PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


La comissió de Patrimoni aposta per protegir el conjunt històric de S'Agaró Vell

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 07:02

 
 

+ Carmen Cervera i el ministre de Cultura van visitar el monestir de Sant Feliu de Guíxols,

que s'està rehabilitant i condicionant perquè aculli el Museu Thyssen. / Foto: MIQUEL RUIZ
També aprova la consolidació del monestir de Sant Feliu

DANI CHICANO. Girona
La comissió de Patrimoni de Girona dóna suport a l'elaboració d'un pla especial per a la protecció per al conjunt històric de S'Agaró Vell, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). La comissió també va aprovar en la seva darrera reunió el projecte executiu de consolidació del Palau de l'Abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols.

El projecte executiu per a la consolidació del Palau de l'Abat de Sant Feliu de Guíxols, promogut per l'Ajuntament ganxó, ja havia passat en alguna altra ocasió per la taula de la comissió, però no va ser fins la darrera reunió que aquesta no va aprovar el projecte, redactat per Albert Pla. El monestir està declarat BCIN i aquest és un pas més per a convertir-se en la seu del futur Museu Thyssen.

D'altra banda, la comissió va expressar el seu suport a una proposta que es va posar a la seva consideració per tal que n'emetés un dictamen. Aquesta proposta fa referència a la planificació urbanística de S'Agaró, a la justificació i criteris per a la conservació i a la protecció i establiment de normes urbanístiques del pla especial de protecció del BCIN. Aquesta consulta va ser realitzada pels membres de l'Entitat Urbanística de Conservació de S'Agaró, i la proposta està avalada per un estudi previ de suport a aquest pla especial, que ha estat elaborat per la Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Miquel Sitjar, director dels serveis territorials de Cultura, va dir ahir: «El nivell de protecció pot millorar, els valors del conjunt existeixen, hi són, i s'avança en aquest sentit, per tant crec que és una bona notícia i donarem trasllat del dictamen a l'Ajuntament, que és qui ha d'apostar per la redacció del pla especial, i també a la Comissió d'Urbanisme, perquè més enllà dels valors patrimonials hi ha un seguit de consideracions urbanístiques en què no tenim competències.» Per reblar el clau, Sitjar va manifestar: «Qui ha de moure fitxa ara és l'Ajuntament.»

Altres temes de què va informar positivament la comissió van ser les obres en la zona del bar del monestir de Sant Pere de Rodes; el projecte de consolidació i neteja del castell de Santa Caterina de Torroella de Montgrí i la seva cisterna externa, i el projecte executiu de remodelació del Teatre Art i Joia de Cadaqués.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2904413


TARRACO - Estudi sobre la circulació monetària de Tàrraco.

noticies del mon -, noticies de C A T A L U N Y A -, noticies de T A R R A C O - — Publicat per josep.m @ 17:34




+ Estudi sobre la circulació monetària de Tàrraco. Foto: M.M.


L'arqueòloga Imma Teixell és l'autora del llibre La font dels lleons: aproximació a la circulació monetària de Tàrraco, un llibre editat pel Servei  de Publicacions del Port de Tarragona que ahir al vespre es va presentar a la torre del pretori romà. La presentació del volum va anar a càrrec de Marta Campo, cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya del MNAC, i també hi van ser presents els responsables de l'Autoritat Portuària.

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2901600



VIMBODI - Troben a Vimbodí un gravat de pedra i una punta de llança feta amb os de 13.000 anys d'antiguitat -17.06.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:21


En el mateix jaciment, un equip de l'IPHES també hi ha trobat una punta de llança feta amb os, del mateix període 

El director de l'excavació, Manuel Vaquero, ha manifestat que, 'a més del gravat del cavall, hi ha dues pedres més d'esquist a les quals, a primer cop d'ull, sembla que s'observin unes línies que es podrien correspondre a les traces d'algun altre gravat'. Segons Vaquero, 'són unes pedres planes que estan molt brutes i fins que no tinguem més avançada la neteja no ho podrem mirar bé'.

De moment, amb la plaqueta del cavall, el Molí del Salt, segons l'IPHES, es consolida com el jaciment amb la col·lecció més nombrosa de peces d'art moble, amb un total de 10 peces.

A més del gravat, la campanya d'enguany ha posat al descobert una punta de llança feta amb os que utilitzarien per caçar els homínids que van viure al Molí del Salt fa uns 13.000 anys, al Paleolític superior. L'any passat va aparèixer una altra molt similar. 'Aquesta fita també és molt importat, perquè restes d'indústria òssia són molt difícils de trobar', assegura Vaquero.

El jaciment del Molí del Salt està situat al municipi de Vimbodí. Les intervencions arqueològiques es van iniciar l'any 1999, amb l'excavació d'un sondeig de 3 metres quadrats per conèixer l'estratigrafia del jaciment. L'excavació en extensió va començar el 2001 i continua en l'actualitat.

Les excavacions fetes fins ara han proporcionat un abundant registre lític i ossi. L'objectiu de la intervenció en el jaciment és conèixer la seqüència de canvi cultural que va caracteritzar les comunitats de caçadors-recol·lectors durant la fi del Plistocè i els inicis de l'Holocè al sud de Catalunya. L'any que ve es compliran 10 anys dels treballs arqueològics al Molí del Salt.
 
