Les obres d'urbanització de la plaça de l'Absis de la Catedral, en què l'Ajuntament té previst habilitar un auditori a l'aire lliure, han deixat al descobert una troballa arqueològica sense precedents. Així, a sota de la rampa d'accés del carrer Costa de Capellans ha aparegut un tram d'uns 20 metres de la muralla andalusina del segle VIII, que separava l'antiga medina dels ravals de la ciutat musulmana. L'alcalde Ferran Bel va anunciar ahir que col·laboraran amb Patrimoni si cal redefinir el projecte.

Damià Griñó, de l'empresa d'arqueologia Atics, que ha fet les excavacions, va detallar que la tècnica constructiva és típica de l'etapa andalusina, amb un morter de calç i també algunes pedres que presenten tonalitats groguenques. L'arqueòleg va precisar que també han aparegut ceràmiques andalusines, així com alguns estrats inferiors de l'època romana, cosa que confirmaria que la muralla andalusina va fer-se tot aprofitant una estructura defensiva anterior. De fet, es tracta d'un fragment d'una amplada d'1,7 metres, amb una llargada d'uns 20 metres i una alçada màxima de 2,3 metres, bastida sobre les restes del perímetre de l'antic murat romà. La muralla encabia la medina i separava aquest sector noble, on hi havia el centre polític i religiós i la mesquita major de Tortosa, dels ravals de la ciutat musulmana. De fet, els experts han datat la muralla entre els segles VIII i X.

El responsable dels serveis territorials de Patrimoni, Joan Martínez, va confirmar la importància de la troballa, que també contribueix a la «recuperació de l'arqueologia urbana de Tortosa». Per la seua banda, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va manifestar la voluntat de l'Ajuntament de col·laborar amb la comissió de Patrimoni per trobar una solució. Bel va avançar que la troballa no atura les obres, ja que la instal·lació de serveis com l'enllumenat i el clavegueram no afectarà el tram de la muralla. Amb tot, va afegir-hi que caldrà modificar el projecte de la plaça de l'Absis, un cop s'haja decidit si cal deixar la muralla al descobert o si només es fa una datació i es tornen a soterrar les restes.

Tot i que als anys quaranta i cinquanta ja es van dur a terme alguns treballs de restauració del monument, serà el primer cop que es faci una «restauració integral» del pont del Diable, segons la regidora de Patrimoni del consistori tarragoní, Rosa Rossell. La junta de govern va adjudicar ahir provisionalment la realització de les obres a l'empresa Estudios Métodos de la Restauración SL, per un import d'1.292.803 euros, que seran aportats pel Ministeri de Foment en tres anualitats, a través de l'1% cultural. Com que el cost global dels treballs està valorat en dos milions d'euros, la resta, uns 500.000 euros, seran a càrrec del consistori.

La regidora Rosa Rossell preveu que al gener ja s'hagi instal·lat la gran bastida que ha de permetre la realització dels treballs a l'aqüeducte. El projecte començarà per la restauració de l'aqüeducte romà, consolidant les estructures afeblides pel pas del temps i eliminant els líquens que han arrelat a la pedra i que afectin la conservació del monument. Amb tot, l'adjudicació de les obres s'ha fet amb una condició: «No alterar els dipòsits sobre les superfícies externes o internes del monument pel que fa als líquens o altres incrustacions susceptibles de ser datades, no s'eliminaran ni es tractaran amb cap tipus de producte excepte que la seva persistència posi en perill la conservació del monument.» En aquest sentit, el consistori ha encarregat a l'arqueòleg, antropòleg i paleontòleg Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleocoleogia Humana i Evolució Social), l'estudi dels materials constructius del monument, i també dels líquens que actualment afecten el pont. «Investigarà, per exemple, la calç que junta les pedres, els líquens i les mateixes pedres», segons Rossell.

En fases posteriors es museïtzarà l'espai i es recuperarà l'entorn natural.

Les obres de restauració del pont del Diable, «el projecte patrimonial més important d'aquesta legislatura», segons Rossell, s'inclouen a la llista d'actuacions integrants del programa de ponts que desenvolupa el Ministeri de Foment.

JARDÍ ROMÀ

L'equip d'investigadors que van analitzar la mòmia atribuïda al príncep de Viana enterrada a Poblet volen ara que el patronat del monestir, presidit per José Montilla, els autoritzi a estudiar les restes allà dipositades del rei Jaume I.

La historiadora Mariona Ibars diu que es tractaria d'aprofitar la commemoració del vuitè centenari del naixement del monarca per obrir el sepulcre i estudiar les seves restes, contribuint així «a retornar-li la dignitat perduda, ja que la seva tomba va ser profanada el 1837 i actualment en el taüt hi ha dos cranis». Ibars, que durant els últims deu anys va encapçalar la tasca històrica, antropològica i genètica del príncep de Viana que va determinar que les restes dipositades a Poblet no eren les seves, vol ara, «només per raons humanes», contribuir a reparar un «greuge».

El 1837, en plena guerra carlista, la tomba del rei, que havia mort a Alzira el 1276 als 68 anys, va ser profanada i les seves restes van quedar tirades al terra del presbiteri de l'església. Un mossèn de l'Espluga de Francolí, Antoni Serret, va recollir els cossos dels reis Jaume I, Pere el Cerimoniós i Joan I i els va traslladar fins a la rectoria de la seva església, on van quedar tapiats durant quatre anys. El 1843, el governador civil de Tarragona, Ciril Franquet, va autoritzar el trasllat de totes les restes a Tarragona perquè fossin dipositades a la catedral per a la seva custòdia. Un segle més tard, el rei Alfons XIII va visitar les restes salvades de la profanació i davant el fet que dos dels cranis presentaven una ferida gairebé en el mateix lloc –Jaume I va ser ferit per una sageta de ballesta dels enemics que se li va clavar entre l'ull i el temperament esquerre– van optar per posar-los junts en el taüt.

