PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

La guia sobre Siurana es presentarà oficialment demà, a dos quarts de vuit del vespre, a l'església de Santa Maria de Siurana, precisament un dels espais d'interès històric més important del municipi i que protagonitza la nova publicació. D'època romànica, Santa Maria de Siurana és conserva íntegrament. Va ser construïda entre els segles XII i XIII, amb l'arribada de les tropes de Berenguer IV, el 1154.

La Guia breu de Siurana neix sota l'impuls de l'Associació de Propietaris, Veïns i Amics de Siurana amb el suport i la col·laboració dels serveis territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. El seu objectiu principal és «donar a conèixer el patrimoni cultural, arquitectònic i natural de la localitat». Per això, s'hi pot trobar informació sobre el patrimoni arquitectònic, el paisatge, les llegendes, les creences o les persones que al llarg de la història hi han tingut un pes específic.

Segons el director dels serveis territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona, Adam Manyé, la guia és «el primer pas per apropar el patrimoni al visitant de Siurana, un espai natural singular i excepcional que fins ara no disposava de cap publicació d'aquestes característiques». Per manyé, la nova publicació «és un exemple de com societat civil i administració pública es posen al servei de la cultura per tal de donar resposta a una demanda cultural molt concreta». Adreçada «a un visitant curiós i interessat a conèixer Siurana des d'un punt de vista cultural», la Guia breu està pensada per acompanyar la visita. Per això s'ha editat en un format desplegable, «per tal de ser una eina útil durant tot el recorregut de la població».

Editada en català i en castellà, està prevista la seva traducció a altres idiomes properament.

La presentació de demà serà a càrrec d'Adam Manyé, del president de l'Associació de Propietaris, Veïns i Amics de Siurana, Ramon Roig, i de l'autora de la guia, la museòloga dels serveis territorials, Montserrat Caballero. A continuació hi haurà un refrigeri a l'hotel La Siuranella de Siurana (Cornudella de Montsant).

L'expedient amplia la qualificació de BCIN, que ara només tenien el castell i la torre de Ca la Miquelina, a les altres dues torres de l'antiga muralla, datades també del segle XIV. L'expedient destaca els valors «històrics, artístics i culturals» del conjunt, però sobretot destaca la importància d'establir una eina de protecció de l'entorn, ja que «una intervenció inadequada podria provocar perjudicis en la seva contemplació». D'aquesta manera, el Departament de Cultura ha delimitat un entorn de protecció dels quatre elements escollits (que s'estén des de l'avinguda de les Moreres fins al carrer Major) i que afecta una cinquantena de parcel·les. Segons l'expedient, aquest entorn servirà per mantenir «el marc visual» dels quatre monuments i el «control en intervencions en edificis dins del perímetre».

L'expedient obre la porta a incloure en l'àmbit de protecció altres restes sense catalogar de la muralla, i fins i tot a estudiar en el futur la protecció del nucli antic com a conjunt, una possibilitat, però, que el mateix alcalde creixellenc, Teodor Fuster, reconeix que serà «molt difícil» de fer realitat.

MÉS CONTROL

Tot i que la Generalitat considera «voluntariosa» la protecció que actualment s'aplica al nucli antic, sí que justifica les decisions preses i adverteix de la necessitat d'evitar «l'agrupació de diverses parcel·les» i limitar també «el nombre d'habitatges».

El vaixell Thessis, que pertany al Servei d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, treballa durant aquest mes a la costa del Baix Penedès, on ja ha trobat fins a set jaciments nous, que principalment són vaixells del segle passat, a més d'algun de medieval i algun de romà. Amb aquests nous descobriments, la costa penedesenca té quinze jaciments catalogats. L'arqueòleg subaquàtic Gustau Vivar va explicar que, per localitzar les zones on pot haver-hi vestigis, sempre s'adrecen a la gent de mar de la zona. «Abans de submergir-nos, parlem sobretot amb els pescadors, que són els que més coneixen el medi on hem de trobar els jaciments. Ells t'expliquen si recorden algun naufragi i, sobretot, et diuen en quines zones se'ls enganxen les xarxes», va dir Vivar.

El principal objectiu de trobar aquestes relíquies és protegir-les, sobretot de l'espoli, però també del deteriorament dels anys; de fet, els arqueòlegs que treballen pel centre d'arqueologia no fan mai públiques les coordenades dels jaciments. Dels jaciments trobats a la costa entre Cunit i el port de Coma-ruga no se n'extraurà cap peça.

Les relacions històriques però alhora força desconegudes entre gironins i menorquins s'han recollit en el llibre Gironins a Menorca, obra de Josep Pellicer i Pons i amb pròleg del conseller i exalcalde de Girona pels socialistes catalans, Joaquim Nadal.