 
 
http://www.diaridetarragona.com/revista/004425/troben/vimbodi/
gravat/pedra/punta/llana/feta/amb/13000/anys/dantiguitat


VILADECANS - El cementiri català dels mamuts - 16.06.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:13
Troben a Viladecans, al Baix Llobregat, un dels jaciments prehistòrics d'aquests animals més importants i abundants del sud d'Europa

LAURA PORTAL. Viladecans

 Foto: ARQUEOCAT GRUP DE RECERCA DEL QUATERNARI DE LA UB

 Foto: ARQUEOCAT GRUP DE RECERCA DEL QUATERNARI DE LA UB

 Foto: ARQUEOCAT GRUP DE RECERCA DEL QUATERNARI DE LA UB

+ Els arqueòlegs treballant en el jaciment de la riera de Sant Llorenç. S'hi poden veure ullals de proboscidis i un dels fèmurs que s'han trobat. Foto: ARQUEOCAT GRUP DE RECERCA DEL QUATERNARI DE LA UB

Els mamuts també vivien a Catalunya. Ja s'havien trobat indicis de la presència d'aquests animals en troballes anteriors, com ara la de la primavera de l'any passat a la Boella, al Camp de Tarragona. Però des d'aquesta mateixa setmana, els investigadors catalans tenen un punt clau per a la investigació dels proboscidis. Es tracta del jaciment de la riera de Sant Llorenç a Viladecans, on s'han trobat les restes de diversos mamuts i elefants. Exactament, l'equip dirigit per Montse Sanz i Eva Estela, ha pogut trobar 30 defenses, altrament dit ullals superiors, de proboscidis, tot i que l'espècie encara està per concretar, a falta de proves determinants.



UN ULLAL DE 3,4 METRES

D'aquestes trenta defenses, n'hi ha deu de dimensions considerables. La més gran fa tres metres i quaranta centímetres, i les altres nou mesuren entre dos metres i mig i dos metres. També s'ha trobat un fèmur de proboscidi de dimensions considerables.

Des del mes de gener, un grup de cinc arqueòlegs, de l'empresa Arqueocat i del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona, han estat treballant en aquest jaciment, que ja es considera el més important del sud d'Europa d'aquestes característiques i d'aquesta cronologia.



400 RESTES


En total, s'han trobat prop de 400 peces de fauna. Han aparegut restes de rinoceronts, cabres, cavalls, cérvols i bòvids, a més dels proboscidis. La cronologia es calcula entre 100.000 i 20.000 anys.

Els arqueòlegs també han pogut localitzar restes d'indústria lítica, que donen a entendre que l'home del paleolític va passar pel jaciment, però per caçar-hi i per alimentar-se, no com a assentament estable.

Segons explica una de les directores, Montse Sanz, el jaciment té una potència de deu metres i les proves geològiques que s'hi han fet donen cronologies entre 20.000 i 100.000 anys d'antiguitat, tot i que estan a l'espera dels resultats d'anàlisis, estudis i proves que afinin més les edats de les diferents restes trobades. L'extensió que ocupa és d'uns 2.500 metres i Sanz considera que encara s'hi podrien fer més troballes, ja que les que s'han descobert han aparegut de manera aïllada. De fet, els treballs s'han fet amb maquinària, perquè l'extensió era massa gran per fer-la de manera manual.

Les característiques del terreny han estat condicionades per la riera de Sant Llorenç i per dues més, de menors, que podrien haver tingut l'efecte d'arrossegament en les restes. Això podria haver provocat que l'aigua s'hagués endut restes més petites i no hagués pogut arrossegar les grosses. Tot i això, s'han conservat esquelets, gairebé sencers, d'animals més petits, com és el cas d'un èquid, al qual li faltaven les extremitats. També ha aparegut un fragment del crani d'un carnívor, encara per determinar.

La campanya en aquest jaciment no s'allargarà gaire més, de moment, tot i que, segons va apuntar l'arqueòloga, l'Ajuntament de Viladecans ha manifestat la intenció que s'hi continuïn les tasques de recerca.



PER QUÈ ES VAN EXTINGIR


L'estudi del jaciment permetrà conèixer més coses sobre la vida i l'evolució d'aquests animals, ja que les restes tenen una àmplia cronologia, així com conèixer més bé quines causes van fer extingir els darrers proboscidis just després de l'última glaciació, fa uns 12.000 anys. L'estudi dels sediments permetrà també conèixer quin era el paisatge i l'entorn de la zona en aquella època i com va anar evolucionant.

Les restes han aparegut a conseqüència de les excavacions de fins a 20 metres de profunditat que ha portat a terme l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a la zona on es construeix una bassa de laminació.

La importància de la troballa recau en el fet que és la primera vegada a Catalunya i al conjunt de la península ibèrica que es troben tantes restes de proboscidis, la categoria de mamífers dels mamuts i els elefants, en un sol jaciment.



L'HÀBITAT DELS MAMUTS

Fins ara la majoria de restes s'havien trobat de manera aïllada, i en molts casos en coves prehistòriques on els humans havien traslladat els animals caçats. En aquest cas, es tracta d'un jaciment a l'aire lliure de l'època paleolítica on, per les seves condicions i la presència d'aigua, es preveu que els animals es movien de manera natural i on també anaven per morir.

La zona de Can Guardiola, com també s'anomena el jaciment, és a tocar del límit de Viladecans amb els termes municipals de Gavà i Sant Climent de Llobregat. Una zona on, l'agost del 2006, l'ACA va començar les obres per construir-hi una bassa de laminació per evitar inundacions a la zona de les aigües procedents de la riera de Sant Llorenç. Les obres, però, van tenir des del primer moment un seguiment per experts perquè és una zona sensible a possibles troballes arqueològiques. Anteriorment ja s'hi havien trobat restes de l'època medieval i és a prop de les coves prehistòriques de Gavà. Les peces trobades s'han traslladat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, on els tècnics les tractaran per a la seva conservació i posteriorment el seu estudi.

D'altra banda, tant la Generalitat com l'Ajuntament estudiaran la creació, en un futur, d'un centre d'interpretació i divulgació cultural de primer nivell que doni a conèixer la troballa.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2896995

TOSSA DE MAR - Les excavacions a l'església vella permeten conèixer l'evolució històrica de Tossa

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 12:13


Una imatge de les restes de l'església vella de Sant Vicenç tot just fa un any. Foto: MANEL LLADÓ

 

Caixa Catalunya i la UdG editen una monografia

DANI CHICANO. Girona
Les excavacions arqueològiques realitzades a l'església vella de Sant Vicenç, a Tossa de Mar, que es van acabar l'any passat, permeten explicar l'evolució de la vila des de la seva fundació fins a finals del segle XVIII, que és quan el temple ja no va tenir ús. La Fundació Caixa Catalunya, juntament amb la UdG, ha editat una monografia sobre els treballs.

