PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


El telescopio podría ser un invento catalán - 18.09.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:28


Una ciudadana observa un eclipse a través de un telescopio en la plaza de Catalunya de Barcelona en el 2006. Foto: ARCHIVO / RICARD CUGAT  
Una ciudadana observa un eclipse a través de un telescopio en la plaza de
Catalunya de Barcelona en el 2006. Foto: ARCHIVO / RICARD CUGAT



PEDRO ALONSO (EFE)
LONDRES

El telescopio podría ser un invento catalán y no holandés, como se creía hasta ahora, según una investigación que publica este mes la revista británica History Today.

El historiador Nick Pelling, autor del estudio, sostiene que el primer telescopio podría ser obra de un óptico que responde al nombre de Juan Roget, quien vivió en Girona hace unos cuatro siglos.

Investigación basada en un estudio divulgado en 1959

Pelling basa su teoría en otra investigación divulgada en 1959 por el optometrista español José María Simón de Guilleuma (1886-1965), quien rastreó las primeras menciones del aparato en testamentos realizados en Catalunya a finales del siglo XVI.

Tradicionalmente, la invención del telescopio se ha atribuido al fabricante de lentes holandés Hans Lipperhey (1579-1619), quien dio a conocer su ingenio --un rudimentario tubo con lentes cóncavas y convexas-- en otoño de 1608, en plena Guerra de Flandes (1568-1646).

Varios supuestos creadores

El 2 de octubre de 1608, Lipperhey solicitó la patente del aparato, pero días después las autoridades informaron de un "hombre joven que había demostrado lo mismo con un instrumento similar".

La idea no tardó en difundirse por Holanda y Europa, donde Galileo Galilei (1564-1642) perfeccionaría más tarde el revolucionario invento, y escaparía al control de las autoridades, que acabaron negando la patente a Lipperhey y a Metius de Alkmaar. Ante esa cantidad de supuestos creadores, Pelling cree que los "aspirantes holandeses" a la paternidad del telescopio "mintieron y disimularon hasta cierto punto".

Búsqueda en internet

Guilleuma --con el que el experto británico se topó inopinadamente durante una búsqueda en internet-- encontró en un registro oficial referencias a la muerte de la esposa del catalán, Juana. El optometrista averiguó que Roget, fallecido entre 1617 y 1624, procedía de una familia de fabricantes de lentes de Barcelona.

Guilleuma fue todavía más lejos e investigó la existencia de ulleras --término que antaño significaba monóculo y que después se usó para nombrar al telescopio-- en testamentos de habitantes de la capital catalana que pudieron comprar el aparato de Roget. La referencia más antigua data del 10 de abril de 1593, cuando un tal Don Pedro De Carolona legó "una 'ullera' larga guarnida de latón" a su esposa, Doña María de Cardona y Eril.

Contactos con la familia de Guilleuma

Pelling admite que ese artefacto bien podría haber sido una gran lente sujeta a un palo largo, si bien Guilleuma descubrió también que, entre los efectos de un marchante catalán llamado Jaime Galvany subastados el 5 de septiembre de 1608, figuraba "una 'ullera' de larga vista" que, según el historiador, sí que "suena al telescopio de Roget".

En opinión de Pelling, Juan Roget y sus clientes quizás no se dieron cuenta del potencial científico y comercial de la invención. El experto británico --que asegura haber mantenido contactos con la familia de Guilleuma y espera poder examinar documentos del optometrista que todavía no han visto la luz-- considera que esas pruebas pueden cambiar la historia del telescopio.

 

 

 http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_

PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=544533&idseccio_PK=1021



TARRAGONA - La URV acorda concedir el títol de doctor «honoris causa» a Géza Alföldy

noticies de C A T A L U N Y A -, noticies de T A R R A C O - — Publicat per josep.m @ 18:07


EL PUNT. Tarragona.
El consell de govern de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha acordat concedir el títol de doctor honoris causa a l'historiador i hispanista hongarès Géza Alföldy (Budapest, 1935), expert en epigrafia llatina i gran coneixedor de Tàrraco.
 
Alföldy és doctor honoris causa per diferents universitats, Creu de Sant Jordi de la Generalitat i Medalla d'Argent de la Ciutat de Tarragona. Se'l considera l'estudiós més destacat en el terreny de l'epigrafia clàssica llatina i un dels principals especialistes en el camp de la història social de Roma. Destaquen els seus estudis sobre la societat romana i l'exèrcit romà i, en especial, la seva dedicació a l'estudi de l'epigrafia de Tàrraco, al qual ha dedicat molta atenció des la seva primera visita a la ciutat, l'any 1968.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3051812


L'arqueologia medieval i moderna de Catalunya s'examinarà a Tarragona

noticies de C A T A L U N Y A -, noticies de T A R R A C O - — Publicat per josep.m @ 18:04

 


C. FILELLA. Tarragona

L'Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM) ha escollit la ciutat de Tarragona per organitzar el IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, que tindrà lloc el maig del 2010, al Palau Firal.

