La genética aporta evidencias de un cruce con el 'homo sapiens' hace 40.000 años. - EL PAIS
La genética aporta
evidencias de un cruce con el 'homo sapiens' hace 40.000
años.
Ilustración
de un hombre de neandertal.
CAMBRILS - Un veí de Cambrils descobreix en la primera intervenció arqueològica del barri antic un arc que podria ser de la muralla -DIARI DE TARRAGONA
Josep Cartanyà // ACN |
El propietari de l'habitatge situat al número 2 del carrer Vidal i Barraquer de Cambrils, Ignasi Martí Estrada, ha encarregat la primera intervenció arqueològica del barri antic després que descobrís a casa seva un arc de carreus de pedra que podria pertànyer a l'emmurallat medieval o, com a molt, a principis del segle XVI. El veí ha acusat les autoritats locals i les promotores de no preservar el patrimoni del municipi i ha animat altres propietaris a fer el mateix que ell.
El propietari de l'habitatge situat al número 2 del carrer Vidal i Barraquer de Cambrils, Ignasi Martí Estrada, ha encarregat la primera intervenció arqueològica del barri antic després que descobrís a casa seva un arc de carreus de pedra que podria pertànyer a l'emmurallat medieval o, com a molt, a principis del segle XVI. El veí ha acusat les autoritats locals i les promotores de no preservar el patrimoni del municipi i ha animat altres propietaris a fer el mateix que ell.
Batea recuperarà un tram de la via romana que unia Tortosa amb Lleida DIARI DE TARRAGONA
El Patronat Pro Batea redacta el projecte de
recuperació d'un tram de tres quilòmetres de la via romana per oferir
un nou atractiu turístic
per a. caraLt | acaralt@diaridetarragona.com
La via romana unia ambdues ciutats a través d'un traçat que remuntava el riu Ebre fins a la desembocadura del riu Canaletes, i recorria aquest segon riu fins a la Terra Alta en direcció a Batea, Riba-roja d'Ebre i Mequinensa, on connectava amb una segona via romana fins a Lleida.
És la teoria dels membres del Patronat Pro Batea, que han documentat al seu municipi tres quilòmetres d'aquesta via romana, en diferents estats de conservació. Un dels arqueòlegs del patronat, Pere Rams, mostrava ahir al Diari un dels trams amb millor estat, de cent metres de longitud, i ubicat al camí vell de Massaloca.
La seva amplada, d'entre 4,3 i 6 metres, permetia el creuament de dos carros de l'època sense tocar-se. Probablement l'empedrat, avui al descobert, estaria cobert per una capa de grava, amb la finalitat d'esmorteir els cops. Hi transitaven carros, lliteres, cadires de mà, cavalls, rucs i persones a peu.
Minsa protecció
Al segle XXI els vestigis d'aquell trànsit pateixen una minsa protecció. Amb el pas dels segles, la reparcel·lació de les finques agrícoles o l'eixamplament de camins a partir del segle XX han esborrat moltes de les petjades. I les poques restes conservades no gaudeixen d'una protecció especial per part de la Generalitat.
Gràcies a un ajut de 15.000 euros procedents de Caixa Tarragona, l'empresa Josep Maria Pèrez Associats realitza ara, per encàrrec del patronat, un estudi documental exhaustiu i un projecte de recuperació de la calçada que finalitzarà aquest mes. «Proposarem la neteja, delimitació i consolidació dels trams, la seva senyalització amb plafons i la seva posada en valor per a convertir-lo en atractiu turístic», exposa Rams.
El patronat espera del Departament de Cultura l'assumpció del projecte i la voluntat d'augmentar la protecció de la calçada per evitar els hipotètics danys generats per la construcció de noves instal·lacions, com xarxes de reg o centrals eòliques.
L'entitat espera recuperar més restes de la via en tot el seu recorregut, després que s'ha localitzat un segon tram amb bon estat de la via al terme lleidetà de Maials.
per a. caraLt | acaralt@diaridetarragona.com
Enllaçava el port fluvial de Dertosa (Tortosa) amb Ilerda (Lleida), un dels punts claus de control de l'interior de la conca de l'Ebre, sobretot en l'àmbit comercial. La necessitat de distribuir les produccions agrícoles i de manufactura des de l'interior cap als grans centres de l'Imperi convertia, doncs, en imprescindible la comunicació permanent amb el port de Tortosa.
