'aquesta setmana he volgut reproduir-la en aquest humil bloc, i he destacat alguns paràgrafs que no tenen desperdici:
L’eix vertebrador del nou govern no és el nacional, sinó l’ideològic, i requereix una resposta ideològica10/11/2006
En la seva carta setmanal, Duran afirma que "ERC no només no ha canviat de posició sobre l'Estatut, sinó que implícitament considera un traïdor el futur president de la Generalitat"
Benvolgudes amigues i benvolguts amics,
Tinc tres diaris davant meu d’ahir dijous. Reprodueixo titulars: “Bush lliga la seva derrota electoral a l’Iraq i prescindeix de Rumsfeld”, “Bush fulmina Rumsfeld” i “La derrota dels republicans força la dimissió de Donald Rumsfeld”. Els americans han votat per renovar escons de les dues cambres i alguns governadors. Els republicans han perdut: han tret menys escons que els demòcrates. En lògica democràtica, el líder de facto del partit republicà, George Bush, ha pres mesures. Com que considera que la causa fonamental de la derrota és la intervenció a l’Iraq, fa dimitir a qui millor la representa: Donald Rumsfeld, secretari de Defensa.
Aquí vam tenir eleccions el primer de novembre. No eren eleccions que toquessin. Eren fruit de la incapacitat de garantir l’estabilitat per part del govern que les va convocar, un govern que va començar fa tres anys amb tres forces polítiques i que va acabar amb dues. Les raons per passar de tres a dues i, per tant, per justificar l’avançament electoral no van ser altres que les que resumeix l’afirmació següent: “No es pot governar amb ERC, un partit que rebutja l’Estatut”.
Bé, cinc mesos després, el candidat socialista, José Montilla, tornarà a governar amb les forces que integraven el tripartit de sortida i, per tant, amb ERC, sense que hagi renunciat a la seva posició contrària a l’Estatut. No només això, sinó que aquests dies, un cop ja han fet el pacte, van repetint tan alegrement “per què ERC no pot fer president José Montilla i, en canvi, CIU pot trair Catalunya pactant l’Estatut amb el PSOE?”.
Per entendre’ns, si ERC diu que els de CiU som uns traïdors per pactar l’Estatut i el PSC el va avalar amb els seus vots, vol dir que està dient que ERC governa amb uns traïdors. És a dir, no només no ha canviat l’opinió respecte a l’Estatut, sinó que, a més, qualifica implícitament de traïdor el futur president de la Generalitat, José Montilla, que sortirà elegit amb els seus vots. En conseqüència, la raó per la qual es van anticipar les eleccions no només no ha desaparegut, sinó que s’ha reforçat. Doncs, si és així, per què convocar eleccions anticipades? Per què s’ha enganyat la ciutadania?
Sóc molt conscient que en un sistema parlamentari es pot articular qualsevol tipus de majoria. Res a dir, per tant, en relació a la legitimitat del nou govern i dels pactes que l’han engendrat. Però políticament ningú pot negar que s’ha fet un mal ús de les regles de joc per arraconar la força guanyadora. Un mal ús de la democràcia mai l’afavoreix. En aquest cas, tampoc: la deteriora. El remei no és, però, abdicar del dret –i de l’obligació- de votar en el futur. Aquesta intenció que aquests dies trobo sovint en ciutadanes i ciutadans dolguts pel que ha passat, “la propera vegada no votaré, no serveix de res votar si després tot s’arregla en un despatx” pot ser dramàtica per a la democràcia, per a Catalunya i per a CiU, també. SI us plau, combatiu-la tant com en sigueu capaços.
Ja sé que, al final, qui presidirà Catalunya serà qui més ha perdut en aquestes eleccions. Ja sé que, en contra del que ha passat als Estats Units, a Catalunya es premia el perdedor amb la Presidència de la Generalitat. Ja sé que quan es reedita el tripartit, com ha succeït al llarg de la campanya electoral, els seus responsables s’avergonyeixen de l’herència que han rebut de la seva primera edició. Ja sé que són les mateixes cares, amb les mateixes possibilitats d’inestabilitat que el primer tripartit. Però res justifica desertar de la democràcia.
No sé si duraran molt o poc; no sé si els signes d’inestabilitat trigaran dues, tres o cinc setmanes o si es produiran abans. Però només una ullada sobre la que sembla que serà la composició del nou govern de la Generalitat fa posar els pèls de punta al qui en tingui. Saura, conseller d’Interior! El qui defensa la filosofia dels drets dels okupes, del dret de la gent a anar despullada pel carrer, de les manifestacions antisistema, ara es fa càrrec de la policia? Excitant! El qui, justament o injustament, té menys crèdit fora i dins de Catalunya, Carod Rovira, ara portarà, diuen, la política exterior? Fascinant! Qui pensa el que pensa sobre la política lingüística, Montilla, és qui portarà la responsabilitat de la normalització lingüística? Tot plegat, per arrencar a córrer! Però quiets. A fer oposició. Tenim força moral. Tenim coratge. Tenim ganes de servir el país. Tenim un model de societat per defensar.