Els professors Marc Sureda, Lluís Palahí, Sílvia Callavé i Sandra Font són els autors del volum L'església vella de Sant Vicenç, una monografia que permet situar el monument en un context espacial i històric a partir dels treballs d'excavació que es van iniciar l'any 2003, que van tenir una aturada el 2004 per qüestions de seguretat i d'estabilitat de les restes, i que no es van reprendre fins a l'any 2007. Aquella primera campanya, la va finançar l'Ajuntament de Tossa, i en la segona el finançament ha estat de la Fundació Caixa Catalunya, que, a més, ha aportat els recursos necessaris per poder editar la monografia. Lluís Palahí, en l'acte de presentació dels resultats de les excavacions, que es va fer ahir, va donar molta importància al fet que els resultats de les excavacions tinguin una via de difusió, perquè «l'arqueologia, sense difusió, està coixa». Palahí va dir que proliferen les excavacions, però que falten recursos per a la investigació, per tal de poder situar els resultats en el seu context, i per a la difusió, per tal de traslladar-los als ciutadans, perquè puguin copsar la importància d'aquesta feina, de manera que trobin sentit a la feina dels arqueòlegs.

Les excavacions han permès seguir l'evolució no només del monument, sinó també de la mateixa vila, ja que els canvis que s'anaven produint s'hi reflectien en forma d'ampliacions, afegits o canvis de distribució. Així, d'església altmedieval preromànica, d'una sola nau de forma quadrangular i fortificada, el segle X, és objecte d'una reforma en els segles XIV-XV –possiblement la construcció de l'edifici gòtic, amb capçalera poligonal de tres panys i nau única rectangular–, una primera ampliació el 1500, una segona ampliació del 1576 al 1613, i alguna modificació posterior. Les excavacions han permès posar la planta sencera de l'edifici al descobert, tot i que no han aportat indicis que permetin definir datacions precises per establir les fases evolutives de l'edifici, aspecte que s'ha complementat amb aportació documental. El creixement demogràfic i en importància de la població o la bonança econòmica del segle XVI –en què es van dur a terme les transformacions més importants–, tot queda reflectit en l'evolució de l'església, la qual es va anar ampliant amb capelles construïdes per prohoms, fins que al segle XVIII l'església va quedar petita i el cementiri havia perdut espai amb les reformes, de manera que va quedar obsoleta, i se'n va iniciar el procés de destrucció, una vegada construïda la nova església, a la plana. L'església vella va ser objecte d'espoli, promogut fins i tot des de l'Ajuntament (1832-33), que autoritzava l'espoliació dels murs per tal de construir noves defenses en el context de les guerres carlines. Ara bé, també és possible veure aquestes restes en diverses cases de la vila.

L'Ajuntament de Tossa va presentar fa uns anys un projecte per reconstruir l'església i convertir-la en un auditori. Aquest projecte va ser refusat per la Comissió de Patrimoni, i l'actual consistori ja l'ha descartat del tot. De moment, segons el regidor de Cultura de Tossa, Josep Colomer, s'han cobert les restes amb sorra perquè no es malmetin, i no es descarta programar algun concert a l'aire lliure a la zona, però encara no hi ha cap projecte definit.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2891312


MONTBLANC - Apuntalen un nou tram de la muralla de Montblanc com a mesura de precaució, - 12.06.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:49

 

 

 

 
L´apuntalament en aquest tram de la muralla es mantindrà de forma permanent fins que s´arregli. FOTO: Núria Torres - ACN

 

 

Aquest nou tram s'ha hagut de reforçar amb grans puntals davant la 'panxa' que sobresurt del perímetre de muralla, segons afirma l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu

 

Un nou tram del recinte emmurallat de Montblanc s'ha hagut d'apuntalar aquesta setmana de forma permanent, com a mesura de precaució. Patrimoni va alertar del mal estat d'aquest punt d'entre 2 i 3 metres de llargada, situat a la plaça de Santa Anna, molt proper al tram del Baluard de Santa Anna que es va esllavissar el 25 de maig passat, i que també està apuntalat. Aquest nou tram s'ha hagut de reforçar amb grans puntals davant la 'panxa' que sobresurt del perímetre de muralla, segons afirma l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu. L'alcalde diu que el tram es mantindrà apuntalat fins que es pugui arreglar, i que possiblement 's'haurà de recórrer a Madrid'. 


http://www.diaridetarragona.com/campdetarragona/003432/

apuntalen/nou/tram/muralla/montblanc/com/mesura/precaucio



TORREDEMBARRA - Cultura denuncia la destrucción de patrimonio en la iglesia de Sant Pere - 12-06-08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:46

 


El frontón original de la puerta lateral de la iglesia de Sant Pere, en Torredembarra, ha pasado ‘a mejor vida’

La iglesia de Sant Pere debía reinaugurarse coincidiendo con la festividad del santo, el domingo 29. Sin embargo, la pérdida del frontón, posiblemente de 1705 al igual que la iglesia, motivó que la Generalitat pidiera al Ayuntamiento que se paralizaran las obras y se estudiara tanto el daño patrimonial como las soluciones ha adoptar a partir de ahora.

El arquitecto del Departament, Jaume Costa, no tiene dudas de que «han destruido patrimonio y no tenían permiso para ello». El templo es un bien cultural de interés local. Ayer por la mañana llamó al Ayuntamiento para que iniciara la paralización de la restauración. «Son piezas que no tienen recambio y se han perdido sin más», añadió. El concejal de Urbanisme, Ramón Ripoll, firmó el decreto a las 14 horas.

La restauración del templo tenía permiso de la Generalitat, aunque en ningún momento figuraba la eliminación del frontón. Antoni Roig, propietario de Construccions Roig, se defendía de las acusaciones y decía que «el aparejador vio el problema de fragilidad de las piedras y que pudieran desprenderse haciendo daño a alguien. Hemos intentado sacarlas, pero se rompían», explicaba. Hoy, la empresa presenta a la Generalitat un proyecto para colocar otro frontón que no distorsione con la fachada de Sant Pere, pero a su vez que garantice la seguridad de los peatones.

