PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Els treballs per elaborar l'estudi geofísic de la vil·la romana de la Llosa de Cambrils van començar ahir, segons va informar el Museu d'Història de Cambrils. L'estudi servirà per saber les potencialitats arqueològiques del jaciment.

L'estudi el promouen l'Ajuntament de Cambrils i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i és una més de les investigacions que s'estan portant a terme per redactar el pla director de la vil·la romana de la Llosa, el qual ha de permetre assentar les bases per a la valoració d'aquest jaciment, un dels més rellevants del Camp de Tarragona. Els treballs, que duraran tres dies, els porta a terme personal de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona i de l'empresa especialitzada SOT, la direcció científica l'assumeix l'ICAC i el finançament és a càrrec del Museu d'Història de Cambrils. Les prospeccions es realitzen amb una tècnica basada en l'emissió d'ones electromagnètiques, que detecten canvis de densitat, i que permetrà tenir una idea aproximada de la realitat existent al subsòl i saber quin ha estat l'impacte erosiu del barranc de la Verge del Camí.

L'estudi geofísic es farà a l'octubre i ajudarà a planificar el pla director del jaciment, que ha d'estar llest el primer trimestre del 2009.

El ponent de l'àrea de Cultura de la Diputació de Girona, Roger Zamorano, va fer una visita d'obres ahir a les ruïnes del castell de Rocabruna (segles XI-XV), que entra en la tercera fase de les obres de restauració que està duent a terme aquesta institució. La Diputació, que ha destinat a les obres, fins al moment, 90.000 euros, i que està previst que en destini 60.000 més, ha anunciat que en aquesta tercera fase els objectius són continuar les excavacions en la part superior del castell, el recinte Sobirà, i conservar i consolidar les restes de l'edifici. Precisament, de la part superior es consolidarà el mur que limita amb el cingle natural de la part nord del recinte, on es troba l'antic camí d'accés. Per agilitzar les tasques d'excavació, la Diputació ha determinat que cal fer arribar al lloc una mini excavadora i un dúmper mitjançant transport aeri, així com tot el material.

En la primera fase de la restauració, començada l'any 2006, es va fer una neteja de la vegetació i es van consolidar els elements visibles més malmesos, mentre que la segona fase es va centrar en la consolidació de les restes de parets del recinte Jussà i van començar les excavacions a la part superior del castell, al recinte Sobirà.

Els rumors que Pere Izquierdo (Gavà, 1963) deixaria de ser, més tard o més d'hora, el director del MAC es van intensificar aquest estiu. Al juliol ja es donava per fet. Però no ha estat fins ara que Izquierdo i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació no han «pactat» la seva sortida del museu. Dit amb unes altres paraules, Cultura l'ha comminat a presentar la dimissió en diferents reunions. Izquierdo va entrar a la direcció del MAC el febrer del 2007 en substitució de Núria Rafel. Era una persona de confiança del conseller Tresserras però, menys de dos anys després, ha deixat de ser-ho.

La versió oficial del Departament de Cultura és que Izquierdo va presentar la seva carta de dimissió dijous passat. El conseller la va acceptar perquè «el balanç de la gestió del museu no és satisfactori», segons fonts del departament. «Al MAC cal un altre to, un altre caire», emfasitzen les mateixes fonts sense especificar, però, les característiques que ha de tenir aquest nou perfil de director.

El que és cert és que un dels molts motius pels quals Izquierdo ha estat convidat a marxar és que no compartia les directrius del pla de museus. Abans d'entrar a la direcció del MAC, Izquierdo era el responsable del programa d'estudis i projectes de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, institució en què ara tornarà a treballar.

Izquierdo va enviar ahir un correu electrònic de comiat, en què deia que està molt dolgut per la «manca de sintonia entre les polítiques de patrimoni que desplega la conselleria» i les propostes que ha estat defensant públicament durant els darrers vint anys, i que «esperava poder aplicar al MAC». Segons Izquierdo, ell hauria donat un nou tomb al museu «si hagués tingut una mica més de suport dels qui regeixen la política cultural d'aquest país». I segueix: «He fet tant com he pogut. He de reconèixer, però, que he fracassat. He fracassat perquè no he estat capaç de convèncer els meus superiors jeràrquics de l'enorme potencial d'aquesta institució, de la qualitat del seu equip humà i de la necessitat de donar-li una empenta, per superar anys i anys de desídia, d'escassedat pressupostària i de canvis constants de directors i de projectes.»