L'ACRAM convoca amb una periodicitat quadriennal aquesta trobada, que té l'objectiu de posar en contacte el major nombre possible de professionals de l'arqueologia i fomentar l'intercanvi d'experiències entre arqueòlegs, explica Josep Maria Vila, membre de l'associació. Ell mateix va signar aquesta setmana un conveni de col·laboració amb la tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell. El consistori col·laborarà en l'organització del congrés per tal de «fomentar les activitats arqueològiques i el coneixement entre arqueòlegs i investigadors». El congrés es dedicarà especialment a tractar de «les transicions»: «Les transicions del món antic al món medieval i del món medieval al món modern», apunta Vila. Els quatre dies que durarà la convocatòria es presentaran diverses ponències i comunicacions. La previsió és qui hi hagi 200 inscrits. D'altra banda, la regidora va anunciar que estan impulsant un projecte per millorar la museïtzació del pretori de Tàrraco, especialment la sala Jaume II, coneguda com la sala Gòtica, amb l'objectiu «de donar una explicació més completa del que coneixem de la torre medieval».

 

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3051657 



COGUL - Restauren les pintures rupestres del Cogul en el centenari del seu descobriment

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 17:55
 
 
La Generalitat inicia la construcció d'un centre d'interpretació de les restes, que tenen uns 9.000 anys d'antiguitat

DAVID MARÍN. El Cogul
La restauració de les pintures rupestres de la Cova dels Moros, als afores del poble del Cogul (les Garrigues), ha finalitzat. Des de la setmana passada ja es poden veure amb major nitidesa les figures: un grup de dones ballant i algunes escenes de cacera, d'uns 9.000 anys d'antiguitat. S'ha eliminat la capa de sediments que les cobria i que feia que només fossin ben visibles si s'hi aplicava humitat. Aquesta restauració, que coincideix amb el centenari de la troballa, és el primer pas per a una remodelació profunda del paratge on es troben. La Generalitat iniciarà ara les obres de construcció d'un centre d'interpretació que permetrà treure més partit de les que han estat considerades durant molt de temps les restes d'art rupestre més important de Catalunya.
 
 

El 1908, fa tot just cent anys, el rector de la parròquia del Cogul, Ramon Huguet, va acompanyar Ceferí Rocafort, que estava recopilant informació sobre la geografia de Lleida, a veure unes curioses pintures antigues en una cova situada als afores del poble. Rocafort va donar notícia de la troballa a la gent del butlletí del Centre Excursionista de Catalunya i el rector Huguet va passar a la història com el descobridor de les escenes d'art rupestre més importants de Catalunya, amb permís de les d'Ulldecona, descobertes el 1975.

Les pintures del Cogul estan celebrant el seu centenari amb un tractament rejovenidor que permet contemplar-les sense la capa de sediments que les cobria i que dificultava apreciar-les correctament. Els tècnics de la restauració van donar pràcticament per enllestida la feina la setmana passada. Durant un mes i mig, han estat aplicant un tractament que ha eliminat el sediment de cadascuna de les figures.

Després d'aquesta actuació, la Roca dels Moros, que és el nom amb què es coneix la cova on es troben les pintures, es tancarà momentàniament al públic mentre s'instal·lin les mampares que protegiran la zona de les pintures.

Paral·lelament, i coincidint també amb el centenari de la troballa, el Departament de Cultura iniciarà la construcció d'un centre d'interpretació que ajudarà els visitants en la seva visita a les restes. El conseller Tresserras en va posar la primera pedra el setembre passat.

 
A dalt, el dibuix d'un cérvol. A baix, els tècnics de la restauració amb un
croquis del conjunt, i una reproducció de l'escena del ball. Foto: EL PUNT D.M.

Fins al moment només hi ha un mòdul prefabricat que serveix d'oficina per a un treballador del Departament de Cultura que orienta els visitants que li ho demanen. Es calcula que cada any visiten el jaciment de les coves del Cogul entre 1.000 i 1.500 persones i els responsables de Cultura confien que el centre d'interpretació ajudi a superar amb escreix aquesta xifra i faci una major difusió de les restes. Les pintures de les Coves del Moro del Cogul han estat declarades patrimoni de la humanitat per part de la Unesco, que és el màxim reconeixement que es pot fer a una obra humana. Es calcula que es van pintar fa uns 9.000 anys i es cataloguen dins de l'art rupestre llevantí; l'escena més famosa és un ball de dones al voltant d'un home nu.

 

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3051649



Més debat sobre Cristòfor Colom

noticies del mon -, noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 12:22

Més debat sobre Cristòfor Colom

Un professor universitari nord-americà publica un llibre en què defensa la tesi de la catalanitat de Colom com la més sòlida de totes les que indaguen en l'origen del descobridor d'Amèrica

RAÜL MAIGÍ. Barcelona

+ Charles J. Merrill, l'autor del llibre, a la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona. Foto: R.M.

Charles J. Merrill, professor de llengua castellana a la Mount St. Mary's University de Maryland (EUA), investigador especialista en Cristòfor Colom, ha fet un pas endavant en el corrent que defensa que el descobridor del Nou Món era català. No hi ha proves noves sobre l'origen del navegant, en un debat que fa anys que dura, però el professor Merrill defensa que la tesi catalana és la més fiable. Ho afirma a Colom of Catalonia. Origins of Christopher Columbus revealed (Demers Books), un llibre presentat fa uns dies a Òmnium Cultural per iniciativa del Centre d'Estudis Colombins. L'obra es traduirà al català i Cossetània la publicarà al setembre del 2009.

