PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Concretament, les tasques d'adequació d'aquesta part del poblat han suposat la protecció del jaciment, la prolongació de la tanca perimetral i l'arranjament de la porta d'entrada; la millora dels accessos, amb el bastiment de graons a l'escala i l'arranjament dels existents, així com el desviament de l'aigua de pluja amb aigüeres; l'ordenació de l'accés al jaciment, amb la reforma i el moblament de la recepció i amb tanques; la millora en la senyalització, la nova senyalització direccional a l'interior del jaciment i la restitució de tots els plafons interpretatius.

A més, el consistori ha destacat l'adequació de la torre amb una plataforma que permet accedir a l'interior, des d'on es pot contemplar el paisatge que l'envolta (el delta de l'Ebre, la serra de Montsià, la plana de Vinaròs o la Serra d'Irta), identificada en uns panells panoràmics. La direcció tècnica de les obres ha anat a càrrec del Museu del Montsià i l'empresa Incoex, i el finançament, de l'Ajuntament i el consorci Lidebre, en el marc del programa Leader Plus. Aquest és el segon procés de rehabilitació del jaciment, després del que es va dur a terme entre els anys 1995 i 1998.

L'horari de visita del públic serà en el període estival (juliol, agost i setembre), els dissabtes i diumenges de cinc de la tarda a vuit del vespre, i la resta de l'any, els dissabtes i diumenges d'onze del matí a dues del migdia. El consistori ha avançat que «properament» la passejada pel poblat es podrà complementar amb la visita al centre d'interpretació de la cultura ibèrica de la Casa O'Connor, on hi ha l'exposició permanent sobre l'edat del ferro a la zona i les peces més important dels jaciments de la Moleta del Remei i de Sant Jaume-Mas d'en Serra.

El poblat de la Moleta del Remei ofereix un gran interès ja que es tracta d'un enclavament ibèric costaner, dins el territori ilercavó, i en l'òrbita comercial del riu Ebre i la Mediterrània. El jaciment, entre els segles VII i VI aC, va ser el nucli on es va reunir la població de l'anomenat complex Sant Jaume, que tenia el centre de poder en l'assentament de Sant Jaume. En el període ibèric, el poblat es va convertir en el punt d'intercanvi i redistribució dels cereals de l'interior i dels productes del mercat mediterrani.

El jaciment està catalogat com a monument historicoartístic des del 1979. L'Ajuntament d'Alcanar el va adquirir l'any 1983. Entre el 1985 i el 1997 va ser excavat per un equip de la Universitat de Barcelona i l'any 1998 es va obrir al públic. El jaciment s'ha convertit en un dels eixos directors de la promoció turisticocultural d'Alcanar i forma part, des de l'any 1997, de la ruta dels ibers de Catalunya.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2877898 

La troballa d'una urna funerària d'època romana, datada entre el segle I aC i el segle II dC, és segurament una de les més espectaculars de les que s'han fet al Pallol, però no és l'única.

Els arqueòlegs de l'empresa de recerca Janus també han pogut localitzar un forn metal·lúrgic molt ben conservat que encara no ha pogut ser datat. El forn hauria estat emprat per a la fosa de bronze, tenint en compte que s'han trobat restes d'escòries d'aquest metall.

LA CRONOLOGIA HISTÒRICA

A part de l'urna i del forn, els arqueòlegs també han localitzat les restes de diferents patis associats a algunes cases senyorials del carrer Ciutadans. Un dels més interessants és un pati del segle XVII d'una casa senyorial, que feia diferents passadissos i que tenia una font i una caseta que probablement s'hauria utilitzat per guardar-hi eines.

En general, les restes de murs corresponen a la delimitació d'horts i patis des d'època medieval, una d'elles del segle XIV, fins a finals del segle XIX i gairebé entrat el XX.

Les excavacions estan gairebé acabades, tot i que els tècnics estan pendents que es retirin unes restes modernes per confirmar si hi ha res més interessant als nivells inferiors.

De tota manera, és probable que les tasques de recerca s'allarguin encara unes setmanes més.

Després de les obres de rehabilitació, al castell quedaran disponibles gairebé mil metres quadrats, repartits en tres plantes. L'alcalde de Rodonyà, Josep Maria Saumell, explica que l'objectiu de l'Ajuntament és deixar algunes de les estances del castell tal com eren en la seva època d'esplendor i fer-hi un recorregut per a visitants. També s'estudia complementar la visita amb la projecció d'algun material audiovisual.

A més de l'espai dedicat a la reconstrucció de la vida en un castell, el consistori preveu traslladar-hi les seves dependències i cedir algun espai a associacions del poble. El consistori també estudia que s'hi puguin celebrar altres tipus d'activitats, com ara casaments i convencions.

