El ticket de l’Àliga.
27 Setembre, 2006 21:33
Publicat per csala,
Festes
Aquests dies ha estat notícia la ‘desaparició’ d’uns ornaments afegits a l’àliga del seguici popular.
Sense deixar de sorpendre’m la volada que ha agafat aquesta qüestió, qualificada pels portants com a ‘absurda censura’ m’agradaria aprofitar el bloc per fer-ne els següents comentaris.
(Segueix)La darrera traca d'una Santa Tecla Inoblidable
25 Setembre, 2006 09:20
Publicat per csala,
Festes
La darrera traca.
Una Santa Tecla Inoblidable.
En la meva salutació al programa de Santa Tecla d’enguany, i sota el títol d’Epíleg, agraeixo a tots els que d’una manera o altra s’han implicat al llarg d’aquests anys amb la Festa Major. Aquest agraïment s’ha quedat insuficient després de la Diada de la Patrona d’enguany. Al contrari del que podríem pensar, la pluja, no ha convertit el dia més important de la Festa en una data per oblidar, per a molts i per a mi també, podem afirmar que ha estat una jornada inoblidable.
(Segueix)
Anonim.
21 Setembre, 2006 10:46
Publicat per csala,
Festes
Avui he rebut aquest anònim (en faig un tresllat literal). Avui no faré comentaris. Pel dia que acabin les Festes, i tingui més temps, me'n reservo uns quants. El text està tot en majúscules i és manúscrit.
Con todo mi interés porque reflexiones un poco, no puedes hacer lo que has hecho con Pepe Rubianes.
Los dos sois unos pelagatos. Hay algunos más.
No puedes hablar de libertad de expresión cuando en tu partido nacionalista eso brilla por su ausencia total y absoluta.
Lo que dijo Rubianes es una burrada aunque lo llaméis libertad de expresión.
No se ha vetado su libertad de expresión ha dicho lo que quería se ha vetado el que lo quiera pasar por el morro en teatros que se pagan con impuestos públicos y que se le pague con el dinero de muchos ciudadanos que se sienten ofendidos con razón.
Vamos a volver el asunto del revés: Pepe Rubianes, dice lo mismo en una TV. pública de Madrid, refiriéndose a Cataluña y los nacionalistas excluyentes y dictadores...
¿Le dejarías el Metropol para que lo dijese o representase su obra?
Me temo, que así, ya no hay libertad de expresión.
Mal asunto...ala larga estas “ideas políticas”, este ejercicio de demagogia, no son plato de gusto del contribuyente...
El contribuyente prefiere políticos que hagan otras cosas: Por ejem.: preocuparse y actuar por la infraestructura de la ciudad para evitar el tercermundismo que ha provocado el agua; o tener unas aceras y calzadas mejores que las de Kenia; o disponer de formas de expresión cultural sin la dictadura de un idioma; o tener un buen parque para pasear con su familia, o no sentirse impotente ante una ventanilla del ayuntamiento; o...
A mal temps bona cara
20 Setembre, 2006 19:10
Publicat per csala,
Festes
Cal començar comentant que he canviat l'estructura de l'anterior missatge, sembla ser que una inadequada expressió meva donava a entendre que era el Pep Fèlix qui podia provocar mal temps, disculpeu els que ho havieu interpretat així, ni li atribueixo tant poder, ni era la meva intenció. No obstant el mal temps sembla que arriba, com també ha arribat el moment en què el seguici petit comenci a rivalitzar en públic amb el seguici 'tradicional', això és bò, ara falta aplicació i aconseguir que acabi tenint més ritme, i fins i tot assolir que els pares dels participants, entusiasmats -normal- amb l'actuació dels seus fills, no s'aboquin tant a immortalitzar el moment, i deixin que els més petits puguin demostrar a tot el 'públic' les seves habilitats. Esperem que aquest no sigui l'únic seguici que puguem veure a la nostra ciutat aquests dies, i que tots puguem gaudir de la Festa més tradicional que arrencarà demà amb el pregó del President del Nàstic i el comiat definitiu dels gegantons negritos des del balcó de l'Ajuntament. Som-hi valents que encara queden 4 dies de Festa, i no us preocupeu que si se'ns mulla la pòlvora trobarem el moment més adient per a cremar-la.