 

 

Merrill –que ha col·laborat amb el Discovery Channel en un reportatge sobre aquesta qüestió– es basa en dos arguments. El primer és que el cognom real era Colom, que és un mot català que apareix als documents de l'època. Per tant, la forma Colón està castellanitzada i Colombo, italianitzada. El segon és que el navegant s'adreçava als Reis Catòlics com a «mis señores naturales», una fórmula que dóna a entendre que «no eren adoptius perquè Colom havia nascut en el territori d'un d'ells, i sabem que no és castellà perquè un germà de Cristòfor Colom es va naturalitzar castellà», sosté Merrill. A més, els monarques no el denominaven estranger, i el fet de no posar-hi un adjectiu indicaria que pertanyien al mateix regne d'Isabel o bé de Ferran, és a dir, que havia nascut a Catalunya, el País Valencià o les Illes. Hi ha altres factors, apunta Merrill, que tindrien a veure amb la política de l'època, les lluites contra els Trastàmara i la participació de Colom en la guerra civil catalana contra el rei Joan II. Merrill defensa que el rei Ferran d'Aragó coneixia perfectament la procedència i les implicacions de Colom, però tenien un pacte de no insistir en la seva identitat, i el mateix Colom ocultava els seus orígens. «Hi havia el perill que aquesta guerra civil s'agreugés si se sabia», opina el professor nord-americà.

Una altra prova que reforça la catalanitat de Colom és la primera carta que va escriure tornant del Nou Món. En va fer tres versions, i es pensa que una d'elles, per a l'escrivà Lluís Santàngel, estava escrita en català, com consta a la biblioteca que el seu fill Fernando tenia a Sevilla. La carta es va perdre, com molts altres documents vinculats a Colom, però la traducció alemanya, per exemple, afirma que es va traduir del català.

Tot i que no consta que ningú s'adrecés a Colom com «el català», Charles J. Merrill defensa que la tesi que millor se sustenta és aquesta –fins i tot va posar Montserrat a una illa!–. En el llibre repassa la bibliografia existent sobre la teoria catalana, que va engegar als anys vint el peruà Luis Ulloa.



CROAT, CORS, NORUEC...
Merrill posa sobre la taula altres teories sobre els orígens del descobridor d'Amèrica. Hi ha tesis en llibres publicats que afirmen que Colom va ser cors, portuguès, gallec, extremeny, castellà, croat i fins i tot noruec. L'autor argumenta els punts febles d'aquestes teories i també els de la més estesa, la que diu que Colom era genovès. Aquesta tesi diu que Colom va arribar a Castella l'any 1485, on hauria prescindit dels seus lligams italians. Merrill apunta que els reis mai s'hi van adreçar com a italià o genovès, tot i que n'hi havia molts en aquella època a Castella i Aragó. No és el mateix personatge que el Cristoforo Colombo nascut a Gènova l'any 1451, perquè l'educació i el nivell social eren diferents. Merrill sosté que l'autèntic Colom era de nissaga noble –l'anomenaven nobilem–, llegia i escrivia en llatí, i no era pas un mercader com assenyala la teoria genovesa.

 

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3051035

L'estudi de l'ADN es coneixerà d'aquí a un mes (Cristofor Colon)

noticies del mon -, noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 10:24

 



El programa d'investigació genètica per determinar l'origen de Cristòfor Colom és a la recta final. Ara fa tres anys que el professor José Antonio Lorente, director del Laboratori d'Identificació Genètica de la Universitat de Granada, coordina un estudi que té com a objectiu obtenir ADN que pugui aportar informació sobre la procedència del famós navegant. Francesc Albardaner, president del Centre d'Estudis Colombins, associació que col·labora en la recerca, confirma que abans que acabi l'any es donaran a conèixer les conclusions de la investigació. No hi ha cap certesa que els resultats siguin definitius.
 
La recerca parteix de l'anàlisi de les restes de la tomba de Cristòfor Colom a Sevilla, que s'ha demostrat que són autèntiques perquè s'han comparat amb les del seu fill Fernando, també enterrat a la catedral de Sevilla, que serveixen de referent, així com les del germà, Diego Colón. No obstant això, a Sevilla no hi ha tots els ossos, i l'altra tomba, que és a Santo Domingo, no s'ha pogut estudiar. A partir de les dades obtingudes, els científics han establert comparacions amb l'ADN de persones que es diuen Colom o Colón a l'Estat espanyol, i Colombo a Itàlia. Les possibilitats són infinites, i per això mateix els investigadors són molt prudents. També es van prendre mostres de saliva per estudiar un grup de persones considerades població catalana de referència: homes que no es diuen Colom però que provenen de diverses generacions nascudes a Catalunya. El Centre d'Estudis Colombins calcula que unes 240 persones de Catalunya, el País Valencià, les Illes, Andorra i la Catalunya del Nord han participat en les anàlisis genètiques. Com a agraïment, rebran un certificat amb el seu ADN.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3051031


«Topar amb l'arqueologia del país»

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:12


 

+ Josep Pijoan, mà dreta de Prat de la Riba, va ser qui executava la feina que calia al president de la Mancomunitat. A la foto, amb el mestre Pau Casals.