«Aunque se cambie por otro de más bonito, el valor patrimonial está en la piedra original, no en la que se quiere colocar en su lugar. Por ello, lo hemos denunciado y vamos a pedir explicaciones a la parroquia y a la empresa de las obras», añadió Costa.

El párroco de la iglesia de Sant Pere, Joan Cañas, no entendía la postura de la Generalitat. «Se había decidido cambiar el frontón por seguridad. Quizá la falta de comunicación con Patrimoni sea nuestro pecado», dijo. El concejal apuntó que «prefiero paralizar las obras y analizar la situación antes de cometer un error. Si nos equivocamos, pediré perdón». 

 

 

http://www.diaridetarragona.com/campdetarragona/003556/cultura/
denuncia/destruccion/patrimonio/iglesia/sant/pere

 



VILADECANS - Hallan un yacimiento de huesos de mamuts en Viladecans

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 17:29

 

 

 

Viladecans. (Barcelona). (EFE).- Unas obras que la Agencia Catalana del Agua (ACA) realiza en Viladecans han dejado al descubierto la existencia de unos 300 restos de animales que vivieron en el Paleolítico como mamuts, rinocerontes y caballos, ha informado el Departamento de Cultura de la Generalitat.

Seguir leyendo noticia

El yacimiento está situado en la zona de Can Guardiola, junto a la riera de Sant Llorenç, y podría ser uno de los más importantes de España y único en Catalunya.

Según fuentes del Departamento de Cultura, la mayoría de los huesos corresponden a proboscidios, una familia en la que se inscribe el mamut y el elephas antiquus.

En menor medida se han recuperado restos de otras especies de macrovertebrados como caballos, ciervos, rinocerontes y bóvidos que se encuentran en buen estado de conservación, si bien deberán ser restaurados.

Una treintena de piezas corresponden a colmillos, seis de los cuales tienen dos metros de longitud y diez tienen un metro, han añadido las mismas fuentes. Atualmente, los restos se encuentran en el Centro de Restauración de Bienes Muebles de Catalunya, situado en Valldoreix, donde serán tratados por técnicos especializados, una labor que puede durar varios meses.

En los años sesenta ya se encontró en Viladecans un colmillo de mamut y en municipios del entorno se han encontrado restos de éste y de otros animales de su especie de entre 10.000 y 100.000 años.

 

 

 http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080610/53476036532.html

 

 



La Generalitat invertirà 700.000 euros en el jaciment del Cogul - 10.06.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:06


L.P.. El Cogul (Garrigues).
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació signarà pròximament un conveni amb la Diputació de Lleida, l'Ajuntament del Cogul i el Consell Comarcal de les Garrigues per al finançament del centre d'interpretació del conjunt amb pintures rupestres de la Roca dels Moros, de l'esmentat municipi de les Garrigues. Segons l'acord, s'invertiran 1.300.000 euros en aquest centre, 700.000 dels quals els aportarà el Departament de Cultura; 300.000, la Diputació de Lleida, i els altres 300.000, l'Ajuntament del Cogul, que els ha rebut del Ministeri de Cultura. En el marc del projecte de construcció del centre d'interpretació, i per facilitar la lectura i la interpretació de les pintures, al juliol es durà a terme una campanya de neteja del conjunt. És previst que les obres de construcció del centre comencin la tardor vinent. El projecte del centre d'interpretació proposa organitzar-lo en diferents zones: àrea d'accés, pàrquing, edifici de serveis i el conjunt patrimonial de les pintures. L'edifici acollirà diversos serveis, així com la rèplica de l'art rupestre. La proposta urbanística i arquitectònica respectarà el medi existent, al qual s'adaptarà, i en formarà part. Enguany se celebra el centenari de la troballa de les pintures rupestres de la Roca dels Moros.
 
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2888623

Un archivo de Zaragoza guarda documentos históricos de Lleida

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:32

 

El Archivo Provincial de Zaragoza conserva documentos procedentes de las baronías leridanas de Erill, Guimerà, Mur, Orcau, Peramola, Pinós y la Portella. Se trata de unos papeles –aunque por poco numerosos no menos importantes– que llegaron a Zaragoza con la donación del Archivo Ducal de Híjar. La colección agrupa documentos de esta casa nobiliaria aragonesa que poseyó diversos dominios en Lleida en época moderna. Como en el caso del Museu de Lleida, las fronteras no tienen nada que ver con la unidad de archivo, una cuestión que no admite ninguna duda.

 

El Museu de Lleida no es la única institución que cuenta con obras que no pertenecen estrictamente a los límites geográficos de sus comarcas. El de Lleida, como la mayoría de museos, exhibe obras que proceden de lugares que ahora ya no forman parte de sus fronteras. Y es que las colecciones artísticas y documentales responden a razones muy dispares, como demuestra el Archivo Provincial de Zaragoza, que entre sus fondos cuenta con documentos procedentes de las baronías leridanas de Mur, Guimerà, Orcau, Erill, Peramola, Pinós y La Portella.
La legitimidad de este centro es indudable, una duda que muchas veces sí que se cierne sobre el museo fundado en 1893 por el obispo Messeguer para salvaguardar el arte de sus parroquias. Es más, aunque los documentos que forman parte de este centro –aunque no muy numerosos– son un elemento importante para estudiar la vida económica de las baronías leridanas, los papeles llegaron al archivo de forma totalmente legítima. Los legajos forman parte del Archivo Ducal de Híjar, un fondo que agrupa los documentos relacionados con las actividades de esta casa nobiliaria aragonesa que, en época moderna, tuvo posesiones en los señoríos de Erill, Guimerà, Mur, Orcau, Peramola, Pinós y La Portella, ya fuera por la compra de dominios en otras zonas o a través de enlaces matrimoniales. En el año 1987, don Jesús Aguirre y Ortiz de Zárate, duque consorte de Alba y de Híjar, donó este fondo al Archivo Provincial de Zaragoza, que lo presenta como un patrimonio válido para estudiar no sólo la historia de Aragón “sino para la de otros muchos lugares cuyos fondos, en mayor o menor medida, conserva”.
La mayoría de los documentos de Lleida que se conservan en este archivo son censos de época moderna que permiten reconstruir gran parte de la vida económica en el mundo rural de estas zonas. En algunos casos, como los documentos procedentes de Erill, Guimerà, Mur, Orcau y Pinós, también se citan papeles que se remontan hasta los siglos XI y XII.
La coherencia en temas de archivística aconseja que los documentos se agrupen en colecciones. La unidad señorial del ducado de Híjar –entre los que se encuentran los papeles procedentes de algunas baronías de Lleida– no admite discusión, independientemente de que las fronteras no sean las mismas. Y es que la historia ha dado casos como el del Archivo Provincial de Zaragoza o del Museu de Lleida, ambos legítimos y muy habituales en todos los archivos y museos.

