La carta d'en Duran
11 Novembre, 2006 15:36
Publicat per csala,
General
Fa molts mesos que en Duran escriu la seva carta setmanal, la d'aquesta setmana he volgut reproduir-la en aquest humil bloc, i he destacat alguns paràgrafs que no tenen desperdici:
L’eix vertebrador del nou govern no és el nacional, sinó l’ideològic, i requereix una resposta ideològica10/11/2006
En la seva carta setmanal, Duran afirma que "ERC no només no ha canviat de posició sobre l'Estatut, sinó que implícitament considera un traïdor el futur president de la Generalitat"
Benvolgudes amigues i benvolguts amics,
Tinc tres diaris davant meu d’ahir dijous. Reprodueixo titulars: “Bush lliga la seva derrota electoral a l’Iraq i prescindeix de Rumsfeld”, “Bush fulmina Rumsfeld” i “La derrota dels republicans força la dimissió de Donald Rumsfeld”. Els americans han votat per renovar escons de les dues cambres i alguns governadors. Els republicans han perdut: han tret menys escons que els demòcrates. En lògica democràtica, el líder de facto del partit republicà, George Bush, ha pres mesures. Com que considera que la causa fonamental de la derrota és la intervenció a l’Iraq, fa dimitir a qui millor la representa: Donald Rumsfeld, secretari de Defensa.
Aquí vam tenir eleccions el primer de novembre. No eren eleccions que toquessin. Eren fruit de la incapacitat de garantir l’estabilitat per part del govern que les va convocar, un govern que va començar fa tres anys amb tres forces polítiques i que va acabar amb dues. Les raons per passar de tres a dues i, per tant, per justificar l’avançament electoral no van ser altres que les que resumeix l’afirmació següent: “No es pot governar amb ERC, un partit que rebutja l’Estatut”.
Bé, cinc mesos després, el candidat socialista, José Montilla, tornarà a governar amb les forces que integraven el tripartit de sortida i, per tant, amb ERC, sense que hagi renunciat a la seva posició contrària a l’Estatut. No només això, sinó que aquests dies, un cop ja han fet el pacte, van repetint tan alegrement “per què ERC no pot fer president José Montilla i, en canvi, CIU pot trair Catalunya pactant l’Estatut amb el PSOE?”.
Per entendre’ns, si ERC diu que els de CiU som uns traïdors per pactar l’Estatut i el PSC el va avalar amb els seus vots, vol dir que està dient que ERC governa amb uns traïdors. És a dir, no només no ha canviat l’opinió respecte a l’Estatut, sinó que, a més, qualifica implícitament de traïdor el futur president de la Generalitat, José Montilla, que sortirà elegit amb els seus vots. En conseqüència, la raó per la qual es van anticipar les eleccions no només no ha desaparegut, sinó que s’ha reforçat. Doncs, si és així, per què convocar eleccions anticipades? Per què s’ha enganyat la ciutadania?
Sóc molt conscient que en un sistema parlamentari es pot articular qualsevol tipus de majoria. Res a dir, per tant, en relació a la legitimitat del nou govern i dels pactes que l’han engendrat. Però políticament ningú pot negar que s’ha fet un mal ús de les regles de joc per arraconar la força guanyadora. Un mal ús de la democràcia mai l’afavoreix. En aquest cas, tampoc: la deteriora. El remei no és, però, abdicar del dret –i de l’obligació- de votar en el futur. Aquesta intenció que aquests dies trobo sovint en ciutadanes i ciutadans dolguts pel que ha passat, “la propera vegada no votaré, no serveix de res votar si després tot s’arregla en un despatx” pot ser dramàtica per a la democràcia, per a Catalunya i per a CiU, també. SI us plau, combatiu-la tant com en sigueu capaços.
