PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


CASSA DE LA SELVA - L'Ajuntament de Cassà demana voluntaris per a l'excavació de Puig del Castell

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 12:02


L.P.. Cassà de la Selva.
L'Ajuntament de Cassà de la Selva ha obert la convocatòria de voluntaris per a la nova campanya d'excavacions al jaciment ibèric al Puig del Castell. Les inscripcions s'acaben el dia 13 i estan obertes a nois i noies de més de catorze anys, interessats en col·laborar en l'excavació arqueològica. L'Ajuntament posa a disposició dels voluntaris un microbús que surt de davant l'edifici de l'antiga estació de Cassà i els porta al peu del jaciment, situat a les Gavarres. Aquest any la campanya s'allargarà durant quinze dies, del 30 de juny a l'11 de juliol, i estarà dirigida per l'arqueòloga Natàlia Colomeda de l'empresa Janus. Aquesta és la vuitena campanya d'excavació i fins ara s'han descobert 150 metres de muralles, amb una altura màxima de metre i mig; s'han delimitat diverses cases adossades a la muralla, l'excavació de les quals és prioritària en aquesta campanya. A banda de fragments de ceràmica que van apareixent, també es va descobrir, durant la campanya anterior, una llar de foc. Al llarg d'aquestes campanyes hi han passat uns 200 voluntaris. Aquestes campanyes tenen dos objectius, la recuperació del patrimoni històric i també conscienciar els joves de la necessitat de respectar i recuperar, el patrimoni.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2885439

TARRAGONA - Géza Alföldy rep la medalla de la Ciutat de Tarragona pel seu estudi del patrimoni


 Géza Alföldy, en el moment de rebre la

medalla de mans de l'alcalde de Tarragona. Foto: M.M 


És l'autor de la investigació més completa de les inscripcions romanes de la ciutat

CARINA FILELLA.
Tarragona
Considerat un dels principals investigadors en el terreny de l'epigrafia clàssica llatina i les estructures i el desenvolupament social romans, l'historiador i hispanista hongarès Géza Alföldy va rebre ahir de mans de l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros la medalla de la Ciutat de Tarragona, en la categoria Argent, per la seva investigació al voltant del patrimoni de Tàrraco, especialment de les inscripcions romanes, sobre les quals ha publicat l'estudi més complet que existeix. Alföldy va agrair la distinció i va confessar el seu «entusiasme» per la ciutat antiga, però també per l'actual. «La medalla em fa realment un ciutadà tarragoní», va dir.

«És un guardó molt merescut. Segur que totes les persones que han rebut la medalla d'argent tenen mèrits suficients, però pocs amb la rigorositat del treball que ha demostrat Géza Alföldy». Amb aquestes paraules encetava l'alcalde de Tarragona l'acte d'entrega de la distinció a aquest historiador i hispanista hongarès, «el màxim coneixedor en el terreny de l'epigrafia clàssica llatina», segons va recordar la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, que va ser l'encarregada de glossar la figura de l'homenatjat.

Amb un saló de plens de l'ajuntament de Tarragona que va reunir els representants de les principals institucions relacionades amb el patrimoni de Tàrraco, Rossell va destacar la «vinculació inqüestionable i remarcable» d'Alföldy amb la ciutat. Gràcies a ell, per exemple, «es va treure l'entrellat» de la inscripció llatina més antiga d'Hispània, a la Torre Minerva; i també de la més llarga, a l'amfiteatre de Tàrraco, de 145 metres.

Géza Alföldy (Budapest, 1935), professor emèrit de la Universitat de Heidelberg i doctor honoris causa múltiple (ja que ha rebut aquesta distinció acadèmica set vegades), va visitar per primer cop la ciutat de Tarragona l'any 1968.

Ahir va reconèixer que en aquell primer contacte amb la ciutat ja s'hi va sentir atret. Han estat 40 anys de dedicació a l'estudi dels vestigis romans de Tàrraco. De fet, entre la seva producció bibliogràfica hi destaca l'estudi més complet de les inscripcions romanes de la ciutat. I encara té ganes de continuar ja que, segons va anunciar la regidora Rossell, Alföldy emprèn ara la segona edició d'una de les obres cabdals que va coordinar, el Corpus Inscriptionum Latinarum.

