Barcelona (ACN).- El Govern ha aprovat aquest dimarts declarar Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument històric la Torre de Cal Jeroni i la Torre de Cal Xacó, que formaven part de les muralles que envoltaven el municipi de Creixell, a la comarca del Tarragonès. De les quatre construccions militars amb què compta la població, dues ja havien estat declarades béns culturals d'interès nacional l'any 1949: el Castell de Creixell i la Torre ca la Miquelina. Amb aquesta mesura es completa la protecció de l'arquitectura militar del municipi, formada pel castell i les seves torres de defensa.

Solar on s'han localitzat les restes romanes. Foto: J.F.

Les restes romanes localitzades no impediran la construcció de l'escola bressol projectada al pati posterior del convent de les Clarisses de Tarragona. Almenys així ho creu l'arqueòloga territorial, Imma Teixell, que indica que, malgrat que el projecte ha de passar encara per la comissió territorial de Patrimoni, «des d'un punt de vista arqueològic no hi ha cap problema» perquè es pugui construir la llar d'infants en aquest solar.

Les rases arqueològiques que s'hi han efectuat les últimes setmanes han confirmat que al solar hi ha murs i paviments d'època romana, que donarien continuïtat a les restes que ja es van descobrir a finals del 2007, al solar adjunt.

De fet, l'escola bressol s'havia d'aixecar en un primer moment gairebé a tocar de l'edifici del convent, però durant les primeres excavacions s'hi va localitzar un mur de sis metres que podria correspondre al conjunt de la necròpoli paleocristiana, a més d'un mosaic, dos enterraments i estructures d'habitatges. Aquestes troballes van fer descartar la ubicació inicial i es va enretirar uns vint metres. Ara, en l'última intervenció, s'hi han localitzat estructures romanes de les quals encara no es coneix «ni l'ús ni la funcionalitat», segons Imma Teixell. L'arqueòloga territorial destaca que el projecte arquitectònic s'haurà d'adequar a les troballes arqueològiques i garantir-ne la preservació. Aquest projecte serà el que haurà de tenir el vistiplau de la comissió territorial de Patrimoni de la Generalitat.

El regidor d'Educació de l'Ajuntament tarragoní, Joan Sanahujes, vol esperar la decisió de Patrimoni abans de pronunciar-se sobre la qüestió, però sí que diu que, al contrari del que es pensava, «ara veig més clar que l'escola bressol es pugui fer allà». Aquesta seria la primera llar de titularitat municipal que es construirà al centre de la ciutat.

Gandesa (ACN).- El Govern ha aprovat aquest dimarts declarar bé cultural d'interès nacional en la categoria de monument històric l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció, la Casa de la Vila Vella i la Presó o Casa de la Castellania, de Gandesa. En el cas de l'Església de la Mare de Déu de l'Assumpció i antiga casa de la Vila Vella es tracta de dos monuments medievals situats la plaça de l'Església, del centre històric de Gandesa. La singularitat d'aquests edificis són la seva 'estructura arquitectònica' i el 'valor testimonial i urbà' segons el Govern. En el cas de de la Casa de la Castellania l'expedient deixa clar que l'edifici ha viscut 'alguns dels esdeveniments més importants' de la història de Catalunya.

Imatge de la necròpoli al jaciment de Can Cabassa

amb les tombes al descobert. Foto: E.A.

 

Tantes sepultures suggereixen que hi deuria haver una petita església o capella

 Continuen els treballs de camp al jaciment arqueològic de Can Cabassa, a Sant Cugat, després que l'excavació hagi deixat al descobert fins a 62 tombes d'origen visigòtic a la necròpoli descoberta a principi d'any i on les previsions calculaven que hi podien haver unes 40 tombes. La necròpoli forma part del jaciment romà, que inclou sitges i un forn circular, gairebé únic a Catalunya. Els experts creuen que l'alt nombre de tombes suggereix l'existència d'una església o capella a la zona.

