PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

18 Gen, 2009


L'explorador de les Amèriques

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:30



Un llibre ret homenatge a l'arqueòleg català Josep Maria Cruxent, molt popular a Veneçuela

RAÜL MAIGÍ. Barcelona
 
 
 

 

Com altres intel·lectuals i científics de la seva generació, Josep Maria Cruxent (1911-2005) va optar per deixar el país en plena Guerra Civil. La seva destinació va ser Veneçuela. Catalunya va perdre un arqueòleg, però el va guanyar l'Amèrica Llatina, on Cruxent va fer importants aportacions als orígens de l'home en aquest continent. Va exercir en diferents països de la zona, amb esperit aventurer, autodidacta i molt intuïtiu, però sobretot a Veneçuela, on va viure. Pioner de l'arqueologia d'exploració, entre les seves gestes més populars (tot i que no més rellevants) hi ha la descoberta de les fonts de l'Orinoco (1951) o l'expedició a la ruta Balboa (1954). En la primera, va contribuir a definir la frontera, amb la qual el país va guanyar territori, arribant fins a un racó recòndit i inexplorat. Cruxent va protagonitzar aleshores un curiós episodi ja que s'hi va estar uns mesos estudiant la zona i convivint amb els indígenes. La segona és una de les grans rutes dels conqueridors que ell va contribuir a identificar, com també les de Losada i Ojeda.

A Veneçuela, Cruxent va crear escola, i és considerat el pare de l'arqueologia i l'antropologia modernes. Va donar prehistòria a un país que no en tenia abans del seu treball. Així ho recull Ferran Cabrero en el volum Cruxent. L'esperit de la matèria, que acaba de publicar Editorial Mediterrània. Cabrero (Barcelona, 1972) és sociòleg i ha participat en projectes de cooperació a l'Amèrica Llatina, on ara treballa com a consultor de les Nacions Unides. Actualment viu a l'Equador, i va conèixer Cruxent poc abans de la seva mort. Tot i que només van poder xerrar unes hores en dos dies, quan Cruxent ja era ancià, la fascinació pel personatge va ser absoluta. Cabrero ha resseguit la petjada de Cruxent a partir de múltiples entrevistes amb gent que el va tractar, i ofereix un relat que recull vida i obra d'aquest explorador catalanoveneçolà atípic, anàrquic i apassionat per l'estudi del rastre de la història, al qual l'autor qualifica com el precursor de l'«etnoarqueologia». Un fill de Sarrià que es va sentir estrany quan va tornar ocasionalment després de la mort de Franco, i la feina del qual és força desconeguda a Catalunya.

Una de les principals batalles en la trajectòria professional de Josep Maria Cruxent, que era conegut com El Profe, va ser l'origen de l'ésser humà a Amèrica. Les seves investigacions el van enfrontar amb les teories nord-americanes hegemòniques i l'anomenada màfia Clovis. Clovis era el nom d'un projectil lític que es va trobar a l'Amèrica del Nord. Cruxent, però, descobreix als anys setanta a Taima-Taima un projectil més antic, que anomena El Jovo, i avança la presència humana a Amèrica del Sud amb una antiguitat d'almenys 14.000 anys. Ell, però, defensava que el poblament del sud del continent es remuntava als 30.000 anys. Va desenterrar mastodonts i cocodrils gegants, però mai no va trobar restes òssies humanes, una de les seves grans frustracions, com recorda el seu amic i mecenes Miquel González, empresari siderúrgic establert a Barquisimeto (Veneçuela). Ell va finançar part de les excavacions de La Isabela a Santo Domingo (República Dominicana), la primera població europea de l'Amèrica del Sud, en la qual Cruxent va treballar durant vuit anys. Juntament amb altres excavacions, com ara les de Nueva Cádiz, Cruxent omple buits amb el coneixement sobre el període indohispà durant la conquesta.

L'autor del llibre emmarca Josep Maria Cruxent en la Catalunya que ve del noucentisme i en la brillant escola arqueològica que sorgeix a partir de Bosch i Gimpera, tot i que Cruxent només va assistir a les seves classes d'oient. Format a Llotja, Cruxent també va tenir protagonisme en l'informalisme pictòric sud-americà.

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3383473 

 


Comentaris


Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos i dos fan cinc?:



Powered by LifeType