ALCANAR - El simposi d'Alcanar evidencia que cal estudiar més l'organització social de la primera edat del ferro -El Punt-
ROSER ROYO. Alcanar
L'organització socioeconòmica de la població indígena que habitava la península Ibèrica durant la primera edat del ferro era molt més complexa del que s'ha cregut fins ara i per tant els propers anys s'haurà d'investigar en aquesta línia. Aquesta és una de les conclusions principals que es desprèn del simposi Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VIII i VI abans de la nostra era. La trobada «d'alt nivell científic», va cloure ahir amb 116 inscrits.
BARCELONA - El Museu Marès explica la decadència de Sant Pere de Rodes -El Punt
RAÜL MAIGÍ. Barcelona
El Museu Frederic Marès de Barcelona explora el desmantellament del monestir de Sant Pere de Rodes a l'exposició La fortuna d'unes obres, inaugurada dimecres. La mostra es podrà veure fins l'any que ve. L'exposició és també un homenatge als col·leccionistes i a l'aportació de la societat civil en la conservació del patrimoni.
Montblanc -S'esfondra un tram de la muralla de Sant Jordi de Montblanc sense causar cap ferit - El Punt
N. ROCA. Montblanc
Un tram de la muralla de Sant Jordi de Montblanc va esfondrar-se ahir al matí sense causar cap ferit. El tros de muralla que va caure fa una llargada d'entre 30 i 40 metres i precisament la setmana que ve s'havien d'iniciar les obres de rehabilitació, ja que es tracta d'un tram especialment degradat. L'arquitecte municipal ja havia alertat que la seva estructura amenaçava perill d'ensorrament perquè la paret s'estava bombant. Aquest tram de muralla, que neix al Portal de Sant Jordi i va en direcció al barri de les Arcades, va ser un dels primers trams a reconstruir-se. Es dóna el cas que aquest incident ha ocorregut pocs dies després que Foment i Cultura atorguessin una subvenció d'uns 300.000 euros provinents de l'1% cultural per rehabilitar el recinte emmurallat.
ALCANAR - Els contactes entre indígenes i fenicis van ser constants a l'Ebre i a l'Empordà -El Punt
ROSER ROYO. Alcanar
A la península Ibèrica la presència dels fenicis s'ha documentat sobretot al sud peninsular, on hi havia els nuclis principals i els assentaments colonials. Per contra, la zona de Llevant i Catalunya ha estat sovint «menystinguda» perquè està geogràficament allunyada dels nuclis principals. Ara això comença a canviar tal com es va fer evident en el simposi Contactes, que ahir es va inaugurar a Alcanar. Francesc Gracia, director del departament d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona (UB), va destacar que els materials trobats en els jaciments indígenes de les Terres de l'Ebre i l'Empordà indiquen que el contacte comercial entre indígenes i fenicis va ser constant i «mostra perfectament el moment de màxima esplendor del comerç fenici a la península».
Terres de l'Ebre- La residència del cabdill -ElPunt-
Després de deu anys d'excavacions només s'ha excavat un 35% dels 600 metres quadrats de superfície que té el jaciment preibèric de Sant Jaume-Mas d'en Serra. «L'estructura està tan ben conservada que en alguns punts hem tret a la llum murs de fins a tres metres d'altura, això explica que anem tant a poc a poc», explica David Garcia membre del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) i responsable de les excavacions en aquest jaciment. Segons Garcia, els últims anys s'ha acabat confirmant la hipòtesis que Sant Jaume no va ser un poblat sinó una gran residència, el centre polític i seu fortificada d'un cabdill que controlava un ampli territori situat al nord de la desembocadura del riu Sénia: a la Moleta del Remei, era on residia el gruix de la comunitat, mentre que a la Cogula i la Ferradura, tots dos a Ulldecona, tenien funcions de vigilància en una zona molt rica en metalls (plom i coure). Els últims descobriments a Sant Jaume han tret a la llum l'existència d'una porta fortificada, molt complexa i singular per a l'època, ja que no se'n troba cap més de semblant fins a 200 anys més tard. També s'ha descobert una mena de claveguera molt inusual per a l'època. A més d'aquest jaciment, s'han extret 25.000 fragments de ceràmica que han permès reconstruir més de 200 peces molt diverses, un 30% de les quals són fenícies.
