L'Ajuntament de Tarragona, la Diputació i l'Arquebisbat van signar el 13 d'abril de l'any passat un conveni per restaurar el moble de l'orgue de la catedral de Tarragona i per construir un nou instrument. Aquell conveni pren forma ara amb l'inici dels treballs de desmuntatge de l'antic orgue. Una gegantina bastida, d'uns 25 metres d'alçada, ocupa bona part de la nau central de la catedral per facilitar els treballs de retirada dels tubs de l'orgue actual i procedir al desmuntatge de les dues portes monumentals (de 7 metres d'alçària per 5 d'ample), com a pas previ a la restauració del moble. Un equip d'especialistes està duent a terme aquests treballs delicats, previs a la rehabilitació del moble de 23 metres d'alçària i a la seva adequació per instal·lar-hi la nova maquinària, que recuperarà característiques primitives, com el canvi de lloc de l'organista, que tornarà a tocar des de la «cadireta», és a dir, al mateix cos de l'instrument.

Amb tot, segons fonts de l'Arquebisbat de Tarragona, abans del 23 de setembre, diada de Santa Tecla, els treballs d'aquesta fase hauran d'estar enllestits i la bastida, retirada.

El disseny del moble és de l'arquitecte Jaume Amigó i el treball de fusteria va ser realitzat per Pere Ostris i Jeroni Xanxo entre l'any 1562 i el 1566. Al moble hi van incorporar tot el sistema estructural propi del Renaixement, entaulaments i ordres clàssics, i tot el repertori ornamental a la romana, grotescos, àngels, garlandes i bustos, entre altres elements. A l'espectacularitat d'aquest treball, cal sumar-hi les sargues que constitueixen les portes que tanquen el moble, que van pintar per totes dues cares Pere Serafí i Pier Paolo de Montalbergo amb la representació de l'anunciació, a l'exterior, i l'adoració dels pastors i la resurrecció de Crist, a la part interior.

SO BARROC

L'antic molí fariner de l'assut data del 1575 i està catalogat des del 2002, juntament amb la resta de construccions de l'assut, com a bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric. Tot i això, el seu estat de conservació és deplorable, segons un informe de l'arquitecte municipal de Xerta del 28 de febrer, que descriu la situació d'abandonament de l'edifici. «La coberta està enfonsada en diverses zones, els forjats també presenten enfonsaments en diversos llocs», apunta l'informe del pèrit municipal que detalla també el mal estat de les façanes i dels tancaments interiors. En aquest sentit, l'arquitecte recomana que «cal actuar al més aviat possible per impedir que la degradació siga encara major i evitar fins i tot el col·lapse de l'edifici». Ara bé, l'arranjament i la recuperació de la construcció –«un dels escassos edificis industrials de l'època del Renaixement de Catalunya», com es va encarregar de recordar ahir Robert Pascual, un dels veïns que ha impulsat la plataforma– topa amb el fet que és de titularitat privada i que a més hi ha molts dubtes de qui n'ostenta realment la titularitat. Així, segons el registre de la propietat, el titular de la propietat és la Reial Companyia de Canalitzacions i Regs de l'Ebre, però la Comunitat de Regants de l'Esquerre de l'Ebre i la mateixa Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) s'han posat en contacte amb l'Ajuntament per informar que en són els propietaris. L'empresa que gestiona la central hidroelèctrica de l'assut, situada al costat del molí, també ha perdut diversos litigis amb la Reial Companyia sobre la titularitat del molí.