  

Un record i homenatge a un llibre d'Enric Jardí que desgrana el sentit transcendent de tres grans personalitats d'aquella cultura catalana incipient, en l'articulació del catalanisme que hem heretat i sense full de ruta

tribuna
Escriptor

 

La intenció és retre homenatge a qui fa deu anys, el dia 21 d'octubre de 1998, ens deixà: Enric Jardí, un català insigne. Aquest diari que ens acull no tindria prou pàgines per expressar l'admiració cap a aquest intel·lectual i la seva sensibilitat per Catalunya. Quan vaig proposar a l'editor de fer-ne una semblança, em fità i reblà: «Fes-ho bé; si no, puntada de peu al cul i escales avall.» No cal afegir que tinc un gran editor, qui ens permet compartir amb vostè lector, i en tres lliuraments, una aproximació a un dels millors llibres que escriví Enric Jardí per l'Editorial Selecta: Tres diguem-ne desarrelats.

En aquest primer lliurament encordarem en transversal i paral·lel el seu primer desarrelat: Josep Pijoan. Què va fer? La Biblioteca de Catalunya i el Museu d'Art de Catalunya, entre altres coses. Aquests espais i projectes els creà en presència i la seva essència encara hi perdura. Va ser la mà dreta de Prat de la Riba, president de la Mancomunitat. Va ser qui executava la feina que calia al polític, mentre dibuixaven tots plegats els ideals i les accions per a un recobrament de Catalunya.

Enric Jardí en el llibre esmentat afirma que Pijoan és l'home més proper que «no» ha conegut; en persona, vol dir, i sembla que la seva facilitat per «connectar» amb la gent era llegendària. Si un dia teniu una estona, llegiu l'homenot que en va fer Josep Pla; és una autèntica meravella de la literatura tot servint a la vida.

Pijoan és un producte escolar de la Institución Libre de Enseñanza amb dos mestres cabdals: Francisco Giner de los Ríos i el jurista Federico Castro. Era una educació krausista que li obrí els ulls i el cervell. Tenia certa facilitat per les llengües i, a part del llatí i el grec, va arribar a dominar l'anglès, el francès, l'alemany i l'italià. Arquitecte i professor. També va fundar l'Institut d'Estudis Catalans i en va ser el primer secretari. El seu paper com a iniciador i agitador cultural no té competidor en tota la història recent de Catalunya i no ens costaria arribar a la conclusió que, per aconseguir aquella renaixença catalana del començament de segle, havien de ser persones tallades per aquest patró: la cultura farceix la política, no pas al revés. Hi tornarem, en aquest concepte, per posar al dia un periple personal: el de Pijoan.

L'autoria d'una obra literària en tres volums anomenada Summa Artis li va valer un reconeixement a àmbit europeu i americà. Va fer de professor universitari a Chicago i la Societat de Nacions a Ginebra li demanà un treball sobre la connexió de les seves teories d'ensenyament i els mateixos ideals de la institució mundial. Això passava l'any 1930; Pijoan feia disset anys que s'havia exiliat de Catalunya. Era un intel·lectual de reconegut prestigi, però a Catalunya l'havien oblidat i, a part d'ignorat i ultratjat, havien silenciat completament la seva obra. Qui? Qui ho va fer? Un grup escollit de persones amb l'arquitecte i president de la Mancomunitat des de 1917 Puig i Cadafalch, al capdavant. Com? Per què? Qui ho diu? Enric Jardí dedica a aquest «cas» unes quantes pàgines que enceta amb: «Seria lamentable que aquest (Puig i Cadafalch) notable arquitecte, digne polític i eminent historiador dels nostres monuments romànics hagués jugat efectivament un paper decisiu en l'expatriació de Pijoan.» És delicat Enric Jardí. Després esmenta una deliciosa anècdota explicada per Alexandre Cirici que ve a corroborar aquesta tesi. El mateix Josep Maria de Sagarra indica que la voluntat creativa de Pijoan havia «topat amb l'arqueologia del país». La nova política enderrocada per la foscor i l'enveja. D'això en podríem i hauríem de parlar una llarga estona.

Pijoan va ser un gran amic de Joan Maragall i aquest li va escriure el 7 d'abril de 1911, dos anys abans del seu exili, el següent: «Se'l veurà a vostè com un d'aquests tipus de català furient que van pel món esperitats de saber i d'acció.» Quanta raó tenia Maragall! Passat 1930 Pijoan va fer un gir de concepció política fàcil d'entendre en el context: es convertí al socialisme. Però anem amb molt de compte de treure qualsevol conclusió històrica, ja que el mateix Pijoan creia que el capitalisme havia fet el seu curs i que, en aquells moments, només un exercici marxista podia resoldre el problema de l'encaix de Catalunya amb una Espanya que desapareixia, perquè venia un Nou Ordre. Aquell mateix que no va poder aconseguir que les forces del catalanisme en la seva natural interpretació de la Renaixença s'assentés amb continuïtat en el temps en dos pilars: la llengua i la cultura.