El guardonat, que va obrir les festes de Santa Tecla del 1998, és membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de l'any 1996 i l'any 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, per la seva col·laboració en la difusió i promoció de la llengua i la cultura catalanes. Ara s'hi suma la distinció que li concedeix la ciutat de Tarragona, a petició de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense: «És una de les distincions més grates de la meva vida», va dir. I va afegir: «Tarragona és per a mi la tercera pàtria, després de Budapest, la meva ciutat natal, i Heidelberg, on he estat catedràtic».

L'alcalde Ballesteros li va demanar «un últim esforç»: «Que continuï fent d'ambaixador de la nostra ciutat i ens continuï fent grans».

 

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2887106


Olot homenatja els ciutadans que van protegir el patrimoni durant la Guerra Civil - 07-06-08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:05


EL PUNT. Olot.
Històries anònimes, l'exposició que inaugura avui el Museu de la Garrotxa a Can Trincheria (19.30 h), rememora el treball de protecció dels voluntaris civils que van salvar el patrimoni artístic durant l'incendi d'esglésies dels primers mesos de la Guerra Civil. La mostra parteix del testimoni de l'historiador olotí Joaquim Danés, i descriu el destí de les obres que es guardaven a les esglésies del Carme, el Tura i Sant Esteve. També avui, però a la Sala 15 del Museu de la Garrotxa (20 h), s'inaugura Històries, amb els projectes dels alumnes de l'Escola d'Art d'Olot Núria Bartrina, Neus Font, Joan Gol i Manel Puche.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2885442 


Geza Alföldy rep avui la Medalla de la Ciutat de Tarragona



EL PUNT . Tarragona.
L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, lliurarà avui (20.00 h) a l'historiador i hispanista hongarès Geza Alföldy la Medalla de la Ciutat en la categoria d'argent. Alföldy està considerat un dels principals investigadors en el terreny de l'epigrafia clàssica llatina i les estructures i el desenvolupament social romans. Durant 25 anys s'ha dedicat a l'estudi dels vestigis romans de Tarragona.
 
 
 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2885561 


TARRACO - L'última edició de les jornades Tàrraco Viva ha atret més de 44.500 visitants



C. FILELLA.
Tarragona

Les jornades de divulgació històrica romana Tàrraco Viva, que van tenir lloc entre el 15 i el 25 de maig passat, van atreure un total de 44.549 visitants, un 39% més que en l'edició de l'any passat, quan es van comptabilitzar 32.000 assistents als actes programats. La regidora de Patrimoni de Tarragona, Rosa Rossell, va valorar ahir molt positivament aquestes dades, sobretot tenint en compte «l'amenaça de pluja» que va planar sobre les jornades.

Rossell també va fer un bon balanç de la nova pàgina web de Tàrraco Viva, que s'ha posat en marxa enguany i que ha rebut 21.333 visites. A més, s'han fet 7.000 descàrregues del programa d'activitats de les jornades.

Atès l'èxit que han assolit les jornades en les deu edicions organitzades fins ara, l'Ajuntament ha decidit crear una oficina permanent, que ha d'impulsar i divulgar Tàrraco Viva durant tot l'any. Segons va dir ahir Rosa Rossell, aquesta oficina es podria posar en funcionament en quatre mesos.

Però el consistori tarragoní també vol fer un reconeixement als nombrosos grups de reconstrucció històrica de la ciutat que any rere any prenen part activament en el certamen, presentant espectacles de recreació de diversos aspectes de la societat de Tàrraco de fa més de 2.000 anys. Per això, l'Ajuntament ha iniciat els tràmits per concedir la medalla de serveis distingits a tots aquests grups locals.

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2885571



TARRAGONA - El MNAT ret un homenatge pòstum a Xavier Dupré en la presentació dels darrers números de la sèrie «Fòrum»

 


+ Presentació dels números 11 i 12 de la sèrie  «Fòrum». Foto: M.M.