MANIFESTACIÓ

«La situació és complexa, però creiem que ara és el moment de salvar el molí abans que acabe caient», va manifestar l'alcalde de Xerta, Moisés Fabra (PSC). Fabra va destacar que tots els grups polítics en representació a l'Ajuntament –PSC i ERC al govern i CiU a l'oposició– i la societat civil estan per la tasca i va assenyalar que l'objectiu de la manifestació que ha convocat la recentment constituïda Plataforma en Defensa del Molí de l'Assut per al 21 de setembre és aconseguir implicar la resta d'administracions competents, sobretot el Departament de Cultura. «Si l'edifici està catalogat, Cultura té el deure d'evitar que s'enfonse», va afegir Fabra.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2985581 

Els arqueòlegs van començar a netejar el terreny ahir i a extreure les capes superficials més modernes. Es tracta de deixar-ho tot a punt perquè la setmana que ve puguin començar de ple una nova excavació en aquest jaciment de la Boella, de gran importància paleontològica. Els treballs es duen a terme a uns dos-cents metres de l'indret on en la campanya anterior van descobrir tres grans defenses de mamut extingit de més de 800.000 anys d'antiguitat, a més de peces de la indústria lítica que evidencien la presència humana.

En aquest espai, Ramon Capdevila, responsable de la primera excavació efectuada al barranc de la Boella l'any 1970, ja hi va recuperar diversos fòssils, actualment dipositats al Museu Salvador Vilaseca de Reus. L'equip d'arqueòlegs que hi treballa ara excavarà en uns nivells inferiors, on Capdevila va documentar que hi havia restes paleontològiques. «Esperem trobar-hi fòssils de més de 800.000 anys d'antiguitat», apunta el director de la campanya, Josep Vallverdú, que no descarta localitzar-hi més restes de mamut, però també molts altres fòssils d'aquest període que equiparen cronològicament el jaciment de la Boella amb els d'Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada). «Anem darrere de la pista que va documentar Ramon Capdevila i esperem trobar nivells de més antiguitat», va dir Vallverdú.

EQUIP A TRES BANDES

Després de les espectaculars troballes de l'any passat de mamuts extingits (concretament del Mammuthus meridionalis), la campanya actual servirà per continuar aprofundint en el coneixement d'aquest jaciment i incrementar el registre arqueològic que avali la presència humana a l'entorn de fa un milió d'anys en aquest indret.

Les defenses de mamut es guarden a la Canonja, on des de fa mesos estan en procés de restauració. Posteriorment, juntament amb les noves restes que es descobreixin al jaciment, s'organitzarà una exposició que serveixi per divulgar-ne el coneixement, segons va avançar ahir Josep Vallverdú.

Les defenses de mamut, els microvertebrats i les indústries lítiques (eines de pedra) que s'hi han trobat han confirmat que el de la Boella seria un dels pocs jaciments del plistocè mitjà o inferior que s'han trobat a Europa. I, a més, el jaciment hauria actuat com un escorxador, perquè era on els homínids aprofitaven els grans herbívors per alimentar-se'n.

En els pròxims anys, els arqueòlegs hauran de dur a terme un treball en les altres capes del jaciment i en l'estudi de les seqüències de les indústries. «Hi excavarem en els pròxims quatre o cinc anys», assegura Vallverdú. A més, l'IPHES ha plantejat la creació al barranc de la Boella d'un parc sobre prehistòria i paleoecologia que serveixi de centre de divulgació d'aquesta disciplina.

Les obres de restauració del campanar i la façana de Sant Feliu van fer possible la detecció d'alguns defectes constructius que afecten molt especialment la nau gòtica central. Segons va anunciar divendres el titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal, després de comprovar l'existència d'aquests defectes, per mitjà de l'Incasòl es va redactar un projecte que el juliol va ser aprovat tècnicament, es va fer la licitació i es va adjudicar el mateix mes. Gairebé un mes després començaven les obres, que duraran sis mesos, fins al 28 de febrer del 2009, tot i que existeix el compromís que una setmana abans de Sant Narcís ja s'hauran enretirat les bastides.

Neteja, eliminació de desplacació de la pedra, restauracions puntuals, eliminació d'eflorescències i sals són només algunes de les actuacions que es faran, i que són qualificades per l'equip redactor del projecte –Fuses-Viader i Jordi Paulí– de «necessàries i urgents», pel trobament «en els darrers temps, fins i tot recentment» de restes de material caigut dels arcs apuntats. Les obres a fer són:

NETEJA DE LES PARETS.