Diocesà

Si el Archivo Ducal de la Casa de Híjar se confeccionó a través de los documentos que formaban parte de sus posesiones, el Museu de Lleida también se formó de manera similar. Y es que fue el obispo Messeguer quien salvó el patrimonio de su diócesis –también el de las parroquias de la Franja– del expolio y de las ventas fraudulentas a los anticuarios.
El obispo Messeguer, como se refleja en su diario de visitas pastorales que en setiembre publicará Pagès Editors, visitaba sus parroquias y compraba obras de arte y retablos que los sacerdotes habían reconvertido, a veces, en puertas de sacristía. Lo hacía con dos objetivos: salvaguardar el arte sacro y utilizar estas obras como fórmula para explicar la historia sagrada a los seminaristas, siguiendo las directrices del Papa de Roma.
En algunos casos, el obispo Messeguer también superaba las ofertas económicas de los anticuarios que acudían a las parroquias en busca de unas obras que, por aquel entonces, a nadie parecían importar. Fruto de este trabajo, Messeguer confeccionó un importante museo que se ha convertido en un referente del arte sacro.

 

 

http://www.lamanyana.es/

SANT PERE PESCADOR - Els arqueòlegs del CASC estudien el vaixell bèl·lic «Triunfante» a Sant Pere

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:53

 

Algunes restes del Triunfante han estat recuperades is'exposen actualment al

Museu Marítim de Barcelona, com aquest tros de roda. Foto: MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

 


La nau es va enfonsar a final del segle XVIII després d'un temporal de mar

LAURA PORTAL. Sant Pere Pescador
Els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya-Museu d'Arqueologia de Catalunya (CASC-MAC) han estat realitzant un estudi de camp en el derelicte del vaixell de guerra Triunfante. Aquesta nau del segle XVIII està enfonsada davant les costes de Sant Pere Pescador, després que un temporal obligués el seu capità a fer-lo embarrancar. L'interès del Triunfante va més enllà del fet que estigui enfonsat. Es tracta del primer vaixell de guerra que es va fabricar a l'Estat espanyol amb tècniques de construcció angleses i amb una història al darrere en què s'hi inclouen fins i tot espies de l'època.

El Triunfante està considerat com una de les millors peces nàutiques del patrimoni arqueològic subaquàtic. Xavier Nieto, director del CASC, explicava a aquest diari que la tasca que han fet en aquest derelicte ha estat delimitar-lo i fer-ne un plànol detallat. L'estudi vol esbrinar què es va importar de la tècnica anglesa de construcció i què es va mantenir de la tradició espanyola. El vaixell està a quatre metres de profunditat i hi han estat treballant bona part del mes de maig. Les tasques de recerca les reprendran a finals d'agost i durant unes tres setmanes. Pel que fa al contingut del Triunfante, actualment és força escàs, ja que va ser fortament espoliat entre els anys seixanta i setanta del segle XX. Algunes d'aquestes peces van poder ser recuperades i actualment s'exposen al Museu Marítim de Barcelona. Així s'hi pot veure part d'una roda, amb diferents gravats a la fusta, un canó i diferents projectils, entre altres peces.


UNA D'ESPIES


La història del Triunfante és gairebé novel·lesca. El seu final se situa a Sant Pere Pescador, però els seus inicis els hem d'anar a buscar a les Drassanes Reials de Londres, passant pel Ferrol i per unes quantes batalles navals arreu del món.

El nom d'aquesta nau va estretament lligat al de Jorge Juan, que era guàrdia de Marina i va acabar sent un espia oficial de l'Armada espanyola a Anglaterra. Al març de 1749 Jorge Juan va ser enviat a Londres amb un nom fals, el de Míster Josues. Hi anava en diferents missions secretes per encàrrec del marquès de l'Ensenada. El més important era que aconseguís tot el material possible sobre com construïen els seus vaixells de guerra els anglesos.

Necessitaven tota mena d'informació i, a més, havia d'aconseguir portar a Espanya experts constructors de vaixells i d'altres elements de les naus. Jorge Juan es va convertir, doncs, en un agent secret i després va ser el dissenyador del primer vaixell modern amb tècniques copiades dels anglesos. Passava informació en cartes a través de claus numèriques i, finalment i després d'haver aconseguit subornar una cinquantena de tècnics perquè anessin a construir a Espanya, va haver d'escapar d'Anglaterra per la costa francesa disfressat de mariner.


1756-1795


Després de tot el procés d'espionatge i de més d'una picabaralla entre els membres de l'Armada sobre com s'havia de construir el vaixell i, especialment, sobre el fet de mantenir alguns elements propis de la tradició constructiva espanyola, l'1 de febrer de 1756, Francisco de Orozco, comandant general del Ferrol, informava a la Secretaria de Marina que s'havia botat al mar, a les drassanes d'Esteiro, el navili de guerra batejat com a Triunfante. El primer destí del vaixell va ser el departament de Cartagena. Des d'allà i durant gairebé quaranta anys va servir de nau de guerra arreu.

Va ser a Nàpols. Va participar en diferents bombardejos contra Gibraltar, i al 1782 va prendre part en el combat del cap Espartel. Per ordre del rei Carles III, el 1784 forma part d'una esquadra a les ordres del brigadier Gabriel de Aristizabal, la missió del qual va ser navegar cap a Turquia i aconseguir un tractat, objectiu que es va aconseguir. L'esquadra la formaven el navili Triunfante, amb 68 canons i comandat per Sebastián Ruiz de Apodaca; el navili Pascual amb 74 canons i comandat per Francisco Javier Winthuysen; la fragata Clotilde de 26 canons, comandada per Bartolomé Ribera i la fragata Magdalena, també de 26 canons, comandada per Juan María de Villavicencio.

