De la dictadura del proletariat i dels notaris
Publicat per fxsabate | 2 Oct, 2006Artur Mas va fort; més ben dit, vol aparentar que va fort. Davant la migradesa de la seva biografia polÃtica - veieu la seva pà gina oficial on només surt que va quedar impressionat per la manifestació de l'11 de setembre del 1977 - , el sr. Mas es dedica a criticar i a menystenir grollerament la biografia polÃtica dels qui van lluitar contra la dictadura franquista. Llavors fa la gracieta de riure's de la lluita per les llibertats del seu rival José Montilla i diu que en tot cas devia lluitar per la dictadura del proletariat.
Em sento cÃvicament decebut i ho considero un insult als milers de catalans que durant la dictadura i la transició van lluitar per la democrà cia, per les llibertats i per Catalunya. Caram, caram ¡¡¡ Durant aquells anys el sr. Mas s'ho passava bé i no va ser fins bastants anys més tard que diu que va adquierir consciència polÃtica. Ara resulta que per amagar el seu full de serveis en blanc d'aquells anys, menysté als qui se la jugaven i tenen llibres sencers de serveis prestats a la nostra nació. Ha fet algun servei a la comunitat el sr. Mas que no sigui remunerat ? Ha participat d'algun moviment cÃvic ni que sigui a la seva infantesa ? El sr. Mas ja té una edat, ja és crescudet, gairebé 51 anys. Com és que no té cap aportació al restabliment de tantes i tantes coses que hem hagut de reprendre, restaurar, retornar... i encara ens en falten ?
Hauria de rectificar, no per demanar excuses a Montilla sinó per demanar-ho a milers de catalans.
Doncs el mateix personatge, ja en vena, anuncia amb tota solemnitat que anirà al notari per deixar constà ncia que no pactarà amb el PP. Allò que no diu és si acceptarà els vots del PP i si per tant també el sr. Piqué l'acompanyarà al notari. Malament un que vol ser president si ha de recórrer al notari perquè l'ajudi a acomplir les seves promeses. Clar que el sr. Mas potser no ho sap, però hi ha milions de catalans que no se'l creuen perquè durant anys ens la van fer grossa i ara ja sap aquell refrany tan nostrat que diu; " gat escaldat amb aigua tèbia en té prou "