C. FILELLA. Tarragona

 

No estava pensat com un acte d'homenatge pòstum a Xavier Dupré, però la presentació dels dos darrers números de la publicació Fòrum, sobre temes d'història i arqueologia tarragonines, que ahir va organitzar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, va fer que esdevingués així. De fet, els dos títols que es presentaven tenien com a denominador comú la figura de Dupré, que és l'autor d'una de les obres i coordinador i editor de la segona. Es tracta del títol Ibers i grecs a l'Hospitalet de l'Infant, presentat per Núria Rafel, professora de prehistòria de la Universitat de Lleida, i del volum Colonia iulia urbs triumphalis Tarraco, amb edició a cura del mateix Dupré i textos de Geza Alföldy, Xavier Arquillué, Simon Keay, Eva M. Koppel, Josep Maria Macias, Jaume Massó, Josep Anton Remolà i Francesc Tarrats. L'acte de presentació va ser a càrrec del mateix Geza Alföldy, catedràtic emèrit de la Universitat de Heidelberg, que justament avui rebrà la medalla de la Ciutat de Tarragona de mans de l'Ajuntament.

«L'ànima de les dues publicacions té un nom: el d'una persona que va fer molt per l'arqueologia d'aquesta ciutat, i més que hauria fet, si se l'hagués deixat, per l'arqueologia d'aquest país, va dir el director del MNAT, Francesc Tarraats, amb relació a Dupré,

La publicació Fòrum, editada pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona des de 1986, va néixer com una eina de difusió dels treballs d'investigació sobre temes històrics i arqueològics, íntimament relacionats amb les comarques tarragonines.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2884024


PALAMOS - Tanquen l'accés al castell de la Fosca per seguretat, però no el consoliden 06-06-08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:25

+ El reixat metàl·lic que tanca l'accés al castell de la Fosca de Palamós, ahir al migdia. / Foto: A.V.
Està tot pendent dels jutjats

ALBERT VILAR.
Palamós
L'Ajuntament de Palamós ha decidit tancar l'accés al castell de Sant Esteve de la Fosca per motius de seguretat, en vista del mal estat dels murs. Tot i això, no es pensa fer cap acció de consolidació del monument medieval, origen del municipi de Palamós, fins que els tribunals dictaminin de qui és.


«S'ha decidit posar tanca a tot el perímetre del castell després que s'ha esbotzat dues vegades el tancat de la porta d'accés», va recordar el regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, Josep Buxeda. La mesura de la tanca, amb reixa metàl·lica, que ha col·locat la mateixa brigada municipal, s'ha fet per seguretat, a causa del mal estat d'alguns dels murs de la fortificació.

Tot i aquesta mesura de seguretat, Buxeda ja va deixar clar que, per ara, no es preveu cap actuació de consolidació dels murs del monument, tot i el seu mal estat. El regidor va justificar el fet de no invertir-hi, com va demanar el grup d'Entesa-ICV en el darrer ple per garantir la preservació del patrimoni, tot esperant veure com acaba el contenciós judicial.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2883874

 



Recuperen els tons originals del retaule de Sant Pere de la prioral de Reus - 06.06.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:15

 Foto: JUDIT FERNÁNDEZ

El conjunt escultòric data de 1953 i va culminar la restauració interior del temple que va dirigir Cèsar Martinell

NATÀLIA BORBONÈS.
Reus
El grup escultòric que des de l'any 1953 presideix l'altar major de l'església prioral de Sant Pere de Reus és objecte des de fa dos mesos d'una neteja profunda, que ha posat al descobert el policromat original de les talles. La finalitat de la intervenció és que el 28 de juny, vigília de Sant Pere, festa major de la ciutat, el conjunt destaqui per mèrits propis durant l'ofici de completes, moment en què tots els ulls acostumen a estar més pendents de la base de la talla de sant Pere i no de la mateixa escultura. I és que als peus de la imatge hi ha l'armari que guarda sota clau el bust reliquiari de plata del patró de la ciutat, que té més valor artístic i històric que el conjunt de l'altar que es restaura ara, i que només veu la llum pública els dies 28 i 29 de juny