El 1795, el seu últim any, formava part d'una esquadra amb el San Dámaso, San Antonio, San Julián, San Francisco de Asís i altres. Estaven en la divisió comandada pel tinent general Gravina, que actuava en el Mediterrani.

 

FINAL TRIST


Després d'haver participat en tantes batalles i combats, el seu final va ser molt més simple. El 5 de gener de 1795 un fort temporal li trenca l'amarratge i després d'evitar l'enfonsament, el seu comandant provoca una maniobra per embarrancar-lo, davant del testimoni de tota l'esquadra de Gravina. Això va permetre que el comandant es deslliurés de ser objecte d'un consell de guerra. Així mateix, dels 800 infants que hi havia a bord, tots van sobreviure.
 
Després de l'enfonsament, el capità del Triunfante Yáñez, va ordenar que es recuperés part de l'artilleria del vaixell.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2888624

SANT PERE PESCADOR - Els arqueòlegs del CASC estudien el vaixell bèl·lic «Triunfante» a Sant Pere

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:53

 

Algunes restes del Triunfante han estat recuperades is'exposen actualment al

Museu Marítim de Barcelona, com aquest tros de roda. Foto: MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA

 


La nau es va enfonsar a final del segle XVIII després d'un temporal de mar

LAURA PORTAL. Sant Pere Pescador
Els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya-Museu d'Arqueologia de Catalunya (CASC-MAC) han estat realitzant un estudi de camp en el derelicte del vaixell de guerra Triunfante. Aquesta nau del segle XVIII està enfonsada davant les costes de Sant Pere Pescador, després que un temporal obligués el seu capità a fer-lo embarrancar. L'interès del Triunfante va més enllà del fet que estigui enfonsat. Es tracta del primer vaixell de guerra que es va fabricar a l'Estat espanyol amb tècniques de construcció angleses i amb una història al darrere en què s'hi inclouen fins i tot espies de l'època.

El Triunfante està considerat com una de les millors peces nàutiques del patrimoni arqueològic subaquàtic. Xavier Nieto, director del CASC, explicava a aquest diari que la tasca que han fet en aquest derelicte ha estat delimitar-lo i fer-ne un plànol detallat. L'estudi vol esbrinar què es va importar de la tècnica anglesa de construcció i què es va mantenir de la tradició espanyola. El vaixell està a quatre metres de profunditat i hi han estat treballant bona part del mes de maig. Les tasques de recerca les reprendran a finals d'agost i durant unes tres setmanes. Pel que fa al contingut del Triunfante, actualment és força escàs, ja que va ser fortament espoliat entre els anys seixanta i setanta del segle XX. Algunes d'aquestes peces van poder ser recuperades i actualment s'exposen al Museu Marítim de Barcelona. Així s'hi pot veure part d'una roda, amb diferents gravats a la fusta, un canó i diferents projectils, entre altres peces.


UNA D'ESPIES


La història del Triunfante és gairebé novel·lesca. El seu final se situa a Sant Pere Pescador, però els seus inicis els hem d'anar a buscar a les Drassanes Reials de Londres, passant pel Ferrol i per unes quantes batalles navals arreu del món.

El nom d'aquesta nau va estretament lligat al de Jorge Juan, que era guàrdia de Marina i va acabar sent un espia oficial de l'Armada espanyola a Anglaterra. Al març de 1749 Jorge Juan va ser enviat a Londres amb un nom fals, el de Míster Josues. Hi anava en diferents missions secretes per encàrrec del marquès de l'Ensenada. El més important era que aconseguís tot el material possible sobre com construïen els seus vaixells de guerra els anglesos.

Necessitaven tota mena d'informació i, a més, havia d'aconseguir portar a Espanya experts constructors de vaixells i d'altres elements de les naus. Jorge Juan es va convertir, doncs, en un agent secret i després va ser el dissenyador del primer vaixell modern amb tècniques copiades dels anglesos. Passava informació en cartes a través de claus numèriques i, finalment i després d'haver aconseguit subornar una cinquantena de tècnics perquè anessin a construir a Espanya, va haver d'escapar d'Anglaterra per la costa francesa disfressat de mariner.


1756-1795


Després de tot el procés d'espionatge i de més d'una picabaralla entre els membres de l'Armada sobre com s'havia de construir el vaixell i, especialment, sobre el fet de mantenir alguns elements propis de la tradició constructiva espanyola, l'1 de febrer de 1756, Francisco de Orozco, comandant general del Ferrol, informava a la Secretaria de Marina que s'havia botat al mar, a les drassanes d'Esteiro, el navili de guerra batejat com a Triunfante. El primer destí del vaixell va ser el departament de Cartagena. Des d'allà i durant gairebé quaranta anys va servir de nau de guerra arreu.

Va ser a Nàpols. Va participar en diferents bombardejos contra Gibraltar, i al 1782 va prendre part en el combat del cap Espartel. Per ordre del rei Carles III, el 1784 forma part d'una esquadra a les ordres del brigadier Gabriel de Aristizabal, la missió del qual va ser navegar cap a Turquia i aconseguir un tractat, objectiu que es va aconseguir. L'esquadra la formaven el navili Triunfante, amb 68 canons i comandat per Sebastián Ruiz de Apodaca; el navili Pascual amb 74 canons i comandat per Francisco Javier Winthuysen; la fragata Clotilde de 26 canons, comandada per Bartolomé Ribera i la fragata Magdalena, també de 26 canons, comandada per Juan María de Villavicencio.

El 1795, el seu últim any, formava part d'una esquadra amb el San Dámaso, San Antonio, San Julián, San Francisco de Asís i altres. Estaven en la divisió comandada pel tinent general Gravina, que actuava en el Mediterrani.

