Terres de l'Ebre- La residència del cabdill -ElPunt-
R.R..
Alcanar
Després de deu anys d'excavacions només s'ha excavat un 35% dels 600 metres quadrats de superfície que té el jaciment preibèric de Sant Jaume-Mas d'en Serra. «L'estructura està tan ben conservada que en alguns punts hem tret a la llum murs de fins a tres metres d'altura, això explica que anem tant a poc a poc», explica David Garcia membre del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) i responsable de les excavacions en aquest jaciment. Segons Garcia, els últims anys s'ha acabat confirmant la hipòtesis que Sant Jaume no va ser un poblat sinó una gran residència, el centre polític i seu fortificada d'un cabdill que controlava un ampli territori situat al nord de la desembocadura del riu Sénia: a la Moleta del Remei, era on residia el gruix de la comunitat, mentre que a la Cogula i la Ferradura, tots dos a Ulldecona, tenien funcions de vigilància en una zona molt rica en metalls (plom i coure). Els últims descobriments a Sant Jaume han tret a la llum l'existència d'una porta fortificada, molt complexa i singular per a l'època, ja que no se'n troba cap més de semblant fins a 200 anys més tard. També s'ha descobert una mena de claveguera molt inusual per a l'època. A més d'aquest jaciment, s'han extret 25.000 fragments de ceràmica que han permès reconstruir més de 200 peces molt diverses, un 30% de les quals són fenícies.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2167911
Després de deu anys d'excavacions només s'ha excavat un 35% dels 600 metres quadrats de superfície que té el jaciment preibèric de Sant Jaume-Mas d'en Serra. «L'estructura està tan ben conservada que en alguns punts hem tret a la llum murs de fins a tres metres d'altura, això explica que anem tant a poc a poc», explica David Garcia membre del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) i responsable de les excavacions en aquest jaciment. Segons Garcia, els últims anys s'ha acabat confirmant la hipòtesis que Sant Jaume no va ser un poblat sinó una gran residència, el centre polític i seu fortificada d'un cabdill que controlava un ampli territori situat al nord de la desembocadura del riu Sénia: a la Moleta del Remei, era on residia el gruix de la comunitat, mentre que a la Cogula i la Ferradura, tots dos a Ulldecona, tenien funcions de vigilància en una zona molt rica en metalls (plom i coure). Els últims descobriments a Sant Jaume han tret a la llum l'existència d'una porta fortificada, molt complexa i singular per a l'època, ja que no se'n troba cap més de semblant fins a 200 anys més tard. També s'ha descobert una mena de claveguera molt inusual per a l'època. A més d'aquest jaciment, s'han extret 25.000 fragments de ceràmica que han permès reconstruir més de 200 peces molt diverses, un 30% de les quals són fenícies.
