PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Durant molt de temps s'ha especulat sobre els orígens del descobridor del nou món, Cristòfor Colom. És cert que la teoria més defensada arreu és la que tracta el virrei de genovès, nascut en una família de llaners i taverners. Però la veritat és que de Colom no se'n conserven ni la partida de naixement ni la de baptisme, un dels motius pels quals hi ha hagut tantes teories classificades entre els historiadors com a estrambòtiques i/o patriòtiques. Així doncs, rere la figura tan enigmàtica de Colom, s'hi troben tot de tesis alternatives que tracten el descobridor com a nadiu de molts llocs diferents.

No obstant això, una de les opcions més conegudes actualment és que Colom era català. La teoria catalana va ser difosa als anys 20 pel peruà Lluís Ulloa i actualment és defensada per investigadors com ara Pere Català i Roca, Teresa Baquè o Jordi Bilbeny. Aquests autors han publicat moltes proves reveladores sobre el possible origen català de Colom en diferents obres. La tesi defensa que el navegant es deia Joan-Cristòfor Colom, de la família Colom-Bertran, emparentada amb bona part de la noblesa del moment, i que Colom va dur a terme l'empresa en nom del rei Ferran el Catòlic i de la Corona d'Aragó. I la seva expedició hauria sortit de Pals.

Però un dels punts febles d'aquesta teoria era que a Pals no constava que en el segle XV (ni en cap segle en particular) existís tal port. El motiu que a priori es va explicar és simple: una desviació del riu Ter, després de la descoberta, hauria modificat el territori de la costa empordanesa, fent que Pals perdés la cala que li feia de grau. I tots els documents que n'haurien de parlar restarien manipulats per la censura o bé destruïts. Però ara, Eva Sans, amb la col·laboració de Narcís Subirana, ha demostrat a través d'una recerca exhaustiva de més de dos anys, que el port de Pals va existir, a partir de documents dels segles XVII i XVIII localitzats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

El mètode d'investigació està inspirat en la recerca de tipus policial. Durant el temps que ha invertit en l'estudi, Eva Sans ha consultat més d'un centenar de documents, mapes, gravats i manuscrits.

Aquests arxius esmenten el port de Pals com a grau de sortida d'alguns vaixells, com a part del recorregut d'embarcacions que recorrien el Mediterrani o bé per assumptes pesquers.

Les proves seran presentades per la FEHC en un acte que se celebrarà a Pals a l'octubre, amb la reproducció i transcripció dels documents trobats per la investigadora.

Al Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre d'Ulldecona esperen amb molta expectativa l'inici de les investigacions que han de permetre datar d'una manera més exacta les pintures rupestres de la serra de Godall. «Fa molt de temps que no s'investiga res i encara ens queden moltes coses per saber», explica el director d'aquest centre, que funciona des de finals del 2005 i que l'any passat van visitar unes 2.500 persones. «Saber més coses de l'art llevantí ens farà valorar-lo encara més i treballar més de cara a la seua preservació», diu Vericat. Segons el director del centre d'Ulldecona, les previsions de l'IPHES són que els treballs puguen començar a finals d'any i que les conclusions de la investigació es puguen fer públiques dintre el 2009. Així ho va confirmar ahir la regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Ulldecona, Núria Ventura, tot i que va assenyalar que el projecte es troba ara damunt la taula de la direcció general de Patrimoni de la Generalitat. En aquest sentit, el director territorial de Cultura a l'Ebre, Xavier Vega, va dir que coneixia el tema, «però que el porten directament des de Barcelona».

Per arribar on són, l'IPHES i l'equip de l'arqueòleg Ramon Viñas ha dut a terme una prova pilot amb un bacteri que serà el que permetrà analitzar la data exacta de les pintures.

MILLOREN L'ACCÉS A L'ABRIC

Mentrestant, l'activitat al Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre d'Ulldecona continua. Així, la setmana vinent està previst que comencen les obres de millora de l'accés a l'abric 1 d'Ulldecona, l'únic que es pot visitar. Aquesta actuació consistirà en instal·lar unes escales més segures i una plataforma de ferro que permetrà als visitants poder contemplar les pintures sense necessitat d'entrar directament a la balma. «Per una banda, podrem doblar les visites –ara estan restringides a cinc persones– i per una altra protegirem millor les pintures», explica la regidora de Cultura. En aquesta actuació l'Ajuntament invertirà uns 70.000 euros.