Els arqueòlegs s'han trobat amb un problema a causa de l'elevat nombre de tombes d'origen visigòtic, segons explica un dels responsables del jaciment, Pere Lluís Artigues. «El nombre d'elements constructius en aquest assentament és molt minso si el comparem amb el nombre de gent enterrada, per tant podria ser que la gent de l'entorn vingués fins aquí per enterrar els morts, la qual cosa suggereix l'existència d'un lloc de culte», explica. Per certificar-ho, un cop finalitzi el treball de camp, els arqueòlegs hauran de revisar totes les troballes i estudis realitzats fins ara al jaciment de Can Cabassa –una actuació que va començar el 2000, i que ara arriba a la fi de la segona fase– per tal de trobar algun element o material que certifiqui l'existència d'una església o capella. De fet, segons Artigues, durant els treballs de la primera fase tant les tombes com l'aixovar (anells de bronze, plats decorats amb sants, vidres amb creus) que es va trobar dins de les sepultures indicaven l'existència d'una capella que llavors es va intuir i atribuir al senyor de l'assentament. «Potser aquella capella no era tant personal del senyor i n'hi havia una de més gran per als poblats de l'entorn», diu. Aquesta necròpoli, de la qual s'han excavat fins a 62 tombes, dataria de finals del segle V d.C. i principis dels segles VI d.C. i tot i que els treballs finalitzaran en un termini de dues setmanes es calcula que podrien aparèixer més tombes si l'excavació avancés cap al carrer Astúries, a Mira-sol. Al carrer Montmany, a 300 metres, hi ha una segona necròpoli, d'unes 40 tombes dels segles III, IV i V d.C.

http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5-cultura/19-cultura/33602

-descobreixen-un-alt-nombre-de-tombes-visigotiques-al-jaciment

-de-can-cabassa-de-sant-cugat.html

Imatge de la campanya de l'any passat. Foto: IPHES.

L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social va començar ahir l'excavació que ja fa deu al jaciment del Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), el qual es confirma que conserva la col·lecció d'art moble del paleolític més representativa de tot Catalunya. Durant aquesta primera dècada de recerca incansable, els arqueòlegs hi han arribat a extreure una desena de peces d'art moble (fetes amb plaques d'esquist i pedra calcària) d'interès «considerable», subratllava el director de l'excavació, Manuel Vaquero, sobretot si es té en compte que l'única evidència que n'hi havia fins fa poc és una placa que es va trobar al jaciment de Sant Gregori de Falset.

Però l'IPHES encara no ha esgotat tots els recursos del Molí del Salt. La campanya d'aquest any reprèn la feina que va quedar pendent de l'any passat, quan els objectius es van fixar a excavar un nivell d'ocupació del paleolític superior, és a dir, de fa 13.000 anys, i el qual té potencial per mostrar encara més peces d'aquest art. En aquest sentit Vaquero confirmava: «Estem començant a excavar un nivell particularment ric» per saber més sobre aquest art. A més dels gravats que s'hi han trobat, el Molí del Salt ha posat al descobert valuós material d'indústria lítica –eines fetes amb ossos d'animals– i restes de fauna amb evidències d'haver estat consumida per humans.

La campanya, en la qual participen set persones, durarà sis setmanes. La idea, segons Vaquero, és «allargar progressivament» la durada de les campanyes perquè la superfície de les excavacions és molt àmplia. De fet, fins ara només s'ha actuat sobre 20 centímetres de potència i encara queda rebaixar un metre i mig. Això representa que de moment només s'ha investigat el 10% del total de superfície del jaciment.

http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5-cultura/19-cultura

/33455-liphes-repren-les-excavacions-al-moli-del-salt-de-

vimbodi-el-mes-important-dart-paleolitic-de-catalunya.html

L'Arboç (ACN).- L'església de Sant Julià de l'Arboç (Baix Penedès) rep 1.361.000 euros de l'1% cultural. La Comissió de l'1% cultural del Ministeri de Foment ha aprovat aquesta partida destinada a rehabilitar l'església. Segons fonts del PSC, la partida servirà per finançar la urbanització de l'entorn de l'església i la primera fase del projecte de rehabilitació de la capella dels Dolors. L'església de Sant Julià és d'origen romànic i, tant per les seves dimensions com per les seves característiques, és un temple que es diferencia de les esglésies parroquials que hi ha en el conjunt de la comarca. La part més antiga de l'església correspon a l'actual capella dels Dolors, construïda entre els anys 991 i 1136.

Una imatge actual del Fortí de la Reina. Foto: S.CASADO.

