PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

El magistrat del jutjat de primera instància número 4 de Lleida, José Luis Martínez, s'ha declarat competent per estudiar la propietat de 83 de les 113 obres d'art en litigi que el Bisbat de Barbastre-Montsó reclama al de Lleida arran de la demanda civil que va presentar l'Associació d'Amics del Museu de Lleida per determinar la propietat dels béns en litigi del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal.

El magistrat recull jurisprudència del Tribunal Suprem sobre un cas similar plantejat pel bisbat de Jaca, que, en un assumpte de béns eclesiàstics, va dir que això era competència de la Santa Seu. Els jutjats van donar la raó a la demanda del bisbat aragonès però el Suprem va dictaminar que la justícia civil era competent per estudiar el cas perquè li donava a la Santa Seu «una potestat superior a la pròpia de l'Estat que no pot ser havent-hi la Constitució». Al judici, també hi serà present el de Barbastre-Montsó «que podrà presentar aquelles proves que puguin demostrar que les obres són seves».

Sapena ha explicat que amb la legislació civil catalana del 2006, perquè una persona o entitat pogués acollir-se a la usucapió per reclamar la propietat d'un bé material de caire artístic han de passar tres anys, quan abans eren sis. El dret d'usucapió reconeix que qualsevol persona o institució que demostri la propietat d'un bé durant un període de tres anys de forma pacífica i pública, en pugui reclamar la seva propietat sempre que el jutge ho estimi oportú a partir de les proves presentades que ho demostrin. L'advocat recorda que les 83 obres per les quals l'associació demana el dret d'usucapió «fa més de 123 anys que estan sota la tutela del Bisbat de Lleida».

83 OBRES DOCUMENTADES

Els tècnics treballen des del febrer en les tasques preliminars per a la construcció del nou edifici que guardarà l'ampliació del Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí. De moment s'han consolidat els fonaments, el sistema de micropilonades i l'enderroc de murs. La instal·lació es començarà a aixecar a partir del mes de setembre en dos solars adjacents a l'actual –cal Carreteret i cal Porta–, i la confluència entre el límit del nou edifici. El traçat de la sèquia ha obligat a refer els límits de l'edifici, per fer-lo més segur. Segons el calendari previst es preveu que les obres puguin estar enllestides el primer trimestre de l'any que ve, i la redistribució de l'espai museogràfic s'allargarà fins al maig.

Les obres d'ampliació del museu també permetran readaptar l'edifici actual, amb l'objectiu de donar un conjunt d'unitat pel que fa a la forma i el discurs expositiu. És d'aquesta manera que la Fundació Lluís Carulla vol adaptar el Museu de la Vida Rural a les noves tendències del segle XXI amb un espai expositiu «que incorpori els llenguatges museogràfics actuals, amb un nou discurs que –des de la imatge fixa de com era el món rural a la primera meitat del segle XX– reflexioni sobre les transformacions que ha viscut des d'aleshores i ens convidi a imaginar el futur».

El projecte ha estat ideat per l'arquitecte Dani Freixes –que ha guanyat el Premio Nacional de Diseño 2001– i preveu que la superfície total de l'edifici sigui de 1.700 m². L'obra costarà més de dos milions d'euros. El Museu de la Vida Rural ocupa l'antiga casa pairal de la família Carulla i en els seus vint anys d'història ja l'han visitat mig milió de persones.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2934456

Joan Ganyet va ser ahir a Valls per conèixer de primera mà com s'han invertit els diners de la Generalitat en la restauració del recinte gòtic. Després de visitar la capella de les Ànimes, reoberta des de fa dos mesos, i la de la Soledat, acabada de restaurar, el director general d'Arquitectura va concloure: «La impressió ha estat molt satisfactòria. Demostreu que formeu part d'una societat molt dinàmica», va dir referint-se a la comissió ciutadana que vetlla per la conservació de l'església de Sant Joan i que d'una manera exemplar ha aconseguit rehabilitar bona part de tot recinte dedicat al culte religiós.