La via romana unia ambdues ciutats a través d'un traçat que remuntava el riu Ebre fins a la desembocadura del riu Canaletes, i recorria aquest segon riu fins a la Terra Alta en direcció a Batea, Riba-roja d'Ebre i Mequinensa, on connectava amb una segona via romana fins a Lleida.
És la teoria dels membres del Patronat Pro Batea, que han documentat al seu municipi tres quilòmetres d'aquesta via romana, en diferents estats de conservació. Un dels arqueòlegs del patronat, Pere Rams, mostrava ahir al Diari un dels trams amb millor estat, de cent metres de longitud, i ubicat al camí vell de Massaloca.
La seva amplada, d'entre 4,3 i 6 metres, permetia el creuament de dos carros de l'època sense tocar-se. Probablement l'empedrat, avui al descobert, estaria cobert per una capa de grava, amb la finalitat d'esmorteir els cops. Hi transitaven carros, lliteres, cadires de mà, cavalls, rucs i persones a peu.
Minsa protecció
Al segle XXI els vestigis d'aquell trànsit pateixen una minsa protecció. Amb el pas dels segles, la reparcel·lació de les finques agrícoles o l'eixamplament de camins a partir del segle XX han esborrat moltes de les petjades. I les poques restes conservades no gaudeixen d'una protecció especial per part de la Generalitat.
Gràcies a un ajut de 15.000 euros procedents de Caixa Tarragona, l'empresa Josep Maria Pèrez Associats realitza ara, per encàrrec del patronat, un estudi documental exhaustiu i un projecte de recuperació de la calçada que finalitzarà aquest mes. «Proposarem la neteja, delimitació i consolidació dels trams, la seva senyalització amb plafons i la seva posada en valor per a convertir-lo en atractiu turístic», exposa Rams.
El patronat espera del Departament de Cultura l'assumpció del projecte i la voluntat d'augmentar la protecció de la calçada per evitar els hipotètics danys generats per la construcció de noves instal·lacions, com xarxes de reg o centrals eòliques.
L'entitat espera recuperar més restes de la via en tot el seu recorregut, després que s'ha localitzat un segon tram amb bon estat de la via al terme lleidetà de Maials.
TORREDEMBARRA - La vil-la del Moro de Torredembarra sera un camp estable d'ensenyament d'Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili - EL PUNT
Un jaciment per a arqueOlegs en pràctiques
CARINA FILELLA. Torredembarra
La vil·la romana del Moro, un dels jaciments mEs importants de la seva època, serà un camp estable d'ensenyament especialitzat d'arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), gracies al conveni que han establert la Universitat i l'Ajuntament de Torredembarra. A partir d'aquest curs, i durant cinc anys, la URV hi dirigira una intervencióoarqueologica anual amb una durada de tres setmanes. En aquest jaciment s'hi troben restes de dues vil·les superposades, una del segle I aC i una segona del segle I dC, estretament lligades a Tàrraco i a la Via Augusta. Un dels objectius principals de l'excavacoó sera descobrir «i entendre» l estructura de la casa més antiga, segons va assenyalar ahir Josep Anton Remola, arqueoleg i professor de la URV.
De la casa mes antiga (d'epoca tardorepublicana) se'n coneix només una petita part, de la qual destaquen els banys, amb els quals es relacionen diverses estances pavimentades amb decoració de tessel·les. La segona, la vil·la d'epoca altoimperial, es va construir al segle I dC sobre les ruïnes enderrocades de l'antiga casa. Es un gran edifici orientat al mar i just al davant de la Via Augusta, amb un extens jardí porticat (peristil) i una zona de banys: «l'element fonamental de la casa son els banys, amb una zona calenta i l'altra freda, que tenen un estat de conservacio impressionant», va destacar Josep Anton Remola. Les restes corresponents al cos central de la vil·la, pero, es conserven nomes a nivells de fonamentacio. Els arqueolegs pressuposen que aquesta vil·la es va abandonar a finals del segle II o a començament del segle III dC.En aquest jaciment ja s'hi havien realitzat excavacions periodiques entre els anys 1998 i 2003, pero queden pendents dues grans actuacions: complementar el coneixement de les dues vil·les, que serà la tasca que hauran de desenvolupar els estudiants d'arqueologia i els arqueolegs professionals que hi prenguin part en aquests cinc anys; i, en segon lloc, consolidar i tractar museograficament el conjunt, de 6.455 m², que permetra posar-lo a punt per a les visites publiques.