L'escultor Jordi Amenós i el pintor i decorador Françoise Tomàs són els responsables de la «neteja exhaustiva», com defineix el segon el treball que des del 14 d'abril els té penjats a la bastida que s'ha col·locat a la capella central del temple. La tasca que els ha ocupat ha permès recuperar el policromat original de les talles de fusta, que és ric i suau, sense estridències. Tomàs comenta que els tons marfils i el pa d'or, les tonalitats que predominen al retaule, estaven molt gastats i coberts per la pàtina que hi han deixat els 55 anys que han transcorregut des que va ser creat. El treball dels dos artistes ha estat escrupolós amb les creacions originals, les quals han cobert amb un «vernís impecable que permetrà que aquesta restauració duri molts anys». Van ser els mateixos Amenós i Tomàs els qui van proposar al prior Creu Sáiz la neteja de les escultures, una proposta que va ser acceptada immediatament.

 

 

 


+ Imatges del procés de restauració del retaule, que va començar el 14 d'abril passat. Foto: JUDIT FERNÁNDEZ

El conjunt escultòric està presidit per una talla de fusta policromada que representa sant Pere assegut a la càtedra i envoltat pels quatre doctors de l'Església: Sant Gregori Magne, sant Ambrosi, sant Agustí i sant Jeroni. Sobre les cinc imatges, que fan dos metres d'alçada, hi ha un petit retaule que representa l'Esperit Sant envoltat d'àngels. L'atapeït conjunt va ser creat als tallers barcelonins de Claudi Rius, un escultor que va adquirir un gran prestigi després de la Guerra Civil pels seus treballs d'imatgeria religiosa, en especial per la creació de passos per a les setmanes santes de diverses ciutats catalanes (Tarragona i Tortosa, sense anar gaire lluny) i de l'Estat espanyol.

El conjunt, que va costar 93.000 pessetes de l'època, es va col·locar i beneir amb tota la pompa i circumstància el 29 de juny de 1953 en un acte que va presidir l'arquebisbe i cardenal Arriba y Castro i va ser la culminació de la restauració de l'interior de la prioral, que havia començat l'any 1941 sota la direcció de l'arquitecte Cèsar Martinell. El temple, que feia dècades que patia un estat de degradació a la qual s'havien sumat els desperfectes ocasionats durant la Guerra Civil, en què havia funcionat com a mercat dels pagesos, va refer el seu interior amb les actuacions de Martinell, entre les quals van destacar les reconstruccions de la capella del Santíssim i del presbiteri. Al presbiteri és on hi havia hagut l'impressionant retaule renaixentista del XVI, part del qual (el que es va poder salvar dels estralls de la guerra) es conserva i s'exhibeix al Museu d'Art i Història de Reus i en diversos llocs de la mateixa església. Al presbiteri, l'arquitecte vallenc va retornar a la seva fesomia original gòtica les capelles laterals i hi va bastir un baldaquí de pedra, al darrere del qual hi va emplaçar el conjunt escultòric de Rius. I als peus del conjunt, l'armari que guarda el bust reliquiari del patró de la ciutat, que abans de la guerra es conservava en la fornícula d'una de les columnes laterals del presbiteri. El bust només surt de l'armari els dies 28 i 29 de juny.

 Foto: JUDIT FERNÁNDEZ

La redescoberta del policromat original del retaule dedicat a sant Pere és un altre pas de la recuperació del temple gòtic. Fa quatre anys va acabar el procés de restauració arquitectònica de la prioral reusenca, que havia durat quinze anys i que va fer ressaltar la bellesa de la nau gòtica, de les voltes de creueria i dels vitralls.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2884010


Especialistes europeus en excavacions a l'alta muntanya es reuneixen a Tarragona

 

 

 

Les excavacions a la muntanya posen de manifest la seva riquesa patrimonial. Foto: ICAC

 

L'ICAC organitza unes jornades per reivindicar el valor «històric i patrimonial» de les muntanyes

CARINA FILELLA.
Tarragona
Les recerques arqueològiques a les muntanyes europees han posat de manifest que aquests espais «modelats des d'antic per l'home» són «paisatges culturals d'un gran valor històric i patrimonial». Així ho indiquen els responsables de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica), que ha organitzat unes jornades de treball que, des d'avui i fins divendres, reuniran a Tarragona els principals especialistes en arqueologia de muntanya. Les jornades han de servir també per crear una xarxa de recerca formada per especialistes de diferents països, segons va explicar Josep Maria Palet, un dels organitzadors.