ALCANAR- Les peces clau que expliquen el procés d'«iberització» a l'Ebre -El Punt-
ROSER ROYO. Alcanar
Coincidint amb la celebració del Simposi Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VIII i VI a. de la n. e., el Museu del Montsià va inaugurar ahir a la Casa O'Connor d'Alcanar una mostra que explica el procés d'«iberització» a les Terres de l'Ebre. La mostra exposa material trobat a diferents jaciments ibèrics de les Terres de l'Ebre i estarà oberta fins a finals de maig, data en la qual està previst que s'inaugure el futur centre d'interpretació dels ibers d'Alcanar.
| Foto: R.R |
+ Imatge de la mostra i ceràmica indígena de Sant Jaume. Foto: R.R
|
L'exposició que ahir es va inaugurar a la Casa O'Connor d'Alcanar està estructurada en tres grans àmbits: la primera edat del ferro, segles VII i VI abans de la nostra era (a. de la n. e.); l'ibèric ple, segles VI i V a. de la n. e.; i l'ibèric final, segle III a. de la n. e. La mostra pretén explicar a través de l'abundant material localitzat als diferents jaciments preibèrics i ibèrics de les Terres de l'Ebre l'evolució dels antics pobladors del territori des de la primera edat del ferro, de la qual es destaca l'arribada del torn i de les ceràmiques fenícies, així com el canvi en els rituals funeraris –es passa de la inhumació a la incineració– fins a la desaparició del món ibèric per l'arribada dels romans. Per fer-ho s'han instal·lat tres grans panells explicatius i diverses vitrines on s'exposen materials
El món ibèric es debat a Alcanar
ROSER ROYO. Alcanar
Vint experts provinents de diverses institucions i universitats de tot l'Estat participaran des d'avui i fins diumenge en el simposi Contactes, indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VII i VI abans de la nostra era. La trobada ha estat organitzada per la Universitat de Barcelona (UB), el Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) i l'Ajuntament d'Alcanar i se centrarà en les relacions comercials i culturals entre la població indígena i els fenicis, unes relacions especialment intenses a la zona d'Alcanar per la seua situació estratègica a la costa de l'Ebre. En paraules de Francesc Gracia director del departament de prehistòria de la UB, aquest simposi «posarà les bases del que ha de ser la recerca sobre el món iber els propers 20 anys».
Mosaicos romanos de Siria. Pintura de piedra -

El arco más antiguo tiene 17.600 años y fabricación 'alemana' -[terraeantiqvae]

La història dels cotoners, amb noms i cognoms - E Punt -
JOAQUIM MALUQUER / ORIOL RIBET. Barcelona
|
La revolució industrial a la Gran Bretanya, encara que soni a un fet llunyà, va passar fa quatre dies en termes històrics: exactament a finals del segle XVIII. En el cas de Catalunya, la cosa és encara més recent. Cap a mitjan segle XIX, un grup d'empresaris va copiar el procés anglès i va iniciar la producció industrial de filats i teixits de cotó. Aquesta proximitat en el temps és el que ha permès a l'historiador de l'economia Francesc Cabana escriure La saga dels cotoners catalans. Un llibre que fa història però d'una manera que el fa especialment interessant: posant-hi noms i cognoms. No es tracta tant d'explicar com i per què es va fer la revolució industrial a Catalunya, sinó sobretot qui la va fer i en quines circumstàncies. Cabana coneix els descendents d'aquests empresaris, o coneixia els que ja són morts, i per tant disposa d'una font informativa de primer ordre.
(Segueix)SCALA DEI - S'inicia el pla de millora de la Cartoixa d'Escaladei -Diari de Tgna.-
La Direcció General del Patrimoni Cultural finançarà un pla de millora de la Cartoixa d'Escaladei, en espera de la redacció del futur pla director que ha de regir l'espai. L'actual projecte millorarà l'aspecte visual de l'indret i l'accessibilitat. D'altra banda, s'iniciaran excavacions arqueològiques per conèixer millor l'espai i refermar les actuacions de consolidació.
(Segueix)
TARRAGONA - Un seminari i una exposició mostraran els deu anys d'obres a la catedral de Tarragona -El Punt-
GIRONA- Neix l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural -El Punt-
![]() + D'esquerra a dreta, Albert Bou, Anna Maria Geli, Joan Manuel del Pozo i Gabriel Alcalde, ahir. Foto: D.C. |
Les dependències del rectorat de la Universitat de Girona van ser el marc ahir d'un acte històric: la constitució de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Privada (ICRPC), sota els auspicis del Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat i la Universitat de Girona. L'ICRPC el dirigirà el doctor Gabriel Alcalde.
Els estatuts del nou ICRPC estableixen que la seu de la fundació queda fixada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, un aspecte que, d'alguna manera, reconeix la tasca encetada el 1998 amb la creació, en l'àmbit de la universitat gironina, de l'Institut del Patrimoni Cultural.
(Segueix)L'Ajuntament de Valls restaurarà els quatre arcs gòtics de Ca Magrané -EL PUNT-
+ Estructura dels quatre arcs gòtics conservats a Ca Magrané. Foto: I.M. (Segueix)







