 

FINAL TRIST


Després d'haver participat en tantes batalles i combats, el seu final va ser molt més simple. El 5 de gener de 1795 un fort temporal li trenca l'amarratge i després d'evitar l'enfonsament, el seu comandant provoca una maniobra per embarrancar-lo, davant del testimoni de tota l'esquadra de Gravina. Això va permetre que el comandant es deslliurés de ser objecte d'un consell de guerra. Així mateix, dels 800 infants que hi havia a bord, tots van sobreviure.
 
Després de l'enfonsament, el capità del Triunfante Yáñez, va ordenar que es recuperés part de l'artilleria del vaixell.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2888624

Montblanc - El primer volum de la «Història de la Conca de Barberà» es dedica a l'art - 09.06.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:46


N.R.. Montblanc

Han fet falta gairebé 500 pàgines per explicar i il·lustrar sobre paper l'evolució de l'art a la Conca de Barberà. Història de la Conca de Barberà. Història de l'art és, doncs, el primer volum d'una extensa col·lecció que vol descriure minuciosament la història de la comarca i des de tots els àmbits. Coordinada pels historiadors Joan Fuguet i Carme Plaza, aquesta publicació fa un recorregut des de l'art romànic fins al contemporani, l'argenteria, l'arquitectura industrial i l'arquitectura popular.Destaca, per exemple, «la desequilibrada» importància de l'art gòtic en relació amb els altres períodes històrics que s'hi tracten.

Vint historiadors i arqueòlegs han participat en la publicació del primer volum de la Història de la Conca de Barberà. Història de l'art, que vol ser «una recopilació sintètica d'estudis sobre la producció artística» des de l'època medieval fins a l'actualitat, segons els coordinadors de l'obra, Joan Fuguet i Carme Plaza.

En gairebé 500 pàgines, els articles que el lector hi podrà trobar estan explicats de forma didàctica però rigorosa. Destaca, per exemple, «la desequilibrada» importància de l'art gòtic en relació amb els altres períodes històrics que s'hi tracten, però que s'entén si es té en compte que Montblanc va ser una de les principals ciutats del Principat durant els segles XIV i XV. En l'apartat dedicat al monestir de Poblet s'hi ha hagut de dedicar «una extensió ponderada» però que «permet tenir una visió global del monument».

L'arquitectura, la pintura i l'escultura són els elements cabdals a través dels quals es tramen els diferents capítols, dels quals també destaca el referent a l'època moderna (segles XVI-XVIII) en què es destaca el palau dels Queralt a Santa Coloma i la construcció i reforma de gran part de l'arquitectura religiosa i civil. La tercera gran època d'esplendor de la comarca, igual com a la resta de Catalunya, va ser durant el modernisme, època en què neix el cooperativisme. En l'apartat d'arquitectura industrial hi ha espai per als pous de gel, molins paperers i hidràulics, i en el de l'arquitectura popular, les barraques de pedra seca, marges i pous d'aigua.

Aquest primer volum ha estat editat conjuntament pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà i Cossetània Edicions amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i el Centre d'Estudis de la Conca de Barberà.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2888509


Agustí Alcoberro.: «Cal remodelar progressivament el museu i incorporar-hi més peces històriques»

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 11:30

 

+ Agustí Alcoberro, aquesta setmana al Museu d'Història de Catalunya. Foto: QUIM PUIGAgustí Alcoberro.: 
«Cal remodelar progressivament el museu i incorporar-hi més peces històriques»


Agustí Alcoberro (Pals, 1958) ha agafat el relleu a Jaume Sobrequés en la direcció del Museu d'Història de Catalunya. El seu model de museu no difereix gaire del que ja és ara, però sí té una clara intenció de tirar endavant, poc a poc, una renovació de l'exposició permanent

-Vostè està vinculat al museu des dels seus inicis. Però una cosa és col·laborar-hi i l'altra, ben diferent, tenir-ne la màxima responsabilitat. Quin museu s'ha trobat?
-«El que més destacaria és el capital humà. M'he trobat amb un personal amb moltes ganes de treballar, molt identificat amb el museu i molt il·lusionat. Això m'ha acabat d'engrescar.»

-I què és el primer que el va engrescar quan el Departament de Cultura li va proposar la direcció?
-«Tu ho has dit abans: la meva trajectòria m'ha portat fins aquí. Vaig estar treballant amb l'equip de la comissionada Carme-Laura Gil que va muntar el museu. Em vaig encarregar de tota la part d'història moderna i de la unificació de tots els textos, de tots els plafons de les sales de l'exposició permanent. I després hi he continuat vinculat, en totes les èpoques, en diferents activitats. Les últimes han estat el comissariat de les exposicions Per bruixa i metzinera i Catalunya i la guerra de Successió. En conclusió, el projecte del Museu d'Història de Catalunya m'ha engrescat sempre, crec que té aquest punt just de cruïlla entre la investigació històrica, la divulgació, la didàctica i fins i tot la creació.»

-Què creu que pot aportar com a director?
-«Espero crear un estil, una manera de fer. Vull tenir vinculació amb museus d'història d'altres països; de fet, ja estem preparant coses conjuntament. La marca Museu d'Història de Catalunya avui ja ho pot fer, no pas fa uns anys. S'ha fet un molt bon treball. Vull incidir també en els monuments. El museu gestiona en aquests moments un gran nombre de monuments de tot el país, des de Sant Pere de Rodes fins a Miravet, i probablement és un àmbit que fins ara no estava prou ben coordinat o no prou ben relacionat amb el museu. Es tracta d'intentar generar sinergies: és a dir, quan muntem una exposició nova aquí al museu s'ha de traduir, sempre, en una exposició itinerant que pugui recórrer el territori. I qui diu això diu també altres iniciatives que es puguin desplegar en el territori.»

-Vol fer més vius els monuments, entenc.
-«Més vius i més vinculats a la casa central. Per exemple, quan vam muntar l'exposició Catalunya i la guerra de Successió vam crear la ruta 1714 que travessa cinc monuments diferents del museu. Hem de cuidar més el territori.»