Un equip d'arqueòlegs de l'ICAC treballen des de l'any 2004 a l'alta muntanya pirinenca, on han documentat les primeres troballes que confirmen que els romans també van fundar assentaments en indrets situats a cotes superiors als 2.000 metres. Aquests treballs d'investigació, dirigits per Josep Maria Palet, es duen a terme a la vall del Madriu (Andorra), declarada patrimoni mundial de la Unesco, i a la vall de la Vansa-serra del Cadí (Alt Urgell).

Aquests són només dos exemples de les recerques que s'han dut a terme en els últims anys i que posen de manifest que «la muntanya europea constitueix un espai modelat des d'antic per l'home, fet que configura aquests medis com a paisatges culturals d'un gran valor històric i patrimonial».

Tot i que fins fa pocs anys «l'arqueologia de muntanya havia estat oblidada», en aquests moments es reivindica la muntanya com «un espai humanitzat, on l'activitat ha estat molt important», segons van dir ahir Isabel Rodà, directora de l'ICAC, i l'investigador Josep Maria Palet.

Per això l'ICAC ha organitzat unes jornades de treball que, entre avui i divendres, reuniran a Tarragona els principals especialistes europeus en arqueologia de muntanya. El congrés, batejat amb el títol Per a una arqueologia dels paisatges culturals de muntanya, començarà avui al matí amb una ponència inicial del professor Philippe Leveau, catedràtic emèrit d'arqueologia de la Universitat de Provença i considerat una de les principals referències internacionals en arqueologia del paisatge. La presentació de comunicacions continuarà, fins divendres, amb la intervenció de 17 especialistes i directors de grups de recerca d'arreu d'Europa. En total, segons va dir ahir Josep Maria Palet, hi seran presents 15 universitats i centres de recerca d'Europa.

La primera jornada es dedicarà a la presentació de recerques arqueològiques i territorials, on s'explicaran els projectes impulsats als Apenins, al Massís Central francès, als Alps, la regió de Ròdope al nord de Grècia, els Pirineus (catalans i francesos) i en àrees del nord-oest d'Espanya. La jornada de demà se centrarà en arqueologia ambiental i paisatges culturals, que se centrarà «en l'estudi de les transformacions del paisatge a causa de l'impacte humà». I, finalment, el tercer dia es presentaran les conclusions i es començaran a perfilar els passos a seguir per crear una xarxa i un grup internacional de recerca per tal de promoure iniciatives conjuntes. Josep Maria Palet va destacar que també es crearà un programa de recerca europeu, amb finançament de la Unió Europea.

Els responsables de l'ICAC van destacar ahir la importància d'aquest tipus de recerques, que han posat de manifest la gran riquesa de restes arqueològiques que es troben a l'alta muntanya, associades a les activitats humanes que, al llarg de la història, tenen lloc en aquests espais: pastoralisme, agricultura, mineria, comerç... Les estructures fetes per l'home a la muntanya són molt variades: tancats, cabanes, mines, forns metal·lúrgics, carboneres o refugis, entre d'altres. «El món romà va ocupar i explotar tot allò que va necessitar sense restriccions del territori». Amb tot, segons va afegir Palet, les excavacions no només se centren en la petjada romana, sinó que l'àmbit d'estudi abasta des del neolític fins al segle XIX.


A MÉS DE 1.800 METRES

Els projectes actualment en curs es duen a terme a l'alta muntanya, «des d'una cota 1.800 fins a la cota 2.800», tot i que no s'exclouen muntanyes més baixes, segons l'investigador de l'ICAC. A la serra del Cadí, per exemple, s'ha localitzat un jaciment metal·lúrgic a 2.050 metres d'altura; i a Andorra s'han localitzat estructures d'època romana a una altura de 2.350 metres.
 
