L'arquitecte Joan Figuerola, responsable del pla director de la catedral de Tarragona, juntament amb Joan Gavaldà, va reconèixer ahir que les obres de la quarta fase «tindran una afectació» sobre els usuaris, ja que els treballs se centraran en la nau central. Amb tot, l'arquebisbe Jaume Pujol va assegurar que intentaran minimitzar els efectes i que «s'evitarà haver de tancar el culte».

L'actuació inclou la rehabilitació de la nau central, les voltes i algunes capelles. També es restauraran les pintures murals medievals i es millorarà l'accessibilitat als espais amb la supressió de barreres arquitectòniques. Les obres, que ara es troben en procés de tramitació, es podrien licitar «abans de l'estiu o just al setembre», segons Figuerola, que va assegurar que els treballs començaran abans de finals d'any.

Amb un termini d'execució de dos anys, la rehabilitació està pressupostada en 3.966.000 euros, que es preveu que com en les actuacions anteriors es financin a través de l'1% cultural del Ministeri de Cultura.

La finalització d'aquestes obres coincidirà, segons Jaume Pujol, amb la col·locació del nou orgue (en aquests moments el moble i l'instrument també es troben en procés de restauració). La previsió, segons l'arquebisbe, és que l'any 2011 es pugui estrenar el nou orgue.

La degradació de l'interior del temple s'ha incrementat a causa de les humitats provocades pels degoters. Un problema que ja s'ha resolt, perquè ara acaben de finalitzar els treballs de restauració de les cobertes de la seu. De fet, com que les obres a la teulada provocaven despreniments de fragments de material a l'interior, es va haver d'instal·lar una gran xarxa a l'interior de la nau central.

Els arquitectes responsables van presentar ahir els treballs, ja finalitzats, de la tercera fase del pla director, que han tingut un cost de 2,2 milions d'euros i que s'han centrat en la restauració de les cobertes i les façanes superiors de la nau central i les seves vidrieres. Per posar fi a les filtracions d'aigua, els operaris han construït una coberta ventilada amb la incorporació d'un aïllament tècnic i d'impermeabilització.

DOTZE ANYS D'OBRES

Fins ara s'ha dit que les pintures rupestres d'Ulldecona, com les de gran part de l'art rupestre llevantí, es van pintar fa entre 8.000 i 4.000 anys. Una afirmació que es basa en les restes arqueològiques que han aparegut a l'entorn de les pintures, però que científicament no s'ha pogut comprovar. Les mostres que el mes de desembre passat tècnics de l'IPHES van extreure dels abrics 1, 2, 5 i 8 d'Ulldecona serviran per fer-ho. «Cada mostra presa són uns pocs mil·límetres de la roca que suporta les pintures, i s'extreu sense tocar-les; es mira d'agafar restes que es veu que estan per sota de les pintures i per sobre», explica Ramon Viñas, un dels màxims especialistes del país en art rupestre i el membre de l'IPHES que dirigix el projecte de datació de les pintures rupestres d'Ulldecona. Aquestes restes de roca contenen oxalats o capes de sal que poden contenir matèria orgànica, i és després de fer la prova del carboni 14 a aquesta matèria orgànica que es podrà donar una data més precisa de l'edat de les pintures rupestres. «Es tracta d'un mètode d'anàlisis molt nou i que, tret d'algun intent fallit, no s'ha aplicat mai a Catalunya d'una manera seriosa, mentre que sí que ha donat resultat a l'abric de Tio Modesto a Castella la Manxa», va dir Viñas.

Ara les mostres d'Ulldecona s'enviaran al laboratori químic de Texas de Marvin Rowe, o al laboratori d'Alan Watchman, a Austràlia. Les previsions són que es puguen tenir resultats d'aquí a un any. «Es tracta d'un procés molt complex i car», va dir Viñas. Així només analitzar cada mostra pot costar entre 400 i 600 euros i es corre el risc que no hi haja matèria orgànica a l'oxalat. Si no n'hi ha, no es pot fer la prova del carboni 14 i per tant no es poden obtenir resultats. Ara bé, si el mètode funciona, la idea de l'IPHES és aplicar-lo a la resta de pintures rupestres de Catalunya dins el projecte Els mitjans de comunicació gràfica entre les societats paleolítiques de Catalunya.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3460305

El vicepresident i ponent de Cultura de la Diputació de Girona, Roger Zamorano, va visitar ahir les obres del castell de Ribes de Freser (Ripollès) i també les de dues esglésies de la Cerdanya: la de Sant Climent de Talltorta, a Bolvir, i la de la Mare de Déu de Gràcia, a Puigcerdà. En la primera, la Diputació hi ha invertit 55.000 euros des del 2003 i en la segona, 80.000 euros des del 2001.