L'«altre to» que vol el Departament de Cultura el podria aportar l'arqueòleg Xavier Llovera (Andorra la Vella, 1959), fins ara el cap de les àrees de recerca històrica i de museus i monuments del Servei de Patrimoni del govern andorrà. Llovera és llicenciat en història per la Universitat de Barcelona.

Tot i que hi haurà qui ho exigirà, Cultura ja ha deixat ben clar que no convocarà cap concurs públic per escollir el nou director del MAC. «Els estatuts del museu són ben clars: el nom l'ha de decidir el consell rector i l'ha d'aprovar la Junta de Museus de Catalunya». Si les previsions no fallen, el nou director serà nomenat en un mes. El nom de Llovera és el que més sona.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3014432

Un total de sis conferències que es van impartir entre abril i maig han estat recollides en aquesta nova publicació del servei municipal de publicacions.

Les conferències van ser Com estudiar la guerra del Francès a Girona, a càrrec de Jordi Bohigas, professor de la Universitat de Girona (UdG); Napoleó i la seva època, per Anna M. Garcia, catedràtica d'història contemporània de la UdG; Els setges de Girona de 1808 i 1809, per Lluís M. de Puig, historiador i senador; Els efectes socials i econòmics de la guerra del Francès a les comarques gironines, per Rosa Congost, catedràtica d'història econòmica de la UdG; La ciutat de Girona i la guerra del Francès: urbanisme i arquitectura, per Ramon Ripoll, professor d'arquitectura de la UdG, i Memòria i mite del setges de Girona, 1808-2008, per Genís Barnosell, professor d'història contemporània de la UdG.

El pròleg ha anat a cura de l'alcaldessa Anna Pagans, que es refereix en línies generals al fet històric de la guerra del Francès i a les repercussions que va tenir aleshores en la població i en el desenvolupament de la ciutat. Pagans fa balanç del resultat de les conferències, però també tracta de la celebració del bicentenari i de la necessitat de transmetre als nens i joves el coneixement sobre aquest conflicte transcendent per a Girona.

La introducció ha estat escrita pel mateix Genís Barnosell, que incideix en la necessitat d'aprofitar el 200 aniversari per desvincular la guerra i els setges de la interpretació que se'n va fer en el franquisme.

El jardí romà té la intenció, a més de reproduir els horts de l'època romana, amb la plantació d'espècies típiques com ara roures, alzines, figueres, romaní i heures, entre d'altres. La construcció del jardí té uns objectius principals que es basen en l'adaptació de l'espai a les necessitats actuals, relacionar el parc amb l'Amfiteatre i la recreació de microambients. La tinenta d'alcalde de Medi Ambient, Carme Crespo, va explicar que els conceptes treballats per aconseguir aquests objectius se centren en la sostenibilitat, l'accessibilitat, la seguretat (es tancarà el parc a la nit) i la vitalitat, pel fet que al parc es faran activitats didàctiques i itineraris i s'hi habilitarà una cafeteria i una zona de taules.

Per l'Ajuntament, la connexió entre el parc i l'Amfiteatre és una bona manera de connectar l'edifici històric amb la ciutat, ja que es milloraran els accessos i es crearà un ambient romà que farà d'avantsala del recinte romà. Pel que fa als microambients, se'n crearan tres: el jardí domèstic urbà, ja que els romans sempre que disposaven d'espai i recursos creaven un jardí interior, preferentment envoltat de galeries porticades; un hort de fruiters, on es podien trobar principalment la figuera i la vinya emparrada, i un hort de plantes aromàtiques i d'ornament.

El projecte es començarà a realitzar a finals d'any, i en sis mesos podria estar enllestit. No obstant això, Crespo va matisar: «Les obres civils sí que són més fàcils de determinar, però pel que fa al treball dels jardiners, tot depèn de si les plantes agafen malalties o no, i de l'època de l'any adient per plantar cadascun dels exemplars que formaran part del jardí romà.»

El pressupost amb què es treballa per dur a terme el projecte és de 747.000 euros sense IVA, tot i que la quantitat exacta dependrà en bona part del creixement òptim de les plantes. L'obra civil se centrarà a equilibrar el terreny, per deixar el sòl en condicions per poder-hi plantar arbres, flors i arbustos. El que també es va voler remarcar ahir a l'ajuntament de Tarragona és que tot i que el parc s'obrirà quan estigui enllestit, s'ha de tenir en compte que les plantes seran petites i s'haurà d'esperar que creixin.