ART PREHISTÒRIC

Declarades, juntament amb tot l'art rupestre llevantí, Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco el 1998, les pintures rupestres d'Ulldecona es distribueixen en tretze abrics. Són del Postpaleolític i el Neolític, la qual cosa demostra que durant 4.000 anys els pobladors de la zona, caçadors i recol·lectors van considerar l'indret un lloc sagrat de culte, ja que les pintures s'interpreten com un oferiment a la natura i moltes tenen un discurs clarament narratiu: escenifiquen una estratègia de cacera que consistia en acorralar els animals. El Centre d'Interpretació de l'Art Rupestre d'Ulldecona estrena un joc interactiu batejat com a Nosaltres, els caçadors. Promogut per l'Ajuntament, el presentaran en públic el proper diumenge en el marc d'una jornada de portes obertes al centre i a l'alberg de l'ermita. L'ha realitzat l'empresa Barcelona Media-Centre d'Innovació i la Universitat Pompeu Fabra. Per al joc s'han animat les figures rupestres de l'abric 1 d'Ulldecona i els visitants poden practicar estratègies de caça del paleolític a través d'una gran pantalla tàctil. / R.R.

Els investigadors han arribat a aquestes conclusions després de deu anys de treballs, a través de dues línies de recerca paral·leles. Un estudi genètic de l'ADN extret de la mòmia de la tomba dels Cardona, fins ara suposadament del príncep de Viana, ha determinat que no hi correspon. Les restes s'han comparat amb les que s'atribueixen a la seva mare, Blanca I de Navarra, i amb les d'altres cossos que hi guarden parentiu indubtable, com la tsarina Alexandra de Rússia, el duc d'Edimburg o Joana d'Habsburg. L'estudi ha permès resseguir la transmissió de l'ADN mitocondrial –que només transmet la mare– «per via directa» a través de l'ascendència i descendència femenina de la reina Blanca al llarg de 800 anys, com explicava la directora de la investigació, la historiadora Mariona Ibars, que en optar per aquesta via va comprendre que «no seria fàcil». La recuperació de l'ADN de restes antigues «no és una qüestió trivial», puntualitzava Assumpció Malgosa, del departament de biologia animal, vegetal i ecologia de la UAB, perquè ha pogut aportar dades rellevants «per a la comparació a partir de la genealogia», si a més s'hi afegeix la importància d'extremar les precaucions per no contaminar les mostres.

TRES COSSOS DIFERENTS

 L'estudi antropològic de la mòmia ha determinat que cap dels tres individus a qui corresponen les restes humanes són el príncep de Viana. Ho demostra el fet que, per exemple, es van trobar vuit vèrtebres lumbars quan «això és impossible perquè el cos humà en té cinc». Així, el professor del departament d'antropologia física de la Universitat de Granada i un dels investigadors participants a l'estudi, Miguel C. Botella, estava convençut que el cos es va recompondre «intencionadament» per la importància d'aquesta figura històrica durant la seva restitució al monestir el 1935, motiu pel qual es conservava dins un fèretre modern.

La part superior de la mòmia presenta el crani completament destrossat, li falta un braç –que va ser reconvertit en una relíquia però que es va perdre durant els fets de la Setmana Tràgica–, i va pertànyer a un home adult d'aproximadament uns 40 anys, mentre que la columna del segment inferior presenta marques de talls de serra i la cama dreta està separada.

«NO PERDREM L'AFECTE»

Les suposades restes de Blanca I conservades al monestir de Nieva (Segòvia) tampoc són seves, segons les conclusions. Ibars suggeria que es modifiqui la placa que les identifica. A Poblet, en canvi, no caldrà tocar res perquè a la tomba no hi havia cap referència al príncep, i tampoc afecta la visita turística. El conseller de Cultura del govern de Navarra, que també va ser a l'acte i va mostrar-se disposat a col·laborar en noves investigacions, igualment destacava que tot i les revelacions els navarresos «no perdran l'afecte» pel monestir.

Un equip de quinze estudiants de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de Barcelona (UB) ha excavat durant tres setmanes al poblat ibèric de l'Assut de Tivenys, on continuaran treballant fins dijous, dirigits per l'arqueòleg Jordi Diloli i Samuel Sardà, becari del departament d'història i història de l'art.

Si l'estiu passat es va localitzar una important estructura arquitectònica carbonitzada, que consisteix en una columna central i les bigues d'un sostre a l'interior de la torre defensiva que formava part del poblat, aquest estiu s'ha pogut aprofundir en el coneixement de les restes.

Segons els responsables de l'excavació, a l'àrea d'habitatge de la torre, que va ser destruïda per les flames, s'hi han trobat al paviment d'ús –on hi havia una llar de foc– peces importants que han permès datar històricament el fet. Destaca una moneda provinent de l'illa de Corcira (l'illa grega de Corfú), una àmfora en fragments i nombroses eines: una falç, un podall, una aixada, un punyal, les restes d'un teler, material ceràmic divers i una fíbula que podia formar part d'un cinturó o bé de l'ornament de la funda d'una espasa.