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2882465


El sefardita Abraham Haim inaugura el cicle «Enyorada Tarragona» -05-06-08


Abraham Haim, ahir, al pretori romà de Tarragona. Foto: J.F.

C. FILELLA. Tarragona

+
L'Ajuntament de Tarragona, que fa pocs dies va signar un conveni amb l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel (ARCCI) per recuperar el passat jueu de la ciutat, va obrir ahir el cicle Enyorada Tarragona, nom amb el qual s'ha batejat aquest cicle d'activitats que ha de divulgar el món jueu de la ciutat. «Volem que la memòria històrica de la ciutat no quedi només en la romanitat, que sovint no ha deixat que afloressin altres parts de la nostra història», va dir ahir la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, al pretori romà. Precisament en aquest espai es va inaugurar el cicle Enyorada Tarragona amb una conferència d'Abraham Haim, president de la Comissió Cultural del Consell de la Comunitat Sefardita de Jerusalem. Haim va parlar sobre El món sefardita, passat i present. Haim és sefardita, nascut a Jerusalem el 1941. És llicenciat en història de l'Orient Mitjà i en llengua i literatura àrab per la Universitat Hebrea de Jerusalem, i també és doctor en història per la Universitat de Tel-Aviv. Durant cinc anys va ser director general del patrimoni sefardita del Ministeri d'Educació i Cultura d'Israel.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2882461


El govern inclou Peratallada i els Clots de Sant Julià en el conjunt d'Ullastret

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:33

 

 

 
 
Un dels clots de Sant Julià, antiga pedrera dels ibers situada a la confluència de Peratallada, Canapost i Vulpellac. / Foto: J.T.
 
L'Ajuntament assegura que hi ha un «divorci» amb la Generalitat i que es regiran per l'acord de ple

LAURA PORTAL.
Ullastret
El govern de la Generalitat va aprovar ahir en el Consell Executiu que s'ampliés l'entorn de protecció del conjunt del bé cultural d'interès nacional d'Ullastret. Això significa que s'hi inclouran els polèmics Clots de Sant Julià i el terme de Peratallada, segons va explicar ahir el delegat dels serveis territorials de Cultura a Girona, Miquel Sitjar. L'alcalde de Forallac, Josep Sala, va assenyalar que per part del govern hi continuava havent una falta de diàleg que havia comportat un «divorci» entre les administracions i que es regirien per l'acord de ple pel qual no es donen per assabentats i retornarien tots els documents relacionats.


Després de mesos de picabaralles administratives i de govern, ahir la Generalitat va aprovar l'ampliació de l'entorn de protecció d'Ullastret. Aquest entorn es refereix als municipis d'Ullastret, Serra de Daró, Forallac i Fontanilles. Segons Sitjar, l'acord serveix per «afinar la recerca arqueològica i tenir una especial cura cap a les possibles restes que puguin anar apareixent a la zona». El delegat va manifestar, però, que aquesta protecció no significa en cap cas que s'hagin de paralitzar les activitats en aquest entorn, sinó que seran possibles però s'hauran de tenir en compte els estudis previs i els informes preceptius de la comissió de Patrimoni del servei d'Arqueologia, que en cap cas vol dir una limitació important pel que fa a activitats: «Es tracta d'intentar compatibilitzar la vida al segle XXI amb el respecte al patrimoni arqueològic. És a dir, trobar l'equilibri adequat.»