La capella de Soledat és la segona intervenció d'un projecte de restauració a les capelles laterals de la nau central que es portarà a terme entre aquest any i el 2010 amb un cost de 175.000 euros, finançats per la Generalitat, la Diputació de Tarragona, molts socis col·laboradors, tant particulars com empreses, i l'Ajuntament de Valls.

La capella de la Soledat havia estat dedicada a la Puríssima fins al1936, però actualment no tenia cap advocació. La restauració ha permès recuperar les pintures murals que ocultava una capa de pintura d'una etapa més recent i s'hi ha instal·lat un retaule de principis del segle XVIII, un baix relleu que reprodueix la circumcisió de Jesús. A la cúpula s'hi ha descobert un cel amb estels pintats amb pa d'or i dos àngels als laterals en un fons de color blau ultramar que els restauradors han hagut de recompondre. Sota la capa de pintura també ha aparegut la signatura del suposat autor de la decoració: Antoni Monfà. No es tenien referències d'aquest artista, però els restauradors ja han començat a investigar qui era aquest pintor. La capella es completa amb la Mare de Déu de la Soledat, obra de Lluís Bonifàs (1755) que reposa en una peanya d'antiquari.

Des del primer moment que es van posar a treballar les màquines per dur a terme els treballs de remodelació dels carrers del nucli antic de Cambrils, inclosos a la llei de barris, les obres han estat supervisades per un equip d'arqueòlegs de l'empresa Àpex Arqueologia i Serveis Culturals. Com que es tracta d'un dels indrets amb més pervivència d'ocupació humana del municipi, les possibilitats que hi apareguin restes antigues en el subsòl són molt altes. De fet, un estudi previ del Museu d'Història de Cambrils ja ho va advertir a començaments del 2008.

Ahir mateix, durant les obres de remodelació del carrer Sant Plàcid, els arqueòlegs van localitzar, a l'altura del número 15 i ocupant part del carrer, les restes del fonament de la possible torre cantonera oriental del recinte emmurallat que envoltava el nucli antic de Cambrils. De moment no es pot concretar la datació de la torre. «Sabem que el recinte emmurallat correspon a l'època medieval, però cal estudiar les restes aparegudes de les torres per confirmar la seva datació», segons va explicar ahir a aquest rotatiu Gerard Ciuró, director del Museu d'Història de Cambrils.

Els murs de la torre tenen una amplada d'aproximadament un metre. Pel que fa als fonaments, «en algunes parts tenen uns dos metres de profunditat», segons Martí, que va afegir que es desconeixen les dimensions de la torre.

Aquesta no és l'única torre cantonera de la muralla descoberta al nucli antic. Fa dos anys es van localitzar a l'extrem nord del carrer de Creus les restes dels fonaments de la torre del Borràs, que el Museu d'Història tenia documentada des de 1998. I només fa unes setmanes, en l'actual intervenció al nucli antic, es van descobrir al passeig Albert les restes d'una altra torre cantonera.

MALMESES

De moment, la descoberta de les restes antigues no ha provocat l'aturada de les obres de remodelació dels carrers previstes dins el pla de barris local de l'Ajuntament de Cambrils.

A partir d'ara, els arqueòlegs de l'empresa Àpex continuaran fent el seguiment arqueològic de les obres, «que ha d'impedir que es malmetin les restes». També es netejaran i documentaran les restes localitzades. Posteriorment, serà la comissió territorial de Patrimoni de la Generalitat la que haurà de determinar la conservació de les restes.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2934451 