Ja sé que, al final, qui presidirà Catalunya serà qui més ha perdut en aquestes eleccions. Ja sé que, en contra del que ha passat als Estats Units, a Catalunya es premia el perdedor amb la Presidència de la Generalitat. Ja sé que quan es reedita el tripartit, com ha succeït al llarg de la campanya electoral, els seus responsables s’avergonyeixen de l’herència que han rebut de la seva primera edició. Ja sé que són les mateixes cares, amb les mateixes possibilitats d’inestabilitat que el primer tripartit. Però res justifica desertar de la democràcia.
No sé si duraran molt o poc; no sé si els signes d’inestabilitat trigaran dues, tres o cinc setmanes o si es produiran abans. Però només una ullada sobre la que sembla que serà la composició del nou govern de la Generalitat fa posar els pèls de punta al qui en tingui. Saura, conseller d’Interior! El qui defensa la filosofia dels drets dels okupes, del dret de la gent a anar despullada pel carrer, de les manifestacions antisistema, ara es fa càrrec de la policia? Excitant! El qui, justament o injustament, té menys crèdit fora i dins de Catalunya, Carod Rovira, ara portarà, diuen, la política exterior? Fascinant! Qui pensa el que pensa sobre la política lingüística, Montilla, és qui portarà la responsabilitat de la normalització lingüística? Tot plegat, per arrencar a córrer! Però quiets. A fer oposició. Tenim força moral. Tenim coratge. Tenim ganes de servir el país. Tenim un model de societat per defensar.
Estic segur, malgrat totes aquestes consideracions, que m’entendreu si afirmo que el més important d’aquesta setmana és el 75è aniversari d’Unió Democràtica. Dissabte ens trobarem amb molts de vosaltres al Palau Nacional per celebrar-ho amb un sopar. Per cert, aprofito per demanar disculpes, en nom de l’organització, a tots aquells que havent-ho demanat, –exactament 3.458 persones- no podran ser-hi en el sopar. Vam pensar que la data mereixia un lloc especial. Quan vam fer el sopar del 60è aniversari vam omplir de gom a gom, amb més de 4.000 persones, el Palau Sant Jordi. Però ara, ho reitero, ens pensàvem que els 75 anys requerien un marc més solemne. No sé si ens hem equivocat. El que sí que sé és que això fa que molts de vosaltres no pugueu assistir-hi, però us asseguro que serà com si hi fóssiu.
Ja en parlaré dissabte en la meva intervenció. Si l’any 31, un grup de personalitats d’aquest país va creure que era necessari fundar un nou partit davant de les circumstàncies polítiques, ara més que mai – hi insisteixo, ara més que mai- té sentit la continuïtat i el reforçament d’Unió Democràtica de Catalunya.
Ens toca fer partit. I fent partit, farem país. I fent país, defensarem totes i cadascuna de les persones, que és el que sempre hem fet. No volem qualsevol país. S’acaba de conformar un govern d’esquerres. Aquest és l’eix vertebrador, l’ideològic, no el nacional. Unió no és d’esquerres, tampoc és de dretes: és allò que Paul Preston diu ‘som i representem la tercera Espanya’. La tercera via, en el sentit ideològic. I el govern actual mereix una resposta ideològica. El model de societat d’aquest nou govern no és el que Unió defensa. I Unió té prou elements per fer un cistell que pugui donar resposta als plantejaments d’aquest govern.
Sense cap complex de fals progressisme. Sabent que la justícia social forma part del nostre nord. Sabent que hem de defensar els drets nacionals de Catalunya. Sabent, però, que sempre ho hem fet en el marc d’una proposta per al conjunt de l’Estat. Que la confederació és una proposta d’articular Espanya –de confederació ibèrica, en parlaven els nostres fundadors-, d’una manera diferent a l’actual. Sabent, en definitiva, que aquests 75 anys han estat extraordinaris. Que tot ho devem als que un 7 de novembre de 1931 van fundar Unió Democràtica de Catalunya. Però sabent, també, que el millor homenatge que els podem retre és el de continuar garantint l’existència d’Unió, el seu reforçament, i el reforçament de les seves idees, de la seva ideologia, dels seus referents humanístics i socials en el conjunt de la societat.