CARINA FILELLA. Torredembarra
La vil·la romana del Moro, un dels jaciments mEs importants de la seva època, serà un camp estable d'ensenyament especialitzat d'arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), gracies al conveni que han establert la Universitat i l'Ajuntament de Torredembarra. A partir d'aquest curs, i durant cinc anys, la URV hi dirigira una intervencióoarqueologica anual amb una durada de tres setmanes. En aquest jaciment s'hi troben restes de dues vil·les superposades, una del segle I aC i una segona del segle I dC, estretament lligades a Tàrraco i a la Via Augusta. Un dels objectius principals de l'excavacoó sera descobrir «i entendre» l estructura de la casa més antiga, segons va assenyalar ahir Josep Anton Remola, arqueoleg i professor de la URV.
) |
) + Josep Anton Remolà mostra la zona dels banys de la vil·la del segle I dC. A la dreta, arqueòlegs que en aquests moments excaven el jaciment. Foto: J. FERNÀNDEZ |
La vil·la del Moro de Torredembarra es considera un dels jaciments més importants i millor conegut de l'ager tarraconensis (el territori de l'antiga Tarraco), que engloba dos edificis rurals antics: una vil·la de la segona meitat del segle I aC i una altra del segle I dC. Un dels objectius principals de les campanyes que des d'aquest curs i durant cinc anys organitzi la Rovira i Virgili en aquest jaciment serà precisament -entendre- l'estructura d'aquest habitatge roma mes antic, que es el mes desconegut, segons va assenyalar ahir Josep Anton Remolà, arqueòleg i professor de la URV.
L'acord establert entre la Universitat i l'Ajuntament de Torredembarra permetrà que aquest jaciment es converteixi en un camp estable d'ensenyament especialitzat d'Arqueologia de la URV. «Era molt important poder disposar d'un camp com aquest per poder posar en practica els coneixements teorics», va dir ahir Merce Jorda, degana de la Facultat de Lletres. El regidor de Cultura de Torredembarra, Gerard Ciuro, va afegir que les excavacions permetran recuperar aquest espai des d'una vessant científica però també divulgativa, ja que el jaciment podrà ser visitat com un espai més de l'antiga Tàrraco.
L'Ajuntament participarà en les excavacions finançant la contractació d'una empresa de serveis que cooperi en les tasques d'excavació i consolidació del jaciment juntament amb l'equip científic i els estudiants de la URV. Segons Ciuró, això suposarà una aportació d'uns 12.000 euros anuals.
La primera campanya d'excavacions amb estudiants d'arqueologia de la URV ja va començar el dia 23 d'octubre passat i hi prenen part sis alumnes. En campanyes posteriors s'hi podran sumar tambe els estudiants que realitzen el màster en arqueologia de la URV, que actualment son una trentena.
DUES VIL·LES EN UNA
De la casa mes antiga (d'epoca tardorepublicana) se'n coneix només una petita part, de la qual destaquen els banys, amb els quals es relacionen diverses estances pavimentades amb decoració de tessel·les. La segona, la vil·la d'epoca altoimperial, es va construir al segle I dC sobre les ruïnes enderrocades de l'antiga casa. Es un gran edifici orientat al mar i just al davant de la Via Augusta, amb un extens jardí porticat (peristil) i una zona de banys: «l'element fonamental de la casa son els banys, amb una zona calenta i l'altra freda, que tenen un estat de conservacio impressionant», va destacar Josep Anton Remola. Les restes corresponents al cos central de la vil·la, pero, es conserven nomes a nivells de fonamentacio. Els arqueolegs pressuposen que aquesta vil·la es va abandonar a finals del segle II o a començament del segle III dC.En aquest jaciment ja s'hi havien realitzat excavacions periodiques entre els anys 1998 i 2003, pero queden pendents dues grans actuacions: complementar el coneixement de les dues vil·les, que serà la tasca que hauran de desenvolupar els estudiants d'arqueologia i els arqueolegs professionals que hi prenguin part en aquests cinc anys; i, en segon lloc, consolidar i tractar museograficament el conjunt, de 6.455 m², que permetra posar-lo a punt per a les visites publiques.
