CREIXELL - La Generalitat incrementa la protecció sobre les restes medievals de Creixell . 25.08.08
AZAHARA PALOMARES. Creixell
Després de la polèmica a l'entorn de la protecció del nucli antic que va viure en el mandat passat l'Ajuntament de Creixell, la Generalitat ha decidit enguany incrementar la vigilància sobre els monuments d'època medieval d'aquest municipi. Així, el Departament de Cultura ha obert l'expedient de declaració del castell i les torres de Ca la Miquelina, Cal Jeroni i Cal Xacó com a béns culturals d'interès nacional (BCIN). La proposta del govern català, que actualment és a exposició pública, delimita també un entorn de protecció d'aquests elements i, fins i tot, obre la porta a la protecció conjunta de tot el nucli antic en un futur.
L'expedient amplia la qualificació de BCIN, que ara només tenien el castell i la torre de Ca la Miquelina, a les altres dues torres de l'antiga muralla, datades també del segle XIV. L'expedient destaca els valors «històrics, artístics i culturals» del conjunt, però sobretot destaca la importància d'establir una eina de protecció de l'entorn, ja que «una intervenció inadequada podria provocar perjudicis en la seva contemplació». D'aquesta manera, el Departament de Cultura ha delimitat un entorn de protecció dels quatre elements escollits (que s'estén des de l'avinguda de les Moreres fins al carrer Major) i que afecta una cinquantena de parcel·les. Segons l'expedient, aquest entorn servirà per mantenir «el marc visual» dels quatre monuments i el «control en intervencions en edificis dins del perímetre».
L'expedient obre la porta a incloure en l'àmbit de protecció altres restes sense catalogar de la muralla, i fins i tot a estudiar en el futur la protecció del nucli antic com a conjunt, una possibilitat, però, que el mateix alcalde creixellenc, Teodor Fuster, reconeix que serà «molt difícil» de fer realitat.
MÉS CONTROL
Tot i que la Generalitat considera «voluntariosa» la protecció que actualment s'aplica al nucli antic, sí que justifica les decisions preses i adverteix de la necessitat d'evitar «l'agrupació de diverses parcel·les» i limitar també «el nombre d'habitatges».