« CiU no és nacionalista
De la dictadura del proletariat i dels notaris »

Deure històric

Publicat per fxsabate | 10 Oct, 2006

    L'amic i company Francesc Vallès em diu diumenge a la nit per telefon que tenim el deure històric de demostrar que és possible un govern catalanista i d’esquerres.

    I jo afegeixo que ara i per a les generacions futures. Si no fos així, Catalunya renunciaria a l'alternança política i social per romandre -potser altre cop durant dècades- en una sola concepció del país, una sola manera d'organització social, una única concepció de la cultura, de la creativitat, dels costums o de l'imaginari col.lectiu.

    I les inèrcies de tants anys passats, els vicis propis de tant de temps a l'Adminsitració de la nostra nació s'incrementarien i esclerotitzarien el nostre cainar fins la paràlisi.

    Però encara hi hauria un pitjor: nombrosos sectors del nostre país s'acabarien desentenent definitivament del projecte col.lectiu de país que hem de construir divers però omnicomprensiu, on hi càpiga tothom. Aquí ens havien dut durant 23 anys. Amplíssims sectors de la societat catalana no senten com a propi el batec del nostre país, les seves pulsions, els seus projectes.

    Podem amagar el cap sota l'ala, però el 18 de juny, com en totes les ocasions en què es consulta el poble català en eleccions d'àmbit estrictament català, l'abstenció va ser molt alta. I quan cridem els ciutadans a participar dels projectes col.lectius, ja siguin culturals o cívics, milers i milers dels nostres homs i dones se'n desentenen.

    Per això els hem d'anar a buscar siguin on siguin. A Antena 3, a Tele 5, a la Rai o a la BBC. O és que algú prefereix tenir totes aquestes persones al marge i enir un país petit i esquifit, d'una minoria de només convençuts ?

    I els i les haurem d'anar a buscar amb polítiques socials i culturals avançades, única manera de facilitar la cohesió i la integració.

    Ahir dilluns 9 d'octubre vaig dir al programa Oracle de Catalunya Ràdio totes aquestes coses i fins i tot que si només penso en la conveniència del nostre país, desitjo una alta participació a les eleccions encara que no guanyi el meu partit. Exactament vaig dir que " preferiria una victòria de CIU amb un 80 % de participació abans que una del PSC amb només un 50 % " Clar que és parlar en hipótesi i que és gairebé impossible que es doni. Perquè CiU ha basat les seves victòries en la baixa participació i en l'exclusió de milers de catalans del projecte comú. I em temo que ara tampoc no desitja gaire una afluència massiva a les urnes. Tistes victòries les que ha aconseguit aquests anys per bé que legals i inapel.lables. I d'acord que tots tenim una part de responsabilitat en aquesta circumstància. Però aquells que durant tant de temps van estar governant n'han acumulat molta més de responsabilitat.

    Comencem, doncs , a posar les bases per corregir de soca i arrel aquesta situació. El nostre deure històric que proclama Francesc Vallès ens empeny i demanem completar la segona part del partit. Vàrem proposar un canvi que havíem de dur a terme en dues legislatures i només n'hem acomplert tres quartes parts d'una.

    Ara, deslliurats de la tasca de l'elaboració de l'Estatut, hem d'encetar reformes profundes al nostre país. Variar les polítiques per aconseguir la participació dels i les que s'ho miren des de la tanca o que fins i tot ni s'ho miren és el principal repte. De tots plegats. També dels qui han basat la seva hegemonia social i política fomentant activament o passiva el tant-se-me`n-fotisme. Des de l'esquerra ho sabrem fer millor. Tenim les idees i el candidat. I també la credibilitat de qui no necessita anar al notari per fer-se perdonar el seu passat.


Aquesta entrada es va inserir el 10 Octubre, 2006 04:39 sota la categoria Actualitat Pots deixar una Resposta, o Retroenllaços des de la teva web.