Serà superficial: eliminació de dipòsits de pols, crostes i material que no estigui assegurat projectant aigua a pressió i pols de silicat d'alumini a baixa pressió. Els elements escultòrics es faran a mà amb raspalls i dissolvents.

EFLORESCÈNCIES I SALS.

S'eliminaran les que existeixen –sals solubles i insolubles– a la volta, paraments i pilars. Impermeabilització de la unió entre el carcanyol de la volta i el mur perimetral per evitar l'entrada d'aigua.

REPICATGE DE MORTERS.

Es durà a terme a les juntes dels carreus dels paraments, les voltes i les zones en pedra tallada en mal estat, amb un rejuntament posterior amb morter de calç acolorit per a la seva integració a la pedra.

ESQUERDES.

N'hi ha en paraments, voltes i pedres dels arcs apuntats. El segellament es farà amb grapes amb armadures d'acer inoxidable, i s'ompliran les perforacions amb injeccions de morter.

ESTABILITZACIÓ DE LA VOLTA.

Per fer-ho cal fer la unió correcta de la volta amb el mur perimetral de la nau, i eliminar forats existents que permeten l'entrada de llum i aigua. Els carcanyols de la volta, mancats de material, s'ompliran de morter per travar-ho tot correctament amb els murs. També s'impermeabilitzarà la zona per impedir l'entrada d'aigua a través dels badius de les golfes.

SUBSTITUCIÓ DE PEDRES.

Alguns carreus de pedra estan deteriorats i, per tant, cal substituir-los, així com elements tallats de les impostes, les nervadures dels arcs apuntats i dels finestrals. La substitució es farà amb peces iguals de pedra de Girona.

ELIMINAR DESPLACACIONS.

En alguns punts la pedra perd consistència i comença a afectar-la un procés d'exfoliació. Cal eliminar el material malmès i igualar la superfície amb una buixarda –una mena de maceta–, fer l'acabat final amb una veladura –tècnica pictòrica– i aplicar-hi pigments naturals per aconseguir la integració de la superfície tractada amb l' entorn.

RESTAURACIONS PUNTUALS.

Restauració de les columnes, capitells i arcs del trifori, emmascarats per una pel·lícula de calç. Després de la neteja manual es faran integracions i cosits de fissures.

FINANÇAMENT CONJUNT

Les obres es van presentar ahir en un acte en què hi havia Nadal, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, el ponent de Cultura de la Diputació, Roger Zamorano, el provicari general del Bisbat, Joan Naspleda, i el rector de Sant Feliu, Pere Domènech, a més de Josep Paulí, arquitecte i un dels responsables del projecte. Nadal va explicar que la Diputació i l'Ajuntament finançaven la restauració amb 60.000 euros, i que la resta la posava el DPTOP, per mitjà de l'Incasòl.

Neteja, eliminació de desplacació de la pedra, restauracions puntuals, eliminació d'eflorescències i sals són només algunes de les actuacions que es faran, i que són qualificades per l'equip redactor del projecte –Fuses-Viader i Jordi Paulí– de «necessàries i urgents», pel trobament «en els darrers temps, fins i tot recentment» de restes de material caigut dels arcs apuntats. Les obres a fer són:

NETEJA DE LES PARETS.

Serà superficial: eliminació de dipòsits de pols, crostes i material que no estigui assegurat projectant aigua a pressió i pols de silicat d'alumini a baixa pressió. Els elements escultòrics es faran a mà amb raspalls i dissolvents.

EFLORESCÈNCIES I SALS.

S'eliminaran les que existeixen –sals solubles i insolubles– a la volta, paraments i pilars. Impermeabilització de la unió entre el carcanyol de la volta i el mur perimetral per evitar l'entrada d'aigua.

REPICATGE DE MORTERS.

Es durà a terme a les juntes dels carreus dels paraments, les voltes i les zones en pedra tallada en mal estat, amb un rejuntament posterior amb morter de calç acolorit per a la seva integració a la pedra.

ESQUERDES.

N'hi ha en paraments, voltes i pedres dels arcs apuntats. El segellament es farà amb grapes amb armadures d'acer inoxidable, i s'ompliran les perforacions amb injeccions de morter.