L'Ajuntament de Girona ha editat la primera guia completa de la muralla i les fortificacions de la ciutat des del segle I aC fins al segle XVIII. La publicació és obra de Jaume Prat i Jordi Pericot i porta per títol Guia de la muralla de Girona. Recorreguts per les muralles, castells, torres, baluards, forts, reductes i portals. La guia té un format molt pràctic i didàctic, i inclou plànols detallats. S'hi proposen cinc rutes diferents per diversos trams i de distintes èpoques. La primera és una clàssica, la de la Força Vella. En segon lloc, hi ha la que recorre les muralles nord i sud. La tercera ruta que es proposa és la de les muralles del Mercadal que, com explica Jaume Prat, és una visita virtual, ja que gairebé no en queden restes. El quart itinerari és el de les defenses de la muntanya de Montjuïc i, el cinquè, és el que porta als fortins i reductes de les Pedreres. Els dos autors són historiadors aficionats des de fa una vintena d'anys i es van adonar que no existia cap manual, ni guia ni llibre que expliqués d'una manera planera com eren les muralles i fortificacions gironines. Arran de diferents visites guiades que havien fet, se'ls va acudir preparar aquest llibre.

La presentació es farà aquest vespre, a 2/4 de 8, al saló de plens de l'ajuntament de la ciutat, amb la presència dels dos autors. A més, dijous es farà una visita guiada al Museu d'Història, a càrrec de Jaume Prat.

El Palau Moja de Barcelona presenta, fins al 28 de setembre, una exposició commemorativa del centenari de la Junta de Museus de Catalunya, l'organisme que va néixer de l'efervescència social i cultural de la Catalunya noucentista, responsable de l'inici del sistema de museus del país. Fent museus, fent país. Cent anys de la Junta de Museus de Catalunya és el títol de la mostra i, alhora, un lema entusiasta de la celebració amb què es pretén transmetre la importància, la singularitat i la curiositat de la història de la institució, que va néixer el 1907 i que encara avui és activa.

L'exposició, que és l'aportació més important de tot el programa commemoratiu dels cent anys de l'ens, ofereix un recorregut temàtic que ressalta la rellevància de la junta en l'impuls de molts museus catalans i el seu paper en la recuperació i salvaguarda del patrimoni cultural, en una clara visió de mantenir viu el país en moments tan difícils com van ser els de la Guerra Civil Espanyola.

En l'itinerari de l'exposició, es fa referència a diferents personatges clau de la institució, com ara Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba. I, en paral·lel, es mostren obres originals procedents del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i del Museu Picasso de Barcelona.

La mostra també repassa les principals actuacions impulsades per l'organisme, entre les quals destaquen la compra de la col·lecció Plandiura, l'adequació de l'antic arsenal de la Ciutadella, les excavacions a Empúries i el trasllat i la conservació de les pintures romàniques de la Vall de Boí.

L'exposició, el comissari de la qual és Jordi Padró, s'ha fet amb la col·laboració de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i l'Associació Cultural Projectes 58.

El XVII Seminari de Romànic dels Amics de Besalú i el seu Comtat, que comença avui a la vila garrotxina, es dedica als monestirs benedictins que hi havia hagut en aquell comtat. Amb aquesta edició es tancarà un cicle de tres seminaris consecutius que Amics de Besalú ha centrat en aquesta qüestió.

La primera conferència s'oferirà a les vuit d'aquest vespre, a la sala gòtica de la Cúria Reial, seu de tot el seminari. Anirà a càrrec de Laura Torralbo, que tractarà del monestir de Sant Esteve de Banyoles. El programa es reprendrà demà a les dotze del migdia, amb la intervenció de Maria Vidal sobre el monestir de Sant Joan les Fonts. A les sis de la tarda, Pablo Abella impartirà la conferència titulada El monestir de Sant Benet de Bages i el poble de les Preses. Tot seguit, com a acte de cloenda, Marta Serrano presentarà Els espais benedictins als monestirs del comtat de Besalú.

A més de les sessions esmentades, el seminari inclou una visita a l'església de Sant Feliu de Beuda –el dissabte a la tarda– i una altra al monestir de Sant Benet de Bages, prevista per al diumenge.