Aquesta és la nostra principal obligació en els temps difícils que ara ens tocarà viure. Només cal, però, que penseu que no tenim dret a caure en el desànim. Repasseu la història d’Unió i veureu que tenim la fortuna de viure, malgrat estar a l’oposició, en unes de les millors circumstàncies polítiques de la història del nostre partit. Per tant, ja ho sabeu: a guanyar-nos el futur, que en tenim l’obligació.
Cordialment,
Josep Antoni Duran i Lleida
Barcelona, 10 de novembre de 2006
Comentaris
D'entrada felicitar a un grup polític que celebra 75 anys de la seva existència, un grup que, malgrat en molts dels seus plantejaments polítics no pensi com jo, sempre he respectat (crec que és el mínim que hem de fer les persones) i que sens dubte serà amo dels seus encerts i dels seus errors sense fer-ne cap mena de valoració per la meva part.
Ara el que em pregunto ( i tinc familiars i amics molt propers en la seva militància) és si donen suport a la postcampanya electoral que ha endegat, jo crec que Convergència, amb la qual cosa arrossega a Unió.
Saber perdre i saber guanyar no té res a veure amb les accions que hom esta visualitzant quan s'intenten radicalitzar postures polítiques. Defensar la legalitat vol dir que tots, acabades les eleccions, hem de posar fil a l'agulla pel nostre país i pel bé de tots els ciutadans: uns des del govern, altres des de l'oposició. I cadascuna de les parts té l'obligació política i moral de fer-ho en el marc legal i amb les responsabilitats que això comporta.
Publicat per Joan-Andreu 12 Nov 2006, 15:52
ZAPATERO CREU QUE ELS INTEGRANTS DEL TRIPARTIT NO TENEN ÉTICA.
Aquesta afirmació, si hagués vingut de Mas (que també ho ha insinuat) no tindria cap valor. Dirien (ho han dit) que té un mal perdre. Però que ho afirmi Zapatero... La cosa té collons!
Qui no s’ho cregui, que miri la plana 17 de “La Vanguardia” del 13 de novembre de 2006.
“El presidente se comprometió en el 2004, en su campaña electoral, a gobernar sólo si ganaba en votos las elecciones. Según sus planteamientos, ésta era una cuestión de ética que iba a aplicarse a si mismo...” (curiosament, igual que en Mas) “...ésta fue la opinión de Zapatero tras el 1-N, y que éste sigue siendo su parecer pese a la opción que ha tomado José Montilla...” “la convicción del jefe del ejecutivo sobre la conveniencia de que la Generalitat la ocupe el ganador de los comicios no se debe a un intento partidista, sino a esta apuesta ‘ética’ que el mismo realizó en el 2004”.
Vist això, o a Catalunya tindrem un govern format per persones sense cap mena de valors, ja no diguem morals, sinó ètics (ho diu en Zapatero), o a l’Estat estem governats per algú que s’ha begut l’enteniment (no hi pot haver cap altre explicació des del tripartit).
No sé pas què és pitjor.
Les queixes de Mas em van fer dubtar. Potser sí que, tot i que no m’agradés, el tripartit era el que tocava i Mas es queixava per despit. Ara, quan Zapatero diu el mateix, ho tinc més clar. Ho diu un socialista, el primer dels socialistes!
Ara no n tinc cap dubte; els que van fracassar amb un model de govern i van avançar les eleccions per canviar-lo, no l’han canviat, els que han perdut les eleccions són els que les han guanyat, els que van votar contra l’Estatut són els que l’han de defensar, els que defensaven els okupes els han de reprimir... Això sí, li han canviat el nom, perquè els feia vergonya (el nom); ara no és el tripartit, és el govern “d’entesa”. És una vella tècnica de màrketing, afegir la paraula “nuevo” a la marca del producte tradicional.
Quin embolic! Menys mal que en Zapatero ha estat com una aparició de la Mare de Déu!
Publicat per Jonathan 13 Nov 2006, 17:20