Els arqueòlegs daten l'atac al segle II aC. Les datacions radiocarbòniques han situat l'origen de l'espectacular muralla- torre de cinc metres d'altura al segle VI aC, que formava el poblat juntament amb habitatges localitzats.

L'assentament ibèric de Tivenys està situat a la riba esquerra del riu i domina en altura el paisatge, i es tracta de l'única construcció de l'època que s'ha localitzat al nord-est peninsular.

Durant el curs que ve, continuaran els treballs amb l'estudi del material arqueològic localitzat.

La plaça que dóna accés al monestir de Poblet serà renovada. L'actuació consistirà en el reasfaltatge del tram que abraça la porta exterior del recinte emmurallat fins a la porta Daurada –d'uns 200 metres de llargada–, i que es troba en mal estat. La idea és que només hi tinguin pas els vianants, mentre que els cotxes es quedin a l'aparcament que hi ha habilitat a fora. A més, també s'enjardinarà de nou tot l'entorn. L'obra més important, però, serà la conversió de la bassa –ara en desús perquè s'hi han detectat pèrdues d'aigua– en un dipòsit que subministrarà la nova hostatgeria, que hauria d'haver obert l'any 2004 i que acumula doncs, cert retard. La Diputació de Tarragona subvencionarà aquesta actuació, que costarà 300.000 euros, que es repartiran en partides de 75.000 euros en quatre anualitats. Es preveu que les obres puguin començar a la tardor i tindrien un termini d'execució de mig any. Ahir al matí, el president de l'ens, Josep Poblet, va reunir-se al monestir de Poblet amb el pare abat, Josep Alegre, per firmar aquest acord de col·laboració.

CONNECTATS A LA XARXA

Altres línies de col·laboració amb les quals treballen de manera conjunta la Diputació i el monestir de Poblet és ampliar les tecnologies de la comunicació i de la informació en funció de les necessitats del monestir, com instal·lar banda ampla a la xarxa informàtica –que consta d'una cinquantena d'ordinadors– amb l'objectiu de donar un impuls a la projecció «en l'àmbit internacional» dels monestirs de la Ruta del Cister, segons subratllava Poblet.

La sisena edició del curs d'iniciació a l'arqueologia ibèrica al jaciment ibèric de Castell a Palamós començarà avui. El curs està organitzat pel Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, amb la col·laboració del Museu de la Pesca de Palamós i el patrocini del Mas de Castell. El curs s'adreça a tots aquells estudiants universitaris que cursen carreres no directament relacionades amb l'arqueologia i a totes aquelles persones que volen saber com es treballa en una excavació arqueològica. La durada serà de 15 dies (s'acaba el dia 20) i inclourà, a més d'excavacions, visites a altres museus i jaciments de la zona i conferències relacionades amb les tècniques d'excavació arqueològica i amb el poblat ibèric de Castell.

Aquest any, una trentena de participants, provinents de Catalunya, Galícia, Castella-la Manxa, la Rioja, el País Basc, Itàlia i Anglaterra continuaran els treballs arqueològics de la zona de l'acròpolis del poblat ibèric de Castell.

OBJECTIU DEL CURS

Theodor Hauschild «ha posat el nom de Tarragona en els nivells més alts del coneixement científic del món romà». Amb aquestes paraules la regidora de Patrimoni de Tarragona, Rosa Rosell, justificava l'acord de l'Ajuntament de concedir el títol de fill adoptiu de la ciutat a l'arqueòleg alemany Theodor Hauschild. L'acte va tenir lloc dijous al vespre al Saló de Plens.

Hauschild, nascut a Erfurt (Alemanya) l'any 1929, és arquitecte per la Universitat de Berlín i un reconegut arqueòleg i historiador del món romà i cristià. Ha estat un dels principals renovadors de l'arqueologia i la història antiga de Tarragona, de la Hispània Antiga i l'alt medieval. A les dècades dels 50, 60 i 70 va treballar a la ciutat de Tarragona en col·laboració amb altres historiadors com ara Alföldy i Koppel. L'any 1956 va col·laborar amb Helmut Schlunk en l'estudi del mausoleu de Centcelles i el 1969 va participar en l'aixecament planimètric dels murs romans del claustre de la catedral. La seva gran aportació a l'arqueologia tarragonina data del 1974, quan va realitzar un estudi detallat de la torre de Minerva.