Aquest Nou Ordre era l'enfonsament de les classes burgeses que l'havien exiliat. Parlava Pijoan d'una socioconvergència? La curiositat és que el socialisme espanyol no ha oblidat mai la paraula obrer. En canvi el socialisme català porta el cognom de Catalunya. Deia que no ens precipitéssim en les conclusions. Però l'axioma es manté: tenir cura de la llengua i enfitar-se de la cultura. Això és el que va fer Pijoan i no li van anar gaire bé les coses.

El catalanisme de principi de segle XXI entona una altra melodia que s'allunya de la cultura tal com l'entenia aquest català desarrelat i evidentment el catalanisme no s'ha proposat assumir els reptes de la cultura en coordenades universals. Per què? Per la por d'unes classes dominants, arqueologia del País Real? Seria una explicació massa fàcil, potser.

No els he esmentat quins són els altres dos desarrelats, és cert, però tornaré.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3046173


Un jutge es declara competent en el cas de l'art sacre de la Franja

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:07


EFE. Barcelona

El jutge substitut de primera instància número 4 de Lleida ha ratificat en una nova resolució que la jurisdicció civil i el seu jutjat en particular són competents per decidir a qui pertanyen les 113 obres d'art sacre en el litigi que en aquests moments està obert entre els bisbats de Lleida i Barbastre. Amb aquesta decisió, el jutge Jordi Guasch desestima els recursos de reposició interposats pels dos bisbats contra una anterior resolució del jutge titular, José Luis Martínez, que ja es declarava competent sobre les obres d'art sacre de la Franja.



DEFINITIU

La interlocutòria d'ahir és definitiva, ja que no hi ha cap més possibilitat legal per qüestionar que la jurisdicció civil pot resoldre el conflicte. Francesc Sapena, advocat de l'Associació d'Amics del Museu Diocesà de Lleida, l'entitat que va presentar la demanda civil, es va mostrar ahir molt satisfet amb aquesta ratificació de la petició feta pel seu representat i va indicar que es preveu que aviat s'assenyali la data per a l'inici del judici sobre el conflicte que enfronta els bisbats de Lleida i Barbastre.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3046230
 


Tarragona serà l'any 2010 marc d'un congrés sobre arqueologia medieval i moderna de Catalunya 29.10.08

noticies del mon -, noticies de C A T A L U N Y A -, noticies de T A R R A C O - — Publicat per josep.m @ 20:04




C. FILELLA. Tarragona

L'Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM) ha escollit la ciutat de Tarragona per organitzar el IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de catalunya, que tindrà lloc el mes de maig de l'any 2010, al Palau Firal. L'ACRAM convoca amb una periodicitat quadriennal aquesta trobada, que té l'objectiu de posar en contacte el major nombre possible de professionals de l'arqueologia i fomentar l'intercanvi d'experiències entre arqueòlegs, segons va explicar Josep Maria Vila, membre de l'associació. Ell mateix va ser l'encarregat de signar ahir un conveni de col·laboració amb la tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell.
 
El consistori col·laborarà en l'organització del congrés per tal de «fomentar les activitats arqueològiques i el coneixement entre arqueòlegs i investigadors». El congrés es dedicarà especialment a tractar de «les transicions»: «Les transicions del món antic al món medieval i del món medieval al món modern», va apuntar Vila. Els quatre dies que durarà la convocatòria es presentaran diverses ponències i comunicacions. La previsió és qui hi hagi uns 200 inscrits. D'altra banda, la regidora va anunciar ahir que estan impulsant un projecte per millorar la museïtzació del pretori de Tàrraco, especialment la sala Jaume II, coneguda com la sala Gòtica, amb l'objectiu «de donar una explicació més completa del que coneixem de la torre medieval». El consistori també adjudicarà els pròxims dies la nova fase d'excavacions a Ca la Garsa. En funció de les restes que apareguin, l'Ajuntament redactarà el projecte de millora d'aquest element del call jueu de la ciutat.
 
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3046572


TARRACO - La necròpolis paleocristiana de Tarragona tindrà el 2009 un nou projecte per poder reobrir 29.10.08

noticies del mon -, noticies de C A T A L U N Y A -, noticies de T A R R A C O - — Publicat per josep.m @ 20:01
 
 

+ Les restes de la necròpolis paleocristiana no es poden visitar des de l'any 1994. / Foto: J.F.

 

La Generalitat ja ha encarregat el document de base per a la rehabilitació de l'espai

AZAHARA PALOMARES. Tarragona
La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa els tràmits per tal de poder accelerar la reobertura de la necròpolis paleocristiana de Tarragona, tancada des de l'any 1994. Segons va anunciar ahir el delegat del govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, ja s'han iniciat els treballs d'elaboració del document de base, que, alhora, marcarà els eixos del projecte executiu que elaborarà una empresa externa. S'espera que les obres de rehabilitació de l'espai puguin iniciar-se l'any 2010.

El director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Francesc Tarrats, treballa ja, per encàrrec de l'executiu català, en l'elaboració d'un document de base que marcarà els criteris principals del nou projecte. «Esperem que aquesta tasca s'hagi acabat d'aquí a dos o tres mesos, i que llavors puguem obrir el concurs per a la redacció del projecte executiu», va afirmar Sabaté. Si es compleixen tots els terminis, el delegat del govern confia que el projecte estigui ja enllestit l'any 2009, i així poder iniciar les obres i fins i tot reobrir portes l'any 2010.

