Un homínido que camino erecto y que vivió lado a lado con los antepasados directos de los seres humanos modernos hace mas de un millón de años tenía una dieta mucho mas diversa de lo que se creyó alguna vez, borrando la noción de que fue conducido a la extinción por sus hábitos estrictos en su dieta en un continente africano sumergido en una gran sequía, de acuerdo con la Universidad de Colorado en Bould
El
intento de levantar torre de alta tensión dio pie al descubrimiento.
Investigadores encuentran algunas cerámicas y restos de ofrendas.
Los trabajos para la instalación de una torre de transmisión eléctrica, que abastecerá de energía a las máquinas que perforarán el túnel de Olmos, dieron como resultado el hallazgo de lo que ha sido calificado como uno de los principales centros administrativos de la fase tardía de la cultura Lambayeque.
(Segueix)
Los
expertos señalaron en un comunicado haber descubierto en el oeste de la
ciudad un campo de más de 20 hectáreas que había sido utilizado para la
inhumación entre el 2.200 y el 1.600 antes de Cristo.
• LOS TRABAJOS Comunarios de Taraco trabajan con tecnicos en la excavacion del templete que
esta rodeado de casas.
“Se han
descubierto viviendas con revoques que estan en muy buen estado. Estas
estructuras rodean a un templo, lo que permite suponer que en el sitio lacustre
de Taraco hubo una ciudadela chiripa”, informo David Aruquipa, director
nacional de Arqueologia del Viceministerio de Desarrollo Cultural.
 |
 |
L'Institut d'Estudis Catalans anuncia la proposta perque l'any 2008 sigui l'Any Jaume I, ja que es complira el vuita centenari del seu naixement. |
Enllaçava el port fluvial de Dertosa (Tortosa) amb Ilerda (Lleida), un dels punts claus de control de l'interior de la conca de l'Ebre, sobretot en l'àmbit comercial. La necessitat de distribuir les produccions agrícoles i de manufactura des de l'interior cap als grans centres de l'Imperi convertia, doncs, en imprescindible la comunicació permanent amb el port de Tortosa.
) |
) + Josep Anton Remolà mostra la zona dels banys de la vil·la del segle I dC. A la dreta, arqueòlegs que en aquests moments excaven el jaciment. Foto: J. FERNÀNDEZ |
La vil·la del Moro de Torredembarra es considera un dels jaciments més importants i millor conegut de l'ager tarraconensis (el territori de l'antiga Tarraco), que engloba dos edificis rurals antics: una vil·la de la segona meitat del segle I aC i una altra del segle I dC. Un dels objectius principals de les campanyes que des d'aquest curs i durant cinc anys organitzi la Rovira i Virgili en aquest jaciment serà precisament -entendre- l'estructura d'aquest habitatge roma mes antic, que es el mes desconegut, segons va assenyalar ahir Josep Anton Remolà, arqueòleg i professor de la URV.
L'acord establert entre la Universitat i l'Ajuntament de Torredembarra permetrà que aquest jaciment es converteixi en un camp estable d'ensenyament especialitzat d'Arqueologia de la URV. «Era molt important poder disposar d'un camp com aquest per poder posar en practica els coneixements teorics», va dir ahir Merce Jorda, degana de la Facultat de Lletres. El regidor de Cultura de Torredembarra, Gerard Ciuro, va afegir que les excavacions permetran recuperar aquest espai des d'una vessant científica però també divulgativa, ja que el jaciment podrà ser visitat com un espai més de l'antiga Tàrraco.
L'Ajuntament participarà en les excavacions finançant la contractació d'una empresa de serveis que cooperi en les tasques d'excavació i consolidació del jaciment juntament amb l'equip científic i els estudiants de la URV. Segons Ciuró, això suposarà una aportació d'uns 12.000 euros anuals.
La primera campanya d'excavacions amb estudiants d'arqueologia de la URV ja va començar el dia 23 d'octubre passat i hi prenen part sis alumnes. En campanyes posteriors s'hi podran sumar tambe els estudiants que realitzen el màster en arqueologia de la URV, que actualment son una trentena.
DUES VIL·LES EN UNA
El 3 de desembre de 2002, Francesc Tarrats va posar en coneixement de l'aleshores director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Marc Mayer, l'existencia d'indicis d'irregularitats en els comptes públics del museu. Segons Tarrats, tan bon punt va sospitar que la dona responsable de la gestio havia comes suposades irregularitats (ahir no en va voler facilitar el nom), va ser ell mateix qui ho va denunciar. Aquell mateix dia s'adjuntava un escrit amb la voluntat de la suposada implicada en els fets de dimitir del carrec: «La renúncia es va produir despres que el director del Museu li notifiques l'existencia de dubtes sobre la legalitat del procediment en la gestio», va explicar el mateix Tarrats, que va confirmar que, presumptament, la dona hauria pogut estar cometent irregularitats «des de feia tres o quatre anys».
Amb aixo, Tarrats, que va dir sentir-se «mirat des de l'ombra de la sospita», va voler deixar molt clar que ell no es «ni l'imputat ni el presumpte implicat», sino que signa els documents i se l'insta a compareixer «com a representant legal del museu». El director va afegir-hi que les informacions aparegudes ahir en diversos mitjans de comunicacio «donaven peu a dubtes raonables sobre la bona manera de fer del director del museu». «Em crec legitimat a fer una crida a la prudencia, la sensatesa i el respecte pels drets més elementals de les persones», va dir, després de reiterar: «Des del primer moment que vaig conèixer els fets els vaig denunciar.»
Francesc Tarrats va donar detall dels diversos passos fets per ell perquè s'intentessin aclarir els fets al més aviat possible. En aquests moments, el Tribunal de Comptes ja ha obert un judici comptable pel suposat descobert produit en els fons publics de 26.158 euros, com a conseqüencia de les irregularitats detectades en la gestio economica financera de l'Arqueologic.
| « | Novembre 2006 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dg | Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | ||
Powered by LifeType