El que em preocupa
19 Setembre, 2006 16:53
Publicat per csala,
Festes
Bé, tercer any, tercer encert, un altre dia explicaré com ha anat tot, però ahir Julieta va rebentar la plaça de la Font. Ahir va ser un dilluns increïble de la Festa de Santa Tecla. I és que no ens podiem pensar que els nous negritos que van presentar-se en societat i que van agradar moltíssim rebentessin també el jardí del Teatre Metropol. Moltes gràcies a tots.
Per cert va aparèixer per primer cop, i quan ja fa tres dies que van començar les festes, el Pep Fèlix Ballesteros, benvingut, encara que s'ha perdut el primer cap de setmana de les Festes, ui, ui, pitjor per a ell.
I ara, darreres novetats no massa agradables, sembla que s'apropa el mal temps... Us adjunto una previsió alemana pel dia de Santa Tecla a les sis de la tarda, fa pànic. Encara que siguin alemanys esperem tots que s'equivoquin.
Feliç Santa Tecla Petita.
Me da mucha vegüenza lo que está pasando.
18 Setembre, 2006 10:54
Publicat per csala,
Festes
Passaven poc més de dos quarts d'onze quan m'avisen que ha arribat Pepe Rubianes al Teatre, venia d'Esparreguera de representar Rubianes Solamente, i va baixar a TGN especialment a donar suport als actors que brillantment van representar Lorca eran Todos. Vaig veure a un Rubianes amb sentiments contradictoris, un Rubianes que no s'arruga, un Rubianes que no està sol, però a la vegada un Rubianes que no volia ni li calia aquest sarau. Pepe Rubianes amb el públic va estar fantàstic, va pujar dalt l'escenari al final de l'obra, quan els actors ja havien sortit dos cops a correspondre els aplaudiments del públic. El director de l'obra, en poc més de 30 segons, es va posar TGN a la butxaca, la frase 'El único consuelo és que al Papa le está pasando lo mismo' y un 'Me da mucha vergüenza lo que está pasando', defineix molt bé els sentiments del director, que aquesta setmana comença una dura gira a Mallorca amb el seu espectacle Rubianes Solamente, mentre 'Lorca eran Todos' passeja per Catalunya. L'orgullòs 'tirititero' va declarar que l'obra que dirigeix hauria d'haver triomfat per la seva crítica artística, no per la polèmica ni la propaganda que altres li han volgut donar.
Així s'ha acabat un primer cap de setmana de Santa Tecla, molt participatiu, en el que El Koala, La Cubana, Obrint Pas, Quilapayún, i Lorca, han estat conjuntament amb el Ball de Serrallonga, la Vibrieta Petita, els castells i els Negritos els protagonistes... Vinga, vinga, que encara tenim 7 dies de Festa Major.
PQ4
15 Setembre, 2006 12:43
Publicat per csala,
Festes
Les obertures PQ4 són obertures tancades. Això vol dir que el contacte tàctic entre les forces oposades es desenvolupa amb molta lentitud. Deixen molt d’espai per maniobrar i l’enfrontament cara a cara amb l’enemic tarda a arribar (...). En aquest cas el joc posicional és essencial. (Fred Reinfield).
PQ4 és l’obertura peó-reina als escacs, però avui l’obertura és al món de la Festa. És la ciutat abocada amb la seva Festa. Molta participació, entusiasta, voluntària, incondicional, per a passar-s'ho bé, per fer ciutat, per acomiadar un estiu que ja se’ns escapa de les mans. Visca SANTA TECLA!!!.
Lorca eran todos - Entrades esgotades
14 Setembre, 2006 13:29
Publicat per csala,
Festes
Les entrades per l'Espectacles 'Lorca eran todos' dirigit per Pepe Rubianes, s'han esgotat en menys de 24 h. Era previsible... Gràcies Tarragona. Falta 1 dia per Santa Tecla i s'apropa el bon temps.
17-S Pepe Rubianes a TGN
12 Setembre, 2006 13:33
Publicat per csala,
Festes
Doncs ja està, confirmat, 'Lorca eran todos', a Tarragona, al Teatre Metropol, el diumege dia 17 a les 22 h. Entrades a la venta demà dimecres als llocs habituals, a partir de les 11 h. al preu únic de 20 €.
Queden 2 dies per Santa Tecla!!!
11-S EEUU
11 Setembre, 2006 10:18
Publicat per csala,
General
Una breu reflexió al voltant dels atemptats de l’11 de setembre contra els EEUU.