 



REVISIÓ DEL PROJECTE

Malgrat que la necròpolis tenia ja un projecte anterior per posar fi a la seva clausura forçada, aquest haurà de ser substituït, tal com ja havia avançat aquest diari. El motiu per a la necessitat de reelaboració del document és el futur trasllat del MNAT a les instal·lacions de l'antiga fàbrica de Tabacalera, al costat de la necròpolis, i que no s'havia previst al disseny inicial. «La necròpolis no podrà ser el mateix que era ara fa deu anys, perquè cal que hi hagi alguna interrelació amb la nova seu del MNAT», va destacar el delegat del govern al Camp de Tarragona



PROBLEMES DE SEGURETAT

La necròpolis paleocristiana va veure's forçada a tancar portes l'any 1994 arran de diversos problemes de seguretat. Des de llavors, la seva reobertura definitiva ha estat impossible per falta d'inversió. El cementiri, datat entre els segle III i VI, és considerat el conjunt d'aquest tipus més important de l'Estat espanyol. Al seu costat, es pot visitar un museu sobre el món de la mort i els seus rituals.

 

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3046573



ALMACELLES - Almacelles recobra su historia

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 17:54

 

Almacelles - Jordi Pascual  2008-10-26

Las excavaciones en el yacimiento arqueológico del Vilot en Almacelles arrojarán luz sobre una parte de la historia de una población que desapareció por arrasamiento a mediados del siglo XVII en la Guerra dels Segadors. La traumática forma de desaparecer y los más de 125 años transcurridos hasta la construcción de la Almacelles de nueva planta, en el año 1773, propiciaron la desaparición de todo tipo de documentos y de la tradición oral de las distintas actividades, hechos y costumbres practicadas entre los habitantes de la Almacelles medieval al huir todos sus habitantes.

Ahora se podrá conocer algo más de Almacelles después del descubrimiento de los restos de un horno de cocción de cerámica común a escasos 20 metros de otro de las mismas características descubierto en anteriores excavaciones. El horno tiene una planta circular con un diámetro de unos tres metros cuyo nivel inferior, que se corresponde con la solera o cámara de fuego, aparece, de la misma forma que sucedió con el primero, relleno de tierra arcillosa que podría proceder, casi con toda seguridad, de las paredes y bóveda de la cámara de cocción en el momento del derrumbe y que no aparece en ninguno de los dos hornos.


Anexos a ambos hornos aparecen una serie de habitáculos destinados, al parecer, a las actividades asociadas a la producción de cerámica, tales como zonas de obradores y de secado. En uno de los espacios descritos aparece una especie de pozo de planta circular de aproximadamente 1,50 metros de diámetro, construido con piedras redondeadas unidas con mortero de cal, que queda pendiente de estudio para, en futuras prospecciones, determinar su utilidad en la actividad alfarera.


Los habitáculos contiguos parecen conformar una unidad funcional en la que se realizaban gran parte de las operaciones de fabricación. Allí es donde se preparaba la arcilla antes de proceder a su modelado y se destinaba como área de secado de las piezas confeccionadas. En estos momentos no puede detallarse en toda su magnitud la organización completa de lo que parece podría ser un alfar rural destinado a suministrar cerámicas a un determinado mercado de ámbito local o comarcal.


En el pavimento de uno de los habitáculos aparece un empedrado de cantos rodados, hecho a base de guijarros, piedras de río redondeadas por el agua y el tiempo, que se encuentran sustentadas por tierra suelta y que también aparece en las primeras excavaciones. La reconstrucción de estos suelos hará necesario nivelar algun área y consolidar la superficie para su buena conservación.


En estos suelos se combinan las formas de los cantos y se trazan con maestría sobre el suelo dibujos y motivos que son verdaderas obras de arte. Motivos florales, círculos y zonas rectas, construidos con piedras de distintos tamaños, aparecen en diferentes zonas del yacimiento quedando por determinar si corresponden a patios interiores, plazas o calles de la población. Gran parte de estos pavimentos serán difíciles de excavar ya que desaparecen por debajo del camino dels Pedregals, limitando las excavaciones.
La aparición de los dos hornos de cerámica relaciona el lugar con un enclave industrial alfarero, indicando que Almacelles disponía entre los siglos XIV y XVII de una importante actividad dedicada al tratamiento de la arcilla, que justificaría la tradición ceramista, en este caso destinada a la construcción, que tiene Almacelles en la actualidad.


Los restos ahora encontrados se encuentran prácticamente adosados a una gran casa, de la cual parece podrían depender y que ha estado identificada como una unidad doméstica muy compleja y de grandes dimensiones, ya que supera los 300 metros cuadrados. Esta casa tenia planta baja y como mínimo una primera planta, que correspondería a la vivienda o parte noble de la misma, encontrándose parte del derribo entre los escombros.


Se han identificado los materiales constructivos que utilizaban, tales como piedra, enyesados, baldosas y mesas, mezclados con restos de cerámica realizada con torno o vidriada, y otras con decoraciones realizadas con blancos y reflejos metálicos y con blancos y azules, que junto al material arqueológico encontrado, podrían ser de entre los siglos XIV y XVII.
Estos hallazgos parecen desmontar en parte la idea de que Almacelles era en la época medieval únicamente una zona agrícola, ganadera y de paso de grandes rebaños de animales en trashumancia.