El consistori tarragoní ja li ha fet saber que l'entesa només serà possible si fa aquest pas

Un cop s'acabin les obres de desmantellament de l'interior del fortí de la Reina, caldrà estudiar quin ús s'hi dóna en el futur. En el nou POUM està definit com a monument situat en zona verda, amb uns usos molt concrets i detallats, tot i que el fet que sigui privat i que, a més, el propietari sol·liciti a l'Ajuntament una indemnització de 18 milions d'euros segur que dificulta l'entesa entre les parts. El consistori, que encara no ha rebut cap proposta per donar sortida al monument per evitar el deteriorament, condiciona qualsevol mena d'acord amb l'amo al fet que es faci enrere i retiri la demanda, cosa que, de moment, no s'ha produït.

D'aquí a pocs dies, s'haurà complert la sentència judicial que obligava a deixar el fortí de la Reina tal com estava abans que s'hi comencés a construir el restaurant, a principi dels anys noranta. Però el litigi entre l'Ajuntament de Tarragona i el propietari del monument, Enric Catà, continua vigent, perquè si l'un –l'administració municipal– defensa la teoria de la «indemnització zero» com manté l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, des de fa temps, l'altre –l'amo de la fortificació– no ho creu així i per això ha presentat una demanda contra el consistori per valor de 18 milions d'euros en concepte de danys i perjudicis i cessament de negoci. L'Ajuntament ja ha contactat en diverses ocasions amb Catà, per instar-lo a retirar la demanda.

El regidor d'Urbanisme de Tarragona, Xavier Tarrés, explicava: «Ja li hem dit que qualsevol mena de pacte només passa perquè la retiri. Creiem que el que demana és molt alt, i això dificultaria molt arribar a una entesa.» Tarrés Insistia que «si les dues parts s'avenen, segur que tot serà molt més fàcil».

Informes exactes

En referència al monument, Tarrés va assegurar: «El tenim taxat i valorat, i sabem exactament tot el que s'hi ha fet i també tot el que s'ha fet malbé.» D'acord amb el nou planejament urbanístic, el fortí serà declarat edifici monumental en zona verda, i «això permet uns usos molt concrets» –va insistir el regidor–. «Dins de l'ús monumental –hi va afegir el regidor– hi ha diferents sortides, però si les que demana el propietari no s'ajusten al planejament, llavors li haurem de dir que no. Ara estem en fase d'anàlisi per veure què s'hi pot fer perquè no quedi abandonat.» Tarrés va deixar clar que «no es pot deixar que torni a l'estat que tenia durant els anys vuitanta.»

Un altre cop amb runa

Ahir va fer cinc mesos que van començar les tasques dins del monument, a càrrec de l'empresa Rècop Restauracions, amb un cost de 643.000 euros que assumeix inicialment el consistori però que farà repercutir en el propietari del restaurant de manera subsidiària.

http://www.elpunt.cat/tarragona/article/1-territori/6-urbanisme/

33293-lajuntament-recomana-al-propietari-del-forti-que-retiri-la

-demanda-de-18-milions.html

Barcelona (ACN).- El Museu d'Història de Catalunya ha col·locat aquest dilluns l'únic retrat coetani del rei Jaume I, datat a l'any 1261 i exposat per primera vegada a Catalunya. L'obra es podrà veure en el marc de l'exposició 'Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l'edat mitjana' que s'inaugurarà el proper 7 de maig. Es tracta d'un projecte organitzat conjuntament pel Museu d'Història de Catalunya i el Museu Nacional d'Hongria per donar a conèixer les relacions que es van establir entre ambdós països al llarg del període medieval. Les 200 peces que s'exposaran gaudeixen d'un alt valor historicoartístic i requeriran d'altes mesures de seguretat i de conservació.

 http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3578699

 

 

Géza Alföldy, ahir, en el moment de la investidura. Foto: J.F.

 

 

Considerat el principal investigador de l'epigrafia clàssica, ahir va lamentar l'estat de degradació d'algunes restes de la ciutat

 http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5-cultura/19-cultura/31826

-geza-alfoeldy-nou-lhonoris-causar-de-la-urv-repren-lestudi-sobre

-lepigrafia-de-tarraco.html

Editen un magnífic volum d'estudi, «El vi tarraconense i laietà: ahir i avui», que col·loca el jaciment de Vallmora de Teià en el selecte grup d'espais patrimonials de primer ordre

Imatge d'arxiu d'una visita al jaciment de Vallmora de Teià. Foto: EL PUNT.