L'autor va néixer a la ciutat menorquina de Ciutadella l'any 1946 i va deixar l'illa de les Balears per estudiar arquitectura a Barcelona. Després va fer estudis de pedagogia, dret laboral i història, amb una tesi de Menorca de la segona meitat del segle XVI. Aquest treball sobre els gironins a Menorca és la part central de la seva tesi doctoral. El llibre forma part de la col·lecció dels Quatre Cantons de CCG Edicions.

Segons el mateix autor, l'obra recull, amb cert humor, les anècdotes de les intenses relacions que van mantenir gironins i menorquins al llarg del segle XVI.

Centenars de repobladors van deixar la seguretat del Principat per anar a cercar una aventura a l'illa, molt destruïda per l'armada turca. La primera repoblació va ser d'una companyia de soldats gironins que van anar de Roses a Menorca i s'hi van quedar. A partir d'aquí els gironins van ocupar tots els estaments de la població.

Pellicer havia pogut constatar una notable presència de gironins a Mallorca, però no a Menorca i aquesta va ser la motivació del seu estudi. A partir d'aquesta hipòtesi i d'un document trobat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó d'un notari de Girona sobre un préstec en metàl·lic a l'Ajuntament de Ciutadella, es va començar la recerca que el va portar a 28 arxius de cinc països diferents com ara Bèlgica, França i Itàlia.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2947121

La zona de la Devesa de Besalú es troba just a continuació de les darreres cases del nucli urbà, a la part més alta del carrer del Comte Tallaferro. L'espai entre aquestes cases i l'església de Sant Martí de Capellades és ocupat per una zona d'horts disposats en feixes (en una de les quals es troba el jaciment) i pel traçat de la carretera C-66.

L'objectiu principal de la intervenció és la documentació i excavació arqueològiques de la totalitat de les estructures i nivells que puguin aparèixer en el sector on hi ha prevista la intervenció arqueològica.

MUSEÏTZACIÓ

En la recerca prèvia de l'any 2007, s'hi han pogut distingir dues grans fases (una de romana i una altra de medieval), amb algunes subfases dins de cadascuna. De l'època romana hi ha una primera ocupació corresponent a la segona meitat del segle I aC, amb la construcció d'un edifici del qual només se'n coneix una part. A mitjan segle I dC es reedifica sobreposant uns altres murs als primigenis. A començaments del segle II dC hi té lloc un abandonament. En una segona fase, d'època medieval, a la segona meitat del segle XIII, moment d'obliteració d'una sitja, i després, a la segona meitat del segle XIV, es pot datar un estrat d'enderroc relacionat amb un mur.

RECERCA DES DEL 1996

En aquella intervenció es va documentar una estratigrafia molt àmplia que abastava des dels segles VII-VI aC fins a l'època contemporània i que denotava amb certesa una ocupació ininterrompuda d'aquell espai.

La proximitat del lloc i el fet documentat de l'existència, en època medieval, del barri de Capellades en l'entorn proper a l'església de Sant Martí feien previsible l'existència de restes arqueològiques en aquesta zona, fet que va quedar demostrat amb la campanya del 2007 i que ara es vol acabar de completar.

Aleshores, la intervenció va ser motivada per un projecte municipal que integra tot l'espai comprès entre el tram final del carrer Comte Tallaferro i l'església de Sant Martí de Capellades. El projecte pretén recuperar aquest espai, fins ara condicionat pel pas de la carretera C-66, i integrar-lo a la xarxa urbana. A la zona on es va excavar l'any 2007 s'havia previst de fer, en principi, un aparcament, però els resultats que es van obtenir llavors en la campanya arqueològica van animar l'Ajuntament de Besalú a conservar les restes aparegudes per tal de museïtzar-les i fer-les visitables en un futur.

  http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2947115

L'Arboç és un dels municipis catalans que més activitats ha organitzat per commemorar el bicentenari de la guerra del Francès, ja que aquest conflicte bèl·lic que va enfrontar Espanya i el Primer Imperi Francès entre els anys 1808 i 1814 va tenir una repercussió especial en aquesta població penedesenca. S'ha editat material divers sobre el conflicte (com ara un retallable, un segell i una careta del general Chabran), s'han organitzat conferències i l'Esbart Sant Julià de l'Arboç ha concebut una coreografia a partir dels fets històrics de la guerra del Francès.

Ara, a més, aquesta població penedesenca és una de les set de les comarques de Tarragona que formen part d'una guia d'itineraris pels escenaris d'aquesta guerra, que han estat dissenyats per diversos centres d'estudis de parla catalana.