El Bisbat de Lleida va anunciar ahir que no decidirà fins al setembre si requereix a la Generalitat el seu permís per tornar a la diòcesi de Barbastre-Montsó (Osca) les obres dipositades al Museu Diocesà que fa temps que són motiu de litigi. D'aquesta manera, està clar que la diòcesi catalana no lliurarà l'art sacre abans que acabi aquest mes, com havia acordat i signat –al marge del consorci que gestiona la col·lecció– amb el bisbat aragonès davant del representant del Vaticà a Madrid.

«En aquests moments s'està treballant sobre l'acord, estudiant els aspectes jurídics i tècnics que comporta amb les institucions implicades, és a dir, els membres que formen part del consorci del museu, la Generalitat i la diòcesi de Barbastre», van indicar fonts del bisbat lleidatà. «De moment no se sol·licitarà el requeriment fins que passin les vacances d'estiu i mentrestant s'aniran estudiant les implicacions tècniques i jurídiques de l'acord subscrit entre les dues diòcesis», hi van afegir.

Quant al termini per al lliurament de les obres al Bisbat de Barbastre fixat clarament en aquest acord, la diòcesi lleidatana assegura que es tracta únicament d'un «indicatiu temporal», però que no implica cap obligatorietat: «Si no es fa dins d'aquest termini, no passa res.»

El Bisbat de Lleida tampoc no pot assegurar que al setembre sí que es farà aquest requeriment.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2927346

L'església de Santa Maria de Cap d'Aran, que és de titularitat del bisbat d'Urgell, comptarà amb una reproducció virtual de les seves pintures romàniques del segle XI i XII. Aquesta obra es va espoliar durant la postguerra i avui, la part més important, s'exposa al Metropolitan Museum de Nova York. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el bisbat d'Urgell, el Conselh Generau d'Aran i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Tredòs invertiran 61.694 euros en la reproducció.

Les pintures que ara es veuran mitjançant una projecció d'imatges d'alta resolució conformaven un conjunt de pintures romàniques que decoraven l'absis i el presbiteri de l'església. La part més important d'aquest conjunt de pintures ocupava la conca absidal de l'església i representava l'escena de la Mare de Déu en majestat flanquejada pels arcàngels sant Gabriel i sant Miquel i l'adoració dels reis. El conveni, signat ahir, preveu la constitució d'una comissió, que establirà l'horari i els dies en què es realitzarà la projecció perquè sigui compatible amb les celebracions litúrgiques.

La campanya d'excavacions a les coves de Serinyà es va començar el 30 de juny passat, en concret a la cova de l'Arbreda. La recerca, en la qual participen una quinzena d'arqueòlegs de la Universitat de Girona i d'altres centres universitaris francesos, alemanys i austríacs, vol arribar als nivells més antics de l'època musteriana. Actualment, ja estan treballant en aquests nivells, però es tracta d'una etapa del musterià en què hi havia poca ocupació humana.

Segons va explicar ahir una de les directores de l'excavació, Laura Romero, estan trobant moltes restes de fauna, especialment d'ós de les cavernes, ja que usava la cova per hivernar-hi, però també restes de hiena i d'algun altre gran carnívor. També han localitzat eines fetes pels humans, però poques, dada que indica que la cova només era ocupada momentàniament. De tota manera, la direcció de l'excavació considera que en nivells inferiors i més antics es poden trobar indicis clars d'ocupació humana més estable i de més riquesa pel que fa a troballes. Per aquest motiu es vol anar rebaixant el terreny per arribar a una zona més profunda. L'excavació està dirigida també per Narcís Soler i Quim Soler i està previst que es dugui a terme al llarg de tot aquest mes de juliol. El jaciment de les coves prehistòriques de Serinyà és un dels més antics de les comarques gironines pel que fa a recerca arqueològica.