El món ibèric es debat a Alcanar
ROSER ROYO. Alcanar
Vint experts provinents de diverses institucions i universitats de tot l'Estat participaran des d'avui i fins diumenge en el simposi Contactes, indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VII i VI abans de la nostra era. La trobada ha estat organitzada per la Universitat de Barcelona (UB), el Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) i l'Ajuntament d'Alcanar i se centrarà en les relacions comercials i culturals entre la població indígena i els fenicis, unes relacions especialment intenses a la zona d'Alcanar per la seua situació estratègica a la costa de l'Ebre. En paraules de Francesc Gracia director del departament de prehistòria de la UB, aquest simposi «posarà les bases del que ha de ser la recerca sobre el món iber els propers 20 anys».
)
El
simposi que avui s'inaugura a Alcanar i al qual ahir ja s'havien
inscrit més d'una setantena de persones d'arreu de l'Estat espanyol i
també de Portugal reunirà els màxims experts sobre el món ibèric i
preibèric de tota la Península. L'objectiu del congrés es posar damunt
la taula els descobriments que els últims anys s'han fet a tot l'Estat
sobre les relacions i els contactes entre els indígenes i els fenicis
durant els segles VII i VI abans de la nostra era (a. de la n.e.), un
període de temps que es coneix com la primera edat del ferro i que és
especialment interessant perquè aporta dades importants sobre els
canvis culturals i ideològics que sobre la població indígena va
provocar l'arribada dels primers navegants de la Mediterrània. Així,
aquesta primera edat del ferro marca l'aparició dels primers elements
metàl·lics, l'ús del torn en la ceràmica o els inicis de l'urbanisme, a
més del canvi en els costums funeraris i l'adopció de la incineració en
lloc de la inhumació. El fet que s'haja escollit Alcanar per
celebrar aquest simposi s'explica en gran part per la importància dels
seus jaciments ibèrics i preibèrics: la Moleta del Remei i Sant
Jaume-Mas d'en Serra. Precisament, aquest segon jaciment està aportant
moltes dades sobre aquest període i sobre les relacions entre indígenes
i fenicis. D'aquest jaciment, s'han extret fins a 25.000 fragments de
ceràmica que han permès reconstruir més de 200 peces gairebé íntegres. L'Ajuntament
veu el simposi com una oportunitat més d'utilitzar el patrimoni
cultural del municipi per promocionar-lo turísticament. Ho va
manifestar l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, durant la
presentació del congrés. Amb aquest objectiu i aprofitant la trobada
s'han organitzat tota una sèrie d'actes paral·lels entre els quals
destaca la representació teatral de l'obra Lo llenguatge de les pedres
a càrrec de la companyia local Údol Teatre, una sessió de cinema
arqueològic i una degustació gastronòmica ibèrica a base d'hidromel i
most.
Divendres, 24
«La investigació del món fenici a Catalunya», Francesc Gracia (UB)
«Naus mercants fenícies al sud-est peninsular», Iván Negueruela (Museu d'Arqueologia de Cartagena)
«Eivissa fenícia i les comunitats indígenes», Joan Ramon Torres (Departament d'Arqueologia del Consell Insular)
«Costums fenicis en àmbits indígenes: els enterraments infantils», Carlos González i Luis Ruiz (la Complutense de Madrid)
«Contacte i interrelació entre indígenes i fenicis a la costa de Cadis», D. Ruiz (Universitat de Cadis)
Dissabte, 25
«Cerro del Villar, un lloc de mercat i d'intercanvi interregional», Ana Delgado, Eugenia Aubet (UPF)
«Ciutats i poblats tartessis», Jesús Fernández (servei d'Arqueologia de la Diputació de Huelva)
«Intercanvis
en espais colonials: el País Valencià entre els segles VIII i VI a. de
la n.e.», Jaime Vives (Museu de Prehistòria de València)
«Contacte
i interrelació entre indígenes i fenicis a les Terres de l'Ebre durant
la primera edat del ferro», experts de la URV, UB i el Museu
d'Arqueologia de Catalunya
«Noves evidències del comerç fenici a Empúries», experts del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries.
