Els mals que li fan a la llengua catalana alguns que diuen defensar-la més que ningú

Publicat per fxsabate | 25 Set, 2006

    1 - Crear polèmiques innecessàriament.

    2 - Rebutjar que altres persones que no viuen entre nosaltres vinguin a pronunciar pregons, impartir classes, dirigir discursos, contar contes, recitar poemes o cantar cançonsen una latra llengua que no sigui la catalana.

    3 - Usar la defensa de la llengua catalana amb finalitats partidistes

    4 - Emprar els diners promocionant el català entre els i les qui ja estem convençuts que s'ha d'usar en tots els àmbits i ho fem habitualment.

    5 - Creure que s'incrementarà l'ús del català amb protestes al carrer i enfrontant-se amb persones que surten al mateix temps per proclamar la llibertat.

    6 - No usar les eines de què disposem: les lleis, les accions de les administracions i la voluntat dels milers de persones ja convençudes i les que necessitem convèncer.

    7 - Posar com a condició que per ser bon català s'ha de saber parñar bé la nostra llengua i usar-la a tota hora. ( Un candidat que es diu independentista proclamava a la campanya del 2.003 que es pot ser bon català parlant altres idiomes. Ara un regidor seu no ha anat a escoltar un pregó de festa major perquè es pronunciava en castellà )

    8 - Protestar quan una ciutadana de parla castellana llegeix un pregó de festa major en castellà i trobar tan normal quan es fa en francès o en italià.

    9 - Ignorar que l'extensió de l'ús de la llengua catalana i la seva normalització van lligats a la cohesió social de la nostra nació. Això ho sap qualsevol aprenent de sociolingüística aquí i a Madagascar. És a dir, que són tan o més importants la llei de barris, bons equipaments i l'acció cultural adreçada als sectors més encessitats com totes les campanyes de la Norma o de la Queta juntes.

    10 - No valorar els avenços i tampoc no valorar les aportcions de milers de persones de tot color polític que han fet tant per la nostra llengua.

    11 - Oblidar que molt, però que molt sovint, qui crida més és qui menys ha fet i qui menys fa.

    12 - Encara creure's la maleïda frase tan emprada a la Renaixença: " puix parla en català, Deu li'n do glòria " i no aquella altra menys poètica - però més patriótica - de Joan Fuster que diu: " puix parla en català, vejam què diu "