La principal acció terrorista d’aquell dia va anar dirigida contra les Torres Bessones del Sud de Manhattan, això fa que l’illa visqui convulsa per la celebració del 5è aniversari. A Nova York, es viuen sentiments contradictoris, es vol mirar cap al futur, tot tirant endavant el nou complex d’edificis a l’anomenada zona zero presidit per la 'Liberty Tower', però també és mira a un passat massa recent, amb centanars d’històries humanes encara vives que els mitjans nordamericans reprodueixen aquests dies.
És lògica aquesta contraposició, i m’atreveixo a dir que no són posicions antagòniques ni contradictòries, ambdúes tenen el seu punt de trobada, i passaran molts anys encara i seguirem parlant de les conseqüències dels atemptats. El rècord dels que van perdre la vida, els que la hi van deixar, els que en van començar una de nova, i els que com a conseqüència directa dels atemptats, o de les actuacions de neteja de les escòries en van patir o en patiran les conseqüencies, mantindrà, conjuntament amb el calfred que et provoca la imatge dels avions estavellant-se contra les torres, o de persones desesperades llançant-se per les finestres, mantindrà deia, molt viu el record d’un 11-S tràgic.
I que malament és va gestionar la crisi, i que malament s’ha actuat tot seguit, quina manera de perdre els papers els dirigents dels EEUU, quina manera de perdre la posició de raó que els brutals atemptats els donva ara fa cinc anys.
11-S XIL
10 Setembre, 2006 17:55
Publicat per csala,
General
Alguns fragments dels missatges del President Allende, des del Palau de la Moneda, el 11 de setembre del 1973, (podeu trobar i escoltar el discurs séncer a la Xarxa, al portal de filosofia de Terricabras):
Companys que m'escolten: La situació és crítica, fem front a un cop d'estat en el que participen la majoria de les Forces Armades. En aquesta hora infausta vull recordar-los algunes de les meves paraules dites l'any 1971, les hi dic amb calma, amb absoluta tranquil·litat, jo no tinc pasta d'apòstol ni de mesíes. No tinc condicions de màrtir, sóc un lluitador social que compleix una tasca que el poble m'ha encomenat. Però que ho entenguin aquells que volen retrotraure la història i desconèixer la voluntat majoritària de Xile; sense tenir carn de màrtir, no donaré un pas enrere. Que ho sàpiguen, que ho escoltin, que s’ho gravin profundament: deixaré La Moneda quan compleixi el mandat que el poble em va donar, defensaré aquesta revolució xilena i defensaré el Govern perquè és el mandat que el poble m'ha donat. No tinc altra alternativa. Només acrivillant-me amb bales podran impedir la voluntat de fer complir el programa del poble. Si m'assassinen, el poble seguirà la seva ruta, seguirà el camí amb la diferència poder que les coses seran molt més dures, molt més violentes, perquè serà una lliçó objectiva molt clara per a les masses que aquesta gent no es deté davant no-res. Jo tenia comptabilitzada aquesta possibilitat, no l'ofereixo ni la facilito. El procés social no desapareixerà perquè desaparegui un dirigent. Podrà demorar-se, podrà perllongar-se, però fet i fet no podrà detenir-se. (…)
Les meves paraules no tenen amargor sinó decepció. Que siguin el càstig moral per als quals han traït el jurament que van fer (…).La història els jutjarà. (…) Almenys el meu record serà el d'un home digne que va ser lleial amb la Pàtria.
11-S CAT
10 Setembre, 2006 16:44
Publicat per csala,
General
Enguany, la diada és la més especial dels darrers anys. No és una diada més, és la primera que celebrem sota la vigència d’un Nou Estatut per a Catalunya.
Els moviments polítics preelectorals d’aquests dies, la mediatització dels importants moviments que s’han produït aquest cap de setmana per part dels diferents liders polítics pot deixar en segon terme el fet més essencial de la festivitat del dia d’avui. Aquest estiu a començat un cicle nou en la història de Catalunya. El país s’ha dotat d’una llei fonamental que millora, i en molt, l’Estatut de Núria del 32, i el de Sau del 79.
En els propers anys, el Parlament de Catalunya haurà de canviar més de cent lleis per adequar totes les noves competències que es podem assumir. Així doncs el nou marc d’autogovern és realment prometedor, tot i que insuficient.
Catalunya, te com a poble uns valors, unes actituds, que són propis de la seva gent, així, el Preàmbul del Nou Estatut diu:
“La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d'afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d'una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d'Espanya i incardinada a Europa.
El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d'avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya”.
I és que cal recordar que la derrota catalana a la guerra de Successió va significar la pèrdua de les llibertats nacionals de Catalunya, unes llibertats que amb pas ferm, tot i que més a poc a poc del que voldríem anem recuperant.