L'alcalde considera que la rehabilitació del castell servirà per augmentar el potencial turístic del municipi i afrontar el nou traçat de la C-51, que passarà a uns 300 o 400 metres del poble. «Quedarem desconnectats de la carretera i el castell ens pot servir de dinamitzador i element d'identitat», afirmava Saumell.

D'aquí a pocs dies s'adjudicaran les obres de la primera fase de la rehabilitació i a començaments del 2009 està prevista l'adjudicació de la segona fase. L'alcalde de Rodonyà confia que les obres de les dues primeres fases es puguin portar a terme de forma continuada.

Els primers passos per a la rehabilitació del castell es van fer l'any 2003, amb els tràmits legals a la Comissió de Cultura de la Generalitat. L'alcalde destaca que ha estat un procés participatiu, amb aportacions de la ciutadania. L'obra va ser aprovada el 2006, però el setembre passat la licitació va quedar deserta, cosa que no ha succeït en aquesta ocasió.

LA HISTÒRIA DEL CASTELL

Un dels conjunts que formen part del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) és la necròpolis paleocristiana, un monument tancat des de fa anys i pendent d'un projecte de rehabilitació que en permeti la reobertura. El director territorial de Cultura de la Generalitat a Tarragona, Adam Manyé, va confirmar ahir a aquest rotatiu que, més enllà del que passi amb el traspàs del MNAT, la Generalitat impulsarà el projecte de rehabilitació de la necròpolis. El projecte es refarà justament pel fet que, en els existents fins ara, no es preveia el trasllat del MNAT a la Tabacalera. El nou text «ha de vincular la necròpolis al fet que al seu costat, a la Tabacalera, s'hi situarà el Museu Arqueològic», segons Manyé, que hi va afegir que per aquesta raó «es farà difícil recuperar el projecte ja existent de rehabilitació de la necròpolis». En les darreres setmanes, Adam Manyé ja ha mantingut algunes converses amb el subdirector general de Museus de la Generalitat, Daniel Solé, i està previst que pròximament ho faci amb el director de l'Arqueològic de Tarragona, Francesc Tarrats, «per desencallar» el projecte de la necròpolis. Amb tot, sense esperar que es redacti el nou projecte, la Generalitat impulsaria en el recinte paleocristià algunes actuacions d'urgència, com ara la millora de les cobertes, segons Manyé.

Aquesta intervenció forma part d'un projecte global d'intervenció en el patrimoni de Tàrraco que també inclou l'ampliació del Museu Arqueològic i la reobertura del teatre romà. En aquest darrer cas, les intervencions ja han començat. Un equip d'arqueòlegs ha iniciat uns sondejos geofísics i una excavacions al recinte del teatre que, de moment, ja han donat com a resultat la descoberta d'algunes grades més del teatre romà.

La comissió bilateral Estat-Generalitat que ha d'avalar el retorn dels papers de Salamanca serà la mateixa que reobrirà la negociació per al traspàs a la Generalitat del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), l'únic museu català que continua sent de titularitat estatal. El Ministeri de Cultura i el Departament de Cultura de la Generalitat abordaran el traspàs de l'Arqueològic de Tarragona en la primera reunió de la nova comissió de coordinació, que amb tota probabilitat es convocarà al juliol. Joan Manuel Tresserras i César Antonio Molina van tractar la qüestió en la reunió d'ahir i, segons el conseller, les dues parts han vist que entre els objectius del ministeri i els de la conselleria «no necessàriament hi ha desacord», sinó «tot el contrari». La comissió de coordinació es reunirà de forma regular i, segons el conseller Tresserras, permetrà coordinar les polítiques dels dos governs en matèria cultural. El traspàs del museu constava a la comissió mixta de Transferències i Traspassos de la legislatura anterior, però quan semblava tot encaminat en va sortir. La voluntat del govern és que hi torni a constar. Segons el conseller, el ministeri té plantejada una xarxa de museus de l'Estat i des del govern s'entén que el de Tarragona «pot canviar de titularitat i alhora participar de la xarxa». El conseller va celebrar que el traspàs «torni a estar a l'agenda compartida», que compromet els uns i els altres, i espera que «s'avanci ràpidament en aquesta qüestió».

L'any 1982, la Generalitat va passar a gestionar el MNAT i tots els seus espais: el Museu i Necròpolis Paleocristians, l'edifici de serveis centrals on hi ha la biblioteca especialitzada i les viles romanes de Centcelles i dels Munts. Per contra, l'Estat va conservar la titularitat de l'immoble i de les peces.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2872964