Si jo encara fos creient - La carta que li adreçaria al Papa de Roma -
Publicat per fxsabate | 6 Nov, 2010
Siau benvingut a Catalunya, terra de cruïlla de civilitzacions i de religions on els darrers anys encara s’ha incrementat més la diversitat de pensaments i de concepcions plurals. Això ens enriqueix perquè una única visió del món i de l’esperit és impossible i encara ho seria més la imposició d’una d’elles. Com a catòlic encara em semblaria pitjor que ens creiéssim en la possessió de la veritat absoluta i en uns dogmes que al llarg de la història els papes han anat incrementat sense arguments més que el seu propi pensament.
Us demano que us pronuncieu públicament i de forma clara contra les dictadures i a favor de la democràcia i que condemneu de forma explícita la dictadura de Franco i el comportament de l’Església Catòlica prestant-li suport durant quaranta anys. És aquesta una qüestió pendent que milions de ciutadans estem esperant. No cal dir que a Catalunya de forma particular pels intents d’anorrear la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra personalitat com a nació.
També teniu pendent el reconeixement ple del paper de la dona al món i, en particular, a l’Església Catòlica. Seria un bon moment que en la vostra visita a Catalunya anunciéssiu una nova era en què les dones accediran al sacerdoci i que posareu en marxa un Pla per l’eradicació de tota discriminació en els textos de l’Església i dels seus pensadors, en la litúrgia i en les homilies i que prendreu part activa com a organització religiosa per predicar la igualtat de gènere en tots els àmbits de la vida.
Ens agradaria que us pronunciéssiu a favor de la justícia social i de la igualtat d’oportunitats. Si per Déu totes les persones són iguals, també han de tenir les mateixes oportunitats i l’Església que presidiu s’hi hauria de comprometre especialment.
No haurieu de passar per alt segons la nostra opinió els abusos dels poders incontrolats de la Terra, en especial dels poders financers que de forma cíclica però avui més que mai degut a la globalització, ens aboquen a crisis profundes que pateixen milions de persones. Aquests poders, juntament amb altres com polítics, mitjans de comunicació, religions diverses i els socioeconòmics tenen molta responsabilitat social que no poden defugir. Seria pertinent una crida a assumir aquesta responsabilitat de cadascú per superar la situació de crisi actual i l’endèmica de centenars de milions de pobres situats sempre als mateixos països que o poden sortir de la situació de misèria a la que fatalment sempre estan condemnats.
Finalment, m’agradaria que reconeguéssiu la democràcia i per tant del pluralisme de la societat com a única forma de convivència. Tothom és posseïdor de drets però també d’obligacions que s’han d’acomplir. Altrament seria impossible la convivència. Ningú pot erigir-se en posseïdor de la veritat i no es pot en nom de cap Déu proclamar que hi ha una llei divina per sobre de les humanes. Això ens conduiria al caos social. Veuríem amb agrat que proclaméssiu la primacia de la llei dels sistemes democràtics com a única garantia de convivència i de cohesió social.
Està molt bé el teu text i la filosofia que sosté. Em penso que si pensessin tot el que tu proposes, les coses anirien d'una altra manera.
Publicat per Immaculada Pujol 07 Nov 2010, 17:01El compromís de qualsevol cristià no més ha de ser de mirar amunt, cap avall i cap als costats hi ha gent que et necessita.