TARRAGONA - El director del Museu Arqueologic confirma que va ser ell qui va denunciar irregularitats financeres - EL PUNT
Una extreballadora es l'unica imputada per les il legalitats en els comptes
CARINA FILELLA. Tarragona
El director del Museu Arqueològic de Tarragona, Francesc Tarrats, va voler ahir compareixer davant la premsa per «evitar males interpretacions» respecte al procediment contra els responsables de la gestio economica del museu que ha obert el Tribunal de Comptes per un descobert de 26.158 euros per suposades irregularitats en la gestio. Tarrats va deixar clar que ell no es «ni l'imputat ni el presumpte imputat» i que va ser precisament ell qui va denunciar els fets quan en va tenir indicis.
CARINA FILELLA. Tarragona
El director del Museu Arqueològic de Tarragona, Francesc Tarrats, va voler ahir compareixer davant la premsa per «evitar males interpretacions» respecte al procediment contra els responsables de la gestio economica del museu que ha obert el Tribunal de Comptes per un descobert de 26.158 euros per suposades irregularitats en la gestio. Tarrats va deixar clar que ell no es «ni l'imputat ni el presumpte imputat» i que va ser precisament ell qui va denunciar els fets quan en va tenir indicis.
El 3 de desembre de 2002, Francesc Tarrats va posar en coneixement de l'aleshores director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Marc Mayer, l'existencia d'indicis d'irregularitats en els comptes públics del museu. Segons Tarrats, tan bon punt va sospitar que la dona responsable de la gestio havia comes suposades irregularitats (ahir no en va voler facilitar el nom), va ser ell mateix qui ho va denunciar. Aquell mateix dia s'adjuntava un escrit amb la voluntat de la suposada implicada en els fets de dimitir del carrec: «La renúncia es va produir despres que el director del Museu li notifiques l'existencia de dubtes sobre la legalitat del procediment en la gestio», va explicar el mateix Tarrats, que va confirmar que, presumptament, la dona hauria pogut estar cometent irregularitats «des de feia tres o quatre anys».
Amb aixo, Tarrats, que va dir sentir-se «mirat des de l'ombra de la sospita», va voler deixar molt clar que ell no es «ni l'imputat ni el presumpte implicat», sino que signa els documents i se l'insta a compareixer «com a representant legal del museu». El director va afegir-hi que les informacions aparegudes ahir en diversos mitjans de comunicacio «donaven peu a dubtes raonables sobre la bona manera de fer del director del museu». «Em crec legitimat a fer una crida a la prudencia, la sensatesa i el respecte pels drets més elementals de les persones», va dir, després de reiterar: «Des del primer moment que vaig conèixer els fets els vaig denunciar.»
Francesc Tarrats va donar detall dels diversos passos fets per ell perquè s'intentessin aclarir els fets al més aviat possible. En aquests moments, el Tribunal de Comptes ja ha obert un judici comptable pel suposat descobert produit en els fons publics de 26.158 euros, com a conseqüencia de les irregularitats detectades en la gestio economica financera de l'Arqueologic.
TARRAGONA El Tribunal de Cuentas abre un procedimiento contra los responsables del Museo de Arqueologia de Tarragona
El
Tribunal de Cuentas ha abierto un procedimiento contra los responsables
de la gestion financiera del Museo de Arqueologia de Tarragona del 2001
por un descubierto de 26.158 euros. El Tribunal de Cuentas detecto
irregularidades financieras en la gestion del museo.
Segun consta en el edicto que publicaba este lunes el DOGC, el Tribunal de Cuentas ha iniciado este mes de octubre un juicio contable contra los responsables del Museo nacional de Arqueología de Tarragona por un descubierto producido en los fondos publicos por valor de 26.158,20 euros. Concretamente se trata de un procedimiento de reintegro por alcance.
El descubierto seria consecuencia de las irregularidades detectadas en la gestion económico-financiera de la institucion durante el ejercicio del 2001. En caso de confirmarse las irregularidades los responsables tendrían que restituir el dinero - DIARI DE TARRAGONA - ACN
Segun consta en el edicto que publicaba este lunes el DOGC, el Tribunal de Cuentas ha iniciado este mes de octubre un juicio contable contra los responsables del Museo nacional de Arqueología de Tarragona por un descubierto producido en los fondos publicos por valor de 26.158,20 euros. Concretamente se trata de un procedimiento de reintegro por alcance.
El descubierto seria consecuencia de las irregularidades detectadas en la gestion económico-financiera de la institucion durante el ejercicio del 2001. En caso de confirmarse las irregularidades los responsables tendrían que restituir el dinero - DIARI DE TARRAGONA - ACN
