PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

La revolució industrial a la Gran Bretanya, encara que soni a un fet llunyà, va passar fa quatre dies en termes històrics: exactament a finals del segle XVIII. En el cas de Catalunya, la cosa és encara més recent. Cap a mitjan segle XIX, un grup d'empresaris va copiar el procés anglès i va iniciar la producció industrial de filats i teixits de cotó. Aquesta proximitat en el temps és el que ha permès a l'historiador de l'economia Francesc Cabana escriure La saga dels cotoners catalans. Un llibre que fa història però d'una manera que el fa especialment interessant: posant-hi noms i cognoms. No es tracta tant d'explicar com i per què es va fer la revolució industrial a Catalunya, sinó sobretot qui la va fer i en quines circumstàncies. Cabana coneix els descendents d'aquests empresaris, o coneixia els que ja són morts, i per tant disposa d'una font informativa de primer ordre.

Les dependències del rectorat de la Universitat de Girona van ser el marc ahir d'un acte històric: la constitució de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Privada (ICRPC), sota els auspicis del Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat i la Universitat de Girona. L'ICRPC el dirigirà el doctor Gabriel Alcalde.

Els estatuts del nou ICRPC estableixen que la seu de la fundació queda fixada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, un aspecte que, d'alguna manera, reconeix la tasca encetada el 1998 amb la creació, en l'àmbit de la universitat gironina, de l'Institut del Patrimoni Cultural.