L’onze de setembre de 1714, ha perdurat en la memòria col·lectiva com a símbol de les llibertats personals i el seu record ha estat un motiu més de lluita i manteniment de la voluntat de ser d’un poble.
El record de les llibertats perdudes, la recuperació de la consciència nacional i l’increment del sentiment de pertinença, són tres objectius constants en la nostra feina diària, doncs sense aquests tres elements, el nacionalisme català i tot l’esforç que durant dècades s’ha fet de recuperació del catalanisme polític, tindrien molt poc sentit, tenint present la composició cada cop més heterogènia de les procedències dels qui són nou catalans.
Per evitar que el catalanisme polític es vegi reduït a una simple anècdota, cal parlar d’integració. Aquest és l’element essencial, absolutament necessari, per a tots els col·lectius migratoris que, de sempre, hi de forma més accentuada aquests darrers anys sofreix el nostre país. Catalunya ha estat terra d’acollida, la seva cultura s’ha forjat de les aportacions que moltes generacions, de diferents orígens l’han construïda, seguim treballant doncs, per extendre aquest sentiment, per fer-lo el màxim comú denominador de tots els ciutadans i ciutadanes que poblen Catalunya.
Pepe Rubianes.
08 Setembre, 2006 23:20
Publicat per csala,
Festes
He estat uns dies fora de la ciutat, fent unes petites vacances, per tant cal que en primer lloc em disculpi per no anunciar-ho en el bloc... perdoneu els que teniu la paciència de passar per aquí.
Fent la reentrada m’han sorprès algunes notícies, però entre elles me’n quedo dues, la primera, la increible valoració feta des del mateix govern de la Generalitat sobre les inversions que s’han realitzat al Camp de Tarragona els darrers tres anys... en parlaré en un altre moment, hi haurà temps suficient per a fer-ho, i l’altra, la suspensió de l’espectacle del Pepe Rubianes a Madrid, a aquesta hi dedico avui unes ratlles.
Porto dotze anys al capdevant de la Conselleria de Festes, i mai, ningú, absolutament ningú, m’ha prohibit, ni m’ha pressionat per a que no porti un espectacle d’un artista determinat, és més sempre he rebut el suport, i no hem estat mai sectaris, hem buscat donar cobertura al més ampli espectre social a l’hora de programar les Festes Majors de la nostra ciutat.
Per Tarragona ha passat, en Lluís Llach (enguany torna), l’Albert Boadella representant Ubú President, en Joan Manuel Serrat, l’Anna Belén i el Víctor Manuel, Gorka Knorr, Salvador Távora - La Cuadra de Sevilla amb la representació de Carmen sencera (toro inclòs – l’única representació feta a Catalunya-)... i podria seguir amb una llarga llista de noms molt poc sospitosos de donar suport polític a CiU, i la veritat, en Pepe Rubianes, amb tota la seva excentricitat em cau bé, molt bé, és fresc, descarat, valent, exagerat, diu el que pensa, i el que no pensa, em sembla una persona sana, molt sana. Moltes vegades ha estat a Tarragona per les Festes Majors, i m’ha sabut certament greu que l’hagin desprogramat per unes declaracions fetes a un mitjà de comunicació ara fa molts mesos, no ho comprenc, no entra dins dels meus esquemes... entenc que certes representacions puguin ferir sentiments, però suspendre una representació, no ja pel que s’hi veu, o pel que s’hi diu, sinó per les amenaces rebudes a l'Ajuntament de Madrid per l’opinió –política- del seu director ara fa no sé quants mesos (declaracions de les que va demanar disculpes i va matitzar en seu judicial), no te lògica. Entenc que l'Ajuntament de Madrid hauria d'haver estat més valent i aguantar la programació i garantir la seguretat de l'espectacle.
En tot cas, en solidaritat amb Pepe Rubianes aquest matí he encarregat als tècnics que es posin en contacte amb la productora per a què el més aviat possible vegin la possibilitat de portar aquest espectacle “Lorca eran todos” a la ciutat de Tarragona dins les Festes de Santa Tecla (festes que coincideixen amb les dates de la gira a Madrid), hi sembla que tindrem alguna oportunitat... jo espero veure el que m’han assegurat és un gran espectacle a la nostra ciutat, vull aquest espectacle a la nostra ciutat. Tarragona tolerant, la Unesco així ho va celebrar fa uns anys precisament en el marc de la Festa Major de Santa Tecla.