La importancia del descubrimiento de los restos arqueológicos del Vilot tiene más que ver con la información histórica que aporta y no tanto con el valor de los restos encontrados. El hallazgo enterrado de todo un pueblo medieval, prácticamente fosilizado desde su desaparición, como es el caso de Almacelles, es un hecho excepcional muy difícil de encontrar.

 

 

http://www.lamanyana.cat/web/html/lanoticia.html?id

=86409&seccio=Comarcas&fecha=2008-10-26&sortida=03:00:00



BESALU - Fer visible el tram de muralla de Besalú

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:37


Besalú és, per les seves característiques, un dels pobles que més feina dóna a la comissió de patrimoni de Girona. En la darrera reunió hi havia diversos projectes i consultes que s'havien d'atendre, relacionats amb la vila garrotxina, tots aquests d'importància.

Un dels de més transcendència és el projecte d'obres de rehabilitació de l'edifici annex a la Casa de la Moneda, en què el mes de maig es va anunciar que havia aparegut un tram de muralla romana en molt bon estat de conservació, i en què també s'apreciava amb claredat quina era la part de la muralla romana i quina part era de l'època medieval. La troballa, molt transcendent, es va fer dins una propietat privada, la qual cosa planteja un problema si és que es volen fer visibles i visitables aquestes restes. El propietari i l'Ajuntament, però, es van posar d'acord, segons Sitjar, per demanar a la comissió de patrimoni que emeti un informe que legitimi una requalificació d'usos del local, de residencial a comercial, de manera que la planta baixa de l'edifici afectat es converteixi en local comercial i, per tant, el públic pugui accedir-hi, encara que sigui en horari de botiga.

L'Ajuntament també va tornar a presentar en la darrera reunió de la comissió de patrimoni el projecte d'adequació de l'entorn del pont romànic, que havia estat suspès en una reunió anterior, en la qual el consistori només n'havia donat compte, sense presentar el projecte a la seva aprovació, tràmit al qual l'obliga la llei, ja que es tracta d'un element protegit. De la mateixa manera, la comissió, que va informar positivament de les obres d'adequació del pont, també va donar llum verd al projecte de les obres de consolidació de la torre medieval de Besalú.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3042328


TARRACO - Descubren un mosaico de época augusta en la calle Armanyà 23.10 .08

noticies del mon -, noticies de C A T A L U N Y A -, noticies de T A R R A C O - — Publicat per josep.m @ 22:11

 

 
FOTO: NINÍN OLIV

Un mosaico del siglo I dC, perteneciente a una domus –casa romana–, ha salido a la luz en el curso de una intervención arqueológica que afecta a un solar de la calle Armanyà, localizado junto al jardín del Teatre Metropol

El mosaico es de parecidas características al que fue descubierto en la primera fase de la intervención, realizada en noviembre del año pasado. El hallado hace ahora once meses era de época tardorrepublicana y el que ha aflorado esta semana fue realizado utilizando la técnica opus sectile, propia de época augusta, consistente en incrustar trozos de mármol de varios colores. «Los dos mosaicos fueron elaborados en el siglo I dC, pero con motivos decorativos muy habituales en el siglo anterior», informó al Diari Albert Vilaseca, arqueólogo responsable de la empresa Cota 64.


El mosaico formó parte del suelo de «una habitación de grandes proporciones que pertenecía a una casa señorial de la Tarraco del siglo I dC», dijo Vilaseca, quien destacó su buen estado de conservación.


En noviembre de 2007 Cota 64 localizó un primer mosaico en el mismo solar de la calle Armanyà, formado por teselas de un centímetro elaboradas con mármol blanco y negro. «La combinación de los dos colores era habitual en el siglo I aC, pero en estos mosaicos resulta llamativo que el fondo del pavimento es rojizo».


Cota 64 ha aplicado en el yacimiento un escáner, con la finalidad de dibujar las estructuras de la domus que permanecen enterradas, con la finalidad de obtener una imagen de la distribución de las dependencias que han surgido como resultado de la intervención.
La arqueóloga que dirige la excavación, Ana María Charquero, comentó que el mosaico original «era de mayor tamaño, aunque por modificaciones realizadas en años posteriores en la casa quedó parcelado». Todo a punta a que este sector de habitaciones fue reconvertido en depósitos que, probablemente, contuvieron agua.
En este contexto, Vilaseca explicó que parte de la domus fue derribada y, posteriormente, ese espacio se convirtió en una zona de actividad industrial.


Entre los restos localizados «destacan dos sillares colocados de forma vertical, que pudieron formar parte de algún tipo de prensa que no hemos identificado», subrayó el arqueólogo, quien hizo referencia a la presencia de una franja de tierra de color negro, cuya aparición fue resultado de un incendio. En el siglo III Tarraco sufrió diversas invasiones que comportaron la destrucción de buena parte de la estructura urbana de la ciudad. Este episodio podría guardar relación con el sector del solar donde es evidente que hubo fuego, producido de forma fortuita o provocada por la mano del hombre. 