Per tal de deixar cons tància escrita i gràfica dels diversos itineraris, l'Institut Ramon Muntaner i l'Ajuntament del Bruc (Anoia) han coordinat aquesta guia d'itineraris de la guerra del Francès, que reuneix dotze recorreguts arreu de Catalunya.

La guia, titulada Itineraris de la guerra del Francès: una passejada per la història dels territoris de parla catalana, s'endinsa en la història de diverses localitats ara fa dos-cents anys. Els centres d'estudis participants conviden a localitzar i passejar per aquells indrets més significatius que ofereixen avui dia un referent visual del que va succeir.

La guia s'estructura en dos apartats i recull els textos dels itineraris que han preparat els centres d'estudi. Així, en el primer apartat, titulat El departament de Montserrat o la resistència sagnant, inclou la relació d'itineraris preparats a diverses poblacions i indrets de la Catalunya central: districte de Montjuïc (Barcelona), el Bruc, Collbató, Igualada, Manresa i també l'Arboç, on el conflicte armat va presentar una especial virulència.

El segon apartat, El departament de les Boques de l'Ebre: espai de cruïlla, inclou una relació d'itineraris que engloba les poblacions de Valls, Cervera, Gratallops, Bellmunt, Móra d'Ebre, Tortosa i Ulldecona i acosta el públic a la zona més meridional de Catalunya, «on la guerra va tenir unes característiques diferents de la zona tractada en el primer apartat», segons l'Institut Ramon Muntaner.

LLIURAMENT GRATUÏT

El Ministeri de Foment va fer públic ahir el repartiment de diners de l'1% cultural d'aquest any, que arriba a un import de gairebé 38,5 milions d'euros, 608.437 dels quals aniran destinats, en el període 2008-2011, a les obres de rehabilitació del castell de Palol de Revardit.

Foment ha signat més d'una quarantena de convenis, vuit dels quals es desenvoluparan en territori català, per un valor de 12 milions d'euros. Si a les comarques gironines s'opta per finançar la rehabilitació del castell de Palol, a les barcelonines també s'aporten fons a les obres de remodelació del castell de Calaf i a les de construcció d'un centre d'interpretació medieval a Granollers.

A Lleida se subvenciona la rehabilitació de les muralles de la Paeria, la restauració del conjunt del castell de Llordà i la de la capella de la Immaculada de la Seu d'Urgell. A Tarragona, Foment finançarà la segona fase de consolidació del castell del Paborde, a la Selva del Camp, i la restauració del pont del Diable de l'aqüeducte romà.

Pel que fa a la rehabilitació del castell de Palol de Revardit, la comissió de Patrimoni de Girona, en la darrera reunió, al principi d'aquest mes, va demanar a l'Ajuntament de Palol de Revardit que encarregués un estudi històric sobre el qual es pugui bastir un avantprojecte rigorós de reconstrucció que pugui ser aprovat per la comissió.

La tinent d'alcalde de Patrimoni, Cultura i Ensenyament, Rosa Rossell, va signar ahir amb la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, l'acord que compromet l'Estat amb el finançament de les obres de la restauració de l'aqüeducte romà. Aquest document fixa l'inici del procés per adjudicar les tasques de restauració de l'aqüeducte romà, que tindran un cost aproximat de 2 milions d'euros. Rossell va titllar l'acord de «molt satisfactori»: «Aquest és l'impuls definitiu que necessitàvem per posar en valor aquest monument».

L'Estat aportarà 1.505.674,64 euros en tres anualitats a través de l'1% cultural. La resta, 501.891,55 euros, aniran a càrrec del consistori. Concretament, el milió i mig que aporta el ministeri es distribuiran en tres anualitats, assignant una primera quantitat de 602.269,86 euros que rebrà l'Ajuntament durant el mes de setembre. Per l'any 2009 el Ministeri de Foment aportarà 451.702,39 euros, la mateixa quantitat que destinaran al 2010.

Les obres de restauració del monument romà s'adjudicaran al novembre. Segons va confirmar ahir al matí la regidora Rosa Rossell, «les tasques començaran abans que acabi l'any». El projecte començarà per la restauració de l'aqüeducte romà, consolidant les estructures afeblides pel pas del temps i eliminant els líquens que han arrelat a la pedra. En fases posteriors es museïtzarà l'espai i es recuperarà l'entorn natural.

Les obres de restauració del Pont del Diable s'inclouen a la llista d'actuacions integrants del programa de ponts que desenvolupa el Ministeri de Foment.

D'altra banda, tal com ja havia anunciat, Foment també va signar ahir l'acord per invertir 2,5 milions d'euros en la segona fase de la rehabilitació del Castell de Paborde, a la Selva del Camp.