ESTABILITZACIÓ DE LA VOLTA.

Per fer-ho cal fer la unió correcta de la volta amb el mur perimetral de la nau, i eliminar forats existents que permeten l'entrada de llum i aigua. Els carcanyols de la volta, mancats de material, s'ompliran de morter per travar-ho tot correctament amb els murs. També s'impermeabilitzarà la zona per impedir l'entrada d'aigua a través dels badius de les golfes.

SUBSTITUCIÓ DE PEDRES.

Alguns carreus de pedra estan deteriorats i, per tant, cal substituir-los, així com elements tallats de les impostes, les nervadures dels arcs apuntats i dels finestrals. La substitució es farà amb peces iguals de pedra de Girona.

ELIMINAR DESPLACACIONS.

En alguns punts la pedra perd consistència i comença a afectar-la un procés d'exfoliació. Cal eliminar el material malmès i igualar la superfície amb una buixarda –una mena de maceta–, fer l'acabat final amb una veladura –tècnica pictòrica– i aplicar-hi pigments naturals per aconseguir la integració de la superfície tractada amb l' entorn.

RESTAURACIONS PUNTUALS.

Restauració de les columnes, capitells i arcs del trifori, emmascarats per una pel·lícula de calç. Després de la neteja manual es faran integracions i cosits de fissures.

FINANÇAMENT CONJUNT

Les obres es van presentar ahir en un acte en què hi havia Nadal, l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, el ponent de Cultura de la Diputació, Roger Zamorano, el provicari general del Bisbat, Joan Naspleda, i el rector de Sant Feliu, Pere Domènech, a més de Josep Paulí, arquitecte i un dels responsables del projecte. Nadal va explicar que la Diputació i l'Ajuntament finançaven la restauració amb 60.000 euros, i que la resta la posava el DPTOP, per mitjà de l'Incasòl.

«És una feina que encaro amb molta il·lusió i amb moltes ganes de col·laborar en la potenciació del patrimoni de Tarragona.» Així ho va dir ahir Lluís Balart, poc després que la regidora de Patrimoni anunciés el seu nom com el del nou director del Museu d'Història de Tarragona (MHT). L'exregidor d'ICV, que va ser candidat a l'alcaldia de Tarragona pels ecosocialistes en les passades eleccions municipals, substituirà en el càrrec Lluís Piñol, que hi ha renunciat per motius de salut.

El nou director s'estrenarà en el càrrec el dia 1 de setembre, després que a començaments d'any es presentés a unes oposicions per ocupar una plaça de llicenciat en història convocada per la regidoria de Patrimoni. Balart va quedar en el número dos sense plaça i va entrar a formar part d'una borsa de treball de l'Ajuntament. «Accedeixo en el càrrec a través d'un procés ordinari de selecció de personal i també he rebut la confiança de la consellera [Rosa Rossell]», va dir Balart a aquest rotatiu.

COM A TÈCNIC

Un equip d'arqueòlegs de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha descobert pells d'ús profilàctic de fa 60.000 anys en un fogar de l'Abric Romaní de Capellades, una descoberta que «avala l'extrema complexitat cultural dels neandertals», segons el director de l'excavació, Eudald Carbonell. La troballa és excepcional, ja que fins ara no se n'havia localitzat cap d'igual en cap altre jaciment del món. Segons Carbonell, es tracta de «pells cremades que s'utilitzarien a la base dels fogars, s'emprarien segurament una mica humides, i quan s'apagava el foc, allí quedaven concentrades totes les cendres que es buidarien en un altre indret. O sigui, que tenien un ús higiènic, profilàctic». El carbonat càlcic, que caracteritza l'Abric Romaní, n'ha afavorit la conservació.

Durant l'excavació també s'ha trobat per primera vegada una pedra taller al damunt de la qual es realitzarien activitats domèstiques. Per Carbonell, aquestes troballes demostren que la tecnologia dels neandertals «era diferent a la nostra, però estava igualment molt desenvolupada».