 Poques vegades la tossuderia d'una idea té un final feliç, perquè sovint la il·lusió i les ganes s'esvaeixen en el llarg camí que cal fer abans no s'obtenen resultats. Aquest, però, és un exemple de superació i de una manca absoluta de límits quan es tracta de creure en la vàlua del patrimoni local i defensar-lo. Andreu Bosch, alcalde de Teià, s'hi ha deixat la pell en un projecte que, si els astres no decideixen girar-se en últim moment, veurà la llum en poc més d'un mes: Cella Vinaria. Aquest jaciment romà redescobert el 2003 amagava les estructures d'un celler que en altres mans potser hauria esdevingut un espai amb cert atractiu que amb prou feines s'hauria excavat i protegit, i que hauria acabat com a element ornamental d'una plaça o d'un espai públic. En altres mans, però no en les d'un apassionat de la història antiga que aviat va veure que la Cella li oferia la possibilitat de distingir-se com a poble i d'afavorir l'arribada d'un tipus de visitant que, d'una altra manera, difícilment s'hauria deixat caure als carrers de Teià. El jaciment de Vallmora aviat va trobar adeptes convençuts. Entre ells cal destacar l'apassionat arqueòleg Antoni Marín, que va arremangar-se sense problemes per treballar en diferents vessants que afavorissin el coneixement de les estructures romanes. Així, a l'estudi pròpiament dit de les característiques de les troballes, s'hi va afegir aviat la necessitat de dotar d'instruments pedagògics la zona per poder desenvolupar un projecte més ambiciós: el condicionament i reconstrucció del celler perquè fes de nexe d'unió entre el passat vitivinícola del Baix Maresme i el reconegut present, en què la producció de vi continua sent un dels motors de l'economia d'aquests municipis. A l'adequació per a la visita pública de l'espai s'hi afegirà un segon projecte de turisme cultural promogut pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, direcció general de Turisme de la Generalitat. Teià estrenarà, doncs, el primer centre d'acollida turística de Catalunya amb una connexió a peu entre l'àrea de descans de l'autopista C-32 i el parc arqueològic de la cella. Tot lligat, doncs? Doncs no. Andreu Bosch era prou conscient que calia embolcallar el jaciment d'una significació especial en el món dels especialistes en la matèria. S'havia de donar a conèixer la Cella als estudiosos, als professionals de l'arqueologia catalana i europea perquè rubriquessin una importància que fins llavors només havia defensat un grup reduït abanderat pel mateix alcalde. I l'oportunitat, parenta de lluny de la tossuderia que deia al principi, va arribar. Primer amb la celebració d'un simposi sobre la cultura del vi a Teià i Tarragona organitzat per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, el Museu d'Arqueologia de Catalunya i el mateix Ajuntament de Teià. I segon, per la publicació, coincidint amb Sant Jordi, del volum que recull les actes dels professionals que hi van intervenir. Un llibre que, de moment, provoca respecte i cert recel a l'hora de llegir-lo, però que amb una mica de curiositat i un polsim d'interès, acaba enganxant. L'obra permet al neòfit acumular informació i a l'especialista, gaudir amb els detalls sobre aquest món. Però, en definitiva, també permet a Teià i al seu alcalde respirar tranquils, perquè el seu jaciment ara sí que podrà estar a l'abast de tothom.

http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5-cultura/19-cultura/32490-

el-jaciment-i-lalcalde.html

Barcelona (ACN).- Els Mossos d'Esquadra han lliurat aquest dijous unes 15.000 monedes i objectes al Museu d'Arqueologia de Catalunya, que s'ocuparà del seu estudi i catalogació. El material es va interceptar en 7 domicilis, després de detenir 8 persones que es dedicaven al tràfic a través de la xarxa de peces numismàtiques i arqueològiques, que extreien de jaciments i llocs protegits. Segons la cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Gemma Hernández, la majoria de monedes són de l'època medieval, però també n'hi ha més antiga, del període iber i romà, i més contemporània, dels segles XIX i XX. La cessió en dipòsit també conté altres objectes, com sivelles, botons de la Guerra Civil.