 

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/024404/descubren
/mosaico/epoca/augusta/calle/armany

 



PLANS DE SIO - Las obras del canal Segarra Garrigues descubren tumbas del siglo VII y un asentamiento del XIII en Plans de Sió (Lleida)

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 12:18

 

 

 LLEIDA, 9 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Las obras del canal Segarra Garrigues puso al descubierto cerámica íbero romana, tumbas del siglo VII y un asentamiento del XIII en Plans de Sió (Lleida), según anunció hoy la sociedad estatal AcuaEbro, dependiente del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, que ha financiado la primera campaña de excavaciones de 'La Vilagrasseta' en dicha localidad.

   La compañía ha impulsado estas excavaciones dentro de las medidas de corrección ambiental por la construcción de un acueducto del Tramo 3 del Canal Segarra-Garrigues y ha iniciado los estudios para desviar esta parte del proyecto y evitar la afección al yacimiento.

   El director general de AcuaEbro, Antoni Siurana, los arqueólogos de la Conselleria de Cultura y Medios de Comunicación de la Generalitat de Catalunya, Josep Gallart y Ángel Lafuente y el coordinador de las excavaciones, Joan López, perteneciente al Grupo de Investigación Prehistórica de la Universitat de Lleida destacaron hoy la gran importancia científica y patrimonial de este yacimiento donde se han hallado muestras de 15 siglos de ocupación intermitente.

   Los trabajos de las excavaciones los ha ejecutado la UTE adjudicataria del Tramo 3 del Canal, formada por Bruesa y Ploder, S.A. y los trabajos de investigación los ha realizado el Grupo de Investigación Prehistórica de la Universidad de Lleida, en colaboración con la empresa de arqueología ROCS.

   La Vilagrasseta es un yacimiento conocido desde mediados del siglo XX que fue incluido en la carta arqueológica de la Segarra en 1987. Los arqueólogos apuntan que la ocupación de la zona alcanzó de forma intermitente desde el siglo II antes de Cristo hasta el XIII después de Cristo.

   Los arqueólogos hallaron en una primera fase restos cerámicos de la época ibero-romana, del  siglo II antes de Cristo. En la segunda fase encontraron restos de ocho enterramientos del siglo VII después de Cristo, aparecidos en la parte alta de la colina. También hay restos de una torre con estancias anexas de entre los siglos XI y XIII después de Cristo en una zona que pudo utilizarse como baluarte atrincherado en la Guerra Civil.
 
 

http://www.europapress.es/catalunya/noticia-obras-canal-segarra-

garrigues-descubren-tumbas-siglo-vii-asentamiento-xiii-plans-sio-

lleida-20081009185517.html



VERDU - Descubren un molino del siglo III a.C. en el yacimiento íbero de Verdú

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:17

 

La séptima campaña de excavaciones en 'Els Estinclells' permite este "hallazgo excepcional"

Verdú (Lleida). (EFE).- La séptima campaña de excavaciones en el yacimiento ibérico de "Els Estinclells", en Verdú, ha permitido poner al descubierto un molino, prácticamente completo, de la época íbera del siglo III antes de Cristo.

Seguir leyendo noticia

Las excavaciones comenzaron el pasado 15 de septiembre y, según su director, el arqueólogo Jordi Morer, "es este un hallazgo excepcional puesto que se trata de los restos de unas instalaciones conservadas 'in situ', y que hasta ahora no han aparecido en ningún yacimiento de Catalunya, Valencia, Andalucía ni del sur de Francia".

Según Morer, en el habitáculo donde se ha hallado el molino, que podría estar destinado a la extracción de vino o de aceite, se ha descubierto al completo la gran piedra de prensar.

A partir de ahora se efectuarán los análisis de laboratorio para saber con exactitud qué tipo de producto se molturaba en esta instalación.

"Será un referencia para poder hacer todo tipo de analíticas y profundizar sobre estas actividades de la época ibérica del siglo III a.C.", ha agregado el arqueólogo.

El arqueólogo ha explicado: "un incendio provocó la caída del tejado de este molino y cubrió totalmente sus instalaciones que han llegado hasta nuestros días, y de las que hemos encontrado también restos de sus elementos de madera".

En este yacimiento se ha descubierto una gran balsa de forma ovalada excavada en el terreno, con una longitud de 8 metros por 3,5 metros de ancho y 5 de profundidad, que por sus características la convierten en un singular hallazgo en el mundo de las tribus de esta zona.

En el fondo de la balsa los arqueólogos también encontraron gran cantidad de cerámicas íberas, así como ánforas cartaginesas, objetos de barniz negro y ánforas púnicas, lo que demuestra la existencia de un comercio de intercambio potente en este yacimiento, según el arqueólogo.

El poblado íbero de 'Els Estinclells', situado en un promontorio de un cuarto de hectárea, consta de una veintena de casas de planta trapezoidal de 50 metros cuadrados cada una, además de una muralla perimetral defensiva de 45 metros y un foso.

Este yacimiento íbero es excepcional para los arqueólogos al tratarse de un asentamiento que no duró más de un siglo, y cuyas construcciones mantienen intactas sus estructuras iniciales, al no existir superposiciones posteriores de otras etapas constructivas o de invasiones lo cual permite un estudio muy completo.

 

http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20081017/

53561625588.html


«Anterior   1 2 3 ... 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 ... 60 61 62  Següent»

Powered by LifeType