-Vostè en prové.
-«Sí, sóc fill de Pals i les meves arrels paternes estan a la comarca del Montsià. Per tant, tinc vinculació amb les dues puntes del principat. La meva visió del país no és barcelonocèntrica, no.»

-Digui'm més projectes de futur.
-«La nostra idea és que el que s'acaba d'inaugurar ara, fa tot just uns dies, que és la primera intervenció sobre l'exposició permanent amb la creació d'una nova sala, no s'aturi aquí. Quan es va idear el museu, els anys 1995 i 1996, es va fer un projecte molt potent des del punt de vista de les noves tecnologies, molt interactiu, molt didàctic. Però les noves tecnologies en aquests últims dotze anys han fet un salt considerable i, per tant, cal de manera més o menys progressiva anar remodelant sales, cal donar-los un nou to. No d'avui per demà, però cal anar refent el discurs de les sales. I això, en la mesura del que sigui possible, també hauria d'anar acompanyat d'ampliar la col·lecció de peces històriques pròpies del museu. Volem exposar algunes peces que tenim de donacions de ciutadans anònims i no tan anònims.»

-A l'exposició permanent actual n'hi ha poquíssimes.
-«Sí, però al magatzem en comencem a tenir unes quantes de molt interessants. Ara ja estem preparats per anar eixamplant el patrimoni material del museu.»

-Deixarà de ser, doncs, un museu sense col·lecció, com ha sigut fins ara?
-«Un museu no s'improvisa. Aquest museu va néixer molt de pressa, va ser una aposta forta, i molt correcta em sembla a mi. Inspirat en alguns dels museus més moderns del moment, va néixer com un museu de nova generació, en el sentit que no és exactament un museu d'obres d'art. Actualment, aquest model de museu ja no sorprèn tant.»

- Quan hi ha un relleu, la pregunta és obligada: continuïtat o trencament amb el seu predecessor, Jaume Sobrequés?
- «Home, la història per definició és el joc subtil dels canvis i les continuïtats. Si no hi hagués canvis no hi hauria història, seria una cosa estructural i parada. I si només hi hagués canvis, tampoc no hi hauria una raó de ser. Crec que el museu s'ha treballat molt bé. Té un prestigi que no tenia inicialment i, per tant, és l'hora de plantejar-se un salt important.»

-Abans parlava de l'ampliació, recent inaugurada, de l'exposició permanent. És un projecte de l'anterior director que vostè s'ha trobat fet. L'hauria plantejat igual o diferent?
-«La línia amb què s'ha fet és la mateixa línia fundacional del museu, que és acostar la realitat social des d'un plantejament històric ampli i utilitzant noves tecnologies. I, molt important, s'adreça a públics ben diversos. Aquí tenim un públic escolar, però també tenim cada vegada més un públic turista. I no hem de renunciar mai a tenir el públic adult del país.»

-Els escolars són majoria, és bo o dolent?
-«Hem aconseguit que el museu tingui un seguit d'infraestructures i serveis dirigits a la comunitat d'historiadors i en general al món universitari. Si et mires l'agenda del museu de qualsevol dia, hi ha una continuïtat d'actes, des de congressos, seminaris, trobades, presentacions de llibres... Aquesta línia sí que aporta gent cada dia. Pel que fa a l'exposició permanent, el repte que tenim és que no sigui una exposició d'una sola visita, sinó que la gent hi torni continuament. I això vol dir dues coses: anar renovant l'exposició permanent, com deia, i anar renovant també les seves lectures. L'exposició admet diferents rutes, diferents recorreguts per les mateixes peces.»

-Quan començarà la renovació?
-«A la tardor veurem els primers resultats. Potser abans i tot.»

-Quina opinió té del Pla de Museus?
-«La idea de construir un gran museu nacional que englobi història, arqueologia i etnologia la veig bé. No és cap contradicció. Té més avantatges que inconvenients.»

MARIA PALAU

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/entrevistes/index.html?p_idcmp=2887623
 



Encuentran 700 herramientas de piedra de hace 400.000 años en un yacimiento de La Riba (Tarragona)

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 12:05

 

 

Un equipo de arqueólogos ha encontrado 700 nuevas herramientas e instrumentos de piedra en el yacimiento de la Cansaladeta, en La Riba (Tarragona), que permitirán estudiar la evolución tecnológica de hace entre 500.000 y 300.000 años, según informó el Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social (IPHES).

La campaña realizada en el yacimiento durante el mes de mayo ha permitido poner al descubierto un estrato de unos 400.000 años de antigüedad, similar a TD 10 de Gran Dolina, en Atapuerca (Burgos). Los codirectores de la excavación, Josep Maria Vergès y Andreu Ollé, dijeron que los niveles son "comparables" por el rango temporal, la riqueza y secuencias de talla muy completas.

Los 700 instrumentos de piedra ayudarán a comprender la variabilidad tecnológica del Pleistoceno medio, especialmente los procesos de cambio que llevan de los grandes instrumentos a la obtención de astillas a partir de núcleos preparados para elaborar herramientas especializadas.

Estos instrumentos de piedra, explicó Vergès, están elaborados con materia prima recogida en el río Francolí, que se encontraba a 30 metros de distancia. La mayoría de las piezas están elaboradas con sílex, pese a que hay algunas hechas con cuarcita y cuarzo.

El investigador destacó que el yacimiento de la Cansadaleta es "bueno para estudiar los cambios tecnológicos, porque se dan 11 niveles de ocupaciones humanas de forma continuada que permiten observar las transformaciones", con una secuencia que va del millón de años a los 300.000 años, cosa "poca frecuente" en la Península Ibérica.

La situación en áreas geográficas diferentes de los yacimientos TD 10 en Atapuerca y la Cansaladeta permitirá saber si entre un lugar y otro "existen diferencias o no, y por qué", aunque "en principio parecen muy similares".

La primera acción en la Cansaladeta se realizó en 1999, con una intervención de urgencia para comprobar la potencialidad del yacimiento, y desde 2002 se excava cada año.

 

http://www.solociencia.com/noticias/0806/06122636.htm

 


«Anterior   1 2 3 ... 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 ... 60 61 62  Següent»

Powered by LifeType