http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3577331

Barcelona (ACN).- Els Mossos d'Esquadra han lliurat aquest dijous unes 15.000 monedes i objectes al Museu d'Arqueologia de Catalunya, que s'ocuparà del seu estudi i catalogació. El material es va interceptar en 7 domicilis, després de detenir 8 persones que es dedicaven al tràfic a través de la xarxa de peces numismàtiques i arqueològiques, que extreien de jaciments i llocs protegits. Segons la cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Gemma Hernández, la majoria de monedes són de l'època medieval, però també n'hi ha més antiga, del període iber i romà, i més contemporània, dels segles XIX i XX. La cessió en dipòsit també conté altres objectes, com sivelles, botons de la Guerra Civil.

http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3577331

Barcelona (ACN).- Els Mossos d'Esquadra han lliurat aquest dijous unes 15.000 monedes i objectes al Museu d'Arqueologia de Catalunya, que s'ocuparà del seu estudi i catalogació. El material es va interceptar en 7 domicilis, després de detenir 8 persones que es dedicaven al tràfic a través de la xarxa de peces numismàtiques i arqueològiques, que extreien de jaciments i llocs protegits. Segons la cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Gemma Hernández, la majoria de monedes són de l'època medieval, però també n'hi ha més antiga, del període iber i romà, i més contemporània, dels segles XIX i XX. La cessió en dipòsit també conté altres objectes, com sivelles, botons de la Guerra Civil.

http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3577331

Barcelona (ACN).- Els Mossos d'Esquadra han lliurat aquest dijous unes 15.000 monedes i objectes al Museu d'Arqueologia de Catalunya, que s'ocuparà del seu estudi i catalogació. El material es va interceptar en 7 domicilis, després de detenir 8 persones que es dedicaven al tràfic a través de la xarxa de peces numismàtiques i arqueològiques, que extreien de jaciments i llocs protegits. Segons la cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Gemma Hernández, la majoria de monedes són de l'època medieval, però també n'hi ha més antiga, del període iber i romà, i més contemporània, dels segles XIX i XX. La cessió en dipòsit també conté altres objectes, com sivelles, botons de la Guerra Civil.

http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3577331

La ampliación del Mercat del Camp por la empresa Amersan ha puesto al descubierto una necrópolis con un mínimo de veinte individuos

 FOTO: cedida por cota 64

Albert Vilaseca, arqueólogo de la empresa Cota 64, responsable de la excavación que se lleva a término como resultado de la ampliación de naves del Mercat del Camp, localizado en la confluencia de los límites municipales de Tarragona, Reus y La Canonja, ha informado al Diari que los restos humanos corresponden al siglo III.

La necrópolis forma parte de la villa romana Els Antigons, considerada una de las más importantes de las localizadas en las proximidades de Tarraco.

Los huesos han sido trasladados para su estudio al laboratorio del doctor y presidente de la Associació Catalano Balear de Paleopatologia Acadèmica de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Joaquim Baxarias, quien ha destacado la importancia de las conclusiones a las que está llegando.
Baxarias es un experto en el análisis de restos humanos de Tarraco y años atrás hizo un estudio sobre la esperanza de vida de los ciudadanos de la ciudad romana.  

El investigador afirma que la Vil·la Els Antigons «es la segunda más importante y grande del entorno de Tarraco, después de la de Els Munts, pero en la década de los setenta fue expoliada al construir una fábrica». De la villa romana «sólo queda la necrópolis que se ha descubierto y poco más».

La hipótesis: fueron esclavos

El estudio de los restos humanos ha permitido a Baxarias establecer una primera hipótesis de trabajo. «Las personas enterradas en esta necrópolis fueron, probablemente, esclavos que trabajaban en la villa». Estos individuos «nos permitirán profundizar en la historia de Els Antigons a partir de restos humanos». «La gran paradoja es que la arqueología investiga la antigüedad del hombre sin estudiar al hombre», apuntó.
En las fosas cubiertas con tejas no se han encontrado monedas ni piezas de ajuar u otros elementos que se solían poner en los enterramientos de personas adineradas.  Esta circunstancia, unida a que muchos de los individuos sufrieron artrosis y muestran gran desgaste en las articulaciones, invita a pensar que se trataba de esclavos agrarios. (...)

(Toda la información completa este domingo con el Diari)

 http://www.diaridetarragona.com/tarragona/029658/descubren

/fosas/restos/posibles/esclavos/tarraco