La resposta de l'Ajuntament de Forallac, el més polèmic en aquest afer i al qual pertanyen els termes afectats de Peratallada i el paratge dels Clots de Sant Julià, va ser per part de l'alcalde Josep Sala. Sala va assenyalar que l'Ajuntament s'inhibeix respecte al que faci la Generalitat en aquest sentit. Segons hi va afegir, des de l'Ajuntament es regiran per «l'acord ferm del ple», ja que amb ells «no s'ha parlat mai», i així no es donen per assabentats i retornaran els expedients i tots els documents relacionats. Sala va denunciar «l'estil» amb què han realitzat les accions els serveis territorials de Cultura. «En el cas de Vulpellac, un altre afer que també ens afectava, no hi ha hagut cap problema i hi ha hagut converses que han permès arribar a acords fàcilment, però no ha estat el mateix en el cas de Peratallada i els clots», afirmava Sala. Així mateix va recordar que potser «algun dia els semblarà (al govern) que el patrimoni també pertany a la gent del municipi».


NO FARAN DE POLICIA


Sala va negar que l'Ajuntament dubtés de la vàlua del patrimoni, i va afirmar que la seva queixa era per la falta de diàleg: «Nosaltres no farem de policia del govern en una qüestió en què se'ns ha ignorat totalment. Tampoc això vol dir que es malmeti res ni que no es protegeixi, però ens regirem per l'acord de ple.»Sala va assenyalar que existia un «divorci» amb la Generalitat i que enraonant s'haurien entès.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2882321


El Museu d'Història de Barcelona tindrà tres seus articulades

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:24




El nou director vol impulsar el centre per convertir-lo en un mirall de la ciutat

V. GAILLARD.
Barcelona
El nou director del Museu d'Història de Barcelona, Joan Roca, va presentar ahir el seu pla estratègic per impulsar i donar a conèixer el centre museístic, que s'ha batejat amb l'acrònim Muhba, «perquè es pugui pronunciar». El centre passarà a tenir tres seus: la de plaça del Rei (actual), la del mercat del Born, destinada a mostrar la ciutat moderna, i Oliva Artés, una antiga fàbrica del 22@ que versarà sobre la metròpoli del segle XXI. La producció de coneixement s'organitzarà en tres centres.

 



Les tres seus articulades del Muhba permetran als visitants recórrer tota la història de la ciutat, des dels seus orígens romans fins a la urbs del segle XXI, i presentaran una programació conjunta i complementària. La seu de plaça del Rei, ja «consolidada», mostra el període de «Barcino i l'esplendor urbà de la baixa edat mitjana»; el mercat del Born s'ocuparà del període que va «de la ciutat moderna abans del 1714 a l'auge del XVIII i la capital de Cerdà i les exposicions», i finalment, la nova seu d'Oliva Artés, al 22@, oferirà una panoràmica «dels suburbis fabrils agregats el 1897 a la metròpoli global del XXI». En la seu del Born s'hi està treballant actualment i se'n preveu l'obertura cap a finals del 2009. «Finalment es faran quatre plataformes museístiques, en lloc de les tres previstes inicialment, i ja han començat les obres de rehabilitació de la teulada», explicava ahir Jordi Martí, delegat de Cultura de l'Ajuntament. La seu més endarrerida és la d'Oliva Artés al Poblenou: «Encara no hem fet ni el projecte bàsic de rehabilitació però calculem que podria estar enllestida aquest mandat.»

A la tardor es posaran en marxa tres centres de producció de coneixement lligats al Muhba: el de conservació i restauració, situat a la Zona Franca; el de recerca i debats del museu, que permetrà, segons informa Roca, «tenir grups estables que podran treballar en diversos terrenys» i estarà situat a l'Espai Llibreteria, que constarà d'una biblioteca especialitzada en fons arqueològics i en història de les ciutats i una nova llibreria, La Central, que s'inaugura el 12 de juny; i el centre de documentació històrica i servei d'arqueologia del Muhba s'instal·larà en un edifici annex al Born.

 

 

La inversió per a la rehabilitació dels espais dels Muhba (que inclou, per exemple, la fàbrica Fabra i Coats, que serà la seu del centre d'interpretació del treball, el centre d'inter pretació del call i el refugi 307) és de 10 milions d'euros pel període 2008/11, i la del Born és de 45 milions. El pressupost de funcionament del museu serà de 7,25 milions d'euros.