Pel que fa al castell de Ribes, a més de consolidar les restes, s'ha fet una passera per començar a establir un recorregut que les faci visitables d'una manera segura i amb la voluntat d'oferir al visitant una interpretació «al més acurada possible» del castell de Sant Pere: una fortalesa que surt esmentada sovint a partir de l'any 1069 i ha estat escenari de diversos episodis històrics, des d'un setge sense èxit del rei de Mallorca (1344) fins a la seva destrucció durant la invasió napoleònica. Ara encara resten drets una torre mig enrunada, uns murs amb arcs de descàrrega i algunes naus soterrades. Els treballs d'excavació han permès descobrir on es trobava el barrat de la porta original.

En aquests moments ja ha finalitzat l'excavació in situ del jaciment del traçat de l'A-7 i els arqueòlegs començaran l'estudi en profunditat de les restes. S'han extret més de 6.000 carreus de diferents mides d'un jaciment que es considera «únic a l'Estat espanyol». Segons les primeres hipòtesis, es tractaria d'un dipòsit de material de la cantera romana del Mèdol i que, a més d'amuntegar les pedres, feia la funció de «taller d'aprenentatge» per als picapedrers: els romans hi aprenien a treballar les pedres que posteriorment s'empraven per construir els edificis de Tàrraco. En aquest sentit, en el jaciment «han aparegut carreus amb senyals gràfics, amb mostres epigràfiques o carreus pintats», segons Gemma Hernández, cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat. A cavall entre els segles I i II dC, enmig dels carreus també s'han descobert diverses eines de picapedrer, restes de ceràmica i una moneda dedicada a l'emperador August.

Segons Manyé, és la primera vegada que s'excava un jaciment d'aquestes característiques a Catalunya. Ara per ara els carreus s'han extret del seu emplaçament originari per poder executar les obres del nou segon cinturó de Tarragona. Després d'analitzar-los amb profunditat, «caldrà buscar un espai definitiu per col·locar els carreus», segons Hernández.

La previsió és que les peces arqueològiques amb un valor més rellevant es traslladin al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. I les altres «s'integraran» dins del mateix traçat de l'A-7. Hernández va apuntar també que allò realment positiu de les obres a la variant ha estat la possibilitat d'excavar aquest jaciment, ja que «probablement no hagués estat possible d'una altra manera i s'hagués perdut la possibilitat de conèixer tot el que el jaciment ha pogut aportar». Manyé va destacar alhora «el gran valor econòmic que poden generar les troballes un cop entrin en els circuits culturals».

Pel que fa al canvi d'empresa encarregada de l'excavació (primer la intervenció 9 va anar a càrrec de Cota 64, i tot seguit es va adjudicar a Codex), Adam Manyé va recordar, responent així a la pregunta dels periodistes, que Fomento (empresa executora de la infraestructura) és la que va decidir aquest canvi, i que ho va fer seguint la planificació i els terminis que preveu la llei. Tot i que fa dies la subdelegada Teresa Pallarès va reconèixer que la posada en servei d'aquest tram de l'A-7 suposarà un sobrecost de prop d'un milió d'euros en les obres, per Manyé «no és adequat el terme sobrecost». El responsable territorial de Cultura va indicar que tot i que la declaració d'impacte ambiental de les obres indicava que el monument romà no es podia veure afectat, l'empresa constructora va afectar-lo.

Per Manyé, el problema ha estat que l'ens gestor de les obres, és a dir, Fomento, no va fer una previsió ajustada del cost: «Les excavacions arqueològiques són una part de la infraestructura i s'havien d'haver previst com una part més de l'obra», va destacar ahir Adam Manyé.

La memòria del projecte preveu la creació d'un assentament neolític experimental en un espai que es localitzarà a l'entorn de l'entrada de la cova de la Font Major. El document proposa la recreació de dues cabanes que demostrin la forma de vida i treball dels avantpassats; també hi haurà una tercera cabana que es reservarà com a auditori on es representaran de manera pràctica el treball i la utilització de les eines, estris, menjar, etc., i on es passaran audiovisuals interpretatius. Tot això, amb l'objectiu de reforçar i consolidar l'actual oferta turística i educativa d'una manera «pràctica i visual». I per tal de recrear un ambient més natural, la base del recinte serà de sorra rentada i els elements de contenció de terres seran de pedra natural.

UN AUDITORI NATURAL

El segon projecte, que s'executarà paral·lelament, és la construcció d'un auditori a l'aire lliure amb el terra natural i recobert de gespa rústica. Aquest equipament públic s'habilitarà a l'àmbit del Freginal, on es farà una intervenció d'urbanització i enjardinament que es complementarà amb la proposta de la ruta històrica i medieval del nucli antic i la del conjunt format per la façana fluvial: les coves de l'Espluga i el Celler Cooperatiu. La idea del govern local és que es converteixi en un parc urbà per a l'ús de la població. El projecte també inclou la creació d'un mirador i una àrea de jocs.

La Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, la Federació de Dimonis i Diables del País Valencià i la Federació de Diables i Bèsties de Foc de les Illes –que representen uns 450 col·lectius– acaben de fer públic un manifest unitari, però amb redaccions diferents adaptades a cada zona, per reclamar el suport d'altres grups culturals catalans, com ara castellers i esbarts dansaires, dels ajuntaments, dels grups parlamentaris i de la ciutadania per evitar que la directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu es traslladi sense canvis a la legislació estatal i es restringeixi l'ús del material pirotècnic sense distingir l'ús privat del públic. Concretament, reclamen tant a la Generalitat com al govern estatal (malgrat que són conscients que és aquest últim qui ha de fer la transposició de la directiva) que «estableixin el caràcter singular dels elements festius de la cultura popular i tradicional catalanes mitjançant una regulació específica en l'ús dels materials pirotècnics».

LA PREOCUPACIÓ

ELS INFANTS I LA DISTÀNCIA

Com altres intel·lectuals i científics de la seva generació, Josep Maria Cruxent (1911-2005) va optar per deixar el país en plena Guerra Civil. La seva destinació va ser Veneçuela. Catalunya va perdre un arqueòleg, però el va guanyar l'Amèrica Llatina, on Cruxent va fer importants aportacions als orígens de l'home en aquest continent. Va exercir en diferents països de la zona, amb esperit aventurer, autodidacta i molt intuïtiu, però sobretot a Veneçuela, on va viure. Pioner de l'arqueologia d'exploració, entre les seves gestes més populars (tot i que no més rellevants) hi ha la descoberta de les fonts de l'Orinoco (1951) o l'expedició a la ruta Balboa (1954). En la primera, va contribuir a definir la frontera, amb la qual el país va guanyar territori, arribant fins a un racó recòndit i inexplorat. Cruxent va protagonitzar aleshores un curiós episodi ja que s'hi va estar uns mesos estudiant la zona i convivint amb els indígenes. La segona és una de les grans rutes dels conqueridors que ell va contribuir a identificar, com també les de Losada i Ojeda.

A Veneçuela, Cruxent va crear escola, i és considerat el pare de l'arqueologia i l'antropologia modernes. Va donar prehistòria a un país que no en tenia abans del seu treball. Així ho recull Ferran Cabrero en el volum Cruxent. L'esperit de la matèria, que acaba de publicar Editorial Mediterrània. Cabrero (Barcelona, 1972) és sociòleg i ha participat en projectes de cooperació a l'Amèrica Llatina, on ara treballa com a consultor de les Nacions Unides. Actualment viu a l'Equador, i va conèixer Cruxent poc abans de la seva mort. Tot i que només van poder xerrar unes hores en dos dies, quan Cruxent ja era ancià, la fascinació pel personatge va ser absoluta. Cabrero ha resseguit la petjada de Cruxent a partir de múltiples entrevistes amb gent que el va tractar, i ofereix un relat que recull vida i obra d'aquest explorador catalanoveneçolà atípic, anàrquic i apassionat per l'estudi del rastre de la història, al qual l'autor qualifica com el precursor de l'«etnoarqueologia». Un fill de Sarrià que es va sentir estrany quan va tornar ocasionalment després de la mort de Franco, i la feina del qual és força desconeguda a Catalunya.

Una de les principals batalles en la trajectòria professional de Josep Maria Cruxent, que era conegut com El Profe, va ser l'origen de l'ésser humà a Amèrica. Les seves investigacions el van enfrontar amb les teories nord-americanes hegemòniques i l'anomenada màfia Clovis. Clovis era el nom d'un projectil lític que es va trobar a l'Amèrica del Nord. Cruxent, però, descobreix als anys setanta a Taima-Taima un projectil més antic, que anomena El Jovo, i avança la presència humana a Amèrica del Sud amb una antiguitat d'almenys 14.000 anys. Ell, però, defensava que el poblament del sud del continent es remuntava als 30.000 anys. Va desenterrar mastodonts i cocodrils gegants, però mai no va trobar restes òssies humanes, una de les seves grans frustracions, com recorda el seu amic i mecenes Miquel González, empresari siderúrgic establert a Barquisimeto (Veneçuela). Ell va finançar part de les excavacions de La Isabela a Santo Domingo (República Dominicana), la primera població europea de l'Amèrica del Sud, en la qual Cruxent va treballar durant vuit anys. Juntament amb altres excavacions, com ara les de Nueva Cádiz, Cruxent omple buits amb el coneixement sobre el període indohispà durant la conquesta.

L'autor del llibre emmarca Josep Maria Cruxent en la Catalunya que ve del noucentisme i en la brillant escola arqueològica que sorgeix a partir de Bosch i Gimpera, tot i que Cruxent només va assistir a les seves classes d'oient. Format a Llotja, Cruxent també va tenir protagonisme en l'informalisme pictòric sud-americà.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3383473