El castell de Miravet està tancat al públic des de fa tres setmanes a causa d'un esllavissament espectacular. En concret, tres carreus de la torre del Tresor, construïda pels carlins, es van despendre i van caure al mig del camí. «Aquesta torre és la que hi ha just a l'entrada del castell i per precaució s'ha hagut de tancar al públic», va explicar el regidor de Cultura del municipi, Josep Maria Sáez, que va apuntar que dissabte passat es va despendre encara una quarta pedra, amb tot el risc que això suposa, ja que estem parlant d'uns blocs de pedra que pesen més de cent quilos. Les fortes pluges, afegides al fet que els carreus estiguen «descarnats» i al creixement incontrolat d'una tàpera a la torre explicarien l'esllavissament, segons els tècnics.

Sáez va informar que davant d'aquesta situació, i amb l'objectiu que el castell –un dels actius turístics més importants de les Terres de l'Ebre– puga reobrir el més aviat possible, el Departament de Cultura ha previst una intervenció d'urgència. Aquesta actuació consistirà a treure diverses fileres de carreus de la part superior de la torre, d'uns quinze metres d'altura, que és on s'ha produït l'esllavissada.

"S'ha fet un esforç molt important per conèixer l'art rupestre, ja que el 1986 només es coneixia el jaciment del Cogul a les Garrigues i els abrics de la serra de Godall a Ulldecona, i el 1998 ja en teníem seixanta.» Ho diu Gemma Hernández, cap del servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat. Hernández destaca que durant aquests deu anys s'han continuat inventariant jaciments prehistòrics amb pintures rupestres i que des del 1998 s'han catalogat uns 25 jaciments més a Catalunya que s'hauran d'integrar dins la declaració de la Unesco. Tot i això Hernández admet que s'ha d'avançar més en temes de protecció física dels jaciments i sobretot cal potenciar-ne la investigació. «Fins ara s'ha estudiat l'art rupestre com un quadre i falta excavar als peus dels abrics», argumenta la cap d'Arqueologia. De la mateixa opinió que Hernández és Agustí Vericat, director del centre d'interpretació dels abrics de la Pietat a Ulldecona. «Saber més coses de l'art llevantí ens farà valorar-lo encara més i treballar per a la seua preservació», diu Vericat, per a qui encara cal avançar molt més. «No s'ha fet prou pedagogia sobre les pintures rupestres i cal unificar criteris de gestió i promoció», afirma.

Des que el 1998 la Unesco va declarar patrimoni de la humanitat l'art rupestre llevantí, s'han creat dos centres d'interpretació, el de les muntanyes de Prades, a Montblanc, que va costar 273.000 euros i que gestiona l'Ajuntament de Montblanc i el Consell Comarcal de la Conca; i el dels abrics de l'Ermita a Ulldecona, que també gestiona el consistori. Aquest va representar una inversió de 250.000 euros. Prèviament la Generalitat va instal·lar una tanca de 830 metres per impedir l'accés als 14 abrics que fins aquell moment havia estat lliure. Ara es poden fer visites guiades a l'abric 1 També com a fita important cal destacar la creació per part del Museu d'Arqueologia de Catalunya de la ruta de l'art rupestre. De moment, només hi ha tres conjunts adherits: el de les muntanyes de Prades, el d'Ulldecona i el de Cogul. «La idea és fer créixer la ruta», va manifestar la tècnica d'art rupestre del Museu d'Arqueologia, Anna Garrido, tot precisant que a l'hora d'incloure nous conjunts es tindran en compte criteris d'accessibilitat, de titularitat i possibilitats de museïtzació. «Amb el canvi de director estem en una situació expectant però són aspectes que haurem de treballar a partir d'ara», va afegir Garrido.

NOVA INVERSIÓ A LES GARRIGUES

Ara per ara la inversió més important del 2009 se l'endurà la construcció d'un nou centre d'interpretació de l'art rupestre: el del Cogul a les Garrigues. Serà el més important dels existents i costarà 1,3 milions d'euros. De fet, el jaciment de la cova dels Moros és potser el més important de Catalunya i el primer que es va descobrir, fa tot just cent anys.

«És previst obtenir més evidències materials de les activitats domèstiques que fa uns 10.000 anys efectuaven les darreres comunitats de caçadors recol·lectors que van habitar la Cativera», assegura Marta Fontanals, codirectora, juntament amb Josep Maria Vergés, de l'excavació que fins al 21 de novembre desenvolupa l'IPHES en aquest jaciment del Catllar. «Totes aquestes troballes ens ajuden a entendre com van viure les darreres comunitats de caçadors recol·lectors», afegeix Fontanals.

En els treballs d'excavació hi prenen part una desena de persones, entre investigadors de l'IPHES i alumnat del màster Erasmus Mundus en arqueologia del quaternari i evolució humana, que s'imparteix a la Universitat Rovira i Virgili. Les datacions radiocarbòniques efectuades a l'abric de la Cativera aporten una cronologia d'entre 7.9000 i 10.000 anys d'antiguitat. Els responsables de la intervenció assenyalen que les característiques de la successió estratigràfica del jaciment i la composició del registre arqueològic «el converteixen en una de les seqüències de referència per a l'estudi de les darreres comunitats caçadores recol·lectores de la vessant mediterrània de la península Ibèrica i, concretament, en quins són els canvis culturals que es produeixen en el trànsit pleistocè-holocè».

L'excavació a la Cativera forma part del projecte de recerca de l'IPHES Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona. De fet, des del 2002 s'hi ha intervingut anualment.

SOBRE EL NEOLÍTIC