En la seva voluntat de ser «un mirall de la ciutat» d'abast europeu, el Muhba posarà en marxa la City History Museum Network of Europe per impulsar els contactes amb altres ciutats d'arreu del món. També es proposarà al públic un sistema de visites i itineraris i es renovaran els programes d'educació per a grups d'infantil i primària, amb un nou programa, Apropia't la ciutat, i un casal d'estiu per a infants de Ciutat Vella.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2882456


L'Arqueològic de Tarragona presenta dos volums de la publicació «Forum»



EL PUNT. Tarragona.
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presentarà demà, a dos quarts de vuit del vespre, els dos últims volums de la publicació Forum, sobre temes d'història i arqueologia tarragonines. L'acte es farà en memòria de Xavier Dupré, autor i editor, respectivament, dels dos llibres. Es tracta del títol Ibers i grecs a l'Hospitalet de l'Infant, que serà presentat per Núria Rafel, professora de prehistòria de la Universitat de Lleida; i del volum Colonia iulia urbs triumphalis Tarraco, amb edició a cura del mateix Dupré i textos de Geza Alföldy, Xavier Arquillué, Simon Keay, Eva M. Koppel, Josep Maria Macias, Jaume Massó, Josep Anton Remolà i Francesc Tarrats. L'acte de presentació anirà a càrrec del mateix Geza Alföldy, catedràtic emèrit de la Universitat de Heidelberg.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2880993 


ROSES - El patrimoni de Roses se senyalitza amb un sistema pioner de codis QR - 04.06.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 12:00

 

 

 L'alcaldessa, Magda Casamitjana, provant el nou sistema.



EL PUNT. Roses

Totes les persones que tinguin un telèfon mòbil amb càmera podran accedir directament a la informació emmagatzemada en els codis QR que l'Ajuntament de Roses vol implantar en tot el patrimoni de la localitat empordanesa, començant per la Ciutadella, on ja s'ha posat en marxa aquest projecte de manera experimental en tres punts: la vila medieval, la muralla sobre els fossats i l'església de Santa Maria. Aquest nou projecte de senyalització del patrimoni en cinc idiomes, pioner a l'Estat, utilitza una tecnologia japonesa que permet l'emmagatzematge de dades que l'usuari pot descodificar apuntant la càmera del seu mòbil al codi. Les empreses de telefonia ja estan implantant lectors de codis QR als seus nous terminals, però els usuaris també es poden descarregar gratuïtament el programa. Més endavant, aquest projecte es complementarà amb la Rosespèdia, una plataforma similar a la Viquipèdia, centrada en Roses i el seu entorn.
 
 
 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2880873


TARRACO - La campanya «L'Escola adopta un monument» rep una menció d'honor europea



EL PUNT. Tarragona.
La campanya L'Escola adopta un monument ha rebut una menció d'honor d'Europa Nostra, una associació de caràcter no lucratiu, declarada d'utilitat pública. Té com a finalitats defensar i divulgar el patrimoni cultural espanyol i el seu entorn, en l'àmbit de la societat civil. La tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, va manifestar ahir sentir-se «molt satisfeta d'aquesta menció i, més, per un projecte que impulsa el coneixement dels monuments de la ciutat entre els escolars, fomentant-ne l'estudi i la seva creativitat».
 
L'Ajuntament ofereix suport tècnic i econòmic a la proposta, ja que aporta 1.200 euros per a cada escola participant. «A partir de l'estudi que cada centre fa d'un determinat monument, es desenvoluparà un treball multidisciplinari (de ciències naturals, història...) i s'organitzaran excursions, es faran retallables... És a dir, una sèrie d'iniciatives per fomentar el coneixement del nostre patrimoni», va afegir Rossell.
 
Europa Nostra s'encarrega de la gestió dels projectes espanyols en els premis anuals d'Europa Nostra Unió Europea per la conservació del patrimoni cultural i natural. La presidenta d'honor d'Europa Nostra és la reina Sofía. Així doncs, l'acte d'entrega de la menció a Tarragona, que se celebrarà a Madrid, estarà presidit per la reina.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2877895
«Anterior   1 2 3 ... 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 ... 60 61 62  Següent»

Powered by LifeType